Senzill
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un senzill (en anglès single) és un disc fonogràfic de curta durada i amb menys pistes que un àlbum (LP, Long Play).[1] Els discs són de vinil i tenen un format de set polzades (7"). També s'havien publicat senzills en cassets, però en l'actualitat es publiquen en discs compactes. Habitualment van destinats a la promoció, distribució, segmentació (per a ràdio, DJ…) i màrqueting, en diversos formats com el senzill promocional o el maxi single.
El senzill es va definir a mitjans del segle XX i també s'anomena com 45rpm (anomenat així per la seva velocitat en revolucions per minut), diferent de la dels LP, que és de 33 rpm. Conté una cara A i una cara B, normalment amb una cançó a cada cara.[2] El format de single va ser molt influent en la música pop i els primers dies del rock and roll, i va ser el format utilitzat per a les jukeboxes i el preferit per les poblacions més joves a les dècades de 1950 i 1960.[3][4]
Descripció
[modifica]El senzill presenta, generalment, una o dues cançons principals (anomenades cara A i cara B). La primera conté la cançó que es presenta, mentre que la segona presenta una altra cançó addicional que habitualment és una mescla o remix diferent del tema principal, una altra cançó del repertori de l'àlbum o algun tema inèdit no inclòs en l'àlbum.
Destinació
[modifica]Promoció
[modifica]El tema principal d'un senzill generalment prové d'un àlbum musical que ha estat o serà llançat imminentment, a fi de fer conèixer l'àlbum o l'artista i promoure'n la venda.
Distribució i segmentació
[modifica]Tot sovint, a les cares A es publiquen versions per a ràdio («edició ràdio» o «edició per a ràdio», en anglès «radio edit») per dues raons principals: perquè tingui una durada adaptada per a la ràdio (generalment tallant la cançó original), o per a censurar qualsevol paraulota, grolleria o vulgaritat que pugui tenir la cançó en la seva versió original.
Màrqueting i col·lecció
[modifica]Generalment a les cares B s'inclouen temes inèdits, remescles exclusives i altres extres (versions extrallargues, versions que inclouen llenguatge vulgar, versions rares, versions interpretades en directe...), amb la intenció d'oferir al consumidor un article de col·leccionisme o màrqueting. Aquesta característica és habitual en el format maxi single.
Tipologies
[modifica]Senzill comercial
[modifica]El senzill comercial és el que es posa a la venda per al públic, generalment amb el format clàssic de dues cançons: una a la cara A, que és la cançó que es promociona, i una altra a la cara B, que pot ser una altra cançó de l'àlbum, o un remix o mescla del tema original, o un tema inèdit o (característic en els senzills de rap) una versió instrumental i una altra a cappella, per tal de fomentar-ne la comercialització.
Senzill promocional
[modifica]Un senzill promocional generalment és un disc que porta una única cançó, encara que algunes vegades inclou dues cançons, i fins i tot una cançó i un primer tast (en anglès snippet).
Es publiquen principalment per a ser distribuïts en les emissores de ràdio i discogràfiques; generalment no tenen coberta, sinó que el disc és inclòs en un estoig de plàstic o un altre material;per bé que excepcionalment es distribueixen al públic, solen incloure coberta i contracoberta, normalment diferents de les del senzill comercial.
Doble senzill
[modifica]Els singles generalment contenen una sola cara A, però en el format de doble single en posseeixen dues (a part de la cara B) perquè presenten dues cançons com a principals.[5] Ambdós títols s'uneixen gràficament mitjançant la tipografia «/» (anomenada «barra») component el títol del doble single, encara que, ocasionalment, el títol pot presentar qualsevol altra denominació.[6] Solen ser considerats independentment de la publicació dels senzills separadament, i la seva publicació sol tenir fins comercials en segments de mercat en què el senzill únic, al mateix preu, no obtindria prou vendes.
Maxi single
[modifica]Un maxi single, o simplement «maxi», és un format musical per a senzills que presenta més de dues cançons.
