Enric Galwey i Garcia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEnric Galwey i Garcia
Ramon Casas - MNAC- Enric Galwey- 027329-D 006488.jpg
Retrat de Ramon Casas
Biografia
Naixement 1861
Barcelona
Mort 1931
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Formació professional Escola d'Olot, Escola de Llotja de Barcelona, Cercle Artístic de Sant Lluc
Activitat
Ocupació Pintor
Art Pintura
Moviment Paisatgisme
Influències Joaquim Vayreda, Escola de Barbizon, Impressionisme
Obra
Obres destacables Després de la tempesta
Obres destacables
Enric Galwey Garcia- Paisatge- 1692.JPG
Paisatge
Modifica les dades a Wikidata

Enric Galwey i Garcia (Barcelona, 1864 - Barcelona, 1931) fou un pintor català, deixeble de Joaquim Vayreda i membre de la segona generació de l'Escola paisatgística d'Olot. Fou al mateix temps fundador juntament amb Modest Urgell i Lluís Graner, de la Societat Artística i Literària de Catalunya i cal destacar el seu valor com a cronista de l'època en el llibre El que he vist a can Parés en els derrers quaranta anys

Biografia[modifica]

Enric Galwey neix a Barcelona però prové d'ascendència britànica tal com el seu cognom indica. Estudia a l'Escola de la Llotja i en acabar l'any 1885 se'n va a Olot per perfeccionar la seva tècnica al costat de paisatgistes de renom com Joaquim Vayreda, qui va influir en els seus primers treballs i en els de tota una generació de pintors, com Joan Pinós entre altres.[1] Abans però, Galwey ja havia exposat per primera vegada l'any 1885 al Centre d'Aquarel·listes de Barcelona.

En arribar a Olot trobà un Vayreda desencantat que ja no pinta tan sovint i que gairebé es dedica exclusivament a la seva empresa d'imatgeria religiosa, tot i això junts sortiran a pintar al plein air paisatges olotins i molts cops pintaran els mateixos temes. Per Galwey sempre serà una referència molt important a la seva obra. De la seva estança olotina deixa frases com la següent:

« I quina impressió em va fer l'endemà de bon matí tots aquells bassals de la Moixina, verge completament de reformes! Batet, el Corp, la Fageda, Santa Magdalena, Cuní, Les Feixes, els Firalms Verntallat, ara tot era tallat, eren boscúries impenetrables, un veritable paradís. [...] Allò era tan formós. Tota la comarca d'Olot era emboscada amb arbres centenaris i els dintres dels boscos semblaven interiors de catedrals: tant era el silenci majestuós i el benestar que s'hi trobava »
— Enric Galwey

Viatjarà a París l'any 1889, estada obligada per qualsevol artista de l'època. Galwey havia pintat a Olot paisatges molt bons però una mica estàtics. Amb l'estada a París el seu estil variarà en veure les obres de Théodore Rousseau, Camille Corot, Millet i els altres mestres de l'Escola de Barbizon. Tal com ens esmenta Opisso al seu llibre "no tot consistia a pintar la frescor del camp i del verd sinó també era molt important la llum i el color".[2] Vayreda farà estada coincidint amb la primera exposició impressionista, Galwey altrament ja veurà aquesta corrent molt més extensa i influenciarà positivament als seus paisatges, fent la seva pintura més lliure. Tots aquests canvis es varen veure ja en obres com Després de la tempesta(1896), Declinant el dia, Bosc de roures, o Crepuscle.

Quan torna de París (1890), exposa algunes obres a la Sala Parés i altres al Cercle Artístic de Sant Lluc, molt comentades per les novetats que aportaven a la pintura paisatgística del moment. Es va instal·lar a Barcelona - Tenia el taller al carrer Sant Pau - encara que sempre farà viatges a Olot fins a la mort del seu mestre. Al voltant dels anys vint farà estades a les Illes Balears concretament a Valldemossa i Eivissa on retornarà repetidament fins a la seva mort.

