Accident de Txornòbil: diferència entre les revisions
Contingut canviat per «El hombre de negro se tiró un pedo , ahora se conoce xernobil.». |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:ChernobylMIR.jpg|thumb|250px|Vista de la zona de Txernòbil des de l'estació espacial [[Mir (estació espacial)|Mir]]. Es pot veure la central al nord de la ciutat de [[Txornòbil]] i al costat de la de [[Prýpiat]]. (en anglès) ]] |
|||
El hombre de negro se tiró un pedo , ahora se conoce xernobil. |
|||
L''''accident de Txernòbil''' ('''Txornòbyl''') fou un [[accident nuclear]], considerat el més greu de la història, ocorregut a la [[Central Nuclear de Txernòbil]] a [[Ucraïna]] (llavors a la [[Unió Soviètica]]) el dissabte [[26 d'abril]] de [[1986]]. És el primer accident nuclear que classificat amb un set (nivell més alt) a l'[[escala internacional d'accidents nuclears]], només assolit per aquest i, en l'[[Accident nuclear de Fukushima I]] del [[2011]]. Aquell dia, en un augment sobtat de potència al [[reactor nuclear|reactor]] número 4 de la central, es va produir l'explosió de l'[[hidrogen]] acumulat dins del nucli pel sobreescalfament, durant una prova en la qual se simulava un tall de subministrament elèctric. |
|||
[[Fitxer:VOA Markosian - Chernobyl02.jpg|thumb|250px|[[Pripyat]], prop de la central, en [[2011]]]] |
|||
Hi va haver un incendi que va durar deu dies. Més de 800.000 "[[liquidador]]s" es van dedicar a "liquidar" la catàstrofe, acabant malalts o morts la majoria d'ells.<ref name=adehalleux/> Més de 130.000 persones van ser evacuades de la zona, tot i que n'hi ha algunes, la majoria gent gran, que ha decidit continuar a viure al seu poble de tota la vida malgrat la [[contaminació radioactiva]]. Hom estima que l'[[esperança de vida]] a Ucraïna, que era de setanta-nou anys als darrers anys de la Unió Soviètica, quan va ocórrer l'accident, seria de cinquanta-cinc anys en 2020 a causa dels seus efectes.<ref name=dgros>''L'Europe et Tchernobyl, 25 ans après'' ([[2006]]), documental de 59 minuts de Dominique Gros, coproduït pel canal de televisió ARTE France i ''Les Films d'ici'' amb motiu del 25è aniversari de l'accident. Emès a ARTE a [[Alemanya]] i [[França]] el [[18 d'abril]] de [[2006]] i reemès al 30è aniversari, també a ARTE, dins del programa ''Soirée Thema'', el [[14 d'abril]] de [[2011]]. {{fr}} {{de}}</ref> |
|||
A causa de la manca d'un edifici de contenció a la central nuclear, es dispersà un plomall de [[pluja radioactiva]] a diverses zones de la Unió Soviètica i el continent europeu, el 60% de la qual sobre [[Bielorússia]]. El 40%<ref name=dgros/> del total del territori europeu es va contaminar amb el combustible que es va dispersar a l'atmosfera. Grans àrees d'Ucraïna, Bielorússia i [[Rússia]] en resultaren greument contaminades, el que provocà l'evacuació i reassentament d'unes 300.000 persones que vivien a menys de trenta quilòmetres de la central. |
|||
Actualment la zona està pràcticament despoblada i coberta per una gruixuda capa de pols amb un alt contingut en [[americi]] i altres nucleids altament radioactius. Un grup de tècnics i enginyers hi treballen encara, malgrat els greus efectes que saben que infligeixen a la seva salut, per a controlar la zona i intentar preservar els europeus de noves onades de contaminació, fuites i nous accidents. Immediatament després de l'accident el reactor es va cobrir amb un sarcòfag de [[formigó]], vint-i-cinc anys després es va començar a construir un segon confinament, d'[[acer]], per sobre d'aquest. La zona restarà altament contaminada i considerada inhabitable durant quaranta-mil anys.<ref name=dgros/> |
|||
== La central nuclear == |
|||
[[Fitxer:VOA Markosian - Chernobyl09.jpg|thumb|Turistes visitant la central nuclear]] |
|||
{{Principal|Central nuclear de Txernòbil}} |
|||
La central nuclear de Txernòbil (Чернобыльская АЭС им. В.И.Ленина – ''Central elèctrica nuclear memorial V. I. Lenin'') es troba a [[Ucraïna]], 18 [[quilòmetre]]s al nord-est de la ciutat de [[Txernòbil]], a 16 quilòmetres de la frontera entre Ucraïna i [[Bielorússia]] i 110 km al nord de [[Kíev]], la capital d'[[Ucraïna]]. Al moment de l'accident, disposava de quatre [[reactors nuclears]] de gran potència a tubs de força, [[RBMK]], de moderna [[tecnologia]], els quals havien començat la seva explotació entre [[1977]] i [[1983]], cadascun dels quals tenia una potència elèctrica de mil mega[[watt]]s. L'accident va aturar la construcció de dos altres reactors que estaven en construcció. Aportava el 10% de l'[[energia primària]] a [[Ucraïna]]. La central va aturar definitivament la seva explotació quan va ocórrer l'accident. |
|||
El nucli del reactor<ref>[http://www.din.upm.es/trabajos/cherno/corte.gif Esquema de construcció d'un reactor RBMK com el de la planta de Txernobil.]</ref> era un immens cilindre de [[grafit (mineral)|grafit]] de 1.700 [[tona (unitat)|tones]], a dins del qual 1.600 tubs cilíndrics de metall i resistents a la pressió allotjaven 190 tones de [[diòxid d'urani]]. Per aquests tubs hi circulava [[aigua]] a alta pressió que, en escalfar-se, proporcionava vapor a la [[turbina]] de roda lliure. Entre aquests conductes de [[combustible nuclear]] s'hi trobaven altres 180 tubs mòbils, anomenats «barres de control», compostos d'[[acer]] i [[bor]], que en ser introduïts al recipient feien disminuir la [[reacció nuclear en cadena]] dins d'aquest. El reactor no tenia [[edifici de contenció]]. |
|||
== L'accident == |
|||
[[Fitxer:Deadzone.jpg|thumb|Habitatge proper a l'accident, poc després d'aquest (en maig de [[1986]])]] |
|||
[[Fitxer:Chernobyl reactor clean-up operation.JPEG|thumb|Un helicòpter participant a les operacions de descontaminació]] |
|||
L'agost de [[1986]], en un informe remès a l'[[Agència Internacional d'Energia Atòmica]], s'explicaven les causes de l'accident en la planta de Txernòbil. Aquest va revelar que l'equip que operava en la planta el dia [[26 d'abril]] de [[1986]] es va proposar realitzar una prova amb la intenció d'augmentar la seguretat del reactor. Per a això haurien d'esbrinar durant quant temps continuaria generant electricitat la turbina de vapor una vegada tallat el subministrament de vapor. Les bombes refrigerants d'emergència, en cas d'avaria, requerien d'un mínim de potència per posar-se en marxa i els tècnics de la planta desconeixien quin era aquest mínim. Una vegada tallat el subministrament de vapor es desconeixia si la turbina podria mantenir les bombes en funcionament. |
|||
Per realitzar aquesta prova, els tècnics no volien aturar el reactor, per evitar un fenomen conegut com a [[enverinament per xenó]]. Entre els productes de [[Fissió nuclear |fissió]] que es produeixen dins del reactor, es troba el [[xenó]]-135, un gas amb una gran capacitat d'absorbir [[neutrons]]. Mentre el reactor està en funcionament de manera normal, es produeixen tants neutrons que l'absorció és mínima, però quan la potència és molt baixa o el reactor es deté, la quantitat de xenó-135 augmenta i impedeix la reacció en cadena per uns dies. Només quan el xenó-135 es desintegra és quan es pot reiniciar el reactor. |
|||
Els operaris van inserir les barres de control per disminuir la potència del reactor i aquesta va disminuir fins als 30 MW. Amb un nivell tan baix, els sistemes automàtics poden detenir el reactor i per aquesta raó els operaris van desconnectar el sistema de regulació de la potència, el sistema d'emergència refrigerant del nucli i altres sistemes de protecció. Amb 30 MW comença l'enverinament per xenó i per evitar-lo van augmentar la potència del reactor pujant les barres de control, però amb el reactor a punt d'apagar-se, els operadors van retirar manualment massa barres de control. De les 170 barres d'acer borat que tenia el nucli, les regles de seguretat exigien que hi hagués sempre un mínim de 30 barres baixades; en aquesta ocasió van deixar només vuit barres baixades. Amb els sistemes d'emergència desconnectats, el reactor va experimentar una pujada de potència extremadament ràpida que els operaris no van detectar a temps. A les 01:23, 4 hores després de començar la prova, alguns operaris de la sala de control, van començar a adonar-se que alguna cosa anava malament. |
