Malaltia d'Addison

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaMalaltia d'Addison
Especialitat endocrinologia
Classificació
CIM-10 E27.1-E27.2
CIM-9 255.4
Recursos externs
OMIM 103230 i 240200
DiseasesDB 222
MedlinePlus 000378
eMedicine med/42
Patient UK adrenal-insufficiency-and-addisons-disease
MeSH D000224
Modifica dades a Wikidata

La malaltia d'Addison és un trastorn endocrí consistent en una insuficiència suprarenal crònica primària amb lesions destructives del còrtex suprarenal (és per tant un hipoadrenocorticisme o hipocorticisme);[1] poc comú, en el qual les glàndules adrenals produeixen insuficients hormones esteroides (glucocorticoides i, sovint mineralocorticoides) i, en general es diagnostica mitjançant proves de sang i d'imatges mèdiques. El seu tractament consisteix a reemplaçar les hormones absents: hidrocortisona oral (Hidroaltesona®) i fludrocortisona (Astonin®).[2] El seguiment regular del tractament i el seguiment d'altres problemes de salut és necessària.

La malaltia d'Addison rep el nom del Dr. Thomas Addison, metge britànic que la va descriure per primera vegada en On the Constitutional and Local Effects of Disease of the Suprarenal Capsules (1849). Tot i que fou descrit en sis pacients en 1855, tots ells amb tuberculosi suprarenal, el terme "malaltia d'Addison" no implica un procés de malaltia subjacent.


Si no es tracta, dóna lloc a greus dolors abdominals, diarrea, vòmits, debilitat muscular profunda i fatiga, pressió sanguínia extremadament baixa, pèrdua de pes, insuficiència renal, canvis en l'estat d'ànim i personalitat, i es pot produir un xoc (crisi adrenal). Una crisi adrenal amb freqüència es produeix si el cos és sotmès a estrès, com un accident, lesió, cirurgia o una infecció greu, i es pot produir la mort ràpidament.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia d'Addison Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Diccionari Enciclopèdic de Medicina
  2. «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2011.