Sorbitol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sorbitol
Sorbitol.png
Sorbitol-3D-balls.png
Noms
Nom IUPAC
(2S,3R,4R,5R)-hexà-1,2,3,4,5,6-hexol
Altres noms
D-glucitol; D-Sorbitol; Sorbogem; Sorbo
Identificadors
50-70-4 Symbol OK.svg1
Codi ATC A06AD18
A06AG07 B05CX02 V04CC01
ChEBI CHEBI:17317 Symbol OK.svg1
ChEMBL ChEMBL1682 N
ChemSpider 96680 Symbol OK.svg1
DrugBank DB01638 Symbol OK.svg1
Imatges Jmol-3D Imatge
MeSH Sorbitol
PubChem 5780
UNII 506T60A25R Symbol OK.svg1
Propietats
C6H14O6
Massa molar 182,17 g/mol
Aparença pols cristal·lina blanca
Densitat 1,489 g/cm³
Punt de fusió 111 °C (232 °F; 384 K)
Punt d'ebullició 290–295 °C (554–563 °F; 563–568 K)
2350 g/L
Perills
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 1: Ha de ser preescalfat abans que ocorri la ignició. Punt d'inflamació per sobre de 93 °C (200 °F). Per exemple, l'oli de canola Codi de salut 2: L'exposició intensa o continuada, però no la crònica pot causar incapacitat temporal o possibles lesions residuals. Per exemple, el cloroform Codi de reactivitat 0: Normalment estable, fins i tot sota condicions d'exposició al foc, i no és reactiu amb l'aigua. Per exemple, el nitrogen líquid Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat 100 °C (212 °F; 373 K)
150 °C (302 °F; 423 K)
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El sorbitol o glucitol és un poliol o alcohol de sucre descobert pel químic francès Jean Baptiste Boussingault l'any 1872 en les baies de moixera de guilla (Sorbus aucuparia L.).[1]

Aquest compost, la fórmula empírica del qual és C6H14O6, s'obté industrialment amb la reducció del monosacàrid més comú, la glucosa.

A la natura, el sorbitol és un dels tres glúcids principals (sacarosa, midó i sorbitol) produïts durant la fotosíntesi a les fulles adultes de certes plantes de les famílies Rosaceae i Plantaginaceae. Es troba en quantitats apreciables a les algues vermelles i, juntament a la fructosa, la glucosa i la sacarosa, en fruites com ara les peres, les pomes, les cireres o els préssecs.

Ús industrial[modifica | modifica el codi]

El sorbitol és un sòlid higroscòpic que s'empra, a la indústria, d'humectant per a mantenir diversos productes amb un grau d'humitat adequat, així com a font d'alcohol en la fabricació de resines. S'utiliza en l'elaboració d'aliments, fàrmacs i productes químics. Usat també com a condicionador de paper, tèxtil, coles i cosmètics, i d'emulsionant en la fabricació de pastissos i dolços per tal d'impedir que se separin la fase aquosa i la fase grassa d'aquests aliments; finalment, com que posseeix un poder edulcorant, més important, que la sacarosa, s'obté el mateix sabor dolç, amb una quantitat inferior de sorbitol.

Ús com a edulcorant[modifica | modifica el codi]

El sorbitol es fa servir d'edulcorant en els aliments dietètics. És qualificat com a edulcorant nutritiu perquè cada gram del producte conté 2,4 calories, força menys que les 4 de la sacarosa o el midó. És l'edulcorant que contenen generalment els xiclets "sense sucre". Se'l coneix com a E-420.

E-420(i): Sorbitol (estabilitzant, humectant)

E-420(ii): Sorbitol xarop (estabilitzant, humectant)

El sorbitol i la salut[modifica | modifica el codi]

L'organisme humà metabolitza el sorbitol lentament. El sorbitol disposa d'importants avantatges sobre la fructosa: menys valor calòric i el fet que no sigui un sucre. A més, no provoca càries. La ingestió excessiva de sorbitol (més de 50g al dia) pot provocar dolor abdominal lleu i diarrea. En el fetge es pot transformar en glucosa i fructosa.

El sorbitol es produeix en l'interior del cos humà i, si ho fa d'una forma excessiva, pot resultar ser nociu. La retinopatia i la neuropatia diabètica podrien estar relacionades amb la presència d'excessiu sorbitol a les cél·lules dels ulls i dels nervis.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sorbitol Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Escobar Gutiérrez A.J. 1995. Photosynthèse, partition du carbone et métabolisme du sorbitol dans les feuilles adultes de pêcher (Prunus persica Batsch). Thèse de Doctorat de l'Université de Poitiers, France.