Odi: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m bot: -insisteix en que +insisteix que
Línia 9: Línia 9:
Sol parlar-se de forma col·loquial d'«odi» per a referir-se a coses que, simplement, no agraden, com un estil arquitectònic, una classe de gent, un tipus de [[clima]], una pel·lícula pèssima, el propi treball o algun tipus de menjar. Encara que no sapiguem el que l'odi significa, hom odia sense saber el que sent, no obstant senti que aquest estat és bo o agradable.<ref>{{Ref-web|títol=28 persones més al jutjat per "odi" a la Guàrdia Civil arran de l'1-O a les Terres de l'Ebre|url=https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1869798-28-persones-mes-al-jutjat-per-odi-a-la-guardia-civil-arran-de-l-1-o-a-les-terres-de-l-ebre.html|consulta=2020-10-28|llengua=ca|nom=Emili|cognom=Agulló|editor=''El Punt Avui''|data=27 oct 2020}}</ref>
Sol parlar-se de forma col·loquial d'«odi» per a referir-se a coses que, simplement, no agraden, com un estil arquitectònic, una classe de gent, un tipus de [[clima]], una pel·lícula pèssima, el propi treball o algun tipus de menjar. Encara que no sapiguem el que l'odi significa, hom odia sense saber el que sent, no obstant senti que aquest estat és bo o agradable.<ref>{{Ref-web|títol=28 persones més al jutjat per "odi" a la Guàrdia Civil arran de l'1-O a les Terres de l'Ebre|url=https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1869798-28-persones-mes-al-jutjat-per-odi-a-la-guardia-civil-arran-de-l-1-o-a-les-terres-de-l-ebre.html|consulta=2020-10-28|llengua=ca|nom=Emili|cognom=Agulló|editor=''El Punt Avui''|data=27 oct 2020}}</ref>


També sol usar-se per a descriure sentiments d'odi o [[Prejudici|prejudicis]] cap a un determinat grup de gent, com el racisme, o per a prejudicis religiosos intensos. Els crims d'odi són els crims comesos per aquesta [[emoció]].<ref>{{Ref-web|títol=Es dupliquen en 5 anys les denúncies per delictes d'odi a Catalunya|url=https://www.ccma.cat/324/es-dupliquen-en-5-anys-les-denuncies-per-delictes-dodi-a-catalunya/noticia/3036733/|data=2020-07-22|consulta=2020-10-28|llengua=ca|cognom=Rovira|editor=CCMA|nom=Roger}}</ref> De vegades hi ha qui odia un grup religiós o ètnic distint que li ha causat [[dolor]]. Això no és considerat acceptable socialment, ja que la cultura contemporània rebutja el càstig col·lectiu i insisteix en que les persones siguin tractades com individus, i no com membres d'un grup homogeni.
També sol usar-se per a descriure sentiments d'odi o [[Prejudici|prejudicis]] cap a un determinat grup de gent, com el racisme, o per a prejudicis religiosos intensos. Els crims d'odi són els crims comesos per aquesta [[emoció]].<ref>{{Ref-web|títol=Es dupliquen en 5 anys les denúncies per delictes d'odi a Catalunya|url=https://www.ccma.cat/324/es-dupliquen-en-5-anys-les-denuncies-per-delictes-dodi-a-catalunya/noticia/3036733/|data=2020-07-22|consulta=2020-10-28|llengua=ca|cognom=Rovira|editor=CCMA|nom=Roger}}</ref> De vegades hi ha qui odia un grup religiós o ètnic distint que li ha causat [[dolor]]. Això no és considerat acceptable socialment, ja que la cultura contemporània rebutja el càstig col·lectiu i insisteix que les persones siguin tractades com individus, i no com membres d'un grup homogeni.


L'odi és amb freqüència el preludi de la [[violència]]. Abans de la guerra, sol ser útil ensenyar a la població a odiar una altra [[nació]] o règim polític. L'odi segueix essent el principal motiu després dels conflictes armats com la [[guerra]] i el [[terrorisme]]. No és fàcil saber quan l'odi té una base lògica i quan l'odi s'ha convertit en alguna cosa contraproduent que s'autoperpetua. La [[xenofòbia]], el [[feixisme]], les [[Fòbia|fòbies]] i els prejudicis tenen un component d'odi important.
L'odi és amb freqüència el preludi de la [[violència]]. Abans de la guerra, sol ser útil ensenyar a la població a odiar una altra [[nació]] o règim polític. L'odi segueix essent el principal motiu després dels conflictes armats com la [[guerra]] i el [[terrorisme]]. No és fàcil saber quan l'odi té una base lògica i quan l'odi s'ha convertit en alguna cosa contraproduent que s'autoperpetua. La [[xenofòbia]], el [[feixisme]], les [[Fòbia|fòbies]] i els prejudicis tenen un component d'odi important.

