Tetraroge niger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTetraroge niger Modifica el valor a Wikidata

Il·lustració del 1889 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN196450 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaScorpaenidae
GènereTetraroge
EspècieTetraroge niger Modifica el valor a Wikidata
((Cuvier, 1829)[1][2][3])
Nomenclatura
Sinònims
ProtònimApistus niger Modifica el valor a Wikidata

Tetraroge niger és una espècie de peix pertanyent a la família dels tetrarògids i a l'ordre dels escorpeniformes.[4][5]

Etimologia[modifica]

Tetraroge prové del grec antic tetra (quatre)[6] i roge, -es (fissura, esquerda),[7] mentre que l'epítet llatí niger vol dir "negre".[8]

Descripció[modifica]

Fa 13,5 cm de llargària màxima.[9] Posseeix glàndules verinoses a la base d'algunes espines.[7] Espai interorbitari pla, igual o més curt que la longitud de l'ull. Boca una mica obliqua. Sense barbetes sensorials. Espina anterior preorbitari força curta i dirigida cap avall, mentre que la posterior és allargada i esvelta. Origen de l'aleta dorsal per sobre de la part posterior de l'ull. Primera espina dorsal de menys llargària que 1/3 de la segona, la qual és la més llarga de les dorsals. Aletes ventrals més curtes que les pectorals, les quals són tan llargues com el cap sense el musell. Aleta caudal lleugerament arrodonida. Pell del cap i el cos coberta amb papil·les diminutes i arrodonides. La coloració dels espècimens conservats varia del gairebé marró fosc fins al grisós amb taques i punts irregulars. Totes les aletes amb una vora blanca i una franja fosca i subterminal.[10]

Reproducció[modifica]

Les femelles poden ésser força fecundes i pondre desenes de milers d'ous.[11]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix marí i d'aigües dolces[12] (encara que hi és rar)[13] i salabroses (pot pujar rius amunt fins a 40 km de la costa),[11] amfídrom,[14] demersal i de clima tropical,[7] l'Índia[15] (incloent-hi el llac Chilka[16][17] i les illes Andaman),[18][19] Tailàndia,[20][21] Indonèsia[9][22] (com ara, Sumatra, Bali, Cèlebes, Seram, Ambon, Tanimbar i Buru),[10] el mar de la Xina Meridional,[23][24] el mar de Banda,<[25] Papua Nova Guinea,[26][27] les illes Filipines,[9][28] Vanuatu[29] i el Japó[30][31][32] (les illes Ryukyu).[33][34][9][3]

Observacions[modifica]

És verinós per als humans[7] i el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (35 de 100).[35]

Referències[modifica]

