Llista d'etimologies dels noms dels estats dels Estats Units

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa que mostra les llengües d'origen dels noms dels estats

Els cinquanta estats dels Estats Units han pres els seus noms d'una gran varietat de llengües. El nom de vint-i-quatre d'ells deriva de les llengües ameríndies i un del hawaià: vuit provenen de les llengües algonquines, set de les llengües siouan (una de les quals per mitjà del miami-illinois, una llengua algonquina), tres de les llengües iroqueses, un de l'uto-asteca, i els cinc restants d'altres llengües dels nadius americans.

Els noms d'uns altres vint-i-dos estats provenen etimològicament de llengües europees: set deriven del llatí (majoritàriament de les formes llatines de prenoms anglesos), cinc de l'anglès, cinc del castellà (i un més d'una llengua indígena per mitjà del castellà), i quatre del francès (un dels quals per mitjà de l'anglès). Les etimologies de sis estats no estan del tot clares: Arizona, Hawaii, Idaho, Maine, Oregon i Rhode Island (en la llista de sota, aquests estats tenen una fila informativa per cada idioma d'on poden provenir o per cada significat).

Dels cinquanta estats, onze foren anomenats en honor a una persona. D'aquests onze, set fan referència a reis o reines: les dues Carolines, les dues Virgínies, Maryland, Louisiana i Geòrgia. Només un d'ells fou anomenat en honor a un president dels Estats Units (Washington).

Etimologia de cadascun dels noms d'estats[modifica | modifica el codi]

Nom de l'estat Data de primera utilització Any de primera utilització Llengua d'origen Paraula d'origen Significat i notes
Alabama
Alabama
19 d'abril 1742 Choctaw albah amo 'Netejadors de matolls'[1] o 'talladors de plantes', d'albah, 'plantes (medicinals)', i amo, 'netejar'. El nom modern choctaw per la tribu és Albaamu.[2]
Alaska
Alaska
2 de desembre 1897 Aleutià via rus alaxsxaq via Аляска 'Terra continental' (literalment "l'objecte cap al qual es dirigeix l'acció de l'oceà").[3]
Arizona
Arizona
1 de febrer 1883 Basc aritz ona 'El bon roure'.[4]
O'odham via castellà ali ṣona-g via Arizonac[5] 'Que té una breu primavera'.[6]
Castellà zonas áridas 'Zones àrides'.
Arkansas
Arkansas
20 de juliol 1796 Kansa via miami-illinois i francès akaansa Manllevat del francès provinent, al mateix temps, de la traducció miami-illinois del nom tribal kką:ze (vegeu Kansas més avall), al qual els miami i els illinois solien referir-se amb el nom de quapaw.[6][7][8][9]
Califòrnia
Califòrnia
22 de maig 1850 Castellà Desconegut Probablement anomenat en referència a l'illa de Califòrnia en la novel·la del segle XVI Las sergas de Esplandián, escrita per García Ordóñez de Montalvo.[10]
Vegeu també: Origen del nom Califòrnia

|- | Carolina del Nord
Carolina del Nord || 30 de juny || 1686 || Llatí via anglès (en última instància del fràncic)|| Carolus via Carolana || En honor al rei Carles I d'Anglaterra.[11] El nom de Carles prové, al seu torn, del fràncic karl, 'home', 'marit'.[12] |- | Carolina del Sud
Carolina del Sud || 12 de novembre || 1687 || Llatí via anglès (en última instància del fràncic) || Carolus via Carolana || En honor al rei Carles I d'Anglaterra.[13] El nom de Carles prové, al seu torn, del fràncic karl, 'home', 'marit'.[12] |- | Colorado
