Vés al contingut

Uedaïta-(Ce)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralUedaïta-(Ce)

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química{Mn2+Ce}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
EpònimTateo Ueda Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipuspedrera Marutoku, Shodoshima, Mar Interior de Seto, Prefectura de Kagawa, Japó
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.05b Modifica el valor a Wikidata
Dana58.2.9.4
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8,939(8) Å; b = 5,742(4) Å; c = 10,187(8) Å; β = 115,10(6)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colornegre a marró fosc
Exfoliaciópobre en {001}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllagris
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat4,19 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2006-022
SímbolUed-Ce Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La uedaïta-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita. Rep el seu nom del cristal·lògraf japonès Tateo Ueda (19112-2000) de la Universitat de Kyoto, qui va determinar l'estructura de l'al·lanita.

Característiques

[modifica]

La uedaïta-(Ce) és un silicat de fórmula química {Mn2+Ce}{Al₂Fe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. És l'anàleg amb Mn2+ de l'al·lanita-(Ce).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la uedaïta-(Ce) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la pedrera Marutoku, a Shodoshima, al mar Interior de Seto (Prefectura de Kagawa, Japó). També ha estat descrita a altres indrets del Japó, a Noruega (Heftetjern, Telemark) i al Canadà (pedrera Poudrette, Québec).

Referències

[modifica]
  1. «Uedaite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 agost 2016].