Les Borges Blanques

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Borges Blanques)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
les Borges Blanques
Localització

Les Borges Blanques situat respecte Catalunya
Les Borges Blanques situat respecte Catalunya

Localització de les Borges Blanques respecte de les Garrigues


Municipi de les Garrigues
Les Borges Blanques - Monument al pagès de Les Garrigues.jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Garrigues
Gentilici Borgenc, borgenca
Superfície 61,59 km²
Altitud 304 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
6.000 hab.
97,42 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 322300 4598950Coord.: 41° 31′ 21″ N, 0° 52′ 13″ E / 41.52250°N,0.87028°E / 41.52250; 0.87028
Organització
Entitats de població
Ajuntament
• Alcalde:

1
8 CiU, 4 ERC i 1 CUP
Enric Mir i Pifarré (CiU)
Codi postal 25400
Codi territorial 250582
Agermanament Toluges (Rosselló)
Les Borges del Camp (Baix Camp)
Web
Escut no oficial de les Borges Blanques

Les Borges Blanques és la capital de la comarca de les Garrigues. Està situada en la zona de contacte entre els sectors de reg del Canal d'Urgell i els altiplans de la Depressió Central. Disposa d'una excel·lent xarxa de comunicacions que inclou les carreteres N-240 i C-233, l'autopista del Nord-est, diverses carreteres locals i la línia ferroviària Tarragona-Reus-Picamoixons-Lleida, amb parada pròpia al municipi.

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Plaça Major
  • La plaça Major destaca per les seves àmplies porxades, arcs i alguns casals notables, amb certs elements arquitectònics renaixentistes.
  • L'actual església parroquial de l'Assumpció de Maria és un temple neoclàssic, dotat de campanar amb un gran balcó que l'envolta, que fa funció de mirador de les Borges Blanques. La capelleta, d'estil barroc, data de l'any 1743.
  • L'ermita de Sant Salvador, a 3,5 km de la ciutat, a la carretera que uneix les Borges Blanques amb Cervià, és un edifici senzill, de base romànica, d'una sola nau acabada en una capçalera rectangular.
  • A 2 km de la ciutat hi ha el parc de la Font Vella, amb l'ermita moderna de Sant Cristòfol.
  • Al passeig del Terrall, al cor de la ciutat, s'hi troben dues basses amb cignes, ànecs, oques i un gran jardí en el qual es troba una gran varietat de plantes i arbres, a més d'una premsa d'oli del segle XVIII. En un extrem del passeig hi ha situada la Biblioteca Marquès d'Olivart.[2]
  • El Palau del Marquès d'Olivart és ara l'actual ajuntament. Està situat en el nucli antic, en un lloc molt cèntric al poble, vora la plaça Major.

Economia[modifica | modifica el codi]

Les Borges Blanques és una població activa que treballa principalment en el sector de serveis i un 8% es dedica a l'agricultura. En els darrers anys ha experimentat un impuls important del sector industrial afavorit per la creació de dos polígons industrials: el polígon de "Les Verdunes" i el polígon de grans indústries "Castellots".

L'oli és el comerç més important de l'agricultura, i un dels trets característics de la comarca de Les Garrigues i el poble. Està fet a partir de la varietat d'oliva arbequina, i està reconegut mundialment. A mitjans del segle XX, l'oli s'exportava quasi totalment a Itàlia, i allí era venut fent-lo passar com si fos d'origen italià o el feien anar per a millorar els seus olis propis.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Les Borges Blanques disposa d'estació pròpia a la línia ferroviària Tarragona-Reus-Picamoixons-Lleida, tot i que està tancada actualment. Tot i això, el tren continua recollint i deixant gent al poble, podent comprar el bitllet al revisor del ferrocarril.

Política i Govern municipal[modifica | modifica el codi]

Eleccions Municipals de 2015 al municipi de les Borges Blanques[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Les Borges Blanques, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Enric Mir Pifarré 1.431 8 53,66
ERC-AM Salvador Noguera 779 4 29,21
CUP Josep Ramon Farran 302 1 11,32
Altres 88 3,30
Nuls 26 0,97
Blancs 67 2,51
Total 2.693 12 60,83

Llista de batlles de la ciutat de les Borges Blanques[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Josep Bardia i Farré independent 19/04/1979 --
1983 - 1987 Josep Bardia i Farré independent 23/05/1983 --
1987 - 1991 Josep Domènech i Perera
Logotip de CiU
30/06/1987 --
1991 - 1995 Josep Domènech i Perera
Logotip de CiU
05/07/1991 --
1995 - 1999 Miquel Àngel Estradé i Palau
Logotip d'ERC
07/07/1995 --
1999 - 2003 Miquel Àngel Estradé i Palau
Logotip d'ERC
03/07/1999 --
2003 - 2007 Maria Carme Benet i Pelegrí
Logotip de CiU
14/06/2003 --
2007 - 2011 Miquel Àngel Estradé i Palau
Logotip d'ERC
16/06/2007 --
2011 - 2015 Enric Mir i Pifarré
Logotip de CiU
11/06/2011 --
Des de 2015 Enric Mir i Pifarré
Logotip de CiU
13/06/2015 --