Colorado || 8 de novembre || 1858 || Castellà || || "Vermell" o "vermellós",[14] es referia originalment al riu Colorado.[15] |- | Connecticut
Connecticut || 15 d'abril || 1675 || Llengües algonquianes de l'est || quinnitukqut || D'alguna llengua algonquiana del sud de Nova Anglaterra (potser el mahican); significa 'al llarg del riu de marea', en referència al riu Connecticut.[16][17] En el nom s'hi aprecien trets de llengües protoalgonquianes de l'est: *kwən- ('llarg'), *-əhtəkw ('riu de marea') i *-ənk, el sufix locatiu).[18] |- | Dakota del Nord
Dakota del Nord || 2 de novembre || 1867 || Sioux || dakhóta || 'Aliat' o 'amic',[19] en honor a la tribu dakota.[20] |- | Dakota del Sud
Dakota del Sud || 2 de novembre || 1867 || Sioux || dakhóta || 'Aliat' o 'amic'. Vegeu Dakota del Nord a sobre. |- | Delaware
Delaware || 31 de gener || 1680 || Francès via anglès || de la Warr || En referència al riu Delaware, el qual fou anomenat en honor al baró De La Warr (originalment, molt probablement, del normand de la guerre o de la werre, 'de la guerra').[21] El baró De La Warr fou el primer governador general de Jamestown.[22] |- | Florida
Florida || 28 de desembre || 1819 || Castellà || (pascua) florida || '(Pasqua) florida'[23] (per a distingir-la de la de Nadal, també anomenada Pasqua), en honor a la seva descoberta per part dels espanyols durant la Pasqua Florida.[24] |- | Geòrgia
Geòrgia || 3 d'octubre || 1674 || Llatí via anglès (en última instància del grec)|| Georgos || El nom llatí femení de "Jordi", posat en honor al rei Jordi II del Regne Unit.[25][26] També era una referència a Sant Jordi, el nom del qual en grec significava 'marit' 'granger' (de ge, 'terra', + ergon, 'treball').[27] |- | rowspan=2|Hawaii
Hawaii ||rowspan=2| 29 de desembre ||rowspan=2| 1879 || rowspan=2|Hawaià || rowspan=2|Hawaiʻi || De Hawaiki, la terra mare llegendària dels polinesis.[28] Es creu que Hawaiki significava 'lloc dels déus'.[29] |- || Anomenat en honor a Hawaiʻiloa, descobridor llegendari de les illes Hawaii..[30] |- | rowspan=2|Idaho
Idaho || 6 de juny || 1864 || Anglès || I-dah-hoe || Probablement inventat per George Maurice Willing en forma d'acudit; originalment sembla que podria derivar d'una paraula en llengua nativa americana que significava 'gemma de les muntanyes'.[31] El nom fou inicialment proposat per l'estat de Colorado fins que se'n descobriren els seus orígens. Anys més tard ja era utilitzat a bastament i va ser proposar per a l'estat que actualment s'anomena així.[32] |- |||||| Apache de les planes || ídaahę́ || Segurament de la paraula ídaahę́, 'enemic', la qual es feia servir per referir-se als comanxes.[33] |- | Illinois
Illinois || 24 de març || 1793 || Llengües algonquianes via francès || ilenweewa || L'estat s'anomenà a partir de l'adaptació francesa d'una paraula en llengua algonquiana (potser el miami-illinois) que sembla que significava '(ell/a) parla d'una manera normal' (en Miami-Illinois ilenweewa,[34] en ottawa antic <ilinoüek>[35] i en llengües protoalgonquianes *elen-, 'ordinari' i -we•, 'parlar'),[36] en referència a l'Illiniwek (Illinois).[35] |- | Indiana
Indiana || 2 de desembre || 1794 || Llatí (en última instància del sànscrit)|| || 'Terra dels indis'.[37] Els noms "indis" i "Índia" provingueren del riu Indus (sànscrit sindhu, 'riu').[38] |- | Iowa
