Llista d'etimologies dels noms dels estats dels Estats Units

Els cinquanta estats dels Estats Units han pres els seus noms d'una gran varietat de llengües. El nom de vint-i-quatre d'ells deriva de les llengües ameríndies i un del hawaià: vuit provenen de les llengües algonquines, set de les llengües siouan (una de les quals per mitjà del miami-illinois, una llengua algonquina), tres de les llengües iroqueses, un de l'uto-asteca, i els cinc restants d'altres llengües dels nadius americans.
Els noms d'uns altres vint-i-dos estats provenen etimològicament de llengües europees: set deriven del llatí (majoritàriament de les formes llatines de prenoms anglesos), cinc de l'anglès, cinc del castellà (i un més d'una llengua indígena per mitjà del castellà), i quatre del francès (un dels quals per mitjà de l'anglès). Les etimologies de sis estats no estan del tot clares: Arizona, Hawaii, Idaho, Maine, Oregon i Rhode Island (en la llista de sota, aquests estats tenen una fila informativa per cada idioma d'on poden provenir o per cada significat).
Dels cinquanta estats, onze foren anomenats en honor d'una persona. D'aquests onze, set fan referència a reis o reines: les dues Carolines, les dues Virgínies, Maryland, Louisiana i Geòrgia. Només un d'ells fou anomenat en honor d'un president dels Estats Units (Washington).
Etimologia de cadascun dels noms d'estats
[modifica]Nom de l'estat | Data de primera utilització | Any de primera utilització | Llengua d'origen | Paraula d'origen | Significat i notes |
---|---|---|---|---|---|
Alabama![]() |
19 d'abril | 1742 | Choctaw | albah amo | 'Netejadors de matolls'[1] o 'talladors de plantes', d'albah, 'plantes (medicinals)', i amo, 'netejar'. El nom modern choctaw per la tribu és Albaamu.[2] |
Alaska![]() |
2 de desembre | 1897 | Aleutià via rus | alaxsxaq via Аляска | 'Terra continental' (literalment "l'objecte cap al qual es dirigeix l'acció de l'oceà").[3] |
Arizona![]() |
1 de febrer | 1883 | Basc | aritz ona | 'El bon roure'.[4] |
O'odham via castellà | ali ṣona-g via Arizonac[5] | 'Que té una breu primavera'.[6] | |||
Castellà | zonas áridas | 'Zones àrides'. | |||
Arkansas![]() |
20 de juliol | 1796 | Kansa via miami-illinois i francès | akaansa | Manllevat del francès provinent, al mateix temps, de la traducció miami-illinois del nom tribal kką:ze (vegeu Kansas més avall), al qual els miami i els illinois solien referir-se amb el nom de quapaw.[6][7][8][9] |
Califòrnia![]() |
22 de maig | 1850 | Castellà | Desconegut | Probablement anomenat en referència a l'illa de Califòrnia en la novel·la del segle xvi Las sergas de Esplandián, escrita per García Ordóñez de Montalvo.[10]
|
Carolina del Nord![]() |
30 de juny | 1686 | Llatí via anglès (en última instància del fràncic) | Carolus via Carolana | En honor del rei Carles I d'Anglaterra.[11] El nom de Carles prové, al seu torn, del fràncic karl, 'home', 'marit'.[12] |
Carolina del Sud![]() |
12 de novembre | 1687 | Llatí via anglès (en última instància del fràncic) | Carolus via Carolana | En honor del rei Carles I d'Anglaterra.[13] El nom de Carles prové, al seu torn, del fràncic karl, 'home', 'marit'.[12] |
Colorado![]() |
8 de novembre | 1858 | Castellà | "Vermell" o "vermellós",[14] es referia originalment al riu Colorado.[15] | |
Connecticut![]() |
15 d'abril | 1675 | Llengües algonquianes de l'est | quinnitukqut | D'alguna llengua algonquiana del sud de Nova Anglaterra (potser el mahican); significa 'al llarg del riu de marea', en referència al riu Connecticut.[16][17] En el nom s'hi aprecien trets de llengües protoalgonquianes de l'est: *kwən- ('llarg'), *-əhtəkw ('riu de marea') i *-ənk, el sufix locatiu).[18] |
Dakota del Nord![]() |
2 de novembre | 1867 | Sioux | dakhóta | 'Aliat' o 'amic',[19] en honor de la tribu dakota.[20] |
