Història de Zimbabwe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zimbabwe és el bressol d'un dels imperis més grans i importants d'Àfrica. A la imatge la muralla del Gran Zimbabwe.

La història de Zimbabwe és una de les més antigues del món. L'actual territori de Zimbabwe compta amb una de les poblacions humanes més antigues de tot el món, així mateix posseeix un dels patrimonis arqueològics més importants de l'Àfrica subsahariana com mostren les 35.000 restes arqueològiques trobades, inclòs el Gran Zimbabwe del que pren el país el seu nom.

El període entre els primers humans i l'arribada dels europeus és, malgrat tot l'excavat, encara un gran misteri, com també ho són les raons que de sobte van impulsar a aquells humans de pell negra a descendir cap al sud, ocupant països ara de majoria negra com Namíbia o Sud-àfrica.

Els ndebele (branca matabele) van prendre possessió, sota el comandament del líder zulu Mzilikazi, l'àrea de Matabeleland el 1834 després d'haver estat expulsats de KwaZulu, Sud-àfrica, durant el Mfecane.

Durant molt temps va ser un lloc mític pels europeus, ple d'or, ivori i altres riqueses. Posteriorment un colònia on habitava una considerable població blanca que va dotar el país d'una notable infraestructura, però durant molts anys li va negar el coneixement del seu passat com un imperi africà, fins a l'arribada de la independència que ha suposat serioses millores i un exemple per imitar per altres països subdesenvolupats, segons l'opinió de diversos autors africans com Ali A Mazrui; [1] però també un règim totalitari on la violació dels Drets Humans és sistemàtic i prolongat com va denunciar Amnistia Internacional.

Zimbabwe com a colònia britànica[modifica | modifica el codi]

El descobriment d'or el 1867 va despertar la curiositat dels anglesos, que van acabar ocupant el territori, tot i les reivindicacions de Portugal, a qui l'Imperi Britànic va dirigir un ultimàtum el 1880. La colònia va quedar designada, el 1885, com Rhodèsia, en homenatge a Cecil Rhodes, qui va promoure la seva constitució, tenint doncs així dues Rhodèsies, la del nord i la del sud, la zona sud es va desenvolupar més que la del nord.

Les dues Rhodèsies es van associar el 1953 amb Malawi per constituir la Federació d'Àfrica Central, en la qual la Rhodèsia del sud era la part més important. Rebutjada la federació el 1963, Malawi es va tornar independent i la Rhodèsia del nord, amb la designació de Zàmbia també es va independitzar, però el Regne Unit es va negar a concedir l'autonomia a la Rhodèsia del Sud, per ser governada per la minoria blanca: aquesta va decretar unilateralment la independència el 1965 i va adoptar el règim republicà el 1970. El bloqueig econòmic decretat per l'ONU i la guerrilla, que va guanyar extraordinari impuls després de la independència de Moçambic el 1975, van fer que el país ascendís a la independència l'any 1980, prenent llavors el nom oficial de Zimbabwe.

La guerrilla negra es va iniciar el 1964 i va aconseguir la seva victòria el 1979. Durant la guerra van lluitar de la part del govern 5.000 membres de la força aèria, 10.000 de l'exèrcit, 8.000 policies, 35.000 reservistes, 1.500 tropes sud-africanes i milers de mercenaris (1.600 de Sud-àfrica, 1.800 de França, 1.050 d'Alemanya Occidental, 800 d'Israel i 2.800 de Portugal). Els rebels del ZAPU sumaven 20.000 combatents [2]

Zimbabwe independent[modifica | modifica el codi]

El 1985 Robert Mugabe, líder nacionalista negre, és electe, optant per la via del socialisme. El 1987 és establert un règim presidencial, sent Mugabe electe cap de l'Estat. El 1990 són retirades progressivament les tropes que havien estat instal·lades a Moçambic. Mugabe va ser reelegit el 1996 amb el seu partit ZANU-PF, encara que va ser acusat pels seus contendents de favoritisme per part del govern. El 2000 el ZANU-PF va guanyar la majoria al Congrés, encara que es va fer notori l'avanç opositor del partit Moviment pel Canvi Democràtic (MCD), aquest partit quedaria en segon lloc en els comicis presidencials del 2002, i fou reelegit Mugabe. L'abril del 2008 es van celebrar eleccions presidencials i legislatives en què aparentment hauria triomfat l'opositor Moviment pel Canvi Democràtic amb el 50,3% dels vots. El govern encara no ha validat aquests resultats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ali A Mazrui, Un jardí de l'Edèn en decadència, Els africans - una triple herència, BBC / Weta Tv, Londres / Lagos, 1986
  2. [From the barrel of a gun: the United States and the war against Zimbabwe, 1965-1980], de Gerald Horne, pàg. 294, UNC Press Books, 2001.
  • David N. Beach: The Shona and Zimbabwe 900–1850. Heinemann, London 1980, ISBN 0-435-94505-X. (auch: Mambo Press, Gwelo 1980)
  • Schoresch Davoodi, Adama Sow: Democracy and Peace in Zimbabwe. In: EPU Research Papers. Issue 12/08, Stadtschlaining 2008.
  • Farai Maguwu: Land Reform, Famine and Environmental Degradation in Zimbabwe. In: EPU Research Papers. Issue 06/07, Stadtschlaining 2007.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de Zimbabwe