Iowa || 31 d'agost || 1818 || Sioux via francès || ayúxba/ayuxwe via Aiouez || Mitjançant el francès Aiouez i anomenat en relació a la tribu iowa. No es coneixen més coses de l'etimologia del nom,[39][40] encara que alguns li atorguen el significat d''aquells que estan endormiscats'.[41] |- | Kansas
Kansas || 12 de maig || 1832 || Kansa via francès || kką:ze via Cansez[42] || Anomenat en honor al riu Kansas,[43][44] el qual, al seu torn, va ser anomenat en referència a la tribu kaw (o tribu kansas).[7] Sembla que el nom podria estar relacionat amb la idea de "vent".[45] |- | Kentucky
Kentucky || 28 d'abril || 1728 || Llengües iroqueses || || Originalment referit al riu Kentucky. Encara que algunes fonts diuen que l'etimologia és incerta,[46][47] la majoria convenen que el significat podria ser '(sobre) el prat' o '(sobre) la prada'[48][49] (c.f. mohawk kenhtà:ke, seneca gëdá’geh, /kẽtaʔkeh/, 'al camp').[50] |- | Louisiana
Louisiana || 18 de juliol || 1787 || Francès (en última instància del fràncic) || Louisiane || En honor al rei Lluís XIV de França.[51] El nom de Lluís ve al seu torn del fràncic hluda, 'famós' (cf. loud) + wiga, 'guerra'.[52] |- | rowspan=3|Maine
Maine || 13 d'octubre || 1729 || Anglès || main || Una etimologia comuna històrica és que el nom de l'estat es refereix a la massa continental, de manera oposada a les illes de la costa.[53] |- |||||| Francès || || En honor a la província francesa de Maine.[54] |- |||||| Anglès || || Una proposta més recent és que l'estat fou anomenat en referència a la vila britànica de Broadmayne, que pertanyia a les terres familiars de Sir Ferdinant Gorges, el fundador de la colònia.[32][55] |- | Maryland
Maryland || 18 de gener || 1691 || Anglès (en última instància de l'hebreu) || Miryam || En honor a la reina Enriqueta Maria de França, muller del rei Carles I d'Anglaterra.[56] El nom Maria significava originalment en hebreu 'amargor', 'rebel·lia', 'desitjada com a nen' o 'dama estimada', tot i que també podria provenir de l'egipci 'estimat' o 'amor'.[57] |- | Massachusetts
Massachusetts|| 4 de juny || 1665 || Llengües algonquianes || || Plural de "Massachusett", que significa 'prop de la gran petita muntanya' o bé 'al gran turó', relacionat sovint amb el Great Blue Hill a la frontera entre Milton i Canton[58] (c.f. el nom narragansett Massachusêuck).[58] |- | Michigan
Michigan || 28 d'octubre || 1811 || Ojibwe via francès || mishigami || 'Gran aigua' o 'gran llac'[59][60] (en algonguià antic, *meshi-gami).[61] |- | Minnesota
Minnesota || 21 d'abril || 1821 || Dakota || mnisota || 'Aigua ennuvolada', que es refereix al riu Minnesota.[17][62] |- | Mississippi
Mississippi || 9 de març || 1800 || Ojibwe via francès || misi-ziibi || 'Gran riu', en referència al riu Mississippi.[59][63] |- | Missouri
Missouri || 7 de setembre || 1805 || Illinois || mihsoori || "Piragua". La tribu missouri sobresortia entre els illinois per les seves piragües, per la qual cosa se'ls referia com els wimihsoorita, 'aquell qui té una embarcació de fusta [piragua]'.[64] |- | Montana
Montana || 1 de novembre || 1860 || Castellà || montaña || "Muntanya".[65] |- | Nebraska
Nebraska || 22 de juny || 1847 || Chiwere || ñįbraske || 'Aigua plana', en referència al riu Platte, que també es coneixia com el riu Nebraska. A causa de les terres tan planes, quan hi havia riuades tota la regió quedava coberta d'aigua.[19] |- | Nevada