Dakota del Sud![]() |
2 de novembre | 1867 | Sioux | dakhóta | 'Aliat' o 'amic'. Vegeu Dakota del Nord a sobre. |
Delaware![]() |
31 de gener | 1680 | Francès via anglès | de la Warr | En referència al riu Delaware, el qual fou anomenat en honor del baró De La Warr (originalment, molt probablement, del normand de la guerre o de la werre, 'de la guerra').[21] El baró De La Warr fou el primer governador general de Jamestown.[22] |
Florida![]() |
28 de desembre | 1819 | Castellà | (pascua) florida | '(Pasqua) florida'[23] (per a distingir-la de la de Nadal, també anomenada Pasqua), en honor de la seva descoberta per part dels espanyols durant la Pasqua Florida.[24] |
Geòrgia![]() |
3 d'octubre | 1674 | Llatí via anglès (en última instància del grec) | Georgos | El nom llatí femení de "Jordi", posat en honor del rei Jordi II del Regne Unit.[25][26] També era una referència a Sant Jordi, el nom del qual en grec significava 'marit' 'granger' (de ge, 'terra', + ergon, 'treball').[27] |
Hawaii![]() |
29 de desembre | 1879 | Hawaià | Hawaiʻi | De Hawaiki, la terra mare llegendària dels polinesis.[28] Es creu que Hawaiki significava 'lloc dels déus'.[29] |
Anomenat en honor de Hawaiʻiloa, descobridor llegendari de les illes Hawaii.[30] | |||||
Idaho![]() |
6 de juny | 1864 | Anglès | I-dah-hoe | Probablement inventat per George Maurice Willing en forma d'acudit; originalment sembla que podria derivar d'una paraula en llengua nativa americana que significava 'gemma de les muntanyes'.[31] El nom fou inicialment proposat per l'estat de Colorado fins que se'n descobriren els seus orígens. Anys més tard ja era utilitzat a bastament i va ser proposar per a l'estat que actualment s'anomena així.[32] |
Apache de les planes | ídaahę́ | Segurament de la paraula ídaahę́, 'enemic', la qual es feia servir per referir-se als comanxes.[33] | |||
Illinois![]() |
24 de març | 1793 | Llengües algonquianes via francès | ilenweewa | L'estat s'anomenà a partir de l'adaptació francesa d'una paraula en llengua algonquiana (potser el miami-illinois) que sembla que significava '(ell/a) parla d'una manera normal' (en Miami-Illinois ilenweewa,[34] en ottawa antic <ilinoüek>[35] i en llengües protoalgonquianes *elen-, 'ordinari' i -we•, 'parlar'),[36] en referència a l'Illiniwek (Illinois).[35] |
Indiana![]() |
2 de desembre | 1794 | Llatí (en última instància del sànscrit) | 'Terra dels indis'.[37] Els noms "indis" i "Índia" provingueren del riu Indus (sànscrit sindhu, 'riu').[38] | |
Iowa![]() |
31 d'agost | 1818 | Sioux via francès | ayúxba/ayuxwe via Aiouez | Mitjançant el francès Aiouez i anomenat en relació a la tribu iowa. No es coneixen més coses de l'etimologia del nom,[39][40] encara que alguns li atorguen el significat d''aquells que estan endormiscats'.[41] |
Kansas![]() |
12 de maig | 1832 | Kansa via francès | kką:ze via Cansez[42] | Anomenat en honor del riu Kansas,[43][44] el qual, al seu torn, va ser anomenat en referència a la tribu kaw (o tribu kansas).[7] Sembla que el nom podria estar relacionat amb la idea de "vent".[45] |
Kentucky![]() |
28 d'abril | 1728 | Llengües iroqueses | Originalment referit al riu Kentucky. Encara que algunes fonts diuen que l'etimologia és incerta,[46][47] la majoria convenen que el significat podria ser '(sobre) el prat' o '(sobre) la prada'[48][49] (c.f. mohawk kenhtà:ke, seneca gëdá’geh, /kẽtaʔkeh/, 'al camp').[50] | |
Louisiana![]() |
18 de juliol | 1787 | Francès (en última instància del fràncic) | Louisiane | En honor del rei Lluís XIV de França.[51] El nom de Lluís ve al seu torn del fràncic hluda, 'famós' (cf. loud) + wiga, 'guerra'.[52] |
Maine![]() |
13 d'octubre | 1729 | Anglès | main | Una etimologia comuna històrica és que el nom de l'estat es refereix a la massa continental, de manera oposada a les illes de la costa.[53] |
