Filament galàctic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 126: Línia 126:
! style="background:#efefef;"| Data
! style="background:#efefef;"| Data
! style="background:#efefef;"| Distància mitjana
! style="background:#efefef;"| Distància mitjana
! style="background:#efefef;"| Tamany
! style="background:#efefef;"| Grandària
! style="background:#efefef;"| Notes
! style="background:#efefef;"| Notes
|-
|-
Línia 161: Línia 161:
! style="background:#efefef;"| Data
! style="background:#efefef;"| Data
! style="background:#efefef;"| Distància mitjana
! style="background:#efefef;"| Distància mitjana
! style="background:#efefef;"| Tamany
! style="background:#efefef;"|Grandària
! style="background:#efefef;"| Notes
! style="background:#efefef;"| Notes
|-
|-

Revisió del 16:27, 9 des 2020

En cosmologia física els filaments, també anomenats complexos de supercúmuls o grans barreres són estructures llargues i primes com a fils de les galàxies, molt més que les seves seccions transversals. Les muralles són molt més àmplies, però més planes que els filaments. Poden abastar 500 milions de Mpc de longitud.[1] Els filaments romanen units per la gravetat de les galàxies; les parts en les quals un gran nombre de galàxies estan relativament molt a prop, se'n diu supercúmul.[2]

El descobriment de les estructures més grans que els supercúmuls es va iniciar en la dècada de 1980. El 1987, l'astrònom R. Brent Tully del Institut d'Astronomia de la Universitat de Hawaii va identificar el que va anomenar el Complex de supercúmuls Peixos-Balena.[3] El 1989, va ser descoberta la Gran Barrera CfA2,[4] seguit per la Gran Barrera Sloan el 2003.[5]

El 2006, els científics van anunciar el descobriment de tres filaments alineats que formaven l'estructura més gran coneguda per la humanitat,[6] compost de galàxies denses i taques enormes de gasos coneguts com les taques Lyman alfa.[7]

Exemples

Filaments

Filaments de galàxies
Filament Data Distància Notes
Filament de Coma Forma part de la Gran muralla de Coma.[8] El Supercúmul de Coma forma part d'aquest filament.[9]
Filament de Perseu–Pegàs 1985 Connectat al Complex de supercúmuls Peixos-Balena. El supercúmul Perseu-Peixos és membre del filament.[10]
Filament de l'Óssa Major Connectat al CfA Homunculus, una porció d'aquest filament forma una part de la una regió d'Homúncul.[11]
Filament Linx–Óssa Major 1999 Connecat amb el Supercúmul Linx–Óssa Major[11]
Filament CLG J2143-4423 A 2004 z=2,38 Filament al voltant d'un protocúmul. Un filament el llarg de la Gran muralla de Coma. A partir del 2008, encara era l'estructura més gran més enllà del corriment cap al vermell.[12][13][14][15]

Barreres o Muralles

Muralles de galàxies
Muralla Data Distància Notes
Complex de supercúmuls Peixos-Balena 1987 També anomenada Barrera Local, es pot considerar també com un filament. Va ser una de les primeres estructures veritablement enormes que es troben en un nivell per sobre dels supercúmuls. Es tracta d'un filament de galàxies que inclou el supercúmul de la Verge, al qual pertany la nostra galàxia, la Via Làctia. Es tracta de més de 300 x 50 Mpc (al voltant d'1 bilió x 150 milions d'anys llum).
Gran muralla de Coma 1989 z=0.03058 Enorme estructura al llarg de 185 Mpc, 80 Mpc d'ample i 5 Mpc de gruix (uns 600x260x15 milions d'anys llum).
Es podria estendre molt més, però el gas i pols a la zona central de la Via Làctica enfosqueix el que es pot veure.
Aquesta va ser la primera super-gran estructura a gran escala en l'univers a ser descoberta. També és la segona
més gran. El CfA Homunculus està en el cor de la Gran Barrera, i el Supercúmul de Coma forma la major
part de l'estructura de l'homúncul. El Cúmul de Coma està al centre.[16]
Gran Barrera Sloan 2005 z=0.07804 Aquesta és l'estructura més gran coneguda en l'univers descoberta fins ara.[17] Es tracta al voltant
de 420 Mpc (1,4 milions d'anys llum) de llarg, i al voltant de 300 Mpc de distància, encara que les estimacions varien.
Algunes parts no estan unides gravitacionalment entre si, per la qual cosa d'alguna manera, realment
no hauríem de considerar-ho com una estructura única i cohesionada. No obstant això, és impressionant.
Barrera de l'Escultor El Mur de l'Escultor és "paral·lel" al Mur de Fornax i "perpendicular" al Mur de Grus.[18][19]
Barrera de la Grua La Barrera de la Grua és "perpendicular" a la barrera del Forn i a la barrera de l'Escultor.[19]
Barrera del Forn El cúmul del Forn estén a aquest mur galàctic. El Mur de Fornax és "paral·lel" al Mur de l'Escultor i "perpendicular" a la Barrera de la Grua.[18][19]
Barrera del Pol Sud La Barrera de Pol Sud (SPW de l'anglés The South Pole Wall) és una estructura còsmica massiva formada per una paret gegant de galàxies, un filament galàctic, que s'estén per almenys 1.37 mil milions d'anys llum a l'espai i s'hi situada aproximadament a mig milió de milions d'anys llum.
Gran Muralla BOSS La Gran Muralla BOSS és un complex de superclúmuls que es va identificar, a principis del 2016, utilitzant el Baryon Oscillation Spectroscopic Survey (BOSS) de l'Sloan Digital Sky Survey (SDSS),