Resultats de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 a les Borges Blanques[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Les Borges Blanques, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
JxSí Josep Maria Forné i Febrer 2.315 10 68,19
Candidatura d'Unitat Popular Ramon Usall i Santa 275 1 8,10
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Jorge Soler 251 2 7,39
Partit dels Socialistes de Catalunya Òscar Ordeig i Molistt 174 1 5,13
Partit Popular Català Marisa Xandri i Pujol 139 1 4,09
Unió Democràtica de Catalunya Josep Maria Pelegrí i Aixut 111 0 3,27
Catalunya sí que es pot Sarà Vilà i Galan 93 0 2,74
Altres 16 0,48
Vots en blanc 21 0,62
Vots nuls 8 0,24
Total 3.403 77,64

Patrimoni històric[modifica | modifica el codi]

Aquest municipi conserva mostres artístiques pictòriques de l'anomenat Art esquemàtic, com el Cogul i d'altres indrets de Lleida. També en té dels grups productors neolítics, en el jaciment de les Roques Guàrdies II (6.500 anys abans del present), que foren descobertes per Anna Alonso el 1985, i declarades Patrimoni Mundial, com tot l'art rupestre de Catalunya, el 1998.

Hi ha un Centre d'interpretació de les Garrigues, així com el Museu Arqueològic de les Borges Blanques.

Festes[modifica | modifica el codi]

Gegants a la Festa major 2007
"Canó del Salo", propietat de l'Ajuntament de les Borges Blanques. Surt al carrer per festa major o altres festes excepcionals per fer soroll, i es posen traques a l'interior. Probablement de l'època de la Guerra del Francès. El canó era conduït per en Felip del Pom, persona molt coneguda a les Borges.
  • Festa major. Se celebra el primer cap de setmana de Setembre. La Trobada de Gegants, Grallers i Correfocs de les Borges Blanques, és un dels actes principals de la festa i fou declarada d'interès cultural.
  • Fira de l'oli. Celebrada el cap de setmana més proper a Sant Antoni. Fira on es mostren els productes relacionats amb l'oli de les cooperatives de les Garrigues i de Catalunya
  • Cavalcada del tres tombs. El diumenge més proper a Sant Antoni. Mostra de carrosses realitzades per associacions del poble, on desfilen pels voltants dels jardins del parc del Terrall.
  • Aplec de l'Ermita de Sant Cristòfol. 10 de juliol. Benedicció de vehicles i celebració de l'acte durant tot el dia a l'ermita de la Font Vella. Es considera també com la festa pròpia de l'ermita.

Actes anuals[modifica | modifica el codi]

  • Borges Crema. 2n o 3r dissabte de juliol. Festival musical amb formacions locals i comarcals. Al recinte de les piscines.
  • Concurs de paelles d'arròs. Primer diumenge de juny. Al passeig de Terrall.
  • Aplec de l'Ermita de Sant Salvador. 6 d'agost. Anada a peu i missa matinal. Celebració el dissabte amb missa, sardanes i àpat.
  • Aplec de la Sardana. Dissabte més proper al 10 d'agost. Ballada de sardanes amb diferents cobles, al passeig del Terrall.
  • ' Sardanadal. Dissabte tarda i nit anterior al dia de Nadal. Al Poliesportiu Francesc Macià.

Punts d'interès turístic[modifica | modifica el codi]

  • El Polero és una gelateria valenciana amb una gran tradició al poble, situada al carrer que porta a la plaça Major. El sortit de gustos i de varietats de gelat és molt gran, i cada any experimenten amb nous sabors.
  • El Parc Temàtic de l'Oli[3] és un parc temàtic situat als afores del poble, que entre altres coses, ofereix una exposició sobre el procés de fabricació de l'oli, a més de l'exposició al públic de diverses oliveres centenàries i mil·lenàries (Oliveres del Parc Temàtic de l'Oli).

Associacions[modifica | modifica el codi]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Ràdio les Borges és l'emissora de ràdio municipal de les Borges Blanques. Emet al 107.1 de la FM.[4] L'1 de desembre de 2010 després d'uns mesos d'inactivitat l'emissora reinicia la seva programació estable.[5] El 28 de desembre de 2011 l'ajuntament de les Borges Blanques, propietari de l'emissora, accepta una moció de la CUP per estudiar la fusió de les emissores de televisió i ràdio locals en un sol organisme (FesTV i Ràdio Les Borges).[6]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
108 106 119 468 1.691 3.346 3.866 3.816 4.254 4.772
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.587 4.586 4.240 4.849 5.086 4.991 5.139 5.193 5.131 5.202
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.190 5.181 5.212 5.313 5.425 5.606 5.942 6.049 6.060 6.088
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
  2. Biblioteca Marquès d'Olivart
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 40. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. Llistat d'estacions de freqüència modulada municipals
  5. Ràdio Les Borges aposta per la informació de proximitat a SomGarrigues 13 de desembre de 2010
  6. Les Borges estudiarà fusionar Ràdio Les Borges i Fes TV a SomGarrigues 1 d'agost del 2011

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL: "La pintura rupestre de les Borges Blanques. Art prehistòric i Art contemporani", Conferències i Relats. 800 Aniversari de les Borges Blanques, les Borges Blanques, 2006, pp. 13-21.
  • Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL NAVARRO: L'Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pagès Editors, Lleida, 2007, (ISBN 978-84-9779-593-7)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Borges Blanques Modifica l'enllaç a Wikidata