|||
Quan els operaris van voler baixar de nou les barres de control, aquestes no van respondre a causa que possiblement ja estaven deformades per la calor i les van desconnectar per permetre'ls caure per gravetat. Es van sentir forts sorolls i llavors es va produir una explosió causada per la formació d'un núvol d'[[hidrogen]] dins del nucli, que va fer volar el sostre de cent tones del reactor provocant un incendi en la planta i una gegantina emissió de productes de fissió a l'atmosfera. |
|||
== Reaccions == |
|||
=== Primeres reaccions === |
|||
[[Fitxer:Kiev-UkrainianNationalChernobylMuseum 03.jpg|thumb|L'exèrcit i els [[liquidador]]s]] |
|||
[[Fitxer:Cherbnobyl-powerplant-today.jpg|thumb|L'estructura de formigó al voltant del reactor número 4, anomenada «el sarcòfag».]] |
|||
Minuts després de l'accident, tots els bombers militars assignats a la central ja estaven en camí. Les flames afectaven diversos pisos del reactor 4 i s'apropaven perillosament a l'edifici on es trobava el reactor 3. El comportament dels bombers durant les tres primeres hores de l'accident va evitar que el foc s'estengués a la resta de la planta. Encara així, van demanar ajuda als bombers de Kíev a causa de la magnitud del la catàstrofe. Els operaris de la planta van posar els altres tres reactors en refrigeració d'emergència. Dos dies després, hi havia divuit ferits molt greus i cent cinquanta-sis ferits amb lesions mitjanes produïdes per la radiació. |
|||
El primer acostament en helicòpter va evidenciar la magnitud de la catàstrofe. El nucli, exposat a l'atmosfera, continuava cremant i emetent productes radioactius. La temperatura assolia els 2.500°C i en un efecte xemeneia, impulsava el fum radioactiu a una alçària considerable. Alhora, els responsables de la regió van començar a preparar l'evacuació de la ciutat de Prypiat i d'un radi de 10km al voltant de la planta. Aquesta primera evacuació va començar l'endemà de forma massiva i es va concloure trenta-sis hores després. L'evacuació de Txernòbil i d'un radi de 36km no es dugué a terme fins a passats sis dies de l'accident. Llavors ja hi havia més de mil d'afectats per lesions greus produïdes per la radiació. |
|||
El matí del dissabte, diversos helicòpters de l'exèrcit es preparaven per llançar sobre el nucli una barreja de materials que consistia en [[sorra]], [[argila]], [[plom]], [[dolomita]] i [[bor]] absorbent de neutrons. El bor absorbent de neutrons evitava que es produís una reacció en cadena; el plom estava destinat a contenir la radiació gamma i la resta de materials mantenien la barreja unida i homogènia. Quan el [[13 de maig]] van acabar les missions, s'havien llançat al nucli unes cinc mil tones de materials. |
|||
Va començar llavors la construcció d'un túnel per sota del reactor accidentat per consolidar el terreny i evitar que el nucli s'enfonsés a causa del pes dels materials llançats. En una setmana es va acabar el túnel i es va iniciar l'aixecament d'una estructura denominada «sarcòfag», que embolcallaria el reactor aïllant-lo per sempre de l'exterior. |
|||
Es va designar una porció de territori, popularment coneguda com "La Zona", a la que milers de persones van ser evacuades i reassentades, a la qual no es pot conrear ni realitzar altres activitats agrícoles ni industrials i a la que cal una autorització especial per a entrar. Tot i que la central es troba a Ucraïna, la zona prohibida compren territoris d'aquest pais i de Bielorrúsia. En el moment de l'accident les directives aconsellaven abandonar la zona corresponent a un radi de seixanta quilòmetres de la central però finalment aquesta és com a molt a trenta quilòmetres.<ref name=dgros/> |
|||
=== Les evidències a l'exterior === |
|||
[[Fitxer:Kiev-UkrainianNationalChernobylMuseum 15.jpg|thumb|Gos amb malformacions congènites trobat l'any següent a l'accident]] |
|||
El [[27 d'abril]] diverses estacions de control a [[Suècia]] van advertir de l'elevada presència de pols altament radioactiva al seu territori i van fixar-ne l'origen com a provinent de la zona fronterera entre Ucraïna i Bielorússia en funció dels vents dominants en aquells dies. Mesures similars es van anar succeint a [[Finlàndia]] i a [[Alemanya]], la qual cosa va permetre a la resta del món conèixer en part l'abast del desastre. La nit del dilluns [[28 d'abril]], durant l'emissió del programa de notícies ''Uremya'', el presentador va llegir un breu comunicat: |
|||
:''S'ha produït un accident en la planta d'energia de Txernòbil i un dels reactors ha resultat danyat. Estan prenent-se mesures per eliminar les conseqüències de l'accident. S'està assistint a les persones afectades. S'ha designat una comissió governamental. |
|||
Els dirigents de l'URSS havien pres la fatal decisió política de no donar més detalls i d'amagar la magnitud de la catàstrofe. Però davant de l'evidència, el [[14 de maig]] el secretari general [[Mikhaïl Gorbatxov]] va decidir llegir un extens i tardà informe en el qual reconeixia la magnitud de la tragèdia. |
|||
== Conseqüències == |
|||
=== Humanes === |
|||
[[Fitxer:Kiev-UkrainianNationalChernobylMuseum 10.jpg|thumb|Homenatge al museu nacional ucraïnià de Txernòbil]] |
|||
[[Fitxer:Chernobyl Museum Kiev.jpg|thumb|Fills ucraïnesos de [[liquidador]]s als vuit o nou anys d'edat. Tots tenen avui problemes de salut, alguns d'ells tenen fills atualment.]] |
|||
L'explosió va provocar la major catàstrofe en la història de l'explotació civil de l'[[energia nuclear]]. Presumptament originat per la realització d'una prova, en el moment de l'accident moriren 31 persones, i al voltant de 350.000 persones van haver de ser evacuades dels 155.000km<sup>2</sup> afectats, romanent extenses àrees deshabitades durant molts anys. La [[radiació]] es va estendre cap a l'oest d'[[Europa]] fins a [[França]], sense arribar a travessar els [[Pirineus]], de manera que en aquestes zones els índexs de radioactivitat van estar per sobre de nivells innocus de [[radiotoxicitat]] durant diversos dies. S'estima que es va alliberar unes 500 vegades la radiació de la bomba atòmica llançada a [[Hiroshima]] el [[1945]]. |
|||
Just després de l'accident el principal problema sanitari procedia del [[iode]]-131, amb un [[període de semidesintegració]] de vuit dies. Actualment, però, la preocupació principal és la contaminació del sòl amb [[estronci]]-90 i [[cesi]]-137, amb períodes de semidesintegració d'uns 30 anys. Les concentracions més altes de cesi-137 es troben a les capes superficials del sòl, on és absorbit per plantes, insectes i fongs i així entren dins de la [[cadena alimentària]]. Es tem que la radioactivitat afecti a la població local durant generacions. |
|||
El [[2005]], l'[[OIEA]] va elaborar l'últim informe que detalla el nombre de morts directament causats per l'accident en 59 persones, d'ells 48 treballadors de la central. Els casos de [[càncer de tiroide]] comptabilitzats han estat més de 4.000. S'estima que 600.000 persones van ser afectades per la radiació, de les quals almenys 3.500 moriran com a conseqüència de la mateixa, entre ells la majoria dels 2.500 treballadors i militars que van construir el primer sarcòfag de ciment. |
|||
Un altre estudi obté diferents resultats respecte a Txernòbil. Segons aquest, mig milió de persones han mort i les dades subministrades per Ucraïna no són completes. Aquest seria el nombre de persones (500.000) que haurien perdut la vida, a causa del núvol radioactiu, que va contaminar gran part d'Europa. I unes altres 30.000 moririen en els pròxims anys. Aquestes avaluacions, presenten una diferència important amb les investigacions de l'[[OMS]] i l'[[OIEA]]. Segons [[Greenpeace]] en total han estat contaminades amb [[cesi]]-137 un 30% de les àrees en les quals viuen nou milions de persones. Segons un tècnic del centre científic del govern ucraïnès, a Ucraïna es registren casos de [[càncer de tiroide]], [[leucèmia|leucèmies]] i [[mutacions genètiques]] que no apareixen en les estadístiques de l'OMS, i que eren pràcticament desconegudes fa vint anys. |