Francès | En honor de la província francesa de Maine.[54] | ||||
Anglès | Una proposta més recent és que l'estat fou anomenat en referència a la vila britànica de Broadmayne, que pertanyia a les terres familiars de Sir Ferdinant Gorges, el fundador de la colònia.[32][55] | ||||
Maryland![]() |
18 de gener | 1691 | Anglès (en última instància de l'hebreu) | Miryam | En honor de la reina Enriqueta Maria de França, muller del rei Carles I d'Anglaterra.[56] El nom Maria significava originalment en hebreu 'amargor', 'rebel·lia', 'desitjada com a nen' o 'dama estimada', tot i que també podria provenir de l'egipci 'estimat' o 'amor'.[57] |
Massachusetts ![]() |
4 de juny | 1665 | Llengües algonquianes | Plural de "Massachusett", que significa 'prop de la gran petita muntanya' o bé 'al gran turó', relacionat sovint amb el Great Blue Hill a la frontera entre Milton i Canton[58] (c.f. el nom narragansett Massachusêuck).[58] | |
Michigan![]() |
28 d'octubre | 1811 | Ojibwe via francès | mishigami | 'Gran aigua' o 'gran llac'[59][60] (en algonguià antic, *meshi-gami).[61] |
Minnesota![]() |
21 d'abril | 1821 | Dakota | mnisota | 'Aigua ennuvolada', que es refereix al riu Minnesota.[17][62] |
Mississipi![]() |
9 de març | 1800 | Ojibwe via francès | misi-ziibi | 'Gran riu', en referència al riu Mississipi.[59][63] |
Missouri![]() |
7 de setembre | 1805 | Illinois | mihsoori | "Piragua". La tribu missouri sobresortia entre els illinois per les seves piragües, per la qual cosa se'ls referia com els wimihsoorita, 'aquell qui té una embarcació de fusta [piragua]'.[64] |
Montana![]() |
1 de novembre | 1860 | Castellà | montaña | "Muntanya".[65] |
Nebraska![]() |
22 de juny | 1847 | Chiwere | ñįbraske | 'Aigua plana', en referència al riu Platte, que també es coneixia com el riu Nebraska. A causa de les terres tan planes, quan hi havia riuades tota la regió quedava coberta d'aigua.[19] |
Nevada![]() |
9 de febrer | 1845 | Castellà | 'Cobert de neu',[66] en referència a Sierra Nevada ('muntanyes cobertes de neu'). | |
Nou Hampshire![]() |
27 d'agost | 1692 | Anglès | En referència al comtat d'Hampshire, a Anglaterra.[67] | |
Nova Jersey![]() |
2 d'abril | 1669 | Francès (en última instància del nòrdic antic) | En referència a Jersey[68] (la més gran de les illes del Canal), lloc de naixement d'un dels dos cofundadors de la colònia, George Carteret.[68] L'estat fou establert sota el nom de Nova Caeserea o Nova Jersey perquè es creu que el nom llatí de l'illa era Caesarea.[69][70] El nom "Jersey" segurament ve del nòrdic antic Geirrs ey, 'illa de Geirr'.[71] | |
Nou Mèxic![]() |
1 de novembre | 1859 | Nàhuatl via castellà | Mēxihco via Nuevo México | Calc del castellà Nuevo México.[72] El nom de Mèxic prové del nahuatl Mēxihca, la gent asteca que va fundar les ciutats de Tenochtitlan and Teotihuacan.[73][74] El seu significat literal és desconegut, però s'han proposat diverses possibilitats tals com que el nom prové del déu Mextli[75] o que significa 'melic de la lluna'.[76] |
Nova York![]() |
15 d'octubre | 1680 | Anglès | En honor del llavors duc de York, que més tard esdevingué el rei Jaume II d'Anglaterra. Fou anomenat pel llavors rei Carles II d'Anglaterra, germà de Jaume II.[77] El nom "York" deriva del nom llatí Eboracum (via l'anglès antic Eoforwic i llavors del nòrdic antic Jórvík), aparentment manllevat del celta britònic *eborakon, que probablement significava 'estat del teix'.[78] Vegeu l'article York per a més informació. | |
Ohio![]() |
19 d'abril | 1785 | Seneca via francès | ohi:yo’[79] | 'Gran rierol',[48] originalment el nom tant del riu Ohio com del riu Allegheny.[80] Sovint es tradueix incorrectament com 'riu bonic'.[81][34] |
Oklahoma![]() |