Filaments i muralles conjecturades

Muralla del Centaure

Conjectural, però podria contenir part de la muralla de Fornax i el Supercúmul de Centaure. També hi ha un suggeriment que el Supercúmul de Centaure i el supercúmul Local o supercúmul de la Verge, podria ser part d'aquesta barrera, amb la que es denominaria la Barrera Local o Gran Barrera Local.

Gran Atractor, o Emmurallat de Norma

Un altre objecte suggerit per representar el Gran Atractor. Aquest inclouria el Cúmul de Norma.

Altres

Formació dels filaments i barreres de galàxies

El Model Estàndard no pot adonar d'aquestes grans estructures. Es creu que la matèria fosca dicta l'estructura de l'Univers en la més gran de les escales. La matèria fosca atreu gravitacionalment la matèria bariònica, i és en aquesta matèria normal en la qual els astrònoms veuen la formació de filaments llargs i prims, i les parets de súper-raïms galàctics.

Mapa de les Muralles de galàxies properes

L'Univers a menys de 500 milions d'anys llum, que mostra les parets de galàxies més properes

Grups de grans Quàsars (LQG)

Els grans grups quasars (LQG) són algunes de les estructures més grans conegudes.[23] Es teoritza que són protohipercúmuls / complexos proto-supercúmul / precursors de filaments de galàxies.[24]

Large Quasar Groups
LQG Data Distància mitjana Grandària Notes
Clowes–Campusano LQG
(U1.28, CCLQG)
1991 z=1.28
  • màxima dimensió: 630 Mpc
Va ser l'estructura més gran coneguda de l'univers des del 1991 fins al 2011, fins al descobriment d'U1.11.
U1.11 2011 z=1.11
  • màxima dimensió: 780 Mpc
Va ser l’estructura més gran coneguda de l’univers durant uns mesos, fins al descobriment de Huge-LQG.
Huge-LQG 2012 z=1.27
  • characteristic size: 500 Mpc
  • màxima dimensió: 1240 Mpc
Era l’estructura més gran coneguda a l’univers,[23][24] fins el descobriment de la Gran Barrera d'Hèrcules-Corona Boreal descoberta un any després.[25]

Complex de Supercúmuls

Complex de Supercúmuls
Nom Data Distància mitjana Grandària Notes
Complex de supercúmuls Peixos-Balena 1987 1.000 milions d'anys llum d'amplària,
150 milions d'anys llum de fondària
Conté el Supercúmul de la Verge i el Grup Local