|||
=== Ambientals === |
|||
[[Fitxer:Tchernobyl radiation 1996-es.svg|thumb|Nivells de [[contaminació radioactiva]] deu anys després de l'accident (només la causada per cesi-137)]] |
|||
El reactor 1 de la central nuclear de Txernòbil tenia unes cent-noranta tones de [[combustible nuclear]] en el moment de l'accident.<ref>[http://www.oecd-nea.org/nsd/docs/1995/csni-r1995-24.pdf The Chernobyl reactor accident source term], pàg. 11, de L. Devell i altres. Agència de l'Energia Nuclear de l'[[OCDE]], [[1995]] {{en}}</ref> Algunes estimacions calculen qua al voltant del 3'5%<ref>[http://www.oecd-nea.org/nsd/docs/1996/csni-r96-2.htm Current evaluation of the Chernobyl reactor accident release] Agència de l'Energia Nuclear de l'[[OCDE]], [[1996]] {{en}}</ref> d'aquest va ser emés a l'atmosfera però aquestes dades no són gens segures, ja diferents estimacions situen la quantitat de combustible emés en xifres extraordinàriament dispars, que van entre el 5% i el 97%.<ref name=dgros/> Els nucleids radioactius de [[cesi]]-137 (que emet [[radioactivitat beta]]), [[iode]]-131 (radioactivitat beta) i [[tel·luri]]-132 (radioactivitat beta) i en menor grau [[estronci]]-90 (radioactivitat beta) i [[plutoni]]-141 ([[radioactivitat alfa]]) entre d'altres, un cop alliberats a l'aire, no s'estenen mai de manera homogènia, en concentracions concèntriques amb centre a la central, sinó que es desplacen amb les masses d'aire segons la [[meteorologia]] ([[pressió atmosfèrica]], direcció i força del [[vent]], presència o no de [[pluja]], etc.) del moment, i sobretot lligades a les petites partícules sòlides (aerosols) d'aquestes masses d'aire, procedents dels [[fum]]s de l'incendi, [[contaminació atmosfèrica]] o presents a la natura. Aquestes poden ser aturades i acumulades en trobar-se amb obstacles, com pot ser un arbre (que atura la partícula radioactiva, impedint que es mogui, i les radiacions alfa i beta que emet, les gamma no) o una muntanya, però la [[calor]] de l'incendi va fer que els nucleids radioactius fossin alliberats a molta altitud, cosa que va facilitar que es desplacessin sense ser aturats al llarg de milers de quilòmetres i gairebé arribant als Pirineus. |
|||
La [[contaminació radioactiva]] es va estendre doncs pels continents asiàtic i sobretot europeu en onades de bosses d'aire en general més concentrades a l'inici de la seva trajectòria i més difoses, però també abarcant zones majors, a mida que anaven avançant. Hi van destacar sis onades, en forma de pètals irregulars sortint de Txernòbil, els dies 26 d'abril, el 27 (dues), el 29 i el 2 i 4 de maig.<ref name=aiea2006>[http://www-pub.iaea.org/MTCD/publications/PDF/Pub1239_web.pdf Environmental Consequences of the Chernobyl Accident and their Remediation: Twenty Years of Experience] del ''Chernobyl Forum Expert Group "Environment"'' de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica. Publicat a [[Viena]] l'any [[2006]]. STI/PUB/1239, ISBN 92-0-114705-8 {{en}}</ref> |
|||
La taula a continuació mostra la [[radioactivitat beta]] assignada al cesi-137 dipositat i detectat a diferents països d'Europa:<ref name=aiea2006/> |
|||
<center> |
|||
<!-- TAULA CONTAMINACIO PER CESI-137 A EUROPA --> |
|||
<table width="80%" class="wikitable" align="center"> |
|||
<tr style="background-color:#EEEEEE; font-size:130%; font-weight:bold; text-align:center"><td colspan="5">Alguns països [[contaminació radioactiva|contaminats]] a [[Europa]] ({{mida|1= en [[quilo|k]][[Becquerel (unitat)|Bq]]/[[metre|m]]<sup>2</sup> amb [[Cesi|Cs]]<sup>137</sup>}})</td></tr> |
|||
<tr style="font-weight:bold; background-color:#EEEEEE"><td>[[País]]</td><td>37-185 [[quilo|k]][[Becquerel (unitat)|Bq]]/[[metre|m]]<sup>2</sup></td><td>185-555 [[quilo|k]][[Becquerel (unitat)|Bq]]/[[metre|m]]<sup>2</sup></td><td>555-1480 [[quilo|k]][[Becquerel (unitat)|Bq]]/[[metre|m]]<sup>2</sup></td><td>+1480 [[quilo|k]][[Becquerel (unitat)|Bq]]/[[metre|m]]<sup>2</sup></td></tr> |
|||
<tr style="background-color:#FF6868"> |
|||
<td>[[Rússia]]</td><td>49 800</td><td>5 700</td><td>2 100</td><td>3000</td> |
|||
</tr> |
|||
<tr style="background-color:#FFBBBB"> |
|||
<td>[[Bielorrússia]]</td><td>29 900</td><td>10 200</td><td>4200</td><td>2200</td> |
|||
</tr> |
|||
<tr style="background-color:#FFCFBB"> |
|||
<td>[[Ucraïna]]</td><td>37 200</td><td>3 200</td><td>900</td><td>600</td> |
|||
</tr> |
|||
<tr style="background-color:#FFDCBB"> |
|||
<td>[[Suècia]]</td><td>12 000</td><td>-</td><td>-</td><td>-</td> |
|||
</tr> |
|||
<tr style="background-color:#FFE5BB"> |
|||
<td>[[Finlàndia]]</td><td>11 500</td><td>-</td><td>-</td><td>-</td> |
|||
</tr> |
|||
<tr style="background-color:#FFEFBB"> |
|||
<td>[[Austria]]</td><td>8 600</td><td>-</td><td>-</td><td>-</td> |
|||
</tr> |
|||
<tr style="background-color:#FFF8BB"> |
|||
<td>[[Noruega]]</td><td>5 200</td><td>-</td><td>-</td><td>-</td> |
|||
</tr> |
|||
<tr style="background-color:#FFF8BB"> |
|||
<td>[[Bulgària]]</td><td>4 800</td><td>-</td><td>-</td><td>-</td> |
|||
</tr> |
|||
<tr style="background-color:#E6FCB9"> |
|||
<td>[[Suïssa]]</td><td>1 300</td><td>-</td><td>-</td><td>-</td> |
|||
</tr> |
|||
<tr style="background-color:#E6FCB9"> |
|||
<td>[[Grècia]]</td><td>1 200</td><td>-</td><td>-</td><td>-</td> |
|||
</tr> |
|||
<tr style="background-color:#CCF9B6"> |
|||
<td>[[Eslovènia]]</td><td>300</td><td>-</td><td>-</td><td>-</td> |
|||
</tr> |
|||
<tr style="background-color:#CCF9B6"> |
|||
<td>[[Itàlia]]</td><td>300</td><td>-</td><td>-</td><td>-</td> |
|||
</tr> |
|||
<tr style="background-color:#B3F4BB"> |
|||
<td>[[Moldàvia]]</td><td>60</td><td>-</td><td>-</td><td>-</td> |
|||
</tr> |
|||
</table> |
|||
<!-- FI de la TAULA --> |
|||
</center> |
|||
=== Tècniques === |
|||
[[Fitxer:Chernobyl-LWR-comparison.PNG|thumb|400px|A la dreta, algunes de les modificacions que mundialment es van fer al disseny més bàsic dels reactors. A l'esquerra, com a referència, un esquema de reactor com els d'abans de l'accident. La diferència més visible és que, desde llavors, qualsevol tipus de reactor està contingut en un edifici de contenció de formigó (4) dissenyat per a que, en cas d'explosió del nucli, la racioactivitat no surti d'ell. Aquest era inexistent abans, per això a Txernòbil nombrosos [[liquidador]]s el van haver fer a posteriori de l'accident. L'altre canvi radical es va fer al disseny del recipient del reactor (2), que es va modificar completament per tal d'evitar les causes que van provocar l'explosió d'aquest a Txernòbil. El moderador (1) era de grafit, que és imflamable, com també ho era [[Vandellòs I]], per exemple, i a tots els [[reactors de gas]], que es van passar a considerar massa perillosos i es van tancar: actualment no n'opera cap al món. Les barres de control (3) són mòbils i el fet de submergir-les en el reactors o treure-les és el que controla les reaccions nuclears que hi tenen lloc, s'han fet esforços per a que aquest moviment sigui més ràpid i el control més subtil, ràpid i eficaç. També s'han deixat de fet de grafit, ja que se sap que en els primers instants de la seva introducció el que fèia era augmentar el nombre de fissions. Fins aleshores es considerava que no era preocupant, ja que al cap d'una estona es compensava, però a partir de l'accident hom va deixar de tolerar-ho, donant més importància al fet de poder actuar ràpida i eficaçment en cas de necessitar una intervenció radical.]] |
|||