5 de setembre | 1842 | Choctaw | okla + homa | Concebut com una traducció de "territori indi". En choctaw, okla significa 'gent', 'tribu' o 'nació', i homa- significa 'roig'; unint els dos termes s'obté 'gent roja'.[17][82] |
Oregon![]() |
20 de juliol | 1860 | Llengües algonquianes pidgin de Connecticut | wauregan | 'Bonic'.[83][84] Anomenat per l'alcalde Robert Rogers en una petició al rei Jordi III del Regne Unit.[85]
|
Pennsilvània![]() |
8 de març | 1650 | Gal·lès i llatí | Penn + silvania | 'Boscos de Penn', en honor de l'almirall William Penn.[86] El nom Penn prové de Pennaeth, paraula gal·lesa que significa 'cap'.[87] |
Rhode Island![]() |
3 de febrer | 1680 | Neerlandès | roodt eylandt | 'Illa vermella', en referència a l'illa Aquidneck.[88] |
Grec | ῾Ρόδος | Per semblança amb l'illa de Rodes al mar Egeu.[88] | |||
Tennessee![]() |
24 de maig | 1747 | Cherokee | ᏔᎾᏏ tanasi | Tanasi (en cherokee: ᏔᎾᏏ) era el nom d'un logarret cherokee;[89] el seu significat és desconegut.[90] |
Texas![]() |
30 de juny | 1827 | Caddo via castellà | táyshaʔ via Tejas | 'Amic',[91] usat pels caddo per referir-se a la seva pròpia nació (en oposició a les tribus enemigues) El nom fou manllevat cap al castellà com texa (plural texas).[92] |
Utah![]() |
20 de desembre | 1877 | Apache de l'oest via castellà | yúdah via yuta | De la designació en castellà de la tribu ute, yuta, i potser al seu torn un manlleu de l'apache de l'oest yúdah, que significa 'alt'[93] (i no pas, com de vegades es diu,[94] 'gent de les muntanyes'[95] ni tampoc[96] de la seva pròpia designació [nutʃi̥] (plural [nuːtʃiu]), tal com suggereix J. P. Harrington).[97][98] |
Vermont![]() |
27 de setembre | 1721 | Francès | vert + mont | 'Mont verd' o 'muntanya verda'. Vert en francès significa 'verd', i mont significa 'mont' o 'muntanya'.[99] |
Virgínia![]() |
21 de març | 1652 | Llatí | 'País de la verge', en honor d'Elisabet I d'Anglaterra, coneguda com la Reina Verge perquè mai es casà.[100] | |
Virgínia de l'Oest![]() |
1 de setembre | 1831 | Llatí | Aquest conjunt de comtats de l'oest de Virgínia se separaren d'aquest estat durant la Guerra Civil dels Estats Units. Vegeu Virgínia a la fila superior. | |
Washington![]() |
22 de febrer | 1872 | Anglès | En honor de George Washington, primer president dels Estats Units.[101] | |
Wisconsin![]() |
5 de febrer | 1822 | Miami-illinois via francès | Wishkonsing[102] | Originalment els francesos el lletrejaven Mescousing, i més tard va derivar cap a Ouisconsin.[103] Segurament prové del miami-illinois Meskonsing, que significa 'és roig'.[103][104] També pot ser que provingui de l'ojibwe miskwasiniing, 'lloc de pedra roja'.[59] |
Wyoming![]() |
14 d'agost | 1877 | Lenape | xwé:wamənk | 'Allà on el gran riu esdevé pla'; el nom fou trasplantat a l'oest des de la vall Wyoming a Pennsilvània.[105] |
Referències
[modifica]- ↑ «Alabama: The State Name». Alabama Department of Archives and History. Arxivat de l'original el 2019-06-06. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ Bright (2004:29)
- ↑ Ransom, J. Ellis. 1940. Derivation of the Word ‘Alaska’. American Anthropologist n.s., 42: pàgs. 550-551
- ↑ Thompson, Clay. «A sorry state of affairs when views change». Arizona Republic, 25-02-2007. Arxivat de l'original el 2012-06-04. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ Harper, Douglas. «Arizona». Online Etymology Dictionary.
- ↑ 6,0 6,1 Bright (2004:47)
- ↑ 7,0 7,1 Rankin, Robert. 2005. "Quapaw". A Native Languages of the Southeastern United States, eds. Heather K. Hardy and Janine Scancarelli. Lincoln: University of Nebraska Press, pàg. 492
- ↑ «Arkansas». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ "Arkansas" a l'Oxford English Dictionary.
- ↑ «California». Mavens' Word of the Day, 26-04-2000.