Nevada || 9 de febrer || 1845 || Castellà || || 'Cobert de neu',[66] en referència a Sierra Nevada ('muntanyes cobertes de neu'). |- | Nou Hampshire
Nou Hampshire || 27 d'agost || 1692 || Anglès || || En referència al comtat d'Hampshire, a Anglaterra.[67] |- | Nova Jersey
Nova Jersey || 2 d'abril || 1669 || Francès (en última instància del nòrdic antic) || || En referència a Jersey[68] (la més gran de les illes del Canal), lloc de naixement d'un dels dos cofundadors de la colònia, George Carteret.[68] L'estat fou establert sota el nom de Nova Caeserea o Nova Jersey perquè es creu que el nom llatí de l'illa era Caesarea.[69][70] El nom "Jersey" segurament ve del nòrdic antic Geirrs ey, 'illa de Geirr'.[71] |- | Nou Mèxic
Nou Mèxic || 1 de novembre || 1859 || Nàhuatl via castellà || Mēxihco via Nuevo México || Calc del castellà Nuevo México..[72] El nom de Mèxic prové del nahuatl Mēxihca, la gent asteca que va fundar les ciutats de Tenochtitlan and Teotihuacan.[73][74] El seu significat literal és desconegut, però s'han proposat diverses possibilitats tals com que el nom prové del déu Mextli[75] o que significa 'melic de la lluna'.[76] |- | Nova York
Estat de Nova York || 15 d'octubre || 1680 || Anglès || || En honor del llavors duc de York, que més tard esdevingué el rei Jaume II d'Anglaterra. Fou anomenat pel llavors rei Carles II d'Anglaterra, germà de Jaume II.[77] El nom "York" deriva del nom llatí Eboracum (via l'anglès antic Eoforwic i llavors del nòrdic antic Jórvík), aparentment manllevat del celta britònic *eborakon, que probablement significava 'estat del teix'.[78] Vegeu l'article York per a més informació. |- | Ohio
Ohio || 19 d'abril || 1785 || Seneca via francès || ohi:yo’[79]|| 'Gran rierol',[48] originalment el nom tant del riu Ohio com del riu Allegheny.[80] Sovint es tradueix incorrectament com 'riu bonic'.[81][34] |- | Oklahoma
Oklahoma || 5 de setembre || 1842 || Choctaw || okla + homa || Concebut com una traducció de "territori indi". En choctaw, okla significa 'gent', 'tribu' o 'nació', i homa- significa 'roig'; unint els dos termes s'obté 'gent roja'.[17][82] |- | Oregon
Oregon || 20 de juliol || 1860 || Llengües algonquianes pidgin de Connecticut || wauregan || 'Bonic'.[83][84] Anomenat per l'alcalde Robert Rogers en una petició al rei Jordi III del Regne Unit.[85]

Vegeu també: Oregon (topònim)

|} |- | Pennsilvània
Pennsilvània || 8 de març || 1650 || Gal·lès i llatí || Penn + silvania || 'Boscos de Penn', en honor a l'almirall William Penn.[86] El nom Penn prové de Pennaeth, paraula gal·lesa que significa 'cap'.[87] |- | rowspan=2 | Rhode Island
Rhode Island || 3 de febrer || 1680 || Neerlandès || roodt eylandt || 'Illa vermella', en referència a l'illa Aquidneck.[88] |- |||||| Grec || ῾Ρόδος || Per semblança amb l'illa de Rodes al mar Egeu.[88] |- | Tennessee
Tennessee || 24 de maig || 1747 || Cherokee || ᏔᎾᏏ tanasi || Tanasi (en cherokee: ᏔᎾᏏ) era el nom d'un logarret cherokee;[89] el seu significat és desconegut.[90] |- | Texas
Texas || 30 de juny || 1827 || Caddo via castellà || táyshaʔ via Tejas || 'Amic',[91] usat pels caddo per referir-se a la seva pròpia nació (en oposició a les tribus enemigues) El nom fou manllevat cap al castellà com texa (plural texas).[92] |- | Utah