L'estudi de les causes de l'accident va fer que els nous dissenys de reactors i centrals nuclears a tot el món fos diferent, tenint en compte altres possibles mals funcionaments i accidents, i imaginant i impossant els medis adients per a evitar-los i també mesures de seguretat actives i pasives per a que, en el cas poc probable que igualment hi hagués algun d'aquests incidents, minimitzar es efectes i que la radiació no passi a l'exterior. Les centrals existents que no complien aquests nous criteris es van tancar o es van adaptar. El gener de [[1993]], l'[[Agència Internacional d'Energia Atòmica|IAEA]] va revisar l'anàlisi sobre les causes de l'accident, atribuint-li un error en el [[disseny]] del [[reactor nuclear|reactor]]. |
|||
A tota [[Europa]], incloent els [[Països Catalans]], es va crear una xarxa d'aparells de detecció i control de radioactivitat atmosfèrica repartits per tot el seu territori que permeten observar i prendre les mesures necessàries en casos d'accidents, fuites o qualsevol mena d'accident que impliqui [[radiacions ionitzants]] a l'atmosfera. També permeten mesurar la [[radiactivitat natural]], per exemple a [[Catalunya]] alguns distingeixen bé la natural de l'[[radioactivitat artificial|artificial]], cosa que s'utilitza també per a l'estudi de modelitzacions del comportament de les masses d'aire, per ajudar a predir d'una manera aproximatixa, semblanta a les prediccions meteorològiques, com s'expandria qualsevol mena de [[contaminació atmosfèrica]], incloent la [[contaminació radioactiva|radioactiva]]. |
|||
A nivell [[medi ambient|ambiental]] i [[salut|sanitari]] va haver grans canvis relacionats amb valors de dosis (de radiacions i també d'altres contaminants) que a partir de llavors les normes considerarien com a ''admissibles''. Es van afegir criteris normatius referents a la [[contaminació]] en general, com per exemple la [[pols (partícules)]], que ara se sap que, si no tenen uns efectes tan immediats com les [[radiacions ionitzants]] a l'[[organisme]], sí en tenen, i importants, a llarg plaç. També es van modificar els criteris del considerat "dosis febles", criteris encara en debat pel fet que se sap, cada dia amb més certesa, que tota petita dosi de, per exemple, [[plom]], provoca un efecte igual o fins i tot superior amb el pas dels anys que les dosis més elevades. Per exemple, en [[2011]] la [[OMS]] no considera [[salut|sa]] a cap dels tres milions de nens dels territoris oficialment contaminats per l'accident. Segons aquesta organització, tots desenvolupen diferents patologies, de diversos graus de gravetat, relacionades amb l'afebliment de les [[defenses]]. Ambientalment desde l'accident es considera que se sap amb certesa, i es prenen mesures tècniques i legals necesàries, que no es possible descontaminar un territori sencer després de cert tipus d'incidents, és a dir que mai podrà ser com abans d'ell sinó al contrari, les conseqüències ecològiques negatives (mutacions genètiques, casos de càncer, transmissió d'aquests a generacions posteriors, etc.) augmenten, com diuen els mateixos ucraïnesos, "com un arbre que creix".<ref>''De Tchernobyl à Fukushima: une pédagogie du désastre'', de Frédérick Lemarchand, codirector del centre de Riscos de la Universitat de Caen. Diari ''Les Echos'', pàg. 21, 18 de març de 2011 {{fr}}</ref> |
|||
=== Polítiques === |
|||
L'accident de Txernòbil va ser determinant per a l'inici del procès d'obertura de la [[Unió Soviètica]] a l'Europa Occidental, per a la fi de la [[guerra freda]] i la ''[[perestroika]]''. |
|||
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 183-1986-0422-301, Berlin, XI. SED-Parteitag, Präsidium.jpg|thumb|Govern soviètic en [[1986]]]] |
|||
A [[Itàlia]] l'accident de Txernòbil i el fet que la radiactivitat afectès el país va provocar la proposició d'un [[referèndum]] al qual es preguntava si es volia tenir o no energia nuclear procedent de [[centrals nuclears]] ubicades a Itàlia. El referèndum es va fer el dia [[8 de novembre]] de [[1987]] i el 80% dels votants va respondre "no", cosa que va comportar el tancament de les tres centrals que en aquest moment estaven operatives a Itàlia. També hi havia una altra en construcció, la qual es va aturar, i fèia poc que hom hi havia aturat una cinquena. En aquella època l'energia nuclear representava nomès un 4'5% de l'[[energia primària]] produïda al país, front a un 24'5% d'[[energies renovables]] (dels quals un 23% de [[centrals hidroelèctriques]] i la resta [[central geotèrmica|geotèrmica]] i [[energia solar|solar]]) i un 71% de [[centrals tèrmiques]]. De [[1986]] a [[2010]] les importacions d'energia primària italiana s'han duplicat (part d'ella prové de centrals nuclears franceses, que si tenen accidents poden contaminar Itàlia, però en canvi el govern italià no pot exigir-les, per exemple, mesures de seguretat més restrictives, revisions més freqüents i més exhaustives, etc.), el percentatge de renovables al seu [[mix energètic]] no ha augmentat gaire (en [[2010]] la suma d'energia primària procedent d'energia solar més [[energia eòlica|eòlica]] no arriba al 3%, i hi ha un 2% d'energia geotèrmica) i la inquietud social per les emissions de [[diòxid de carboni]] dels [[combustibles fòssils]] (usats a les tèrmiques), a més del preu d'aquests, ha augmentat. Això ha fet que el govern italià de [[Berlusconi]], que hi voldria construir vuit reactors nuclears [[PWR]], hagi organitzat un nou referèndum sobre la conveniència o no de tornar a tenir centrals nuclears, previst pel juny de [[2011]]. El referèndum es va proposar abans de l'[[Accident nuclear de Fukushima I|accident de Fukushima]] de març de [[2011]].<ref>''Sortir du nucléaire? Les données du debat'', article de Guillaume Delacroix al diari francès ''Les Echos'', pàg. 6, [[18 de març]] de [[2011]]. {{fr}}</ref> |
|||
== Situació actual == |
|||
[[Fitxer:Entrance to zone of alienation around Chernobyl.jpg|thumb|L'entrada a la zona a trenta quilòmetres de la central està vigilada i cal mostrar un permís especial per a entrar-hi.]] |
|||
[[Fitxer:BRDM-2D and an excavator.jpg|thumb|[[Pripyat]] en [[2009]]]] |
|||
L'accident va ocórrer al [[reactor nuclear|reactor]] 4 de la [[central nuclear]], els reactors 1, 2 i 3 de la qual encara es trobaven en funcionament en [[2001]] i que en [[2006]] sumaven més de sis-centes tones de [[combustible nuclear]]. Actualment encara hi ha un milió i mig de [[residus radioactius]], la major part d'ells a l'aire lliure, a la zona.<ref name=dgros/> |
|||
La instal·lació, tot i estar protegida pel sarcòfag de formigó construit després de l'accident, no deixa de tenir greus riscos de fuites i no se sap si pot suportar eventuals nous accidents, entre d'altres possibles causes per l'evolució dels materials radioactius acumulats al seu interior. Per aquest motiu, en [[2006]] s'estava construint un nou confinament d'acer per sobre del sarcòfag de formigó, pero a causa de la radioactivitat, tot i ser unes decenes d'anys després de l'accident, la seva construcció presenta contínuament problemes. Està previst que, un cop resolts els nombrosos problemes i acabada la construcció, aquesta només serà funcional durant uns cent anys i ja se sap que, tot i que augmentarà la seguretat, no podrà acabar totalment amb el risc de [[contaminació radioactiva]] per fuites o accidents. Tindrà forma de semicilindre aplanat, amb cent metres d'alçada ("radi" del cilindre), cent-cinquanta de profunditat (longitud del cilindre) i dos-cents cinquanta d'ample ("diàmetre" del cilindre). Estarà fet amb vint mil tones d'acer. Té un cost inicial previst de mil cinc-cents milions d'euros, més cent milions anuals de costos de manteniment, que pagaran amb els seus impostos quatre generacions d'ucraïnians.<ref name=dgros/> |
|||
L'accident va provocar debats sobre l'ús de l'energia nuclear a diversos països europeus i, fins i tot en alguns, com per exemple Itàlia, es va decidir tancar totes les centrals nuclears existents. A Ucraïna va existir el debat però actualment encara compten amb l'energia nuclear de quinze reactors i tenen projectat anar construint-ne vint-i-dos més fins a 2030.<ref name=dgros/> |