- ↑ «North Carolina». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ 12,0 12,1 Harper, Douglas. «Charles». Online Etymology Dictionary.
- ↑ «South Carolina». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ «Colorado». Wordreference.com.
- ↑ «Colorado». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ Harper, Douglas. «Connecticut». Online Etymology Dictionary.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Campbell, Lyle. 1997. American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press, pàg. 11
- ↑ Afable, Patricia O. and Madison S. Beeler (1996). "Place Names", in "Languages", ed. Ives Goddard. Vol. 17 of Handbook of North American Indians, ed. William C. Sturtevant. Washington, D.C.: Smithsonian Institution, pàg. 193
- ↑ 19,0 19,1 Koontz, John. «Etymology». Siouan Languages.
- ↑ «North Dakota». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ Harper, Douglas. «Delaware». Online Etymology Dictionary.
- ↑ Guyton, Kathy (2009) U.S. State Names: The Stories of How Our States Were Named (Nederland, Colorado: Mountain Storm Press) p. 90.
- ↑ «Florida». Wordreference.com.
- ↑ «Florida». The Columbia Electronic Encyclopedia. Columbia University Press, 2004. Arxivat de l'original el 2011-06-29. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ Harper, Douglas. «Georgia». Online Etymology Dictionary.
- ↑ «Georgia». Behindthename.com.
- ↑ Harper, Douglas. «George». Online Etymology Dictionary.
- ↑ Crowley, Terry. 1992. An Introduction to Historical Linguistics. Oxford: Oxford University Press, pàg. 289
- ↑ Harper, Douglas. «Hawaii». Online Etymology Dictionary.
- ↑ «Origins of Hawaii's Names».
- ↑ Merle W. Wells. «Origins of the Name "Idaho"» (PDF). Digital Atlas of Idaho.
- ↑ 32,0 32,1 Guyton, Kathy (2009) U.S. State Names: The Stories of How Our States Were Named (Nederland, Colorado: Mountain Storm Press) pàgs. 127-136.
- ↑ Bright (2004:177)
- ↑ 34,0 34,1 «Comments by Michael McCafferty on "Readers' Feedback (page 4)"». The KryssTal.
- ↑ 35,0 35,1 Bright (2004:181)
- ↑ «Illinois». Dictionary.com.
- ↑ «Indiana». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-29. [Consulta: 12 juny 2022].
- ↑ Harper, Douglas. «India». Online Etymology Dictionary.
- ↑ 2001. "Plains", ed. Raymond J. DeMallie. Vol. 13 del Handbook of North American Indians, ed. William C. Sturtevant. Washington D.C.: Smithsonian Institution, pàg. 445
- ↑ «Iowa». American Heritage Dictionary. Arxivat de l'original el 2007-04-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ Bright (2004: 185)
- ↑ http://www.kshs.org/publicat/khq/1950/50_2_langsdorf.htm
- ↑ «Kansas history page».
- ↑ The Encyclopedia of Kansas (1994) ISBN 0-403-09921-8
- ↑ Connelley, William E. 1918. Indians Arxivat 2007-02-11 a Wayback Machine.. A Standard History of Kansas and Kansans, cap. 10, vol. 1
- ↑ Harper, Douglas. «Kentucky». Online Etymology Dictionary.
- ↑ «Kentucky». Oxford English Dictionary. Arxivat de l'original el 2007-08-02. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ 48,0 48,1 Mithun, Marianne. 1999. Languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 312
- ↑ «Kentucky». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ Bright (2004:213)
- ↑ «Louisiana». Microsoft Encarta Encyclopedia Online 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ Harper, Douglas. «Louis». Online Etymology Dictionary.
- ↑ «Origin of Maine’s Name». Maine State Library. Arxivat de l'original el 2006-11-24. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ «Maine». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ «Who Really Named Maine?». rootsweb. [Consulta: 7 maig 2010].
- ↑ «Maryland». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ «Mary». Behindthename.com.
- ↑ 58,0 58,1 Salwen, Bert, 1978. Indians of Southern New England and Long Island: Early Period. In "Northeast", ed. Bruce G. Trigger. Vol. 15 of "Handbook of North American Indians", ed. William C. Sturtevant, pàgs. 160-176. Washington D.C.: Smithsonian Institution
- ↑ 59,0 59,1 59,2 «Freelang Ojibwe Dictionary». Freelang.net.
- ↑ «Michigan in Brief: Information About the State of Michigan» (PDF). Michigan.gov.