Revisió del 05:20, 8 juny 2021

L'odi és un sentiment de profunda antipatia, disgust, aversió, enemistat o repulsió cap a una persona, cosa o fenomen, així com el desig d'evitar, limitar o destruir el seu objecte.[1]

L'odi es pot basar en la por al seu objecte, ja sigui justificat o no, o més enllà de les conseqüències negatives de relacionar-se amb ell. L'odi es descriu amb freqüència com el contrari de l'amor o l'amistat. En canvi, l'escriptor Elie Wiesel considera la indiferència com l'oposat a l'amor.

L'odi no és necessàriament irracional o inusual. És raonable odiar a persones o organitzacions que amenacen o fan sofrir, o la supervivència de les quals s'oposa a la pròpia. Les persones sovint odien el que s'oposa a la seva salut i benestar. Entre les coses odioses per a molta gent hi ha el capitalisme, el nazisme, el racisme, la guerra, l'esclavitud, el genocidi i fins i tot el mateix odi.

Sol parlar-se de forma col·loquial d'«odi» per a referir-se a coses que, simplement, no agraden, com un estil arquitectònic, una classe de gent, un tipus de clima, una pel·lícula pèssima, el propi treball o algun tipus de menjar. Encara que no sapiguem el que l'odi significa, hom odia sense saber el que sent, no obstant senti que aquest estat és bo o agradable.[2]

També sol usar-se per a descriure sentiments d'odi o prejudicis cap a un determinat grup de gent, com el racisme, o per a prejudicis religiosos intensos. Els crims d'odi són els crims comesos per aquesta emoció.[3] De vegades hi ha qui odia un grup religiós o ètnic distint que li ha causat dolor. Això no és considerat acceptable socialment, ja que la cultura contemporània rebutja el càstig col·lectiu i insisteix que les persones siguin tractades com individus, i no com membres d'un grup homogeni.

L'odi és amb freqüència el preludi de la violència. Abans de la guerra, sol ser útil ensenyar a la població a odiar una altra nació o règim polític. L'odi segueix essent el principal motiu després dels conflictes armats com la guerra i el terrorisme. No és fàcil saber quan l'odi té una base lògica i quan l'odi s'ha convertit en alguna cosa contraproduent que s'autoperpetua. La xenofòbia, el feixisme, les fòbies i els prejudicis tenen un component d'odi important.

Delictes d'odi

Vídeo Govern de Gal·les, amb subtítols en català.

A l'Estat espanyol, de l'any 1990 al 2020 es perpetraren fins a 101 casos de delictes d'odi amb el resultat de 103 víctimes mortals. D'aquests, quasi una quarantena van ocórrer als Països Catalans, entre ells l'assassinat de Guillem Agulló el 1993 a mans d'un grup de neonazis a Montanejos. Els crims d'odi es cometen per l'existència de prejudicis que es difonen i es transmeten a través del discurs d'odi de periodistes i polítics. Segons les xifres, a l'Estat espanyol, almenys 27 persones van ser víctimes d'un crim d'odi motivat per l'aporofòbia, entesa com l'aversió i el menyspreu a la persona pobra o odi a les persones sense mitjans, desemparades, especialment les persones sense sostre.[4]

Referències

  1. «odi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 octubre 2020].
  2. Agulló, Emili. «28 persones més al jutjat per "odi" a la Guàrdia Civil arran de l'1-O a les Terres de l'Ebre». El Punt Avui, 27-10-2020. [Consulta: 28 octubre 2020].
  3. Rovira, Roger. «Es dupliquen en 5 anys les denúncies per delictes d'odi a Catalunya». CCMA, 22-07-2020. [Consulta: 28 octubre 2020].
  4. Mancebo, Jorge. «L'odi, darrere 37 crims als Països Catalans des de 1990». Directa, 06-10-2020. [Consulta: 28 octubre 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Odi