|||
L'[[accident de Fukushima]] ha tingut una conseqüència negativa per a Txernòbil, ja que el [[Japó]] era el país que més havia ajudat econòmicament la regió per a recuperar-se de l'accident i aquestes ajudes està previst que s'acabin per a anar directament a la zona de [[Prefectura de Fukushima|Fukushima]]. Segurament la comunitat internacional també abandonarà Txernòbil per a dedicar-se només a Fukushima, deixant Ucraïna sola.<ref name=adehalleux>''Tchernobyl forever'', documental d'Alain de Halleux de 55 minuts, [[2011]]. Coproducció d'ARTE France, Simple Production, Crescendo Films, RTBF i Wallonie Image Production. Emés a ARTE al programa setmanal ''Soirée Thema'', amb el tema ''Tchernobyl 25 ans après'', el dia 14 d'abril de 2011 {{fr}} {{de}}</ref> |
|||
== Cultura popular == |
|||
[[Fitxer:Alyosha, Ukraina.jpg|thumb|La cantant Alyosha a l'assaig general d'Eurovisió, cantant ''Sweet people'']] |
|||
Aquest accident, al [[1986]], va tenir lloc en un moment històric al qual es debatia molt fortament la utilització d'energia nuclear per a qualsevol propòsit. També va tenir importants conseqüències polítiques, tecnològiques, socials, etc. i va obrir nous grans projectes de col·laboració i d'investigació. Es van conéixer històries humanes que causaren gran impressió, com els herois oblidats anomenats ''[[liquidador]]s'' o els habitants que mai no van voler deixar la zona [[contaminació radioactiva|contaminada]]. També es van estendre imatges impactants, algunes de les quals superaven ambients de fins aleshores ciència-ficció, dels esdeveniments, de la central, de les màquines, les persones, el camp, la ciutat, etc. Això va inspirar nombrosos artistes i creatius de tota mena de gèneres, com [[teatre]], [[cinema]], [[còmic]], [[literatura]], [[música]], [[videojoc]]s (saga ''S.T.A.L.K.E.R.'', ''Call of Duty 4'', ''Soviet Strike'', etc.), [[videoclips]], etc. |
|||
Alguns exemples en són: |
|||
* [[2010]]: Videoclip de la cançó ''Sweet people'', representant ucraniana a [[Eurovisió]] i cantada per Alyosha, que va ser gravat a Txernòbil |
|||
* [[2006]]: Cançó ''Ghost Town'', de Huns & Dr Beeker, en homenatge a la ciutat ja deshabitada de Pripyat |
|||
* [[2001]]: Novel·la ''El drac de Pripyat'', de Karl Schroeder |
|||
* [[1991]]: Pel·lícula ''[[Star Trek VI: Aquell país desconegut]]''. Està ambientada en un futur "fictici" al qual es produeix la destrucció del principal productor d'energia de l'imperi, cosa que provoca una important crisi que l'obliga a acostar-se a la Federació de Planetes Units. Està inspirada en la central de Txernòbil, del seu accident i de la ''[[perestroika]]'' de la [[Unió Soviètica]]. |
|||
* [[1991]]: Pel·lícula ''[[Txernòbil: Últim avís]]'', d'Anthony Page |
|||
* [[1987]]: Cançó ''Kiev'', de Barclay James Harvest, a l'àlbum ''Face to face'' |
|||
== Vegeu també == |
|||
* [[Mayak]] |
|||
* [[Central nuclear de Fukushima Daiichi]] |
|||
== Referències== |
|||
{{referències|2}} |
|||
== Enllaços externs == |
|||
{{commons|Chernobyl disaster}} |
|||
* [http://www.chornobylmuseum.kiev.ua/index.php?lang=en Museu nacional de Txornòbyl (Національний музей «Чорнобиль») a Kýiv, pàgina oficial]. {{uk}} {{ru}} {{en}} |
|||
* [http://www.galenfrysinger.com/chernobyl_ukraine.htm Article interessant sobre Txornòbyl] {{en}} |
|||
* [http://www.cccb.org/ppc/txernobil Hi havia una vegada Txernòbil] - Primera exposició sobre la major catàstrofe industrial de la història de la humanitat, al [[CCCB]] {{ca}} |
|||
* [http://www.fz-juelich.de/gs/genehmigungen/projekte/tschernobyl/diashow/ Photos of a visit to the reactor of Chernobyl] in April 2006 by a German TV team joint by Research Center Juelich {{en}}{{de}} |
|||
* [http://www.solidaritatcollbato.org Associació catalana dedicada a l'acolliment de persones afectades per l'accident Associació de Collbató per la Solidaritat] {{ca}} |
|||
* [http://www.arte.tv/i18n/content/tv/02__Universes/U1__Comprendre__le__monde/03-Dossiers/2011.03.30__Tchernobyl/03_20Vid_C3_A9os/Images/tchernobyl02.JPG/3833002,property=imageData,v=2,CmPart=com.arte-tv.www.jpg Imatge de l'aspecte que tindrà el segon confinament d'acer] |
|||
* [http://www.arte.tv/fr/Comprendre-le-monde/Tchernobyl--25-ans-apres/3806900,CmC=3839766.html Directori amb adreces d'interés] La majoria 14 d'abril de 2011 {{en}} {{fr}} |
|||
{{Enllaç AB|de}} |
|||
{{Enllaç AB|eo}} |
|||
{{Enllaç AB|uk}} |
|||
{{Enllaç AD|eu}} |
|||
{{Enllaç AD|ka}} |
|||
{{Enllaç AD|ru}} |
|||
{{Enllaç AD|sk}} |
|||
{{Enllaç AD|sl}} |
|||
{{Enllaç AD|vi}} |
|||
[[Categoria:Història de la Unió Soviètica]] |
|||
[[Categoria:Història d'Ucraïna]] |
|||
[[Categoria:Història de Bielorússia]] |
|||
[[Categoria:Radioactivitat]] |
|||
[[Categoria:Accidents nuclears]] |
|||
[[Categoria:1986]] |
|||
{{Link GA|uk}} |
|||
{{Link GA|eo}} |
|||
[[ar:كارثة تشيرنوبيل]] |
|||
[[az:Çernobıl faciəsi]] |
|||
[[be:Чарнобыльская катастрофа]] |
|||
[[be-x-old:Чарнобыльская катастрофа]] |
|||
[[bg:Чернобилска авария]] |
|||
[[bn:চেরনোবিলের বিপর্যয়]] |
|||
[[bs:Černobilska katastrofa]] |
|||
[[cs:Černobylská havárie]] |
|||
[[cy:Trychineb Chernobyl]] |
|||
[[da:Tjernobylulykken]] |
|||
[[de:Katastrophe von Tschernobyl]] |
|||
[[el:Πυρηνικό ατύχημα του Τσερνόμπιλ]] |
|||
[[en:Chernobyl disaster]] |
|||
[[eo:Nuklea akcidento de Ĉernobilo]] |
|||
[[es:Accidente de Chernóbil]] |
|||
[[et:Tšornobõli katastroof]] |
|||
[[eu:Txernobylgo hondamendia]] |
|||
[[fa:حادثه چرنوبیل]] |
|||
[[fi:Tšernobylin ydinvoimalaonnettomuus]] |
|||
[[fo:Tjernobyl vanlukkuna]] |
|||
[[fr:Catastrophe de Tchernobyl]] |
|||
[[fy:Kearnramp fan Tsjernobyl]] |
|||
[[gd:Chernobyl]] |
|||
[[gl:Accidente de Chernóbil]] |
|||
[[he:אסון צ'רנוביל]] |
|||
[[hr:Černobilska katastrofa]] |
|||
[[hu:Csernobili atomkatasztrófa]] |
|||
[[id:Bencana Chernobyl]] |
|||
[[io:Chernobyl-katastrofo]] |
|||
[[it:Disastro di Černobyl']] |
|||
[[ja:チェルノブイリ原子力発電所事故]] |
|||
[[ka:ჩერნობილის კატასტროფა]] |
|||
[[kk:Чернобыль апаты]] |
|||
[[ko:체르노빌 원자력 발전소 사고]] |
|||
[[lb:Katastroph vun Tschernobyl]] |
|||
[[lt:Černobylio avarija]] |
|||
[[lv:Černobiļas AES katastrofa]] |
|||
[[mg:Voina tao Chernobyl]] |
|||
[[mk:Чернобилска несреќа]] |
|||
[[ml:ചെർണോബിൽ ദുരന്തം]] |
|||
[[mn:Чернобылийн осол]] |
|||
[[mr:चेर्नोबिल दुर्घटना]] |
|||
[[my:ချာနိုဘိုင်း နျူးကလီးယား ပေါက်ကွဲမှု]] |
|||
[[nl:Kernramp van Tsjernobyl]] |
|||
[[nn:Tsjernobylulukka]] |
|||
[[no:Tsjernobyl-ulykken]] |
|||
[[oc:Catastròfa de Chornobyl]] |
|||
[[pl:Katastrofa elektrowni jądrowej w Czarnobylu]] |
|||
[[pt:Acidente nuclear de Chernobil]] |
|||
[[ro:Accidentul nuclear de la Cernobîl]] |
|||
[[ru:Авария на Чернобыльской АЭС]] |
|||
[[scn:Disastru di Chernobyl]] |
|||
[[sh:Černobilska katastrofa]] |
|||
[[simple:Chernobyl disaster]] |
|||
[[sk:Černobyľská havária]] |
|||
[[sl:Černobilska nesreča]] |
|||
[[sq:Katastrofa e Çernobilit]] |
|||
[[sr:Чернобиљска катастрофа]] |
|||
[[sv:Tjernobylolyckan]] |
|||
[[ta:செர்னோபில் அணு உலை விபத்து]] |
|||
[[th:อุบัติภัยเชอร์โนบิล]] |
|||
[[tr:Çernobil reaktör kazası]] |
|||
[[tt:Çernobıl hälâqäte]] |
|||
[[uk:Чорнобильська катастрофа]] |
|||
[[vi:Thảm họa Chernobyl]] |
|||
[[vls:Tsjernobyl]] |
|||
[[zh:切尔诺贝利核事故]] |
|||
[[zh-yue:切爾諾貝爾核災]] |
|||
Revisió del 20:28, 2 feb 2012
L'accident de Txernòbil (Txornòbyl) fou un accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la Central Nuclear de Txernòbil a Ucraïna (llavors a la Unió Soviètica) el dissabte 26 d'abril de 1986. És el primer accident nuclear que classificat amb un set (nivell més alt) a l'escala internacional d'accidents nuclears, només assolit per aquest i, en l'Accident nuclear de Fukushima I del 2011. Aquell dia, en un augment sobtat de potència al reactor número 4 de la central, es va produir l'explosió de l'hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament, durant una prova en la qual se simulava un tall de subministrament elèctric.