Vinculat a la vida artística i cultural catalana, va fundar la Societat Artística i Literària de Catalunya junt amb Modest Urgell i Lluís Graner. Consistia en un grup d'artistes, escriptors i col·leccionistes que pertanyien a classes socials burgeses que no estaven a favor de les noves tendències modernistes i lluitaven per un art català més conservador. Des de l'any 1900 es feia una exposició anual a la seva seu, la Sala Parés, fins al 1926 que es va dissoldre.[3] També fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc[4] i va col·laborar amb la Junta de Museus donant el seu quadre Després de la tempesta en agraïment per l'interès mostrat per diversos membres de la junta a adquirir l'obra per al llavors Museu d'Art Modern de Barcelona,[5] on s'exposà al costat d'obres de Joaquim Mir.[6]

Obra[modifica]

Paisatge

Pintor paisatgista i considerat bon dibuixant, pertany a la segona Escola d'Olot encara que els seus treballs mostren certa influència de l'Escola de Barbizon. Va realitzar sovint obres de temàtica fosca i va donar importància a les ombres, però amb una certa influència de l'impressionisme.[7] La seva obra és destacada per ser un dels majors paisatgistes catalans. Cal destacar el moment que va viure, ja que fou molt important per l'art català de finals del segle XIX principis del XX, tant per la gran producció del moment com pel pas del romanticisme al nou art.

Paisatge amb figura. Enric Galwey. Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Paisatge amb figura. Enric Galwey. Biblioteca Museu Víctor Balaguer

La seva pintura és al començament dura i trista en tonalitats molt típica de la pintura de les acaballes del vuit-cents amb molta melangia, ha deixat força teles reveladores de l'art d'aquella època on percep que ja havia arribat al domini de la seva tècnica des de molt jovenet. Més tard deixarà aquelles maneres artificioses i amanerades i a mesura que anava reunint experiència comença a fer una pintura més fresca i de colors més vigorosos i assolellats, d'aquest moment són les seves millors obres, ja que tot la natura en penombra i la minuciositat desapareixen per complet i captarà més la lluminositat. Una característica principal seva és l'abundància d'arbres i natura tota en grans masses, els tons verds passen, de foscos a clars, humits i tendres. Les obres posteriors són plenes d'apassionament i amb això també hi ha un canvi de personalitat que va provocar que la seva pintura tingues més vida i moviment en el paisatge, on deixarà l'estaticisme del vuit-cents de costat.

Posseeix una tècnica suau i delicada que molts denominen esteticisme elegant (o aristocràtic) i pel que fa a la llum s'allunya una mica de contemporanis seus com Joaquim Mir o Meifrèn- que perseguien un estil més luminista- ell no vol captar grans moments de sol sinó que prefereix rebaixar una mica la força i utilitzar colors més daurats, violacis i fins i tot grisos, tot el que una posta de sol li permet trobar. Tot i això aconsegueix resultats molt bells, els colors es barregen els uns amb els altres no hi ha cap que destaqui per sobre.

Galwey fou un gran pintor de celatges potser d'influència anglesa, la seva pinzellada és molt pastosa i corpòria, no té detalls petits sinó que pinta en general tot molt insinuat, vindria a ser un impressionisme tímid.

Segons un article publicat al Butlletí dels Museus d'Art, de forma orientativa es pot dir que Galwey va passar per sis etapes pintoriques:[8]

  1. Aprenentatge amb Joaquim Vayreda
  2. Influència de Ramon Casas i Santiago Rusiñol;Influència dels grisos acabats d'arribar.
  3. Academicisme anglès; primera etapa de tons profunds i vellutats.
  4. Època del dramatisme; cels amb amples cúmuls i amb moviment tempestuós del vent damunt de la natura.
  5. Època mallorquina; la seva paleta es deslliure de l'opacitat tant propi de la pintura mallorquina, sense caure en el colorisme químicament pur.
  6. Retorn a l'academicisme; sense deixar de banda la part més lírica i colorista, té reminiscència de les pintures impressionistes del moment.

Obres destacades[modifica]

La seva obra no ha estat tota catalogada no obstant es poden destacar algunes obres que exposa durant la seva trajectòria artística.