És un senzill musical en format de dotze polzada (12", la mateixa mida d'un LP). Generalment un single porta un o dos temes al màxim: una cançó a la cara A (el senzill) i una altra a la cara B (la cançó acompanyant), format típic en un single de set polzades (7"). Un maxi sol incloure entre 3 i 5 cançons. Aquest tipus de discos és un preludi d'un posterior LP. És habitual d'incloure a la cara B del maxi single cançons inèdites o bé cançons que van ser descartades de l'àlbum.
Formats
[modifica]Vinil
[modifica]És el format tradicional de senzills, generalment de 7 polzades (12 en els maxi singles). Les seves vendes van decaure en els anys 90 amb l'aparició del disc compacte, però es va mantenir gràcies a la utilització del format vinil per part dels DJ i els col·leccionadors. El mercat de senzills de vinil va continuar en aquesta crisi fins al 2001, mantenint-se bàsicament gràcies als DJ, quan va venir l'inesperat sorgiment dels llançaments singles gràcies a l'acme de la música electrònica, a la baixada dels preus de les eines de creació musical i a la divulgació de la cultura musical i el col·leccionisme.
Casset
[modifica]Va constituir l'alternativa al vinil a mitjan anys 80, essent distribuît fins a l'aparició del disc compacte que el va substituir pràcticament tot.
Disc compacte
[modifica]El format de disc compacte per a senzills va ser introduït per primera vegada a mitjans de la dècada dels 80, però no va ser posat en el mercat fins a 1990. Els CD aviat van fer desaparèixer les vendes d'altres formats com el vinil i la casset, a la començança la dècada de 1990. Les companyies començaren a llançar menys singles, en el moment en què Billboard va canviar les seves regles de permetre senzills sense llançaments comercials. Com a conseqüència d'aquesta nova norma, la producció i les vendes de singles van disminuir enormement.
Avui en dia van essent substituïts en part per les descàrregues digitals.
Vídeo
[modifica]Tradicionalment en VHS, aquest format contenia el videoclip del single i es distribuïa en els canals de música televisada i discogràfica o bé al consumidor juntament amb la casset del single.
DVD
[modifica]El format DVD per a senzills va ser introduït a finals dels 90 i a inicis del 2000. Encara que diverses companyies registrades els han refusat per a emetre discos compactes, se n'han publicat nombrosos en aquest format. Considerats com articles de col·lecció, generalment contenen el videoclip de la cançó del single, i ocasionalment extres i "com es va fer". Aquest format va substituir al del vídeo, que tradicionalment contenia els videoclip.
La versió senzill i la versió 'editada' per a ràdio
[modifica]La «versió senzill» sol ser una mica més curta que la versió oficial de l'àlbum i, fonamentalment surt publicada en el disc senzill del tema corresponent, o bé en format de vinil o en CD.
La «versió senzill» no és necessàriament idèntica a la «versió 'editada' per a ràdio» (en anglès radio edit), puix que aquestes, que generalment estan realitzades i distribuïdes per a la seva promoció radial, essent més curtes que la mateixa versió senzill i essent censurades. També pot ser una versió inèdita en la seva masterització o interpretació.
Notes
[modifica]
- ↑ «Single and EP Definitions on iTunes». Emubands.com, 22-04-2013. [Consulta: 24 juny 2016].
- ↑ «Beatles Singles Discography» (en anglès americà). University of Delaware. [Consulta: 29 març 2019].
- ↑ Pollack, Andrew «Recording Enters a New Era, And You Can't Find It on LP» (en anglès). The New York Times, 01-04-1990.
- ↑ Browne, David (2019-03-15). «How the 45 RPM Single Changed Music Forever». Rolling Stone (en en-US).
- ↑ Un exemple és el All Apologies / Rape Me de Nirvana, en què les dues cançons del disc són considerades cares A.
- ↑ Per exemple Closer to God' de Nine Inch Nails.