Hi va haver un incendi que va durar deu dies. Més de 800.000 "liquidadors" es van dedicar a "liquidar" la catàstrofe, acabant malalts o morts la majoria d'ells.[1] Més de 130.000 persones van ser evacuades de la zona, tot i que n'hi ha algunes, la majoria gent gran, que ha decidit continuar a viure al seu poble de tota la vida malgrat la contaminació radioactiva. Hom estima que l'esperança de vida a Ucraïna, que era de setanta-nou anys als darrers anys de la Unió Soviètica, quan va ocórrer l'accident, seria de cinquanta-cinc anys en 2020 a causa dels seus efectes.[2]
A causa de la manca d'un edifici de contenció a la central nuclear, es dispersà un plomall de pluja radioactiva a diverses zones de la Unió Soviètica i el continent europeu, el 60% de la qual sobre Bielorússia. El 40%[2] del total del territori europeu es va contaminar amb el combustible que es va dispersar a l'atmosfera. Grans àrees d'Ucraïna, Bielorússia i Rússia en resultaren greument contaminades, el que provocà l'evacuació i reassentament d'unes 300.000 persones que vivien a menys de trenta quilòmetres de la central.
Actualment la zona està pràcticament despoblada i coberta per una gruixuda capa de pols amb un alt contingut en americi i altres nucleids altament radioactius. Un grup de tècnics i enginyers hi treballen encara, malgrat els greus efectes que saben que infligeixen a la seva salut, per a controlar la zona i intentar preservar els europeus de noves onades de contaminació, fuites i nous accidents. Immediatament després de l'accident el reactor es va cobrir amb un sarcòfag de formigó, vint-i-cinc anys després es va començar a construir un segon confinament, d'acer, per sobre d'aquest. La zona restarà altament contaminada i considerada inhabitable durant quaranta-mil anys.[2]
La central nuclear
La central nuclear de Txernòbil (Чернобыльская АЭС им. В.И.Ленина – Central elèctrica nuclear memorial V. I. Lenin) es troba a Ucraïna, 18 quilòmetres al nord-est de la ciutat de Txernòbil, a 16 quilòmetres de la frontera entre Ucraïna i Bielorússia i 110 km al nord de Kíev, la capital d'Ucraïna. Al moment de l'accident, disposava de quatre reactors nuclears de gran potència a tubs de força, RBMK, de moderna tecnologia, els quals havien començat la seva explotació entre 1977 i 1983, cadascun dels quals tenia una potència elèctrica de mil megawatts. L'accident va aturar la construcció de dos altres reactors que estaven en construcció. Aportava el 10% de l'energia primària a Ucraïna. La central va aturar definitivament la seva explotació quan va ocórrer l'accident.
El nucli del reactor[3] era un immens cilindre de grafit de 1.700 tones, a dins del qual 1.600 tubs cilíndrics de metall i resistents a la pressió allotjaven 190 tones de diòxid d'urani. Per aquests tubs hi circulava aigua a alta pressió que, en escalfar-se, proporcionava vapor a la turbina de roda lliure. Entre aquests conductes de combustible nuclear s'hi trobaven altres 180 tubs mòbils, anomenats «barres de control», compostos d'acer i bor, que en ser introduïts al recipient feien disminuir la reacció nuclear en cadena dins d'aquest. El reactor no tenia edifici de contenció.
L'accident
L'agost de 1986, en un informe remès a l'Agència Internacional d'Energia Atòmica, s'explicaven les causes de l'accident en la planta de Txernòbil. Aquest va revelar que l'equip que operava en la planta el dia 26 d'abril de 1986 es va proposar realitzar una prova amb la intenció d'augmentar la seguretat del reactor. Per a això haurien d'esbrinar durant quant temps continuaria generant electricitat la turbina de vapor una vegada tallat el subministrament de vapor. Les bombes refrigerants d'emergència, en cas d'avaria, requerien d'un mínim de potència per posar-se en marxa i els tècnics de la planta desconeixien quin era aquest mínim. Una vegada tallat el subministrament de vapor es desconeixia si la turbina podria mantenir les bombes en funcionament.
Per realitzar aquesta prova, els tècnics no volien aturar el reactor, per evitar un fenomen conegut com a enverinament per xenó. Entre els productes de fissió que es produeixen dins del reactor, es troba el xenó-135, un gas amb una gran capacitat d'absorbir neutrons. Mentre el reactor està en funcionament de manera normal, es produeixen tants neutrons que l'absorció és mínima, però quan la potència és molt baixa o el reactor es deté, la quantitat de xenó-135 augmenta i impedeix la reacció en cadena per uns dies. Només quan el xenó-135 es desintegra és quan es pot reiniciar el reactor.
Els operaris van inserir les barres de control per disminuir la potència del reactor i aquesta va disminuir fins als 30 MW. Amb un nivell tan baix, els sistemes automàtics poden detenir el reactor i per aquesta raó els operaris van desconnectar el sistema de regulació de la potència, el sistema d'emergència refrigerant del nucli i altres sistemes de protecció. Amb 30 MW comença l'enverinament per xenó i per evitar-lo van augmentar la potència del reactor pujant les barres de control, però amb el reactor a punt d'apagar-se, els operadors van retirar manualment massa barres de control. De les 170 barres d'acer borat que tenia el nucli, les regles de seguretat exigien que hi hagués sempre un mínim de 30 barres baixades; en aquesta ocasió van deixar només vuit barres baixades. Amb els sistemes d'emergència desconnectats, el reactor va experimentar una pujada de potència extremadament ràpida que els operaris no van detectar a temps. A les 01:23, 4 hores després de començar la prova, alguns operaris de la sala de control, van començar a adonar-se que alguna cosa anava malament.
Quan els operaris van voler baixar de nou les barres de control, aquestes no van respondre a causa que possiblement ja estaven deformades per la calor i les van desconnectar per permetre'ls caure per gravetat. Es van sentir forts sorolls i llavors es va produir una explosió causada per la formació d'un núvol d'hidrogen dins del nucli, que va fer volar el sostre de cent tones del reactor provocant un incendi en la planta i una gegantina emissió de productes de fissió a l'atmosfera.
Reaccions
Primeres reaccions
Minuts després de l'accident, tots els bombers militars assignats a la central ja estaven en camí. Les flames afectaven diversos pisos del reactor 4 i s'apropaven perillosament a l'edifici on es trobava el reactor 3. El comportament dels bombers durant les tres primeres hores de l'accident va evitar que el foc s'estengués a la resta de la planta. Encara així, van demanar ajuda als bombers de Kíev a causa de la magnitud del la catàstrofe. Els operaris de la planta van posar els altres tres reactors en refrigeració d'emergència. Dos dies després, hi havia divuit ferits molt greus i cent cinquanta-sis ferits amb lesions mitjanes produïdes per la radiació.
El primer acostament en helicòpter va evidenciar la magnitud de la catàstrofe. El nucli, exposat a l'atmosfera, continuava cremant i emetent productes radioactius. La temperatura assolia els 2.500°C i en un efecte xemeneia, impulsava el fum radioactiu a una alçària considerable. Alhora, els responsables de la regió van començar a preparar l'evacuació de la ciutat de Prypiat i d'un radi de 10km al voltant de la planta. Aquesta primera evacuació va començar l'endemà de forma massiva i es va concloure trenta-sis hores després. L'evacuació de Txernòbil i d'un radi de 36km no es dugué a terme fins a passats sis dies de l'accident. Llavors ja hi havia més de mil d'afectats per lesions greus produïdes per la radiació.
El matí del dissabte, diversos helicòpters de l'exèrcit es preparaven per llançar sobre el nucli una barreja de materials que consistia en sorra, argila, plom, dolomita i bor absorbent de neutrons. El bor absorbent de neutrons evitava que es produís una reacció en cadena; el plom estava destinat a contenir la radiació gamma i la resta de materials mantenien la barreja unida i homogènia. Quan el 13 de maig van acabar les missions, s'havien llançat al nucli unes cinc mil tones de materials.
Va començar llavors la construcció d'un túnel per sota del reactor accidentat per consolidar el terreny i evitar que el nucli s'enfonsés a causa del pes dels materials llançats. En una setmana es va acabar el túnel i es va iniciar l'aixecament d'una estructura denominada «sarcòfag», que embolcallaria el reactor aïllant-lo per sempre de l'exterior.