Referències

  1. «Simulating the Local Galaxy Population». Max-Planck-Institut für Astrophysik.
  2. [enllaç sense format] http://www.mpa-garching.mpg.de/galform/data_vis/
  3. Bharadwaj, Somnath; Bhavsar, Suketu; Sheth, Jatush V. The Size of the Longest Filaments in the Universe. Astrophys.J. 606 (2004) 25-31
  4. M. J. Geller & J. P. Huchra, Science 246, 897 (1989).
  5. Sky and Telescope, "Refining the Cosmic Recipe", 14 Novembre 2003
  6. [enllaç sense format] http://www.universetoday.com/399/the-largest-structure-in-the-universe/
  7. Than, Ker «Scientists: Cosmic blob biggest thing in universe». Space.com, 28-07-2006 [Consulta: 11 març 2007].
  8. THE ASTRONOMICAL JOURNAL, 115:1745-1777, 1998 May; THE STAR FORMATION PROPERTIES OF DISK GALAXIES: H? IMAGING OF GALAXIES IN THE MENGI SUPERCLUSTER
  9. 'Astronomy and Astrophysics' (ISSN 0004-6361), vol. 138, no. 1, Set. 1984, p. 85-92. Research supported by Cornell University "The Coma/A 1367 filament of galaxies" 09/1984 Bibcode1984A&A...138...85F
  10. 'Astrophysical Journal', Part 1 (ISSN 0004-637X), vol. 299, Dec. 1, 1985, p. 5-14. "A possible 300 megaparsec filament of clusters of galaxies in Perseus-Pegasus" 12/1985 Bibcode1985ApJ...299....5B
  11. 11,0 11,1 'The Astrophysical Journal Supplement Sèries', Volume 121, Issue 2, pàg. 445-472. "Photometric Properties of Kiso Ultraviolet-Excess Galaxies in the Lynx-Ursa Major Region" 04/1999 Bibcode1999ApJS..121..445T
  12. NASA, GIANT GALAXY STRING DEFIES MODELS OF HOW UNIVERSE EVOLVED, January 7, 2004
  13. 'The Astrophysical Journal', Volume 602, Issue 2, pàg. 545-554. The Distribution of Ly?-Emitting Galaxies at z=2.38 02/2004 Bibcode2004ApJ...602..545P doi:10.1086/381145
  14. 'The Astrophysical Journal', Volume 614, Issue 1, pàg. 75-83. The Distribution of Ly?-emitting Galaxies at z=2.38. II. Spectroscopy 10/2004 Bibcode2004ApJ...614...75F doi:10.1086/423417
  15. 'Relativistic Astrophysics Legacy and Cosmology - Einstein's, AIXÒ Astrophysics Symposia', Volume. ISBN 978-3-540-74712-3. Springer-Verlag Berlin Heidelberg, 2008, p. 358 Ultraviolet-Bright, High-Redshift ULIRGS 00/2008 Bibcode2008ralc.conf..358W
  16. 'Scientific American', Vol. 280, No. 6, p. 30 - 37 PDF 06/1999 Bibcode1999SciAm.280f..30L
  17. Chin. J. Astron. Astrophys. Vol. 6 (2006), No. 1, 35?42 PDF
  18. 18,0 18,1 Unveiling large-scale structures behind the Milky Way. Astronomical Society of the Pacific Conference Sèries, Vol. 67; Proceedings of a workshop at the Observatoire de Paris-Meudon; 18?21 January 1994; Sant Francisco: Astronomical Society of the Pacific (ASP); c1994; edited by Chantal Balkowski and R. C. Kraan-Korteweg, p.21; Visualization of Nearby Large-Scale Structures; Fairall, A. P., Paverd, W. R., & Ashley, R. P.; 1994ASPC...67...21F
  19. 19,0 19,1 19,2 'Astrophysics and Space Science', Volume 230, Issue 1-2, pàg. 225-235 Large-Scale Structures in the Distribution of Galaxies 08/1995 Bibcode1995Ap&SS.230..225F
  20. 'The Astronomical Journal', Volume 120, Issue 5, pàg. 2331-2337. B3 0003+387: AGN-Marked Large-Scale Structure at Redshift 1.47? 11/2000 Bibcode2000AJ....120.2331T doi:10.1086/316827
  21. FermiLab, Astronomers Find Wall of Galaxies Traversing the Hubble Deep Field, DARPA, Monday, January 24, 2000
  22. 'The Astronomical Journal', Volume 119, Issue 6, pàg. 2571-2582; QSOS and Absorption-Line Systems surrounding the Hubble Deep Field; 06/2000; doi:10.1086/301404; Bibcode2000AJ....119.2571V ;
  23. 23,0 23,1 ScienceDaily, "Biggest Structure in Universe: Large Quasar Group Is 4 Billion Light Years Across" Arxivat 2018-08-09 a Wayback Machine., Royal Astronomical Society, 11 January 2013 (accessed 13 January 2013)
  24. 24,0 24,1 Clowes, Roger G.; Harris, Kathryn A.; Raghunathan, Srinivasan; Campusano, Luis E.; Soechting, Ilona K.; Graham, Matthew J.; "A structure in the early universe at z ~ 1.3 that exceeds the homogeneity scale of the R-W concordance cosmology"; arXiv:1211.6256 ; Bibcode2012arXiv1211.6256C ; doi:10.1093/mnras/sts497 ; Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 11 January 2013
  25. Horvath I., Hakkila J., and Bagoly Z.; Hakkila, J.; Bagoly, Z. «The largest structure of the Universe, defined by Gamma-Ray Bursts». 7th Huntsville Gamma-Ray Burst Symposium, GRB 2013: Paper 33 in EConf Proceedings C1304143, 1311, 2013, pàg. 1104. arXiv: 1311.1104. Bibcode: 2013arXiv1311.1104H.

Vegeu també

Bibliografia

  • arXiv, PDF, Kevin A. Pimbblet, 14 març 2005

Enllaços externs