La Blancaneu i els set nans

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Blancaneus i els set nans)
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el conte popular. Si cerqueu la pel·lícula de Disney, vegeu «La Blancaneu i els set nans (pel·lícula)».
Il·lustració de Franz Jüttner (1905-1910)

La Blancaneu i els set nans és el títol d'un conte popular, la versió més coneguda del qual va ser recollida pels Germans Grimm el 1812. La pel·lícula homònima de Walt Disney va contribuir a mantenir la història oral en circulació.

La història[modifica]

La rondalla narra com una bonica i dolça princesa anomenada Blancaneu, de pell blanca com la neu, els llavis vermells com la sang i cabells negres com la nit, desperta la gelosia de la Reina Malvada, la seva malvada madastra, nova i segona esposa del seu pare, el rei. La Reina Malvada per art d'una bruixa, ordena a un caçador de matar-la per a ser ella la dama més bella del reialme (el jutge és el mirall màgic de la Reina Malvada). El caçador no pot complir l'ordre i abandona la princesa Blancaneu al bosc, on és recollida en una caseta del bosc pels set nans que estan captivats per la bellesa de la princesa Blancaneu. Blancaneu aleeshores viu amagada amb els set nans, prenent cura d'ells. Tanmateix, la Reina Malvada, mira de retrobar-la i assassinar-la amb una poma enverinada, però no hi arriba pas perquè ella no s'empassa del tot la poma. Per això roman viva en un taüt de vidre que custodien els set nans, però profundament adormida. És presonera de l'encanteri del somni de la mort. Tan sols un petó d'amor veritable d'un príncep la farà despertar-se i l'alliberarà trencant el maligne sort del somni de la mort. La història es clou en un feliç matrimoni de la princesa Blancaneu amb el príncep.

Interpretacions[modifica]

Apareixen diferents elements comuns amb altres històries, com la poma enverinada que mata o el petó d'amor veritable del príncep que salva i desperta la princesa Blancaneu del seu son profund de mort de la poma enverinada (en les primers versions el petó d'amor veritable del príncep no apareixia i era un sotrac del taüt el que despertava la princesa Blancaneu, potser és una contaminació de la Bella Dorment). Igualment el concurs de bellesa amb un mirall màgic que parla és un motiu tradicional.

La crítica feminista considera que és un conte per alliçonar sobre el paper reservat a la dona, ja que la princesa Blancaneu se salva perquè accepta cuidar i servir els set nans del bosc i la bellesa és el motor de la trama. Des de la psicoanàlisi se subratlla el complex d'Èdip i la gelosia de la Reina Malvada, la malvada madrastra i bruixa de la Blancaneu, com a detonants de l'acció.

En una versió albanesa antiga no són els set nans del bosc sinó uns set dracs les criatures que acullen la princesa Blancaneu. Aquest paper positiu de criatures usualment vistes com a negatives és un tret fonamental de la història (en els contes de fades, els set nans del bosc i els dracs solen ser guardians de tresors o raptors de noies).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Blancaneu i els set nans Modifica l'enllaç a Wikidata