Campionat del Món d'hoquei sobre patins masculí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món d'hoquei sobre patins masculí
Tipuscampionat del món Modifica el valor a Wikidata
Esporthoquei sobre patins Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorComitè Internacional d'Hoquei sobre patins Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Estatcap valor Modifica el valor a Wikidata
Vigència1936 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciabiennal Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webinf.fh-dortmund.de… Modifica el valor a Wikidata

El Campionat del Món A d'hoquei patins és una competició mundial de seleccions nacionals d'hoquei sobre patins, creat l'any 1936.[1] De caràcter bianual, va estar organitzada per la Federació Internacional de Patinatge fins al 2015. Des del 2017 està organitzat pel World Skate i forma part de les competicions celebrades al Jocs Mundials de Patinatge

Història[modifica]

Primera època: Mundial conjunt al Campionat d'Europa (1936-1956)[modifica]

Les seleccions nacionals d'Anglaterra, França, Alemanya i Suïssa, creadores l'any 1924 de la Federació Internacional de Patinatge sobre Rodes, junt a les posteriorment incorporades Itàlia i Bèlgica, comencen a disputar a partir de 1926 i de forma anual un Campionat d'Europa, al que al 1929 s'incorpora Portugal. Després de vuit edicions, l'any 1936 se li dona a aquest campionat el doble rang de "mundiañ" i "europeu", malgrat que tots els seus set participants fossin europeus.

A partir de 1947 s'incorpora la participació d'Espanya, de 1948 Països Baixos, de 1951 Dinamarca i Irlanda, de 1954 Noruega i de 1955 Iugoslàvia. No serà fins a la quarta edició, de 1948, que hi participa per primera vegada una selecció no europea, Egipte. Per altra banda, no serà fins a la novena edició, la de 1953, que ho farà per primer cop una selecció americana, Brasil, al aque segueixen al 1954 Xile i Uruguai.

No serà fins a l'edició de 1954, quan participen per primera vegada 15 seleccions, que es decideix desvincular el Campionat d'Europa del Campionat Mundial a partir del campionat de 1956.

En aquesta primera època, la selecció d'Anglaterra guanyà les dues primeres edicions, però a partir d'aleshores la competició ha estat dominada per les seleccions de Portugal i Espanya, aquesta darrera formada íntegrament per jugadors catalans la majoria d'edicions.

Segona època: Campionat Mundial únic (1958-1982)[modifica]

A partir de la 13a edició de 1958 es comença a disputar un Campionat Mundial cada 2 anys de forma separada al Campionat d'Europa. A partir de 1960 s'incorpora la participació de la selecció d'Argentina, la qual en aquella mateixa edició finalitza tercera classificada, esdevenint la primera selecció no europea en aconseguir finalitzar entre els quatre primers.

L'any 1964 participa per primera vegada un equip asiàtic, Japó, mentre que al 1966 ho fa per primera vegada una selecció americana del nord: els Estats Units d'Amèrica. L'any 1968 ho fa per primera vegada una selecció d'Oceania: Nova Zelanda.

Es mantè el domini aclaparador d'Espanya i Portugal, si bé Argentina esdevé la primera selecció no europea en guanyar el Campionat Mundial l'any 1978.

Tercera època: Mundial A i Mundial B (1984-2015)[modifica]

A partir de las 26a edició de 1984, el Campionat queda dividit en dos nivells, el Mundial A i el Mundial B, vinculats entre si per un sistema d'ascensos i descensos, de forma que els 3 últims classificats del Mundial A passin a disputar a la següent edició el Mundial B, mentre que els tres primers classificats del Mundial B passin a la següent edició a disputar el Mundial A.

Ambdues competicions es disputen cada dos anys de forma alternada, és a dir, l'any 2004 es disputà un campionat del món B i els equips ascendits disputaren el campionat del món A l'any següent (en aquest cas el 2005). L'any 2006, es disputà de nou el campionat del món B. El campionat del món A és disputat per 16 equips.

