Joan Potau i Farré: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
Canvis menors, neteja AWB
Línia 1: Línia 1:
{{polisèmia|Joan Potau i Martínez}}
{{polisèmia|Joan Potau i Martínez}}
{{Infotaula persona
{{Infotaula persona
| nom = Joan Potau i Farré [[fitxer:Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg|25px|Creu de Sant Jordi 1984|enllaç=Premi Creu de Sant Jordi]]
| nom = Joan Potau i Farré [[Fitxer:Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg|25px|Creu de Sant Jordi 1984|enllaç=Premi Creu de Sant Jordi]]
| imatge = JOAU POTAU FARRÉ 1.jpg
| imatge = JOAU POTAU FARRÉ 1.jpg
| peu = Fitxa de la seva arribada a Mèxic
| peu = Fitxa de la seva arribada a Mèxic
Línia 17: Línia 17:
'''Joan Potau i Farré''' ([[Sarral]], [[Conca de Barberà]] [[1907]] - ?[[1994]]) fou un magistrat i comerciant català.
'''Joan Potau i Farré''' ([[Sarral]], [[Conca de Barberà]] [[1907]] - ?[[1994]]) fou un magistrat i comerciant català.
== Biografia ==
== Biografia ==
Es llicencià en dret a la [[Universitat de Barcelona]] el 1931. Simpatitzant d'[[ERC]], durant la [[guerra civil espanyola]] fou jutge de primera instància i d'instrucció de [[Lleida]], i magistrat de l'Audiència de Lleida a [[Solsona]].<ref>{{GEC|0256940}}</ref>
Es llicencià en dret a la [[Universitat de Barcelona]] el 1931. Simpatitzant d'[[ERC]], durant la [[guerra civil espanyola]] fou jutge de primera instància i d'instrucció de [[Lleida]], i magistrat de l'Audiència de Lleida a [[Solsona]].<ref>{{GEC|0256940}}</ref>


En acabar la guerra, es va exiliar a [[França]] fins al 1942, any en el qual es traslladà a [[Mèxic]], arribar a bord del [[Nyassa (vaixell)|vaixell Nyassa]] el 22 de maig de 1942, al port de Veracruz, com asilat polític.
En acabar la guerra, es va exiliar a [[França]] fins al 1942, any en el qual es traslladà a [[Mèxic]], arribar a bord del [[Nyassa (vaixell)|vaixell Nyassa]] el 22 de maig de 1942, al port de Veracruz, com asilat polític.


Treballà com a gerent general d'un empresa importadora de vins, licors i conserves Manuel Benet, S. de R.L., i després com a director general d'un laboratori farmacèutic Hosbon S.A. Ha sigut un dels elements més actius de la [[Comunitat Catalana de Mèxic]]. Dedicat també al periodisme, dirigí la revista de l'[[Orfeó Català de Mèxic]] de 1962 a 1985 i col·laborà a ''l'Esquerra'' (1961) amb el suport del seu amic, l'editor [[Bartomeu Costa-Amic]]. El 1991 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] a [[Mèxic]] de mans del President [[Jordi Pujol]].
Treballà com a gerent general d'un empresa importadora de vins, licors i conserves Manuel Benet, S. de R.L., i després com a director general d'un laboratori farmacèutic Hosbon S.A. Ha sigut un dels elements més actius de la [[Comunitat Catalana de Mèxic]]. Dedicat també al periodisme, dirigí la revista de l'[[Orfeó Català de Mèxic]] de 1962 a 1985 i col·laborà a ''l'Esquerra'' (1961) amb el suport del seu amic, l'editor [[Bartomeu Costa-Amic]]. El 1991 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] a [[Mèxic]] de mans del President [[Jordi Pujol]].
Línia 26: Línia 26:


{{Creus de Sant Jordi 1991}}
{{Creus de Sant Jordi 1991}}
{{ORDENA:Potau Ferre, Joan}}


{{ORDENA:Potau Ferre, Joan}}
[[Categoria:Advocats del Camp de Tarragona contemporanis]]
[[Categoria:Advocats del Camp de Tarragona contemporanis]]
[[Categoria:Creus de Sant Jordi 1991]]
[[Categoria:Creus de Sant Jordi 1991]]

Revisió del 23:56, 27 set 2017

Per a altres significats, vegeu «Joan Potau i Martínez».
Infotaula de personaJoan Potau i Farré Creu de Sant Jordi 1984

Fitxa de la seva arribada a Mèxic
Biografia
Naixement1907
Sarral
Mort1994
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
Ocupaciócomerciant i magistrat
Premis

Joan Potau i Farré (Sarral, Conca de Barberà 1907 - ?1994) fou un magistrat i comerciant català.

Biografia

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1931. Simpatitzant d'ERC, durant la guerra civil espanyola fou jutge de primera instància i d'instrucció de Lleida, i magistrat de l'Audiència de Lleida a Solsona.[1]

En acabar la guerra, es va exiliar a França fins al 1942, any en el qual es traslladà a Mèxic, arribar a bord del vaixell Nyassa el 22 de maig de 1942, al port de Veracruz, com asilat polític.

Treballà com a gerent general d'un empresa importadora de vins, licors i conserves Manuel Benet, S. de R.L., i després com a director general d'un laboratori farmacèutic Hosbon S.A. Ha sigut un dels elements més actius de la Comunitat Catalana de Mèxic. Dedicat també al periodisme, dirigí la revista de l'Orfeó Català de Mèxic de 1962 a 1985 i col·laborà a l'Esquerra (1961) amb el suport del seu amic, l'editor Bartomeu Costa-Amic. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi a Mèxic de mans del President Jordi Pujol.

Referències