Cortes d'Arenós

Cortes d'Arenós

Cortes de Arenoso (es)
Bandera Escut d'armes
Localització
40° 11′ 13″ N, 0° 32′ 32″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Alt Millars
Capital	Cortes d'Arenós
Població humana
Població	304 (2023) (3,77 hab./km²)
Gentilici	Cortesà, cortesana
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Millars
Superfície	80,6 km²
Altitud	985
Limita amb	Aranyel Vilafermosa Fonts de Rubiols Nogueruelas Sucaina Montanejos la Pobla d'Arenós Linares de Mora
Organització política
• Alcalde	Javier Vilau Hidalgo
Identificador descriptiu
Codi postal	12127
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	12048
Codi ARGOS de municipis	12048
Lloc web	cortesdearenoso.es…

Cortes d'Arenós (en castellà i oficialment, Cortes de Arenoso) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb els termes municipals de La Pobla d'Arenós, Montanejos, Aranyel, Sucaina i Vilafermosa.

Geografia

Al terme localitzem el Còria (1.329 m) o el Cabezo de las Cruces (1.704 m), importants plantacions de pins i rebollars i diverses fonts, com la de la Teja, los Berros i Collara conformen la geografia local presidida pel Rebollo (o El Abuelo), roure reboll de més de 700 anys d'antiguitat, que és el més vell de l'estat.

Història

Tot i que el seu passat prehistòric no està suficientment investigat és evident la presència d'humans des dels ibers. D'origen en un alqueria musulmana, fou conquistat per Jaume I (1208-1276), el qual va confirmar com senyor de la Baronia d'Arenós, formada per Cortes d'Arenós, la Pobla d'Arenós, Camps d'Arenós i d'altres poblacions, al rei moro de València, Zayd Abu Zayd convertit ja al cristianisme amb el nom de Vicent Fernández i casat amb Maria Ferrandis, qui va cedir-lo a sa filla, Alda Ferrandis, casada amb Blasco Eiximén, qui afegí Arenós al seu nom; després va pertànyer a Ximén Pérez de Tarazona, al seu fill Blasco, a Gonçal Ximénez i a Pere Jordan. En 1318 se segrega de la Baronia; continua passant per diversos senyorius, entre els quals els ducs de Gandia i la pròpia Corona; el 1471 Joan II (1398-1479) crea per a son fill Alfons el ducat de Vilafermosa que inclou el senyoriu d'Arenós i, per tant Cortes d'Arenós; des del segle XVII pertanyé als Urrea, dels quals l'heretaria el comte d'Aranda.

En la primera guerra carlista el vigent senyor del lloc, Pere Gómez Guillén, pren partit per Isabel II (1830-1904) però no pot evitar la caiguda del poble i de les altres localitats de la comarca rere la batalla del Mas d'Arnau; en 1875, durant la tercera carlistada, el poble fou envaït pels carlins durant un llarg període fins que foren expulsats per les tropes lleials a la reina el 18 de maig de 1876. Aquestes vicissituds deixaren al poble afonat econòmicament; però el fet més trist de la història del lloc esdevingué en novembre de 1965, un terratrèmol provocà escletxes en diversos edificis; dies després un temporal de pluja ve a agreujar la situació, tot plegat i l'acció de la dinamita empleada en les obres del clavegueram provocà la decisió municipal de considerar el desallotjament (en molts casos per la força) i enfonsament de 69 cases, més de 250 persones, que hagueren d'emigrar gairebé en la seua totalitat provocaren un esfondrament a tots els nivells, econòmic, demogràfic, psicològic, etc. de què a poques penes s'ha recuperat.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
425	425	424	411	410	406	370	392	413	407

Economia

Tradicionalment els veïns de Cortes han viscut de l'agricultura, però la seua economia s'ha vist dinamitzada els darrers anys per la creació de l'empresa Aguas de Cortes, que comercialitza una excel·lent aigua mineral i al voltant de la qual gira tota l'activitat del poble. L'activitat artesanal encara conserva tallers de cuiro, fusteria, ceràmica i vímet.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Vicente Catalán Catalán	AP	19/04/1979	--
1983–1987	Vicente Catalán Catalán	AP	28/05/1983	--
1987–1991	José Mata Sánchez	PSPV	30/06/1987	--
1991–1995	José Mata Sánchez	PSPV	15/06/1991	--
1995–1999	José Mata Sánchez	PSPV	17/06/1995	--
1999–2003	José Mata Sánchez	PSPV	03/07/1999	--
2003–2007	José Mata Sánchez	PSPV	14/06/2003	--
2007–2011	Marcos Mata Pedro	PSPV	16/06/2007	--
2011–2015	n/d	n/d	11/06/2011	--
2015–2019	n/d	n/d	13/06/2015	--
2019-2023	n/d	n/d	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--

Monuments

Monuments religiosos

• Ermita de Sant Blai. Del segle XV.

