Manuel Polo y Peyrolón

Manuel Polo y Peyrolón

Biografia
Naixement	11 juny 1846 Cañete (província de Conca)
Mort	26 març 1918 (71 anys) València
Diputat al Congrés dels Diputats
7 maig 1896 – 26 febrer 1898 Circumscripció electoral: València
Senador al Senat espanyol
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de València
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	historiador, escriptor, advocat, catedràtic, polític, filòsof
Ocupador	Universitat de València
Partit	Comunió Tradicionalista
Nom de ploma	Eseverri
Signatura

Manuel Polo y Peyrolón (Cañete, 11 de juliol de 1846 – València, abril de 1918) va ser un escriptor i parlamentari espanyol de tendències catòlica, carlina i ultraconservadora.

Biografia

Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a València i Madrid. En el curs 1868-1869 va ensenyar Metafísica a la Universitat de València. L'any 1870 va accedir a la càtedra de Psicologia, Lògica i Ètica de l'Institut de Terol, que ocupà fins al 1879.

La seua estada a Aragó va impregnar els continguts de les seues obres costumistes, farcides de referències aragoneses, com ara Realidad poética de mis montañas. Costumbres de la sierra de Albarracín (1873), Alma y vida serrana, costumbres populares de la sierra de Albarracín (1910) o la seua novel·la més destacada, Los mayos: novela original de costumbres populares de la Sierra de Albarracín (1878).

L'any 1879 es va traslladar a la càtedra de l'Institut de València, on va iniciar la redacció de la seua extensa obra de caràcter filosòfic i moral. Molts dels seus llibres van arribar a fer-se servir com a llibres de text en instituts de segon ensenyament, com ara els seus Elementos de Psicología (1879), Elementos de Lógica (1880) i Elementos de Ética (1880). Les seues pregones creences catòliques i les seues conviccions tradicionalistes el van apropar al carlisme i el van convertir en un actiu propagandista catòlic, amb una obra extremadament prolífica: Parentesco entre el hombre y el mono (1878), Elogio de Santo Tomás de Aquino (1880), El cristianismo y la civilización (1881), Intervención de la masonería en los desastres de España (1899), Credo y programa del partido Carlista (1905), entre molts d'altres.

Lleó XIII li va concedir la creu Pro Ecclesia et Pontifice. Amic i corresponsal dels escriptors conservadors més destacats de la seua època, és especialment coneguda la seua correspondència amb Marcelino Menéndez Pelayo.

Polo y Peyrolón va ser elegit diputat al Congrés per València a les eleccions generals espanyoles de 1896 per Comunió Tradicionalista, del qual esdevingué un dels principals portaveus al Congrés. Les seues intervencions destaquen per la crítica al liberalisme i la maçoneria i per la seua reclamació de què el Govern permetera l'ús de les llengües autòctones en l'escola. D'aquesta manera, esdevingué el primer defensor del multilingüisme al Parlament Espanyol.

L'any 1907 Polo y Peyrolón va ser designat senador, càrrec que va ocupar fins a la seua mort.

Obres

• Un supuesto parentesco entre el hombre y el mono (1870)
• Curso de Psicología elemental (1879)
• Elogio de Santo Tomás de Aquino (1880)
• El cristianismo y la civilización (1881)
• Pepinillos en Vinagre (1891)
• El liberalismo por dentro. Diálogos (1895)
• La intervención de la masonería en los desastres de España (1899)
• Credo y programa del partido Carlista (1905)
• El liberalismo católico sin comentarios (1906)
• Siempre en la brecha carlista (1907)
• Anarquía, fiera mansa (1908)
• La escuela primaria y el catecismo (1913)

Bibliografia

• Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, Espasa, Barcelona 1908-1930.
• Enrique Esperabé de Arteaga, Diccionario enciclopédico ilustrado y crítico de los hombres de España, Nueva edición, Madrid 1956.

Enllaços externs

Vegeu texts en castellà sobre Manuel Polo y Peyrolón a Viquitexts, la biblioteca lliure.

• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)