L'hegemonia en quant a títols segueix sent per Espanya i Portugal, tot i que Argentina i Itàlia també aconsegueixen diversos campionats. L'any 2011 per primera vegada una selecció africana finalitza entre les quatre primeres classificades: Moçambic.

Quarta època: Jocs Mundials de Patinatge (2017-actualitat)[modifica]

A partir de l'edició de 2017, el Campionat Mundial d'hoquei sobre patins queda integrat dins dels Jocs Mundials de Patinatge, oficialment conegut com a World Skate Games, una competició dels campionats mundials, en categoria absoluta, tant masculina com femenina, de les diferents modalitats del patinatge sobre rodes.

Paral·lelament, el Mundial B despareix i en substitució sorgeixen, dins de la celebració del propi Campionat Mundial, la disputa de la Copa FIRS i la Copa Confederacions.

La Copa FIRS es disputa entre les seleccions classificades entre eñ 9è i 16è lloc del Mundial anterior. Els guanyadors de cada grup s'incorporen als quarts de final Campionat Mundial, mentre que la resta disputen aquest trofeu. Per altra banda, la Copa Confederacions, es disputa amb les seleccions per sota del 16è lloc del darrer Mundial, els guanyadors de cada grup es sumen a la disputa del 5à al 8è lloc del Mundial, mentre que la resta disputen aquest trofeu.

Historial[modifica]

Edició Any Campió Res. Subcampió 3r classificat Res 4t classificat Seu
I[2] 1936 Anglaterra Lligueta Itàlia Portugal Lligueta Suïssa Stuttgart, Alemanya
II[2] 1939 Anglaterra Itàlia Portugal Bèlgica Montreux, Suïssa
III[2] 1947 Portugal Bèlgica Espanya Itàlia Lisboa, Portugal
IV[2] 1948 Portugal Anglaterra Itàlia Espanya Montreux, Suïssa
V[2] 1949 Portugal Espanya Itàlia Bèlgica Lisboa, Portugal
VI[2] 1950 Portugal 4-0 Itàlia Suïssa Espanya Milà, Itàlia
VII[2] 1951 Espanya Lligueta Portugal Itàlia Bèlgica Barcelona, Catalunya
VIII[2] 1952 Portugal 4-0 Itàlia Espanya Bèlgica Porto, Portugal
IX[2] 1953 Itàlia Lligueta Portugal Espanya Suïssa Ginebra, Suïssa
X[2] 1954 Espanya Portugal Itàlia Bèlgica Barcelona, Catalunya
XI[2] 1955 Espanya Itàlia Portugal Suïssa Milà, Itàlia
XII[2] 1956 Portugal Espanya Itàlia Alemanya Porto, Portugal
XIII 1958 Portugal Espanya Itàlia Països Baixos Porto, Portugal
XIV 1960 Portugal Espanya Argentina Itàlia Madrid, Espanya
XV 1962 Portugal Itàlia Espanya Suïssa Santiago de Xile, Xile
XVI 1964 Espanya Portugal Itàlia Argentina Barcelona, Catalunya
XVII 1966 Espanya Portugal Argentina Itàlia São Paulo, Brasil
XVIII 1968 Portugal Espanya Argentina Itàlia Porto, Portugal
XIX 1970 Espanya Portugal Itàlia Argentina San Juan, Argentina
XX 1972 Espanya Portugal Argentina Alemanya La Corunya, Espanya
XXI 1974 Portugal Espanya Argentina Alemanya Lisboa, Portugal
XXII 1976 Espanya Argentina Portugal Alemanya Oviedo, Espanya
XXIII 1978 ' Argentina Espanya Portugal Alemanya San Juan, Argentina
XXIV 1980 Espanya Argentina Portugal Xile Talcahuano, Xile
XXV 1982 Portugal Espanya Argentina Xile Barcelos/Oporto, Portugal
XXVI 1984 Argentina Espanya Portugal Itàlia Novara, Itàlia
XXVII 1986 Itàlia Espanya Portugal Argentina Sertãozinho, Brasil
XXVIII 1988 Itàlia Espanya Portugal Argentina La Corunya, Espanya
XXIX 1989 Espanya Portugal Itàlia Xile San Juan, Argentina
XXX 1991 Portugal Països Baixos Argentina Brasil Braga/Porto, Portugal
XXXI 1993 Portugal Itàlia Argentina Espanya Bassano/Lodi/Sesto SG, Itàlia
XXXII 1995 Argentina Portugal Espanya Brasil Recife, Brasil
XXXIII 1997 Itàlia Argentina Espanya Portugal Wuppertal, Alemanya
XXXIV 1999 Argentina Espanya Portugal Itàlia Reus, Catalunya
XXXV 2001 Espanya Argentina Itàlia Portugal San Juan, Argentina
XXXVI 2003 Portugal Itàlia Espanya Argentina Oliveira de Azeméis, Portugal
XXXVII[3] 2005 Espanya Argentina Portugal Itàlia San José, Estats Units
XXXVIII 2007 Espanya Suïssa Argentina Itàlia Montreux, Suïssa
XXXIX 2009 Espanya 3-1 Argentina Portugal 8-3 Brasil Vigo/Pontevedra, Espanya
XL 2011 Espanya 5-4 Argentina Portugal 10-3 Moçambic San Juan, Argentina
XLI 2013 Espanya 4-3 Argentina Portugal 10-3 Xile Luanda, Angola
XLII 2015 Argentina 6-1 Espanya Portugal 7-3 Alemanya La Roche-sur-Yon, França
XLIII 2017 Espanya 3-3 (2-1, p.) Portugal Argentina 4-2 Itàlia Nanjing, Xina
XLIV 2019 Portugal 0-0 (2-1, p.) Argentina Espanya 5-0 França Barcelona, Catalunya
XLV 2022 Argentina 4-2 Portugal França 5-5 (3-2, p.) Itàlia San Juan, Argentina
XLVI 2024

