Àlex Crivillé Tapias
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Àlex Crivillé Tapias 4 març 1970 (54 anys) Seva (Osona) |
Dades personals | |
Altres noms | Crivi |
Activitat | |
Ocupació | pilot de motociclisme, comentarista esportiu |
Activitat | 1987 – 2001 |
Esport | motociclisme de velocitat |
Derbi, JJ Cobas, Giacomo Agostini Team, Sito Pons Team, Honda | |
Participà en | |
1999 | 500cc (1r) |
1989 | mundial de motociclisme de 125cc (1r) |
Cronologia | |
2016 | Papers de Panamà |
Premis | |
Lloc web | alexcriville.com |
Àlex Crivillé Tapias (Seva, Osona, 4 de març de 1970) és un ex-pilot de motociclisme de velocitat català. L'any 1989 guanyà el Campionat del Món de 125cc i el 1999 el de 500cc, essent el primer català a guanyar un títol mundial d'aquesta cilindrada.
Trajectòria esportiva
Abans dels 500cc
L'any 1985, Àlex Crivillé falsificà la seva edat per tal de poder començar competint a l'edat de 14 anys, quan l'edat mínima per poder-ho fer era de 15. Aquest any va guanyar el Critèrium Solo Moto, una competició a nivell estatal de motos Honda de 75cc.[1]
Crivillé va començar l'any 1987 la seva carrera internacional a l'equip Derbi en el ja extingit Campionat del Món de 80cc, on va obtenir la segona posició en la seva primera cursa. Era el tercer pilot del potent equip de Derbi, encapçalat pels valencians Jorge Martínez "Aspar" i "Champi" Herreros (Campió i Subcampió mundial aquell any, respectivament).[2]
Després d'obtenir-hi el subcampionat l'any 1988, l'any 1989 va competir amb l'equip JJ Cobas en el Campionat del Món de 125cc en el qual guanyà el títol amb 5 victòries, tot pilotant la motocicleta amb motor Rotax dissenyada pel mític enginyer Antonio Cobas, ja traspassat.
L'any 1990 passà a competir als 250cc amb l'equip de Giacomo Agostini i l'any següent tornà a l'equip JJ Cobas, per tal de pilotar la nova 250cc amb motor Honda que havia dissenyat Antonio Cobas. En aquesta categoria no hi va guanyar cap cursa.
500cc
L'any 1992, Àlex Crivillé ingressà a l'equip de Sito Pons, quedà 8è a la classificació general i guanyà al Circuit d'Assen la seva primera cursa a la categoria, després que Michael Doohan, Wayne Rainey i Wayne Gardner no hi poguessin participar perquè estaven lesionats. L'any 1993, l'Àlex Crivillé va tornar a acabar vuitè en el campionat de motociclisme.
El 1994, després d'unes desavinences amb Sito Pons, Crivillé fitxà per l'equip oficial Honda, compartint files amb el gran Michael Doohan. Aquell any finalitzaria en sisena posició, en quarta el 1995, subcampió del món el 1996 amb 11 podis i tercer el 1998.
Finalment, l'any 1999 aconseguí el Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 500cc amb una superioritat destacable, en part gràcies al greu accident que sofrí Michael Doohan al Circuit de Jerez que li impedí disputar gran part de la temporada i, a la llarga, suposà la seva retirada.
Després del títol mundial, Crivillé disputà dues temporades més, finalitzant-les en novena i vuitena posició respectivament, retirant-se definitivament de la competició al final de la temporada 2001.
