Vés al contingut

Vibrant uvular

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula IPAVibrant uvular
ʀ
Número AFI123
Codificació
Entitat (decimal)ʀ
Unicode (hex)U+0280
X-SAMPAR\
Kirshenbaumr"
Braille⠔ (braille pattern dots-35)⠗ (braille pattern dots-1235)
So
noicon

La consonant vibrant uvular sonora és un so de la parla que es transcriu [ʀ] en l'AFI (una erra versaleta). És utilitzada en força llengües. Aquest so és la coneguda erra francesa. A Europa podria haver-se originat i difós a partir del francès, incorporant-se a l'alemany, alguns dialectes del neerlandès, alguns dialectes italians del nord, i alguns dialectes escandinaus del sud.[1][2][3][4]

Vibrant no sonorant elevada uvular sonora

[modifica]
Infotaula IPAVibrant no sonorant elevada uvular sonora
ʀ̝
Número AFI123 429
Codificació
X-SAMPAR\_r


Distribució de la R gutural ([ʁ ʀ χ]) s Europa.[5]
inusual
només en parla
usual en parla culta
general

En català

[modifica]

Aquest fonema no existeix en català. Això no obstant, algunes persones que no saben fer l'erra sonora en català, la pronuncien d'una manera similar a aquest fonema.

A més, el mallorquí de Sóller (solleric), per qüestions històriques rep influència francesa, per això alguns sollerics pronuncien aquest fonema en lloc de l'erra sonora.

En altres llengües

[modifica]

Aquest fonema és usat en francès (carré, [ˈkaʀe]), en portuguès (carro, [ˈkaʀu]), occità (garçon, [gaʀ'su]) i hebreuרוק, [jaˈʀok]), entre altres.

Notes

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Bisiada, Mario «[R] in Germanic Dialects — Tradition or Innovation?». Vernacular, 1, 2009, p. 84–99.
  • Canepari, Luciano. Il MªPi – Manuale di pronuncia italiana (en italian). 2. Bologna: Zanichelli, 1999. ISBN 88-08-24624-8. 
  • Ewert, A. The French Language. Faber, 1963. 
  • Grevisse, Maurice; Goosse, André. Le Bon Usage. 14th. De Boeck et Larcier, 2008. 
  • Hall, Tracy Alan «The phonology of German /ʀ/». Phonology, 10, 1, 1993, p. 83–105. DOI: 10.1017/S0952675700001743.
  • Martinet, A. Le Français sans fard. Presses Universitaires, 1969. 
  • Mateus, Maria Helena; d'Andrade, Ernesto. The Phonology of Portuguese. Oxford University Press, 2000. ISBN 0-19-823581-X. 
  • Moulton, W.G. «Jacob Böhme's uvular r». Journal of English and Germanic philology, 51, 1952, p. 83–89.
  • Rood, David S.; Taylor, Allan R. [2012-07-12]. «Sketch of Lakhota, a Siouan Language, Part I». A: Còpia arxivada. 17. Smithsonian Institution, 1996, p. 440–482 [Consulta: 11 febrer 2017]. 
  • Trudgill, Peter «Linguistic change and diffusion: Description and explanation in sociolinguistic dialect». Language in Society, 3, 2, 1974, p. 215-246. DOI: 10.1017/S0047404500004358.
  • Wheeler, Max W. The Phonology Of Catalan. Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19-925814-7.