La Granja d'Escarp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticala Granja d'Escarp
Escut de la Granja d'Escarp
Escut de la Granja d'Escarp
Granja d'Escarp panorámica.jpg

Localització

41° 25′ 15″ N, 0° 21′ 13″ E / 41.420833333333°N,0.35361111111111°E / 41.420833333333; 0.35361111111111
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Lleida
Vegueria Ponent
Comarca Segrià
Municipis 1
Població
Total 977 (2016)
• Densitat 25,38 hab/km²
Gentilici granjolí, granjolina
Geografia
Superfície 38,5 km²
Altitud 78 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Manel Josep Solé i Agustí
Indicatius
Codi postal 25185
Fus horari UTC+01:00
codi INE 25102
Codi IDESCAT 251023
Modifica dades a Wikidata


La Granja d'Escarp és un municipi de la comarca del Segrià situat a 78 metres d'altitud, al marge esquerre del riu Segre, just al límit amb l'Aragó,en el punt en què hi desemboquen les aigües del Cinca i a pocs metres de la seva desembocadura al riu Ebre. L'aiguabarreig és una zona declarada d'interès natural pel seu singular bosc de ribera, on es troben una gran varietat d'aus.

L'activitat econòmica principal al municipi és la fruticultura, si bé històricament havia estat molt important l'explotació de les mines de carbó.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
30 52 48 154 601 1.206 1.203 1.244 1.288 1.265
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.366 1.053 1.017 1.333 1.661 1.372 1.136 1.164 1.140 1.141
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.115 1.108 1.100 1.093 1.045 1.042 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a monuments l'església de Sant Jaume, del segle XVIII, amb una façana de línies neoclàssiques; l'edifici de l'Ermita de Sant Jaume, situat en la vall del mateix nom, i que també és del segle XVIII; just al costat hi ha una antiga ermita rupestre que és l'origen del culte a l'advocació a Sant Jaume; en la mateixa Vall també s'hi conserven un dels dos importants conjunts de pintures rupestres que formen part de l'anomenat arc mediterrani que el 1998 va ser declarat Patrimoni Mundial per la Unesco, l'altre es pot trobar en la Vall de Canà la següent en direcció Mequinensa. També es destaca el Monestir d'Escarp, fundat el 1213 per monjos cistercens, que es troba al marge dret del riu i en el terme municipal de Massalcoreig, molt relacionat amb la seva història i del qual va rebre el nom amb què va ser conegut amb posterioritat.

També podem assenyalar una sèrie de jaciments arqueològics que van des del Bronze Final al Ferro Inicial i que ocupen les terrasses superiors de la serra més pròxima al riu Segre. Els més importants quant a poblament són la Punteta del Fortí o Fortí de Pedro (Edat del Bronze), Serra del Calvari (Primera Edat del Ferro) i Punta del Calvari (Ibéric);[1] existeix també els restes d'una necròpolis de túmul de cronologia similar, el Tancat.[2]

Personatges destacats[modifica | modifica el codi]

Hi va néixer l'escriptor, filòsof i periodista Ferran Sáez Mateu.

Els pares del fotògraf Jean-Marie del Moral eren d'aquesta localitat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. VAZQUEZ, M.Pilar «El jaciment de la serra del Calvari (la Granja d'Escarp, el Segrià, Lleida) Estat de la qüestió». Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 16-17, 2006-2007, pàg. 63-110.
  2. GALLART I FERNÀNDEZ, Josep «Memòria de l'excavació d'urgència del Túmul de "El TancaT" (la Granja d'Escarp, Segrià)». Memòria. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Granja d'Escarp Modifica l'enllaç a Wikidata