Gràfics
Els gràfics (del grec antic γραφικός (graphikós) "referent al dibuix, la pintura, l'escriptura, etc.") són imatges visuals o dissenys en alguna superfície, com ara una paret, un canemàs, una pantalla, un paper o una pedra, per informar, il·lustrar, o entretenir.[1] En l'ús contemporani, inclou una representació pictòrica de dades, com en el disseny i la fabricació, en composició i arts gràfiques,[2] i en el programari educatiu i recreatiu. Les imatges generades per un ordinador s'anomenen gràfics per ordinador.[3]
Per exemple, fotografies, dibuixos, art lineal, gràfics matemàtics, diagrames de línies, gràfics, diagrames, tipografia, números, símbols, dissenys geomètrics, mapes, dibuixos d'enginyeria o altres imatges.[1] Els gràfics sovint combinen text, il·lustració i color. El disseny gràfic pot consistir només en la selecció, creació o disposició deliberada de la tipografia, com en un fullet, fulletó, cartell, lloc web o llibre sense cap altre element. L'objectiu pot ser la claredat o la comunicació eficaç, l'associació amb altres elements culturals o simplement la creació d'un estil distintiu.[4]
Els gràfics poden ser funcionals o artístics. Els últims poden ser una versió gravada, com una fotografia, o una interpretació d'un científic per destacar trets essencials, o un artista; en aquest cas la distinció amb gràfics imaginaris es pot difuminar. També es poden utilitzar per a l'arquitectura.[5]
Història
[modifica]Els gràfics més antics coneguts pels antropòlegs que estudien els períodes prehistòrics són pintures rupestres i marques sobre roques, ossos, ivori i cornaments, que es van crear durant el període del Paleolític superior del 40.000 al 10.000 a.C. o abans.[6] Molts d'aquests es van trobar per registrar detalls astronòmics, estacionals i cronològics. Alguns dels primers gràfics i dibuixos coneguts pel món modern, de fa gairebé 6.000 anys, són els de tauletes de pedra gravades i segells cilíndrics de ceràmica, que marquen l'inici dels períodes històrics i el manteniment de registres amb finalitats comptables i d'inventari.[7] Els registres d'Egipte són anteriors a aquests i els egipcis van utilitzar el papir com a material sobre el qual planificar la construcció de piràmides; també utilitzaven lloses de pedra calcària i fusta. Del 600 al 250 a.C., els grecs van tenir un paper important en la geometria. Van utilitzar gràfics per representar les seves teories matemàtiques com el teorema del cercle i el teorema de Pitàgores.[8]
En l'art, "gràfics" s'utilitza sovint per distingir un treball monòton i format per línies, a diferència de la pintura.
Dibuix
[modifica]Dibuix generalment implica fer marques en una superfície aplicant pressió d'una eina o movent una eina per una superfície; seria art quan s'utilitza una eina com si no hi hagués eines. El dibuix gràfic és un dibuix guiat instrumental.
Estampació
[modifica]La xilografia, incloent-hi imatges, es va veure per primera vegada a la Xina després de la invenció del paper (cap a l'any 105 dC). A Occident, les principals tècniques han estat la xilografia, el gravat i l'aiguafort, però n'hi ha moltes altres.[9]
Aiguafort
[modifica]L'aiguafort (o gravat) és un mètode d'estampat en relleu en el qual la imatge s'incideix a la superfície d'una placa metàl·lica amb un àcid. L'àcid menja el metall, deixant zones rugoses o, si la superfície exposada a l'àcid és molt fina, cremant una línia a la placa. Es creu que l'ús d'aquest procés en el gravat va ser inventat per Daniel Hopfer (c. 1470–1536) d'Augsburg, Alemanya, que decorava armadures d'aquesta manera.[10]
El gravat també s'utilitza en la fabricació de plaques de circuits impresos i dispositius semiconductors.[11]
Art lineal
[modifica]L'art lineal (o line art) és un terme poc específic que de vegades s'utilitza per a qualsevol imatge que consisteixi en línies rectes i corbes diferents col·locades sobre un fons (generalment llis), sense gradacions d'ombra (foscor) o tonalitat (color) per representar objectes bidimensionals o tridimensionals. L'art lineal sol ser monocromàtic, tot i que les línies poden ser de diferents colors.[12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Els gràfics». xtec.cat. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ «Gràfics de visualització de dades». termcat.cat. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ David Gómez Fontanills. «Gràfics digitals». Universitat Oberta de Catalunya. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ «Què és el disseny gràfic?». iPremsa. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ Geraldo Benicio da Fonseca. «La representación gráfica arquitectónica: entre la continuidad y la innovación» (en castellà). Vitruvius, 01-05-2011. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ «Gràfica paleolítica: com funcionava i per què es feia la pintura al fresc de les coves». El Telèfon Vermell, 23-05-2023. [Consulta: 3 juliol 2024].
- ↑ Pau Giralt. «De com vam començar a escriure». Núvol, 06-04-2016. [Consulta: 3 juliol 2024].
- ↑ «El teorema de Pitàgores: Més de 3.000 anys d'història» (PDF). [Consulta: 3 juliol 2024].
- ↑ «L'estamperia tradicional». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 juliol 2025].
- ↑ «Spotlight Essay: Daniel Hopfer | Kemper Art Museum» (en anglès). www.kemperartmuseum.wustl.edu. Arxivat de l'original el 2020-06-04. [Consulta: 24 agost 2025].
- ↑ «Procés de gravat de PCB i fórmula de reacció química». GreatPCB, 02-09-2024. [Consulta: 24 agost 2025].
- ↑ «Qué es el line art» (en castellà). Arte Escuela. [Consulta: 24 agost 2025].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Pau Clavell Revelles. «Enganyar-te amb veritats: el costat fosc dels gràfics». Ciència Oberta. [Consulta: 30 juny 2024].