Es va designar una porció de territori, popularment coneguda com "La Zona", a la que milers de persones van ser evacuades i reassentades, a la qual no es pot conrear ni realitzar altres activitats agrícoles ni industrials i a la que cal una autorització especial per a entrar. Tot i que la central es troba a Ucraïna, la zona prohibida compren territoris d'aquest pais i de Bielorrúsia. En el moment de l'accident les directives aconsellaven abandonar la zona corresponent a un radi de seixanta quilòmetres de la central però finalment aquesta és com a molt a trenta quilòmetres.[2]
Les evidències a l'exterior
El 27 d'abril diverses estacions de control a Suècia van advertir de l'elevada presència de pols altament radioactiva al seu territori i van fixar-ne l'origen com a provinent de la zona fronterera entre Ucraïna i Bielorússia en funció dels vents dominants en aquells dies. Mesures similars es van anar succeint a Finlàndia i a Alemanya, la qual cosa va permetre a la resta del món conèixer en part l'abast del desastre. La nit del dilluns 28 d'abril, durant l'emissió del programa de notícies Uremya, el presentador va llegir un breu comunicat:
- S'ha produït un accident en la planta d'energia de Txernòbil i un dels reactors ha resultat danyat. Estan prenent-se mesures per eliminar les conseqüències de l'accident. S'està assistint a les persones afectades. S'ha designat una comissió governamental.
Els dirigents de l'URSS havien pres la fatal decisió política de no donar més detalls i d'amagar la magnitud de la catàstrofe. Però davant de l'evidència, el 14 de maig el secretari general Mikhaïl Gorbatxov va decidir llegir un extens i tardà informe en el qual reconeixia la magnitud de la tragèdia.
Conseqüències
Humanes
L'explosió va provocar la major catàstrofe en la història de l'explotació civil de l'energia nuclear. Presumptament originat per la realització d'una prova, en el moment de l'accident moriren 31 persones, i al voltant de 350.000 persones van haver de ser evacuades dels 155.000km2 afectats, romanent extenses àrees deshabitades durant molts anys. La radiació es va estendre cap a l'oest d'Europa fins a França, sense arribar a travessar els Pirineus, de manera que en aquestes zones els índexs de radioactivitat van estar per sobre de nivells innocus de radiotoxicitat durant diversos dies. S'estima que es va alliberar unes 500 vegades la radiació de la bomba atòmica llançada a Hiroshima el 1945.
Just després de l'accident el principal problema sanitari procedia del iode-131, amb un període de semidesintegració de vuit dies. Actualment, però, la preocupació principal és la contaminació del sòl amb estronci-90 i cesi-137, amb períodes de semidesintegració d'uns 30 anys. Les concentracions més altes de cesi-137 es troben a les capes superficials del sòl, on és absorbit per plantes, insectes i fongs i així entren dins de la cadena alimentària. Es tem que la radioactivitat afecti a la població local durant generacions.
El 2005, l'OIEA va elaborar l'últim informe que detalla el nombre de morts directament causats per l'accident en 59 persones, d'ells 48 treballadors de la central. Els casos de càncer de tiroide comptabilitzats han estat més de 4.000. S'estima que 600.000 persones van ser afectades per la radiació, de les quals almenys 3.500 moriran com a conseqüència de la mateixa, entre ells la majoria dels 2.500 treballadors i militars que van construir el primer sarcòfag de ciment.
Un altre estudi obté diferents resultats respecte a Txernòbil. Segons aquest, mig milió de persones han mort i les dades subministrades per Ucraïna no són completes. Aquest seria el nombre de persones (500.000) que haurien perdut la vida, a causa del núvol radioactiu, que va contaminar gran part d'Europa. I unes altres 30.000 moririen en els pròxims anys. Aquestes avaluacions, presenten una diferència important amb les investigacions de l'OMS i l'OIEA. Segons Greenpeace en total han estat contaminades amb cesi-137 un 30% de les àrees en les quals viuen nou milions de persones. Segons un tècnic del centre científic del govern ucraïnès, a Ucraïna es registren casos de càncer de tiroide, leucèmies i mutacions genètiques que no apareixen en les estadístiques de l'OMS, i que eren pràcticament desconegudes fa vint anys.
Ambientals
El reactor 1 de la central nuclear de Txernòbil tenia unes cent-noranta tones de combustible nuclear en el moment de l'accident.[4] Algunes estimacions calculen qua al voltant del 3'5%[5] d'aquest va ser emés a l'atmosfera però aquestes dades no són gens segures, ja diferents estimacions situen la quantitat de combustible emés en xifres extraordinàriament dispars, que van entre el 5% i el 97%.[2] Els nucleids radioactius de cesi-137 (que emet radioactivitat beta), iode-131 (radioactivitat beta) i tel·luri-132 (radioactivitat beta) i en menor grau estronci-90 (radioactivitat beta) i plutoni-141 (radioactivitat alfa) entre d'altres, un cop alliberats a l'aire, no s'estenen mai de manera homogènia, en concentracions concèntriques amb centre a la central, sinó que es desplacen amb les masses d'aire segons la meteorologia (pressió atmosfèrica, direcció i força del vent, presència o no de pluja, etc.) del moment, i sobretot lligades a les petites partícules sòlides (aerosols) d'aquestes masses d'aire, procedents dels fums de l'incendi, contaminació atmosfèrica o presents a la natura. Aquestes poden ser aturades i acumulades en trobar-se amb obstacles, com pot ser un arbre (que atura la partícula radioactiva, impedint que es mogui, i les radiacions alfa i beta que emet, les gamma no) o una muntanya, però la calor de l'incendi va fer que els nucleids radioactius fossin alliberats a molta altitud, cosa que va facilitar que es desplacessin sense ser aturats al llarg de milers de quilòmetres i gairebé arribant als Pirineus.
La contaminació radioactiva es va estendre doncs pels continents asiàtic i sobretot europeu en onades de bosses d'aire en general més concentrades a l'inici de la seva trajectòria i més difoses, però també abarcant zones majors, a mida que anaven avançant. Hi van destacar sis onades, en forma de pètals irregulars sortint de Txernòbil, els dies 26 d'abril, el 27 (dues), el 29 i el 2 i 4 de maig.[6]
La taula a continuació mostra la radioactivitat beta assignada al cesi-137 dipositat i detectat a diferents països d'Europa:[6]
| Alguns països contaminats a Europa (en kBq/m2 amb Cs137) | ||||
| País | 37-185 kBq/m2 | 185-555 kBq/m2 | 555-1480 kBq/m2 | +1480 kBq/m2 |
| Rússia | 49 800 | 5 700 | 2 100 | 3000 |
| Bielorrússia | 29 900 | 10 200 | 4200 | 2200 |
| Ucraïna | 37 200 | 3 200 | 900 | 600 |
| Suècia | 12 000 | - | - | - |
| Finlàndia | 11 500 | - | - | - |
| Austria | 8 600 | - | - | - |
| Noruega | 5 200 | - | - | - |
| Bulgària | 4 800 | - | - | - |
| Suïssa | 1 300 | - | - | - |
| Grècia | 1 200 | - | - | - |
| Eslovènia | 300 | - | - | - |
| Itàlia | 300 | - | - | - |
| Moldàvia | 60 | - | - | - |
Tècniques
L'estudi de les causes de l'accident va fer que els nous dissenys de reactors i centrals nuclears a tot el món fos diferent, tenint en compte altres possibles mals funcionaments i accidents, i imaginant i impossant els medis adients per a evitar-los i també mesures de seguretat actives i pasives per a que, en el cas poc probable que igualment hi hagués algun d'aquests incidents, minimitzar es efectes i que la radiació no passi a l'exterior. Les centrals existents que no complien aquests nous criteris es van tancar o es van adaptar. El gener de 1993, l'IAEA va revisar l'anàlisi sobre les causes de l'accident, atribuint-li un error en el disseny del reactor.
A tota Europa, incloent els Països Catalans, es va crear una xarxa d'aparells de detecció i control de radioactivitat atmosfèrica repartits per tot el seu territori que permeten observar i prendre les mesures necessàries en casos d'accidents, fuites o qualsevol mena d'accident que impliqui radiacions ionitzants a l'atmosfera. També permeten mesurar la radiactivitat natural, per exemple a Catalunya alguns distingeixen bé la natural de l'artificial, cosa que s'utilitza també per a l'estudi de modelitzacions del comportament de les masses d'aire, per ajudar a predir d'una manera aproximatixa, semblanta a les prediccions meteorològiques, com s'expandria qualsevol mena de contaminació atmosfèrica, incloent la radioactiva.
A nivell ambiental i sanitari va haver grans canvis relacionats amb valors de dosis (de radiacions i també d'altres contaminants) que a partir de llavors les normes considerarien com a admissibles. Es van afegir criteris normatius referents a la contaminació en general, com per exemple la pols (partícules), que ara se sap que, si no tenen uns efectes tan immediats com les radiacions ionitzants a l'organisme, sí en tenen, i importants, a llarg plaç. També es van modificar els criteris del considerat "dosis febles", criteris encara en debat pel fet que se sap, cada dia amb més certesa, que tota petita dosi de, per exemple, plom, provoca un efecte igual o fins i tot superior amb el pas dels anys que les dosis més elevades. Per exemple, en 2011 la OMS no considera sa a cap dels tres milions de nens dels territoris oficialment contaminats per l'accident. Segons aquesta organització, tots desenvolupen diferents patologies, de diversos graus de gravetat, relacionades amb l'afebliment de les defenses. Ambientalment desde l'accident es considera que se sap amb certesa, i es prenen mesures tècniques i legals necesàries, que no es possible descontaminar un territori sencer després de cert tipus d'incidents, és a dir que mai podrà ser com abans d'ell sinó al contrari, les conseqüències ecològiques negatives (mutacions genètiques, casos de càncer, transmissió d'aquests a generacions posteriors, etc.) augmenten, com diuen els mateixos ucraïnesos, "com un arbre que creix".[7]
Polítiques
L'accident de Txernòbil va ser determinant per a l'inici del procès d'obertura de la Unió Soviètica a l'Europa Occidental, per a la fi de la guerra freda i la perestroika.
