Fura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Mustela putorius furo)
«fura» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «fura (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuFura
Mustela putorius furo Modifica el valor a Wikidata

Fura domèstica
Dades
Període de gestació45 dies Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Domesticació
Taxonomia
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaMustelidae
GènereMustela
EspècieMustela putorius
SubespècieMustela putorius furo Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimMustela furo Modifica el valor a Wikidata

Les fures o furons (Mustela putorius furo) són mamífers carnívors de la varietat domèstica del turó comú. Les fures solen tenir un pelatge marró, negre, blanc o mesclat, tenen una mida mitjana d'aproximadament cinquanta centímetres (incloent-hi una cua d'uns tretze centímetres), pesen vora un quilogram,[1] i tenen una longevitat natural d'entre set i deu anys.[2][3][4]

Són uns mustèlids que foren domesticats pels egipcis cap al 3000 aC, però no van entrar a Europa com a animal de caça fins al 900 dC. Més tard pels volts del 1700 als EUA, els començaren a utilitzar per a exterminar rosegadors.

La fura domesticada prové de l'espècie europea Mustela putorius furo.

Anatomia[modifica]

Aparell musculo-esquelètic[modifica]

  • És un animal tubular capaç de doblegar-se 180° (fet que li permet desplaçar-se per caus, llodrigueres...)
  • Té una estructura toràcica molt llarga (15-16 costelles, fins darrere del cor, que es troba entre la sisena i la vuitena)
  • Té un os penià en forma de J, que tot sovint es fractura i pot produir seccions de la uretra peniana.
  • Té cinc dits a cada extremitat i cada dit té una ungla no retràctil.

Aparell digestiu[modifica]

Les característiques de l'aparell digestiu de les fures, són les següents:

  • Cavitat oral: les fures tenen una cavitat oral molt característica:
    • Tenen 3 incisives + 3 premolars + 1 molar a dalt i 2 a baix.
    • Tenen dents de llet o dents decídues que surten al cap de 25 dies d'edat i les dents permanents que surten cap al dia 70.
    • Tenen 5 parells de glàndules salivals en lloc de 4 (paròtide, zigomàtica, molar, sublingual i mandibular)
  • Estómac: és molt expansible (pot acumular una gran quantitat d'aliments) i té un càrdies poc muscular que li permet vomitar (abans de l'anestèsia li cal aplicar un dejuni de 24 h)
  • Intestí prim: és molt curt i això fa que el seu temps de trànsit sigui només de 3-4 hores
  • Intestí gros: no té cec

Aparell cardiovascular[modifica]

Del cor (que se situa entre la 6a i la 8a costella), en surt l'arc aòrtic, del qual en deriva cranialment una única artèria braquiocefàlica (així quan es doblega no es clou mai) que a l'altura del coll es divideix en dues artèries caròtides.

Aparell respiratori[modifica]

El pulmó esquerre té dos lòbuls (cranial i caudal) i el pulmó dret en té quatre (cranial, caudal, medial i accessori)

Aparell genitourinari[modifica]

Les característiques més rellevants són:

  • La bufeta de l'orina és molt petita (10 ml).
  • En ser un carnívor estricte té un pH urinari molt àcid (si li donem elements vegetals basificarem el pH i augmentarà el risc d'infeccions urinàries).
  • Els mascles tenen os penià i la pròstata localitzada a la base de la bufeta urinària.
  • Les fures arriben a la maduresa sexual al cap de sis mesos.
  • Les femelles són polièstriques estacionals (primavera-estiu), amb ovulació induïda, una gestació de 40 dies amb una mitjana de 8 cries altricials per part (a Catalunya, les darreres fures neixen a final de juliol).

Referències[modifica]