Dàlmata
| Aquest article tracta sobre la llengua. Si cerqueu la raça de gos, vegeu «Dàlmata (gos)». |
Llengua morta | |
|---|---|
| Tipus | llengua extinta |
| Ús | |
| Parlants nadius | 0 |
| Oficial a | l'antiga República de Ragusa |
| Autòcton de | Costa oriental de l'Adriàtic |
| Estat | Ragusa i estats del voltant |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües italodàlmates Llengües romàniques dàlmates | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí i cap valor |
| Nivell de vulnerabilitat | 6 extint |
| Codis | |
| ISO 639-1 | dlm |
| ISO 639-2 | roa |
| ISO 639-3 | dlm |
| SIL | DLM |
| Glottolog | dalm1243 |
| UNESCO | 345 |
| IETF | dlm |
El dàlmata és una llengua romànica extinta que fou parlada a Dalmàcia, entre l'illa de Krk (italià Veglia) i Dubrovnik (Ragusa). Era dividida en dos dialectes: el ragusà, parlat a la ciutat de Ragusa (Dubrovnik) i desaparegut al final del segle xvi,[1] i el veglioto, parlat a l'illa croata de Krk (en italià, Veglia) que s'extingí el 1898 quan morí el seu últim parlant, anomenat Tuone Udaina.[2] Aquest dialecte fou preservat gràcies al lingüista italià Matteo Bartoli qui entrevistà Udaina.
Característiques
[modifica]Pertany al grup romànic oriental. En un temps se suposava que aquesta llengua era la baula que mancava entre el romanès i l'italià, però avui dia se sap que era molt distant del romanès, fins i tot dels dialectes romanesos propers, com per exemple l'istroromanès, parlat a Ístria (a Croàcia).
És interessant notar com el dàlmata va mantenir les paraules llatines relatives a la vida urbana que el romanès havia perdut. Se suposa que la població dàlmata havia tingut una vida urbana força activa, mentre que els romanesos foren obligats a fugir a les muntanyes durant l'època fosca.
Referències
[modifica]- ↑ «Dàlmata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Fisher, John. Lexical Aff Vegliote (en anglès). Lexical Aff Vegliote Per John Fisher, 1976, p. 30. ISBN 0838677967.