Llengües baltofineses: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 3: Línia 3:
|region = [[Fennoscàndia]] [[septentrional]]<br/>[[Estats bàltics]]<br/>Sud i sud-est de [[Rússia]]
|region = [[Fennoscàndia]] [[septentrional]]<br/>[[Estats bàltics]]<br/>Sud i sud-est de [[Rússia]]
|familycolor = Uralianes
|familycolor = Uralianes
|family = [[Llengües uralianes|Uralià]]<br/>
|family = [[Llengües uralianes]]<br/>
&nbsp;[[Llengües ugrofineses|Ugrofinès]]<br/>
&nbsp;[[Llengües ugrofineses]]<br/>
&nbsp;&nbsp;'''Llengües baltofineses''' o '''fènniques'''
&nbsp;&nbsp;'''Llengües baltofineses''' o '''fènniques'''
|proto-name =
|proto-name =

Revisió del 01:25, 6 jul 2012

Infotaula de família lingüísticaLlengües baltofineses o fènniques
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaFennoscàndia septentrional
Estats bàltics
Sud i sud-est de Rússia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües fino-volgaiques
llengües fino-sami Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottologfinn1317 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües baltofineses o llengües fènniques són una subfamília lingüística dins les llengües finoúgriques que agrupa els idiomes parlats al voltant del Mar Bàltic, molts en perill d'extinció. Aquestes llengües tenen una morfologia complexa, que es tradueix en canvis fonètics (els al·lomorfs o flexions de determinades paraules es relacionen amb canvis en els sons que els formen).

Uns altres trets distintius són la telicitat en el verb (que afecta al cas dels complements), la manca de gènere gramatical i l'ús força abundant del verb copulatiu (on).

Entre aquestes llengües les que tenen més quantitat de parlants són el finès i l'estonià, ambdues oficials als seus països. A banda d'aquestes dues, també són llengües baltofineses o fènniques el livonià, parlat a Letònia, el carelià, el votià, parlat a la Rússia europea, i el vepsià, parlat també a la Rússia europea.

Plantilla:Cal llengua