Escenaris de la Mediterrània, l'Orient Mitjà i l'Àfrica de la Segona Guerra Mundial
 |
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
_crowned.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Durant la Segona Guerra Mundial, el Front del Mediterrani va cobrir la lluita entre les potències aliades i les Forces de l'Eix per aconseguir el domini de la mar Mediterrània i dels països riberencs. Els esporàdics combats entre la Itàlia feixista de Benito Mussolini i la Luftwaffe i els submarins alemanys d'Adolf Hitler contra la Royal Navy i la RAF, van caracteritzar el front naval de la Mediterrània. Al sud d'Europa, les campanyes fallides italianes en els Balcans, van motivar una resposta alemanya que va concloure amb la subjugació de les nacions balcàniques. Al nord d'Àfrica els alemanys de l'Afrika Korps i els seus aliats italians es van enfrontar als anglesos pel control de Líbia i Egipte. La guerra de partisans a Iugoslàvia i Grècia, la conquesta aliada d'Àfrica del Nord i la consegüent invasió d'Itàlia en 1943, completen aquest front relativament secundari de la guerra.
Els combats al Sud d'Europa, el Nord d'Àfrica i la Mar Mediterrània durant la Segona Guerra Mundial es poden dividir en sis campanyes:
- La campanya de l'Eix als Balcans: Guerra italo-grega, Invasió de Iugoslàvia, Operació Marita i la Batalla de Creta
- La guerra de subministraments al Mar Mediterrani: Batalla de la Mediterrània
- La lluita partisana als Balcans
- La campanya d'Àfrica del Nord: Campanya del nord d'Àfrica
- La invasió d'Itàlia: Campanya d'Itàlia
- El desembarcament al sud de França: Operació Dragoon.
Els països que van enviar quantitats importants dels seus exèrcits a aquest front van ser: Alemanya, Austràlia, Canadà, Croàcia, Estats Units, França (França Lliure i França de Vichy), Gran Bretanya, Índia, Itàlia, Nova Zelanda, Polònia i Sud-àfrica. Els partisans i guerrillers de Grècia i Iugoslàvia es van enfrontar a les tropes de les forces de l'Eix, en termes similars als d'un exèrcit organitzat. Tropes de Brasil i altres països de la Mancomunitat de Nacions també van participar, si bé les seves contribucions no van ser determinants. Encara que part de la lluita es va dur a terme a Albània, Algèria, Egipte, Líbia, Marroc i Tunísia, les tropes d'aquests països no van combatre o el seu suport va ser esporàdic.
Orígens
Durant la Primera Guerra Mundial, Itàlia es va unir a l'Entente Cordiale contra Alemanya, amb la promesa de Gran Bretanya de lliurar-li les costes occidentals dels Balcans. En finalitzar la guerra, Itàlia va reclamar el seu deute, però només va rebre un minúscul territori al voltant de la ciutat de Trieste. Itàlia havia perdut gairebé mig milió d'homes a la guerra i no havia obtingut cap benefici per això. Un feble govern italià, que no va poder enfrontar als veterans de guerra que protestaven diàriament als carrers, i una greu crisi econòmica, van convertir a Itàlia en un dels països més endarrerits d'Europa, incloent-hi al seu exèrcit, factor que li portaria problemes a la Segona Guerra Mundial.
A l'octubre de 1922, Benito Mussolini va marxar juntament amb aproximadament 10 mil camises negres sobre Roma, intimidant al rei Víctor Manuel III, que el va nomenar primer ministre.
Immediatament, Mussolini va començar a buscar colònies al nord d'Àfrica i els Balcans; però, adonant-se de la seva pròpia debilitat econòmica i militar, va decidir començar un període de rearmament i industrialització que hauria de concloure l'any 1945.
L'arribada de Hitler al poder a Alemanya, va forçar la marxa d'Itàlia, que es va afanyar a ocupar Etiòpia el 1936 i Albània el 1939. Mussolini conscient que no podria competir en una futura guerra, va informar Hitler dels seus desitjos de mantenir la neutralitat d'Itàlia.
La Invasió de Polònia i la Batalla de França, guanyades per Alemanya, van canviar l'opinió de Mussolini, que va decidir declarar la guerra als aliats el 20 juny de 1940, llançant una invasió al sud de França que va fracassar. Aquest revés, no pertorbar el líder italià, ja que va considerar que era qüestió de setmanes perquè Gran Bretanya caigués també i llavors totes les seves possessions colonials serien presa fàcil.
Si bé Gran Bretanya no va ser presa, el teatre europeu es va estabilitzar i Mussolini va desviar la seva atenció cap al Nord d'Àfrica.
Referències
Enllaços Externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escenaris de la Mediterrània, l'Orient Mitjà i l'Àfrica de la Segona Guerra Mundial |
| |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