De planta rectangular i entrada lateral. S'acudeix a ella en romiatge en el mes d'agost.

• Ermita de Sant Cristòfol.

• Ermita de Santa Bàrbara. Del segle XIII.

• Església de nostra Senyora dels Àngels. Dels segles XIV-XVI.

D'estil barroc, es va finalitzar en 1585. Posseïx diverses talles i retaules d'interès, destacant la taula gòtica de les Ànimes o Missa de Sant Gregori, i la imatge de la Verge del Rosari. Disposa d'una nau amb capelles laterals entre contraforts i absis de tres costats, es cobreix amb volta de creueria estavellada, amb terceletes i lligams, sent més complicada la del presbiteri. La portada principal, lateral, sota l'ampli arc de mig punt i coberta de creueria, és del tipus retaule i apareix datada en 1585. Posseïx altra porta, més senzilla. L'òrgan és de 1775, obra de Martín Usarla, del que queden algunes restes.

• Església de Sant Vicent Ferrer. Dels segles XVII i XVIII.

L'existència d'una ermita dedicada a Sant Vicent Ferrer consta almenys des de 1607 que es fa algun llegat per a la construcció. En el segle XVIII es construïx el nou temple i edificis adjunts amb zones porticades, amb cert aire de santuari i amb dependències adjuntes. Conserva pintures atribuïda a Josep Vergara, si bé s'afirma haver contribuït Josep Oliet. Els retaules de Sant Vicent Ferrer, de Sant Miquel i de la Verge del Remei van ser realitzats per Cristòfol Maurat en 1795. Es troba a la pedania de Sant Vicent.

• Panells ceràmics.

Dispersos pels nuclis de Cortes i Sant Vicent, es reconeix com el conjunt més ric i significatiu de la comarca. es tracat d'uns panells decoratius i amb motius religiosos.

• Peirón de Sant Isidre.

Creu gòtica a la qual s'acudeix en romiatge el 15 de maig, amb benedicció i repartiment de banderetes.

Monuments civils

• Casa del marqués del Real Agrado. Dels segle XVIII.

Edifici de tres altures de façana senzilla, sense ornamentació. Balconades en planta primera i segona i petites finestres sota coberta. La façana està esquerdejada i pintada de blanc, excepte el cantó que és de cadirat vista.

• Llavadors.

Un està situat a l'entrada del municipi en el paratge conegut com la font del Pilar compta amb un petit parc amb jocs infantils. L'altre situat en el nucli urbà va ser restaurat en 1998 per l'Escola Taller. En el seu interior s'ha realitzat un homenatge a totes les fonts del municipi.

• Caserius del Cerrito.

Barri separat del llogaret de Sant Vicent, unit per una costera. La curiositat és que la majoria del conjunt està construït en pedra seca. Declarat Casc Històric i d'Interès Singular.

• Portal carrer Ferreries. Del segle XVII.

• Racó del Portal. Del segle XVIII.

Antiga entrada del poble. Pòrtic amb sostre amb estructura de fusta situat entre l'església i un habitatge particular.

• Pont romà.

Llocs d'interés

• El Abuelo. Roure reboll de més de 700 anys d'antiguitat, el més vell de l'estat.

Festes i celebracions

• Sant Antoni. Se celebra el 20 de gener.
• Carnestoltes. Se celebra l'1 de febrer.
• Sant Vicent. Se celebra la segona setmana d'abril al llogaret de Sant Vicent.
• Sant Isidre. Se celebra el 15 de maig amb balls, bous al carrer i actes religiosos.
• Festes patronals. Se celebra el cap de setmana més pròxima al 15 d'agost.
• Verge del Roser. Se celebra el 7 d'octubre.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.