Utah || 20 de desembre || 1877 || Apache de l'oest via castellà || yúdah via yuta || De la designació en castellà de la tribu ute, yuta, i potser al seu torn un manlleu de l'apache de l'oest yúdah, que significa 'alt'[93] (i no pas, com de vegades es diu,[94] 'gent de les muntanyes'[95] ni tampoc[96] de la seva pròpia designació [nutʃi̥] (plural [nuːtʃiu]), tal com suggereix J. P. Harrington).[97][98] |- | Vermont
Vermont || 27 de setembre || 1721 || Francès || vert + mont || 'Mont verd' o 'muntanya verda'. Vert en francès significa 'verd', i mont significa 'mont' o 'muntanya'.[99] |- | Virgínia
Virgínia || 21 de març || 1652 || Llatí || || 'País de la verge', en honor d'Elisabet I d'Anglaterra, coneguda com la Reina Verge perquè mai es casà.[100] |- | Virgínia de l'Oest
Virgínia de l'Oest || 1 de setembre || 1831 || Llatí || || Aquest conjunt de comtats de l'oest de Virgínia se separaren d'aquest estat durant la Guerra Civil dels Estats Units. Vegeu Virgínia a la fila superior. |- | Washington
Estat de Washington || 22 de febrer || 1872 || Anglès || || En honor a George Washington, primer president dels Estats Units.[101] |- | Wisconsin
Wisconsin || 5 de febrer || 1822 || Miami-illinois via francès || Wishkonsing[102]|| Originalment els francesos el lletrejaven Mescousing, i més tard va derivar cap a Ouisconsin.[103] Segurament prové del miami-illinois Meskonsing, que significa 'és roig'.[103][104] També pot ser que provingui de l'ojibwe miskwasiniing, 'lloc de pedra roja'.[59] |- | Wyoming
Wyoming || 14 d'agost || 1877 || Lenape || xwé:wamənk || 'Allà on el gran riu esdevé pla'; el nom fou trasplantat a l'oest des de la vall Wyoming a Pennsilvània.[105] |}

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Alabama: The State Name». Alabama Department of Archives and History.
  2. Bright (2004:29)
  3. Ransom, J. Ellis. 1940. Derivation of the Word ‘Alaska’. American Anthropologist n.s., 42: pàgs. 550-551
  4. Thompson, Clay. «A sorry state of affairs when views change». Arizona Republic, 25-02-2007.
  5. Harper, Douglas. «Arizona». Online Etymology Dictionary.
  6. 6,0 6,1 Bright (2004:47)
  7. 7,0 7,1 Rankin, Robert. 2005. "Quapaw". A Native Languages of the Southeastern United States, eds. Heather K. Hardy and Janine Scancarelli. Lincoln: University of Nebraska Press, pàg. 492
  8. «Arkansas». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-31.
  9. "Arkansas" a l'Oxford English Dictionary.
  10. «California». Mavens' Word of the Day, 26-04-2000.
  11. «North Carolina». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-31.
  12. 12,0 12,1 Harper, Douglas. «Charles». Online Etymology Dictionary.
  13. «South Carolina». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-31.
  14. «Colorado». Wordreference.com.
  15. «Colorado». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-31.
  16. Harper, Douglas. «Connecticut». Online Etymology Dictionary.
  17. 17,0 17,1 17,2 Campbell, Lyle. 1997. American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press, pàg. 11
  18. Afable, Patricia O. and Madison S. Beeler (1996). "Place Names", in "Languages", ed. Ives Goddard. Vol. 17 of Handbook of North American Indians, ed. William C. Sturtevant. Washington, D.C.: Smithsonian Institution, pàg. 193
  19. 19,0 19,1 Koontz, John. «Etymology». Siouan Languages.
