Sorbitol

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicSorbitol
Substància sugar alcohol, excipient, medicament, glúcid i compost químic
Massa molecular 182,079 uma
Estructura química
Fórmula química C₆H₁₄O₆
D-sorbitol.svg
SMILES canònic
Model 2D
C(C(C(C(C(CO)O)O)O)O)O
SMILES isomèric
C([C@H]([C@H]([C@@H]([C@H](CO)O)O)O)O)O
InChI Model 3D
Propietats
Punt de fusió 95 °C
Perills
NFPA 704.svg
1
2
0
 
Identificadors
CAS 50-70-4
InChIKey FBPFZTCFMRRESA-JGWLITMVSA-N
PubChem 5780
RTECS LZ4290000
AEPQ 200-061-5
ChEBI 17924 i 15093
KEGG D00096
ChemSpider 5576
ChEMBL CHEMBL1682
UNII 506T60A25R
ZVG 30670
DrugBank 01638
Infocard ECHA 100.000.056
HMDB HMDB00247
DSSTOX DTXSID5023588
RxNorm CUI 9945
NDF-RT N0000146220
UMLS CUI C0037688
Beilstein 1721899 i 4656395
Número E E420
Open Food Facts e420-sorbitol
MeSH M0020169 i D013012
Modifica dades a Wikidata

El sorbitol o glucitol és un poliol o alcohol de sucre descobert pel químic francès Jean Baptiste Boussingault l'any 1872 en les baies de moixera de guilla (Sorbus aucuparia L.).[1]

Aquest compost, la fórmula empírica del qual és C6H14O6, s'obté industrialment amb la reducció del monosacàrid més comú, la glucosa.

A la natura, el sorbitol és un dels tres glúcids principals (sacarosa, midó i sorbitol) produïts durant la fotosíntesi a les fulles adultes de certes plantes de les famílies Rosaceae i Plantaginaceae. Es troba en quantitats apreciables a les algues vermelles i, juntament a la fructosa, la glucosa i la sacarosa, en fruites com ara les peres, les pomes, les cireres o els préssecs.

Ús industrial[modifica]

El sorbitol és un sòlid higroscòpic que s'empra, a la indústria, d'humectant per a mantenir diversos productes amb un grau d'humitat adequat, així com a font d'alcohol en la fabricació de resines. S'utilitza en l'elaboració d'aliments, fàrmacs i productes químics. Usat també com a condicionador de paper, tèxtil, coles i cosmètics, i d'emulsionant en la fabricació de pastissos i dolços per tal d'impedir que se separin la fase aquosa i la fase grassa d'aquests aliments; finalment, com que posseeix un poder edulcorant, més important, que la sacarosa, s'obté el mateix sabor dolç, amb una quantitat inferior de sorbitol.

Ús com a edulcorant[modifica]

El sorbitol es fa servir d'edulcorant en els aliments dietètics. És qualificat com a edulcorant nutritiu perquè cada gram del producte conté 2,4 calories, força menys que les 4 de la sacarosa o el midó. És l'edulcorant que contenen generalment els xiclets "sense sucre". Se'l coneix com a E-420.

E-420(i): Sorbitol (estabilitzant, humectant)

E-420(ii): Sorbitol xarop (estabilitzant, humectant)

El sorbitol i la salut[modifica]

L'organisme humà metabolitza el sorbitol lentament. El sorbitol disposa d'importants avantatges sobre la fructosa: menys valor calòric i el fet que no sigui un sucre. A més, no provoca càries. La ingestió excessiva de sorbitol (més de 50g al dia) pot provocar dolor abdominal lleu i diarrea. En el fetge es pot transformar en glucosa i fructosa.

El sorbitol es produeix en l'interior del cos humà i, si ho fa d'una forma excessiva, pot resultar ser nociu. La retinopatia i la neuropatia diabètica podrien estar relacionades amb la presència d'excessiu sorbitol a les cél·lules dels ulls i dels nervis.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sorbitol Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Escobar Gutiérrez A.J. 1995. Photosynthèse, partition du carbone et métabolisme du sorbitol dans les feuilles adultes de pêcher (Prunus persica Batsch). Thèse de Doctorat de l'Université de Poitiers, France.