L'incident de 1995 amb la Senyera
Àlex Crivillé fou el protagonista involuntari d'un recordat episodi extraesportiu durant la celebració del Gran Premi d'Europa de motociclisme de 1995 -antecedent de l'actual Gran Premi de Catalunya- al Circuit de Catalunya. En guanyar la cursa de 500cc, féu la volta d'honor al circuit onejant una Senyera davant un públic enfervorit.[3] Com d'habitud, aquest fet va molestar patrocinadors i dirigents espanyols,[4] fins al punt que mai més cap altre motociclista català no ho ha tornat a fer (tot i que no ha estat mai confirmat oficialment, és sabut que els pilots catalans ho tenen prohibit per contracte).[5][6]
Tot seguit, a l'acte de lliurament de premis al podi, els organitzadors feren sonar Els Segadors al costat de l'himne espanyol i varen hissar la bandera catalana i l'espanyola, molestant encara més els responsables dels patrocinadors i de les institucions espanyoles.[7][8] Aquesta acció tampoc no es tornaria a repetir mai més: els directius de la RFME (Federació espanyola de motociclisme) pressionaren la Federació internacional perquè en aquests casos sonés l'himne «de la nacionalitat que consti en el passaport del pilot guanyador».[8]
Resultats al Mundial de motociclisme
Per temporada[9]
Temporada | Cat. | Moto | Curses | Victóries | Podiums | Poles | FLap | Pts | Plaça |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1987 | 80cc | Plantilla:Bike | 3 | 0 | 1 | 0 | 0 | 12 | 11è |
1988 | 80cc | Plantilla:Bike | 7 | 0 | 5 | 0 | 1 | 90 | 2n |
1988 | 125cc | Hummel | 4 | 0 | 0 | 0 | 0 | 7 | 31è |
1989 | 125cc | JJ Cobas | 11 | 5 | 9 | 3 | 4 | 166 | 1r |
1990 | 250cc | Yamaha TZR250 | 14 | 0 | 0 | 0 | 0 | 76 | 11è |
1991 | 250cc | JJ Cobas | 15 | 0 | 0 | 0 | 0 | 51 | 13è |
1992 | 500cc | Honda NSR500 | 13 | 1 | 2 | 0 | 0 | 59 | 8è |
1993 | 500cc | Honda NSR500 | 14 | 0 | 2 | 0 | 0 | 117 | 8è |
1994 | 500cc | Honda NSR500 | 13 | 0 | 3 | 0 | 0 | 144 | 6è |
1995 | 500cc | Honda NSR500 | 13 | 1 | 6 | 1 | 1 | 166 | 4t |
1996 | 500cc | Honda NSR500 | 15 | 2 | 11 | 5 | 6 | 245 | 2n |
1997 | 500cc | Honda NSR500 | 10 | 2 | 6 | 0 | 1 | 172 | 4t |
1998 | 500cc | Honda NSR500 | 14 | 2 | 7 | 1 | 3 | 198 | 3r |
1999 | 500cc | Honda NSR500 | 16 | 6 | 10 | 2 | 2 | 267 | 1r |
2000 | 500cc | Honda NSR500 | 16 | 1 | 2 | 0 | 1 | 122 | 9è |
2001 | 500cc | Honda NSR500 | 15 | 0 | 2 | 0 | 0 | 120 | 8è |
Total | 193 | 20 | 66 | 12 | 20 | 2012 |
Curses per any
Barem de puntuació de 1969 a 1987:
Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Barem de puntuació de 1988 a 1992:
Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
Punts | 20 | 17 | 15 | 13 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Barem de puntuació de 1993 ençà:
Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
Punts | 25 | 20 | 16 | 13 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
Referències
- ↑ Noyes, Dennis; Scott (ed.), M. «Dreams Come True». A: Motocourse 1999-2000 (en anglès). Richmond: Hazleton Publishing Ltd, 1999, p. 37-38.
- ↑ Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Àlex Crivillé (1970-)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 52. ISBN 84-95664-05-4.
- ↑ «Crivillé y Checa, los héroes» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 09-10-1995. [Consulta: 15 novembre 2009].
- ↑ «Ser esportista i ser català». responsabilitatglobal.blogspot.com, 27-08-2010. [Consulta: 11 juny 2011].
- ↑ «Dani Pedrosa, altre cop.». blocs.mesvilaweb.cat. VilaWeb, 17-10-2005. [Consulta: 15 novembre 2009].
- ↑ «Dani Pedrosa es proclama campió del món i estrena web oficial sense versió en català». racocatala.cat. Racó Català, 17-10-2005. [Consulta: 15 novembre 2009].
- ↑ «El presidente de la RFME se quejó porque sonaron 'El Segadors' y se izó la senyera» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 09-10-1995. [Consulta: 15 novembre 2009].
- ↑ 8,0 8,1 «Pressions de la Casa reial i el govern contra els esportistes catalans». histocat.cat. FEHC, 16-04-2010. [Consulta: 11 juny 2011].
- ↑ «Estadístiques - Àlex Crivillè». MotoGP.com [Consulta: 4 setembre 2008].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àlex Crivillé Tapias |
- Persones vives
- Campions del món de motociclisme de velocitat catalans del sud
- Campions del món de motociclisme de velocitat de 125cc
- Campions del món de motociclisme de velocitat de 500cc
- Guanyadors de Grans Premis de velocitat catalans del sud
- Pilots de Derbi
- Pilots de JJ Cobas
- Creus de Sant Jordi 2002
- Pilots de motociclisme osonencs
- Seva