Sorbitol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicSorbitol
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular182,079 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Rolcatàrtic i excipient Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₆H₁₄O₆ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(C(C(C(C(CO)O)O)O)O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

C([C@H]([C@H]([C@@H]([C@H](CO)O)O)O)O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió95 °C
99 °C
111 °C Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

El sorbitol o glucitol és un poliol o alcohol de sucre descobert pel químic francès Jean Baptiste Boussingault l'any 1872 en les baies de moixera de guilla (Sorbus aucuparia L.).[1]

Aquest compost, la fórmula empírica del qual és C₆H14O₆, s'obté industrialment amb la reducció del monosacàrid més comú, la glucosa.

A la natura, el sorbitol és un dels tres glúcids principals (sacarosa, midó i sorbitol) produïts durant la fotosíntesi a les fulles adultes de certes plantes de les famílies de les rosàcies i les plantaginàcies. Es troba en quantitats apreciables a les algues vermelles i, juntament a la fructosa, la glucosa i la sacarosa, en fruites com ara les peres, les pomes, les cireres o els préssecs.

Ús industrial[modifica]

El sorbitol és un sòlid higroscòpic que s'empra, a la indústria, d'humectant per a mantenir diversos productes amb un grau d'humitat adequat, així com a font d'alcohol en la fabricació de resines. S'utilitza en l'elaboració d'aliments, fàrmacs i productes químics. Usat també com a condicionador de paper, tèxtil, coles i cosmètics, i d'emulsionant en la fabricació de pastissos i dolços per tal d'impedir que se separin la fase aquosa i la fase grassa d'aquests aliments; finalment, com que posseeix un poder edulcorant, més important, que la sacarosa, s'obté el mateix sabor dolç, amb una quantitat inferior de sorbitol.

Ús com a edulcorant[modifica]

El sorbitol es fa servir d'edulcorant en els aliments dietètics. És qualificat com a edulcorant nutritiu perquè cada gram del producte conté 2,4 calories, força menys que les 4 de la sacarosa o el midó. És l'edulcorant que contenen generalment els xiclets "sense sucre". Se'l coneix com a E-420.

E-420(i): Sorbitol (estabilitzant, humectant)

E-420(ii): Sorbitol xarop (estabilitzant, humectant)

El sorbitol i la salut[modifica]

L'organisme humà metabolitza el sorbitol lentament. El sorbitol disposa d'importants avantatges sobre la fructosa: menys valor calòric i el fet que no sigui un sucre. A més, no provoca càries. La ingestió excessiva de sorbitol (més de 50g al dia) pot provocar dolor abdominal lleu i diarrea. En el fetge el pot transformar en glucosa i fructosa.

El sorbitol es produeix en l'interior del cos humà i, si ho fa d'una forma excessiva, pot resultar ser nociu. La retinopatia i la neuropatia diabètica podrien estar relacionades amb la presència d'excessiu sorbitol a les cél·lules dels ulls i dels nervis.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sorbitol
  1. Escobar Gutiérrez A.J. 1995. Photosynthèse, partition du carbone et métabolisme du sorbitol dans les feuilles adultes de pêcher (Prunus persica Batsch). Thèse de Doctorat de l'Université de Poitiers, France.