A Itàlia l'accident de Txernòbil i el fet que la radiactivitat afectès el país va provocar la proposició d'un referèndum al qual es preguntava si es volia tenir o no energia nuclear procedent de centrals nuclears ubicades a Itàlia. El referèndum es va fer el dia 8 de novembre de 1987 i el 80% dels votants va respondre "no", cosa que va comportar el tancament de les tres centrals que en aquest moment estaven operatives a Itàlia. També hi havia una altra en construcció, la qual es va aturar, i fèia poc que hom hi havia aturat una cinquena. En aquella època l'energia nuclear representava nomès un 4'5% de l'energia primària produïda al país, front a un 24'5% d'energies renovables (dels quals un 23% de centrals hidroelèctriques i la resta geotèrmica i solar) i un 71% de centrals tèrmiques. De 1986 a 2010 les importacions d'energia primària italiana s'han duplicat (part d'ella prové de centrals nuclears franceses, que si tenen accidents poden contaminar Itàlia, però en canvi el govern italià no pot exigir-les, per exemple, mesures de seguretat més restrictives, revisions més freqüents i més exhaustives, etc.), el percentatge de renovables al seu mix energètic no ha augmentat gaire (en 2010 la suma d'energia primària procedent d'energia solar més eòlica no arriba al 3%, i hi ha un 2% d'energia geotèrmica) i la inquietud social per les emissions de diòxid de carboni dels combustibles fòssils (usats a les tèrmiques), a més del preu d'aquests, ha augmentat. Això ha fet que el govern italià de Berlusconi, que hi voldria construir vuit reactors nuclears PWR, hagi organitzat un nou referèndum sobre la conveniència o no de tornar a tenir centrals nuclears, previst pel juny de 2011. El referèndum es va proposar abans de l'accident de Fukushima de març de 2011.[8]
Situació actual
L'accident va ocórrer al reactor 4 de la central nuclear, els reactors 1, 2 i 3 de la qual encara es trobaven en funcionament en 2001 i que en 2006 sumaven més de sis-centes tones de combustible nuclear. Actualment encara hi ha un milió i mig de residus radioactius, la major part d'ells a l'aire lliure, a la zona.[2]
La instal·lació, tot i estar protegida pel sarcòfag de formigó construit després de l'accident, no deixa de tenir greus riscos de fuites i no se sap si pot suportar eventuals nous accidents, entre d'altres possibles causes per l'evolució dels materials radioactius acumulats al seu interior. Per aquest motiu, en 2006 s'estava construint un nou confinament d'acer per sobre del sarcòfag de formigó, pero a causa de la radioactivitat, tot i ser unes decenes d'anys després de l'accident, la seva construcció presenta contínuament problemes. Està previst que, un cop resolts els nombrosos problemes i acabada la construcció, aquesta només serà funcional durant uns cent anys i ja se sap que, tot i que augmentarà la seguretat, no podrà acabar totalment amb el risc de contaminació radioactiva per fuites o accidents. Tindrà forma de semicilindre aplanat, amb cent metres d'alçada ("radi" del cilindre), cent-cinquanta de profunditat (longitud del cilindre) i dos-cents cinquanta d'ample ("diàmetre" del cilindre). Estarà fet amb vint mil tones d'acer. Té un cost inicial previst de mil cinc-cents milions d'euros, més cent milions anuals de costos de manteniment, que pagaran amb els seus impostos quatre generacions d'ucraïnians.[2]
L'accident va provocar debats sobre l'ús de l'energia nuclear a diversos països europeus i, fins i tot en alguns, com per exemple Itàlia, es va decidir tancar totes les centrals nuclears existents. A Ucraïna va existir el debat però actualment encara compten amb l'energia nuclear de quinze reactors i tenen projectat anar construint-ne vint-i-dos més fins a 2030.[2]
L'accident de Fukushima ha tingut una conseqüència negativa per a Txernòbil, ja que el Japó era el país que més havia ajudat econòmicament la regió per a recuperar-se de l'accident i aquestes ajudes està previst que s'acabin per a anar directament a la zona de Fukushima. Segurament la comunitat internacional també abandonarà Txernòbil per a dedicar-se només a Fukushima, deixant Ucraïna sola.[1]
Cultura popular
Aquest accident, al 1986, va tenir lloc en un moment històric al qual es debatia molt fortament la utilització d'energia nuclear per a qualsevol propòsit. També va tenir importants conseqüències polítiques, tecnològiques, socials, etc. i va obrir nous grans projectes de col·laboració i d'investigació. Es van conéixer històries humanes que causaren gran impressió, com els herois oblidats anomenats liquidadors o els habitants que mai no van voler deixar la zona contaminada. També es van estendre imatges impactants, algunes de les quals superaven ambients de fins aleshores ciència-ficció, dels esdeveniments, de la central, de les màquines, les persones, el camp, la ciutat, etc. Això va inspirar nombrosos artistes i creatius de tota mena de gèneres, com teatre, cinema, còmic, literatura, música, videojocs (saga S.T.A.L.K.E.R., Call of Duty 4, Soviet Strike, etc.), videoclips, etc.
Alguns exemples en són:
- 2010: Videoclip de la cançó Sweet people, representant ucraniana a Eurovisió i cantada per Alyosha, que va ser gravat a Txernòbil
- 2006: Cançó Ghost Town, de Huns & Dr Beeker, en homenatge a la ciutat ja deshabitada de Pripyat
- 2001: Novel·la El drac de Pripyat, de Karl Schroeder
- 1991: Pel·lícula Star Trek VI: Aquell país desconegut. Està ambientada en un futur "fictici" al qual es produeix la destrucció del principal productor d'energia de l'imperi, cosa que provoca una important crisi que l'obliga a acostar-se a la Federació de Planetes Units. Està inspirada en la central de Txernòbil, del seu accident i de la perestroika de la Unió Soviètica.
- 1991: Pel·lícula Txernòbil: Últim avís, d'Anthony Page
- 1987: Cançó Kiev, de Barclay James Harvest, a l'àlbum Face to face
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Tchernobyl forever, documental d'Alain de Halleux de 55 minuts, 2011. Coproducció d'ARTE France, Simple Production, Crescendo Films, RTBF i Wallonie Image Production. Emés a ARTE al programa setmanal Soirée Thema, amb el tema Tchernobyl 25 ans après, el dia 14 d'abril de 2011 (francès) (alemany)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 L'Europe et Tchernobyl, 25 ans après (2006), documental de 59 minuts de Dominique Gros, coproduït pel canal de televisió ARTE France i Les Films d'ici amb motiu del 25è aniversari de l'accident. Emès a ARTE a Alemanya i França el 18 d'abril de 2006 i reemès al 30è aniversari, també a ARTE, dins del programa Soirée Thema, el 14 d'abril de 2011. (francès) (alemany)
- ↑ Esquema de construcció d'un reactor RBMK com el de la planta de Txernobil.
- ↑ The Chernobyl reactor accident source term, pàg. 11, de L. Devell i altres. Agència de l'Energia Nuclear de l'OCDE, 1995 (anglès)
- ↑ Current evaluation of the Chernobyl reactor accident release Agència de l'Energia Nuclear de l'OCDE, 1996 (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 Environmental Consequences of the Chernobyl Accident and their Remediation: Twenty Years of Experience del Chernobyl Forum Expert Group "Environment" de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica. Publicat a Viena l'any 2006. STI/PUB/1239, ISBN 92-0-114705-8 (anglès)
- ↑ De Tchernobyl à Fukushima: une pédagogie du désastre, de Frédérick Lemarchand, codirector del centre de Riscos de la Universitat de Caen. Diari Les Echos, pàg. 21, 18 de març de 2011 (francès)
- ↑ Sortir du nucléaire? Les données du debat, article de Guillaume Delacroix al diari francès Les Echos, pàg. 6, 18 de març de 2011. (francès)
Enllaços externs
- Museu nacional de Txornòbyl (Національний музей «Чорнобиль») a Kýiv, pàgina oficial. (ucraïnès) (rus) (anglès)
- Article interessant sobre Txornòbyl (anglès)
- Hi havia una vegada Txernòbil - Primera exposició sobre la major catàstrofe industrial de la història de la humanitat, al CCCB (català)
- Photos of a visit to the reactor of Chernobyl in April 2006 by a German TV team joint by Research Center Juelich (anglès)(alemany)
- Associació catalana dedicada a l'acolliment de persones afectades per l'accident Associació de Collbató per la Solidaritat (català)
- Imatge de l'aspecte que tindrà el segon confinament d'acer
- Directori amb adreces d'interés La majoria 14 d'abril de 2011 (anglès) (francès)
Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB
Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Link GA Plantilla:Link GA