  • "Després de la tempesta", 1896
  • "Estudi de la pedrera de Montjuïc", 1897
  • "Preludi de la nit", 1897
  • "Las Avanzadas", 1906
  • Paisatge "Primavera", ca.1907
  • Paisatge "Cel de tempesta", ca.1907
  • "Anochecer en el pinar",1915
  • "Montanya de Batet", s.XIX-XX
  • "Paisatges", s.XX (donació de Rafael Carreras Patxot al mnac, 2007)[9]

Galeria d'imatges[modifica]

Els paisatges que es mostren a continuació són una mostra del seu recorregut per la destacada Escola d'Olot.

Es pot veure obra seva a diversos museus de Catalunya, com la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, el Museu d'Història de la Ciutat de Girona, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, el Museu de l'Empordà i el Museu de Montserrat, entre d'altres.

Faceta d'escriptor[modifica]

Enric Galwey durant trenta anys freqüenta la sala Parés quotidianament sempre que es trobava a Barcelona i deixarà escrites unes memòries explicant lo que allà passava. Aquest record de Galwey serà apreciat pels aficionats a l'art i la seva història i per la gent interessada per la història de Barcelona.[10]

En les memòries explica com mentre ell estudiava a Llotja el 1883 el senyor Joan B. Parés organitzava exposicions de pintura i escultura a l'única sala que hi havia, la Sala Petita. En ella s'exposaven obres de Vayreda, Martí Alsina, Armet, Enric Serra, Masriera... Es feien exposicions de gran èxit i es varen vendre molts quadres a més de crear molts aficionats a l'art.[10]

Més tard el senyor Parés, tal com ho explica Galwey, creu convenient demanar-li a l'arquitecte Vilaseca que faci una sala gran, va tenir molt d'èxit la primera exposició que es va celebrar allà a la qual varen participar molts artistes contemporanis. Cal destacar com coneix al Senyor Parés i com per ell la sala i la botiga eren un entreteniment, ja que pertanyia a una posició acomodada, no va treure-li el partit que podia haver aconseguit en el moment, aquella sala segons pensava Galwey no tenia cap competència i tenia diners sobrants per poder fer-ho, Galwey diu: " Aquell home tan fred, glaçat, va ésser sempre la nostra desesperació; era el pessimisme que caminava, no tenia cap il·lusió ni solució, ni cap entusiasme en res"[10]

Galwey parla de diferents artistes fent així un petit esment a la seva importància com Enric Serra, Modest Urgell, Joan Brull... A més d'explicar-nos com era la Penya de Can Parés on es reunien pintors, escultors, crítics, literats, actors, metges, comerciants, advocats, i de 1902 a 1914 tal com diu el pintor varen discutir de tot lo discutible, s'hi va riure molt, s'hi van deslligar les passions naturals entre artistes, triomfs, enveges, critiques i xafarderies. Eren mal vistos en altres llocs i els anomenaven la penya del safareig i li sorprèn que el grup dures tant de temps i no es dissolgués abans.[10]

A la part final de les memòries parla de la seva estada a Olot i tot lo que allà aprèn des de Joaquim Vayreda i el seu germà Marian, autor dels records de la darrera carlinada. Explica anècdotes de la societat del moment, dels problemes anticlericals on parla de Joan Déu, de l'escàndol en la primera exposició d'Isidre Nonell a la Sala Pompier, del pintor i empresari Lluís Graner, de la fi de Modest Urgell.[10]

Finalment cal remarcar la importància que té com a document històric, ja que ens explica coses que possiblement ens costaria molt més de trobar i podem fer-nos una idea de com vivien el moment la societat barcelonina de principis del segle XX.

Publicacions[modifica]

  • 1934 - El que he vist a can Parés en els darrers quaranta anys: memòries d'Enric Galwey, anecdotari artístic dels anys 30.[10]

Premis i Exposicions[modifica]

Galwey assisteix per primera vegada a l'Exposició Nacional de Madrid l'any 1895, malgrat no fou fins als anys 1897 (Preludio de la noche) quant va guanyar la segona medalla, tot seguit l'any 1906 torna a guanyar una medalla de segona categoria.