Palmarès[modifica]

Les seleccions de Portugal i d'Espanya sempre han arribat a les semifinals en totes les edicions en les que han participat, tret d'una ocasió per a ambdues: les edicions dels anys 2007 i 1991 respectivament.

# Selecció nacional Medalla d'or Medalla d'argent Medalla de bronze Total
1 Espanya 17 13 8 38
2 Portugal 16 11 15 41
3 Argentina 6 9 10 24
4 Itàlia 4 8 10 22
5 Anglaterra 2 1 0 3
6 Suïssa 0 1 1 2
7 Bèlgica 0 1 0 1
8 Països Baixos 0 1 0 1
9 FRA França 0 0 1 1

Copa FIRS[modifica]

Edició Any Campió Res. Subcampió 3r classificat Res. 4t classificat Seu
I 2017 FRA França 6-4 GER Alemanya NED Països Baixos 5-3 Àustria Àustria Nanjing, Xina
II 2019 MOZ Moçambic 4-3 AND Andorra Suïssa Suïssa 7-4 GER Alemanya Barcelona, Catalunya
III 2022 San Juan, Argentina

Copa Confederacions[modifica]

Edició Any Campió Res. Subcampió 3r classificat Res. 4t classificat Seu
I 2017 Israel Israel Llig. Índia Índia JAP Japó Llig. AUS Austràlia Nanjing, Xina
II 2019 NED Països Baixos 8-0 BEL Bèlgica URU Uruguai 4-0 Índia Índia Barcelona, Catalunya
III 2022 San Juan, Argentina

Referències[modifica]

  1. «Campionat del Món d'hoquei sobre patins masculí». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Aquesta competició també fou considerada Campionat d'Europa.
  3. Catalunya no va poder participar en aquest campionat, tot i estar classificada a causa de l'oposició de la federació espanyola i a la seva no ratificació com a membre de ple dret de la FIRS.

Enllaços externs[modifica]