- ↑ Harper, Douglas. «Michigan». Online Etymology Dictionary.
- ↑ Harper, Douglas. «Minnesota». Online Etymology Dictionary.
- ↑ «Mississippi». American Heritage Dictionary. Yourdictionary.com. Arxivat de l'original el 2007-02-20. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ McCafferty, Michael. 2004. Correction: Etymology of Missouri. American Speech, 79.1:32
- ↑ «Montaña». Wordreference.com.
- ↑ «Nevada». Wordreference.com.
- ↑ «New Hampshire». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ 68,0 68,1 «New Jersey». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ «The Duke of York's Release to John Lord Berkeley, and Sir George Carteret, 24th of June, 1664». avalon.law.yale.edu.
- ↑ «So what's all this stuff about Nova Caesarea??». avalon.law.yale.edu.
- ↑ Harper, Douglas. «Jersey». Online Etymology Dictionary.
- ↑ «New Mexico». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ Campbell, Lyle. 1997. American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press, pàg. 378
- ↑ «Nahuatl Pronunciation Lesson 1». Nahuatl Tlahtolkalli, 07-07-2005. Arxivat de l'original el 2007-07-23. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ Guyton, Kathy (2009) U.S. State Names: The Stories of How Our States Were Named (Nederland, Colorado: Mountain Storm Press) p. 312.
- ↑ «The Aztecs». Solarnavigator.net.
- ↑ «New York». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ Harper, Douglas. «York». Online Etymology Dictionary.
- ↑ Harper, Douglas. «Ohio». Online Etymology Dictionary.
- ↑ «Native Ohio». American Indian Studies. Ohio State University. Arxivat de l'original el 2007-02-02. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ Dow, Dustin. «On the Banks of the Ohi:yo». NCAA Hoops Blog, 22-01-2007. Arxivat de l'original el 2007-01-28. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ Bruce, Benjamin. «Halito Okla Homma! (Chahta Anumpa - Choctaw Language)». Hello Oklahoma!, 2003. Arxivat de l'original el 2007-03-16. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ «Oregon». Oxford English Dictionary.
- ↑ Goddard, Ives, and Thomas Love, 2004. Oregon the Beautiful, Oregon Historical Quarterly, vol. 105, no. 2.
- ↑ «The History of Naming Oregon». Salem Oregon Community Guide. Arxivat de l'original el 2007-01-16. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ «Pennsylvania». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ Harper, Douglas. «Pennsylvania». Online Etymology Dictionary.
- ↑ 88,0 88,1 «Rhode Island». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ «Tennessee». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ Mooney, James. 1900(1995). Myths of the Cherokee, pàg. 534
- ↑ Harper, Douglas. «Texas». Online Etymology Dictionary.
- ↑ Bright (2004:491)
- ↑ 1986. "Great Basin", ed. Warren L. d'Azevedo. Vol. 11 of Handbook of North American Indians. Washington, D.C.: Smithsonian Institution. Cited in: Bright (2004:534)
- ↑ «Quick Facts about Utah's History and Land». Utah state website. Arxivat de l'original el 2007-02-22. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ «Original Tribal Names of Native North American People». Native-Languages.org.
- ↑ 1986. Warren L. d'Azevedo, ed., "Great Basin". Vol. 11 of William C. Sturtevant, ed., Handbook of North American Indians. Washington, D.C.: Smithsonian Institution. pàgs. 364-5
- ↑ Harrington, John P. 1911. The Origin of the Names Ute and Paiute. American Anthropologist, n.s., 13: pàgs. 173-174
- ↑ Opler, Marvin K. 1943. The Origins of Comanche and Ute. American Anthropologist, n.s., 45: pàgs. 155-158
- ↑ «Vermont». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ «Virginia». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ «Washington». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ Harper, Douglas. «Wisconsin». Online Etymology Dictionary.
- ↑ 103,0 103,1 «Wisconsin's Name: Where it Came from and What it Means». Wisconsin Historical Society. Arxivat de l'original el 2005-10-28. [Consulta: 11 maig 2012].
- ↑ McCafferty, Michael. 2003. On Wisconsin: The Derivation and Referent of an Old Puzzle in American Placenames. Onoma 38: 39-56
- ↑ Bright (2004:576)
Bibliografia
[modifica]- Bright, William. Native American Placenames of the United States (en anglès). University of Oklahoma Press, 2004.
- Guyton, Kathy. U.S. State Names: The Stories of How Our States Were Named (en anglès). Nederland, Colorado: Mountain Storm Press, 2009.