  20. «North Dakota». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-31.
  21. Harper, Douglas. «Delaware». Online Etymology Dictionary.
  22. Guyton, Kathy (2009) U.S. State Names: The Stories of How Our States Were Named (Nederland, Colorado: Mountain Storm Press) p. 90.
  23. «Florida». Wordreference.com.
  24. «Florida». The Columbia Electronic Encyclopedia. Columbia University Press, 2004.
  25. Harper, Douglas. «Georgia». Online Etymology Dictionary.
  26. «Georgia». Behindthename.com.
  27. Harper, Douglas. «George». Online Etymology Dictionary.
  28. Crowley, Terry. 1992. An Introduction to Historical Linguistics. Oxford: Oxford University Press, pàg. 289
  29. Harper, Douglas. «Hawaii». Online Etymology Dictionary.
  30. «Origins of Hawaii's Names».
  31. Merle W. Wells. «Origins of the Name "Idaho"» (PDF). Digital Atlas of Idaho.
  32. 32,0 32,1 Guyton, Kathy (2009) U.S. State Names: The Stories of How Our States Were Named (Nederland, Colorado: Mountain Storm Press) pàgs. 127-136.
  33. Bright (2004:177)
  34. 34,0 34,1 «Comments by Michael McCafferty on "Readers' Feedback (page 4)"». The KryssTal.
  35. 35,0 35,1 Bright (2004:181)
  36. «Illinois». Dictionary.com.
  37. «Indiana». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006.
  38. Harper, Douglas. «India». Online Etymology Dictionary.
  39. 2001. "Plains", ed. Raymond J. DeMallie. Vol. 13 del Handbook of North American Indians, ed. William C. Sturtevant. Washington D.C.: Smithsonian Institution, pàg. 445
  40. «Iowa». American Heritage Dictionary.
  41. Bright (2004: 185)
  42. http://www.kshs.org/publicat/khq/1950/50_2_langsdorf.htm
  43. «Kansas history page».
  44. The Encyclopedia of Kansas (1994) ISBN 0-403-09921-8
  45. Connelley, William E. 1918. Indians. A Standard History of Kansas and Kansans, cap. 10, vol. 1
  46. Harper, Douglas. «Kentucky». Online Etymology Dictionary.
  47. «Kentucky». Oxford English Dictionary.
  48. 48,0 48,1 Mithun, Marianne. 1999. Languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 312
  49. «Kentucky». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01.
  50. Bright (2004:213)
  51. «Louisiana». Microsoft Encarta Encyclopedia Online 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-31.
  52. Harper, Douglas. «Louis». Online Etymology Dictionary.
  53. «Origin of Maine’s Name». Maine State Library. Arxivat de l'original el 2006-11-24.
  54. «Maine». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-11-01.
  55. «Who Really Named Maine?». rootsweb. [Consulta: 7 maig 2010].
  56. «Maryland». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-31.
  57. «Mary». Behindthename.com.
  58. 58,0 58,1 Salwen, Bert, 1978. Indians of Southern New England and Long Island: Early Period. In "Northeast", ed. Bruce G. Trigger. Vol. 15 of "Handbook of North American Indians", ed. William C. Sturtevant, pàgs. 160-176. Washington D.C.: Smithsonian Institution
  59. 59,0 59,1 59,2 «Freelang Ojibwe Dictionary». Freelang.net.
  60. «Michigan in Brief: Information About the State of Michigan» (PDF). Michigan.gov.
  61. Harper, Douglas. «Michigan». Online Etymology Dictionary.
  62. Harper, Douglas. «Minnesota». Online Etymology Dictionary.
  63. «Mississippi». American Heritage Dictionary. Yourdictionary.com. Arxivat de l'original el 2007-02-20.
  64. McCafferty, Michael. 2004. Correction: Etymology of Missouri. American Speech, 79.1:32
  65. «Montaña». Wordreference.com.