  1. ↑ Günther, A., 1860. Catalogue of the acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. 2. Squamipinnes, Cirrhitidae, Triglidae, Trachinidae, Sciaenidae, Polynemidae, Sphyraenidae, Trichiuridae, Scombridae, Carangidae, Xiphiidae. British Mus., Londres. Catalogue of the fishes in the British Museum. V. 2: i-xxi + 1-548.
  2. ↑ Cuvier, G. i A. Valenciennes, 1829. Histoire naturelle des poissons. Tome quatrieme. Livre quatrième. Des acanthoptérygiens a joue cuirassée. Hist. Nat. Poiss. Vol. 4: i-xxvi + 2 pp. + 1-518, Pls. 72-99, 97 bis. [1]
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life Arxivat 2016-03-08 a Wayback Machine. (anglès)
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ Encyclopedia of Life Arxivat 2015-06-30 a Wayback Machine. (anglès)
  6. ↑ 2015 WordSense.eu Dictionary (anglès)
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
  8. ↑ 2015 WordSense.eu Dictionary (anglès)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Kottelat, M., A. J. Whitten, S. N. Kartikasari i S. Wirjoatmodjo, 1993. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi. Periplus Editions, Hong Kong. 221 p. Pàg. 102.
  10. ↑ 10,0 10,1 Beaufort, L. F., De & Briggs, J. C., 1962. The Fishes of the Indo-Australian Archipelago. Vol. XI. Brill, Leiden. 481 pp. Pàgs. 70 i 71. [2]
  11. ↑ 11,0 11,1 Poss, S. G., 1999. Scorpaenidae. Scorpionfishes (also, lionfishes, rockfishes, stingfishes, stonefishes, and waspfishes). P. 2291-2352. A: K. E. Carpenter i V. H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). Roma, FAO. 2069-2790 p. [3]
  12. ↑ Kawanabe, H. i N. Mizuno, 1989. Freshwater fishes of Japan. Yama-Kei Publishers: Tòquio. 1-719 (en japonès).
  13. ↑ Nelson, J. S., 1984. Fishes of the world. 2a edició. John Wiley & Sons, Inc., Nova York. 523 p.
  14. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  15. ↑ List of Marine Fishes reported from India - FishBase (anglès)
  16. ↑ Ecosystems where Tetraroge niger occurs - FishBase (anglès)
  17. ↑ Species in Chilika Lake/Lagoon - FishBase (anglès)
  18. ↑ Rajan, P. T., C. R. Sreeraj i T. Immanuel, 2011. Fish fauna of coral reef, mangrove, freshwater, offshore and seagrass beds of Andaman and Nicobar Islands. Zoological Survey of India, Andaman and Nicobar Regional Centre, Haddo, Port Blair.
  19. ↑ List of Marine Fishes reported from Andaman Islands - FishBase (anglès)
  20. ↑ Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul, 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 353 p. Pàg. 254.
  21. ↑ List of Marine Fishes reported from Thailand - FishBase (anglès)
  22. ↑ List of Marine Fishes reported from Indonesia - FishBase (anglès)
  23. ↑ Randall, J.E. i K. K. P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8): 569-667. Pàg. 606. [4]
  24. ↑ Species in South China Sea - FishBase (anglès)
  25. ↑ Species in Indonesian Sea - FishBase (anglès)
  26. ↑ Kailola, P. J., 1987. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. II Scorpaenidae to Callionymidae. Research Bulletin Núm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea. Pàg. 205.
  27. ↑ List of Marine Fishes reported from Papua New Guinea - FishBase (anglès)
  28. ↑ List of Marine Fishes reported from Philippines - FishBase (anglès)
  29. ↑ Keith, P., G. Marquet, C. Lord, D. Kalfatak i E. Vigneux, 2011. Poissons et crustacés d'eau douce du Vanuatu. Société Française d'Ichtyologie, París. Pàgs. 142-143.
  30. ↑ Nakabo, T., (ed.), 2000. Fishes of Japan with pictorial keys to the species. Segona edició en japonès. Tokai University Press. Vol. 1: i-lvi + 1-866.
  31. ↑ Nakabo, T., (ed.), 2002. Fishes of Japan with pictorial keys to the species. Edició en anglès. Tokai University Press. Vol. 1: i-lxi + 1-866
  32. ↑ Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, el Japó. 437 p. Pàg. 317.
  33. ↑ Sakai, H., M. Sato i M. Nakamura, 2001. Annotated checklist of fishes collected from the rivers in the Ryukyu Archipelago. Bulletin of the National Science Museum (Tòquio) Ser. A, v. 27 (núm. 2): 81-139.
  34. ↑ List of Marine Fishes reported from Ryukyu Islands - FishBase (anglès)
  35. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Blanc, M. i J.-C. Hureau, 1968. Catalogue critique des types de poissons du Muséum national d'Histoire Naturelle. (Poissons a joues cuirassées). Publications diverses du Muséum National d'Histoire Naturelle. Núm. 23: 1-71.
  • Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p. ISBN 0940228238.
  • Natarajan, R. i K. Subrahmanyam, 1974. A karyotype study of some teleost from Portonovo waters. Proc. Ind. Acad. Sci., Ser.B. 79(5):173-196. [5]
  • Vassíliev, V. P. «Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish» (en anglès). Journal of Ichthyology, 20, 3, 1980, pàg. 1–38. ISSN: 0032-9452. Pàg. 25.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tetraroge niger
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tetraroge_niger&oldid=32955707»