Altra exposició important fou l'any 1897 a la Sala Parés, un primer tast del que després seria la Societat artística i literària de Catalunya. Fou una exposició col·lectiva muntada de forma original, ja que es va organitzar un concert i durant els intermedis es subhastaren els quadres amb gran èxit de venda.

L'any 1915 serà guardonat a Madrid gràcies a l'obra Anochecer en el pinar, amb una medalla de primer ordre. A l'Exposició de 1922 va ocupar tota una sala d'honor amb cinquanta-vuit teles, i en última instància varen rendir homenatge al gran paisatgista amb una gran exposició l'any de la seva mort.[11] Durant la seva vida va exposar a diverses ciutats europees, com Berlín, Düsseldorf, Londres i Venècia, i diverses vegades a Barcelona.[12]

Va efectuar moltes exposicions en solitari a partir de 1917 fins a la seva mort el 1931 quan li feren diverses exposicions d'homenatge. Entre els diversos llocs on va exposar de Barcelona trobem les Galeries Dalmau, Galeries Laietanes, Saló d'Exposicions Areñas i la Pinacoteca.

Referències[modifica]

  1. Josep de C. Laplana. Santiago Rusiñol: el pintor, l'home. L'Abadia de Montserrat, 1995, p. 70–. ISBN 9788478266333 [Consulta: 8 octubre 2010]. 
  2. Alfedo Opisso. Arte y artistas catalanes. Barcelona: La Vanguardia, 1900, p. 197pp. [Consulta: 14 novembre 2012]. 
  3. «Societat Artística i Literària de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Montserrat Castillo. Mercè Llimona. Biblioteca de Catalunya, 2007, p. 12–. ISBN 9788478450206 [Consulta: 8 octubre 2010]. 
  5. Maria Josep Boronat i Trill. La política d'adquisicions de la Junta de Museus, 1890-1923. L'Abadia de Montserrat, 1999, p. 296–. ISBN 9788484150954 [Consulta: 25 novembre 2012]. 
  6. Andrea A. Garcia i Sastre. Els museus d'art de Barcelona: antecedents, génesi i desenvolupament fins a l'any 1915. L'Abadia de Montserrat, 1997, p. 462–. ISBN 9788478268764 [Consulta: 8 octubre 2010]. 
  7. «Enric Galwey i Garcia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. Butlletí dels Museus d'Art, Homenatge a Enric Galwey Núm 8. Gener 1932. Consulta 14/11/2012 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  9. http://www.amicsdelmnac.org/?op=fundacio&op1=donacions&op2=5%7CAdquisicions i donancions d'Amics del MNAC
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Enric Galwey i Garcia. El que he vist a can Parés en els darrers quaranta anys: memòries d'Enric Galwey. Publicacions del Cinquantenari de la "Sala Parés", 1934 [Consulta: 13 novembre 2012]. 
  11. Butlletí dels Museus d'Art, Homenatge a Enric Galwey Núm 8. Gener 1932. Consulta 14/11/2012 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  12. Montmany Torrella Montmany; Montserrat Navarro; Narta Tort; Francesc Fontbona. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 149. ISBN 9788472834446 [Consulta: 24 novembre 2012]. 

Bibliografia[modifica]

  • Casadesús, Fontbona, Torroella;, Meritxell, Francesc, Engràcia. La Finestra oberta : paisatgisme català 1860-1936, 2004, p. 127 pp. (Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona). ISBN 84-9803-005-6. 
  • Fontbona, Francesc. El paisatgisme a Catalunya. Barcelona: Destino, 1979, p. 369pp. (Imatge de Catalunya). ISBN 84-2331-016-7. 
  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 
  • Opisso, Alfredo. Arte y artistas catalanes. Barcelona: La Vanguardia, 1900, p. 197pp. (Biblioteca de la Vanguardia). 
  • Pantorba, Bernardino de. Los paisajistas catalanes, 1975, p. 176 pp. (Cía. Bibliográfica Española). ISBN 84-4009-466-3 (cart.). 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric Galwey i Garcia Modifica l'enllaç a Wikidata