  66. «Nevada». Wordreference.com.
  67. «New Hampshire». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-31.
  68. 68,0 68,1 «New Jersey». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-31.
  69. «The Duke of York's Release to John Lord Berkeley, and Sir George Carteret, 24th of June, 1664». avalon.law.yale.edu.
  70. «So what's all this stuff about Nova Caesarea??». avalon.law.yale.edu.
  71. Harper, Douglas. «Jersey». Online Etymology Dictionary.
  72. «New Mexico». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-31.
  73. Campbell, Lyle. 1997. American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press, pàg. 378
  74. «Nahuatl Pronunciation Lesson 1». Nahuatl Tlahtolkalli, 07-07-2005.
  75. Guyton, Kathy (2009) U.S. State Names: The Stories of How Our States Were Named (Nederland, Colorado: Mountain Storm Press) p. 312.
  76. «The Aztecs». Solarnavigator.net.
  77. «New York». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-31.
  78. Harper, Douglas. «York». Online Etymology Dictionary.
  79. Harper, Douglas. «Ohio». Online Etymology Dictionary.
  80. «Native Ohio». American Indian Studies. Ohio State University. Arxivat de l'original el 2007-02-02.
  81. Dow, Dustin. «On the Banks of the Ohi:yo». NCAA Hoops Blog, 22-01-2007.
  82. Bruce, Benjamin. «Halito Okla Homma! (Chahta Anumpa - Choctaw Language)». Hello Oklahoma!, 2003.
  83. «Oregon». Oxford English Dictionary.
  84. Goddard, Ives, and Thomas Love, 2004. Oregon the Beautiful, Oregon Historical Quarterly, vol. 105, no. 2.
  85. «The History of Naming Oregon». Salem Oregon Community Guide.
  86. «Pennsylvania». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-31.
  87. Harper, Douglas. «Pennsylvania». Online Etymology Dictionary.
  88. 88,0 88,1 «Rhode Island». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-31.
  89. «Tennessee». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-31.
  90. Mooney, James. 1900(1995). Myths of the Cherokee, pàg. 534
  91. Harper, Douglas. «Texas». Online Etymology Dictionary.
  92. Bright (2004:491)
  93. 1986. "Great Basin", ed. Warren L. d'Azevedo. Vol. 11 of Handbook of North American Indians. Washington, D.C.: Smithsonian Institution. Cited in: Bright (2004:534)
  94. «Quick Facts about Utah's History and Land». Utah state website.
  95. «Original Tribal Names of Native North American People». Native-Languages.org.
  96. 1986. Warren L. d'Azevedo, ed., "Great Basin". Vol. 11 of William C. Sturtevant, ed., Handbook of North American Indians. Washington, D.C.: Smithsonian Institution. pàgs. 364-5
  97. Harrington, John P. 1911. The Origin of the Names Ute and Paiute. American Anthropologist, n.s., 13: pàgs. 173-174
  98. Opler, Marvin K. 1943. The Origins of Comanche and Ute. American Anthropologist, n.s., 45: pàgs. 155-158
  99. «Vermont». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-31.
  100. «Virginia». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-31.
  101. «Washington». Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Arxivat de l'original el 2009-10-31.
  102. Harper, Douglas. «Wisconsin». Online Etymology Dictionary.
  103. 103,0 103,1 «Wisconsin's Name: Where it Came from and What it Means». Wisconsin Historical Society.
  104. McCafferty, Michael. 2003. On Wisconsin: The Derivation and Referent of an Old Puzzle in American Placenames. Onoma 38: 39-56
  105. Bright (2004:576)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bright, William. Native American Placenames of the United States (en anglès). University of Oklahoma Press, 2004. 
  • Guyton, Kathy. U.S. State Names: The Stories of How Our States Were Named (en anglès). Nederland, Colorado: Mountain Storm Press, 2009. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]