Vés al contingut

Degà del Col·legi Cardenalici

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cardenal degà)
Infotaula de càrrec políticDegà del Col·legi Cardenalici
TitularGiovanni Battista Re Modifica el valor a Wikidata
des del 2020 Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
InstitucióCol·legi Cardenalici Modifica el valor a Wikidata

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe. Des de 2020 n'és el cardenal Giovanni Battista Re, en rellevar Angelo Sodano.

L'elecció del degà entre els cardenals

[modifica]

És escollit entre els sis cardenals bisbes que tenen el títol de les set seus suburbanes. Els sis bisbes cardenals el trien entre si mateixos, amb l'aprovació del Papa.

El 1150, el Papa Eugeni III va dictaminar que el bisbe de la seu suburbicària d'Òstia fos el degà del Col·legi Cardenalici. En la mateixa data, la diòcesi de Velletri es va unir a la d'Ostia. Aquesta "regla", però, va patir després d'aquesta data, nombroses excepcions individuals.

Durant segles el degà ha estat el cardenal bisbe que durant molt temps havia estat ascendit a una seu suburbicària (el cardenal protobisbe). De fet, el Codi de Dret Canònic de 1917[1] ho establia així, fins que el Papa Pau VI va autoritzar als sis bisbes que ho escollissin entre ells el 1965. Aquesta elecció (una formalitat fins a l'època de Joan Pau II) ha de ser confirmada pel Papa.

Mentre que el degà (o, en la seva absència o incapacitat, el sots-degà) presideix el Col·legi de cardenals, no té poder de govern sobre els altres cardenals, però té la funció de primus inter pares al Col·legi. No hi ha cap previsió d'edat per al retir.

Tasques

[modifica]

És responsabilitat del degà convocar el conclave per elegir un nou Papa quan l'anterior mor o renuncia al seu càrrec. El degà presideix el conclave, llevat que ell hagi fet vuitanta anys abans de l'inici de la Sede vacante.

En qualsevol cas, la responsabilitat de comunicar la «notícia de la mort del Papa al Cos Diplomàtic acreditat davant la Santa Seu i als caps de les respectives Nacions», com ho estableix la Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis.

D'acord amb el cànon 355[2] del Codi de Dret Canònic, si el recent elegit Summe Pontífex no és encara un bisbe, és el dret del Degà ordenar-lo. Si el Degà no pot, llavors el dret cau sobre el sots-degà, i després al cardenal que faci més temps que pertanyi a l'ordre episcopal.

D'acord amb la Secció 4 del cànon 350, el cardenal degà té «el títol de la seu suburbicària d'Òstia, conjuntament amb la de qualsevol altra església de la qual ja tingui el títol»: manté, per tant, el títol de la seu suburbicària fins i tot si és el cardenal del títol d'Òstia.

Aquesta ha estat la situació des 1914, per decret del Papa Pius X. En el passat, però, els degans, a partir de 1150, cedien la seva diòcesi anterior pels títols conjunts d'Òstia i Velletri.

Degans del Col·legi Cardenalici

[modifica]

Cada nom és seguit pels anys de naixement i mort; a continuació, després de l'any de la creació com a cardenal i el qual es va convertir en degà.

Dels tres degans més recents, dos han optat per retirar-se en complir els vuitanta anys, quan es produeix la pèrdua del dret a vot en el conclave, mentre que un (Joseph Ratzinger) va ser elegit Papa en 2005, el primer des Pau IV, que va esdevenir Papa el 1555.

Fins al Cisma d'Occident

[modifica]

...

Cisma d'Occident

[modifica]

Amb el cisma d'Occident el Col·legi cardenalici es dividí, i alguns cardenals seguiren els antipapes, formant així els diversos col·legis:

Obediència romana (1378-1415):

Obediència avinyonesa (1378-1429):

Obediència pisana (1409-1415):

Després del Concili de Constança

[modifica]
Roderic de Borgia (1483-1492), elegit papa amb el nom d'Alexandre VI el 1492
Alessandro Farnese (1524-1534), elegit papa amb el nom de Pau III el 1534
Gian Piero Carafa (1553-1555), elegit papa amb el nom de Pau IV el 1555
Joseph Ratzinger (2002-2005), elegit papa amb el nom de Benet XVI el 2005

Sots-degans

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ can. 237 § 1
  2. ↑ Codi de Dret Canònic - Capítol III- Dels Cardenals de la Santa Església Romana (castellà)
  3. ↑ «Degà del Col·legi Cardinalici». Arxivat de l'original el 2015-04-16. [Consulta: 19 abril 2017].
  4. ↑ Seguí l'obediència a l'Antipapa Anaclet II el 1130
  5. ↑ Seguí l'obediència a l'Antipapa Víctor IV el 1159 (The Cardinals of the Holy Roman Church-Conclave Arxivat 2017-06-01 a Wayback Machine.).
  6. ↑ En realitat el 1385 s'oposà al Papa Urbà VI, qui l'excomunicà, va ser convidat a fugir a Pavia i seguí l'antipapa Climent VII fins a la mort d'Urbà VI. El seu successor, Bonifaci IX el tornà a acceptar com a cardenal i li aixecà l'excomunió
  7. ↑ Papa Gregori XII d'obediència romana
  8. ↑ Essent Pierre de Foix, bisbe d'Albano, el més gran dels cardenals-bisbes (1445-1464), el càrrec de degà va ser assignada a Berardi, sent Pierre de Foix, resident fora de la Cúria romana

Bibliografia

[modifica]
  • DDAA. La Gran Enciclopèdia en català: volum VI. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5432-2. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Degà_del_Col·legi_Cardenalici&oldid=34184609»