Bunnoïta
 Bunnoïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Mn₆2+AlSi₆O18(OH)₃ |
| Epònim | Michiaki Bunno (en)   |
| Localitat tipus | Mina Kamoyama, Ino, Prefectura de Kochi, Shikoku, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,521(5) Å; b = 10,008(8) Å; c = 12,048(2) Å; α = 70,46(5)°; β = 84,05(6)°; γ = 68,31(6)° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2014-054 |
| Símbol | Bno |
| Referències | [1] |
La bunnoïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor del mineralogista Dr. Michiaki Bunno (1942-), director del Museu Geològic del Geological Survey del Japó fins a la seva jubilació l'any 2003, qui va contribuir al descobriment i a la descripció de diverses noves espècies minerals.
Característiques[modifica]
La bunnoïta és un silicat de fórmula química Mn₆2+AlSi₆O18(OH)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2014. Cristal·litza en el sistema triclínic. És química i estructuralment similar a l'akatoreïta.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional de la Ciència del Japó, amb el número de registre NSMM44106.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Kamoyama, situada a la localitat d'Ino, a la prefectura de Kochi (illa de Shikoku, Japó). Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.