Discussió de Taverna arxivada

Aquesta discussió forma part de l'arxiu històric de la Viquipèdia i ja no és activa.
Forma part de l'antic sistema de la Taverna. Si us plau, no l'editeu ni en modifiqueu el contingut. Qualsevol comentari el podeu fer obrint un fil a la Taverna actual.

Tauler

A les novetats de la Taverna es publiquen novetats i anuncis de projectes, plantilles i d'altres temes d'interès, tant de funcionament intern com d'activitat externa. Es mostren les converses actives i s'arxiven automàticament les que tenen més de 15 dies d'inactivitat. Si voleu reprendre converses velles, cerqueu-les a l'arxiu de novetats i inicieu un fil nou enllaçant a les converses prèvies.

Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema

Candidatura de Martorell a Commons

Hola! Aquest missatge va per la gent que té compte d'usuari a Commons:. Resulta que m'he presentat com a candidat per a ser administrador allà tot just ara, i m'agradaria rebre el suport dels viquipedistes d'ací. La plana de votacions es troba a Commons:Administrators, més concretament a Administrators/Requests_and_votes/Martorell. Per descomptat que si algú vol rebutjar la meua candidatura ho pot fer. Gràcies!. --Joanot Martorell ✉ 10:56, 6 gen 2006 (UTC)

Plantilles de municipis nordcatalans

Fa mal a la vista que encara manquin articles sobre els municipis nordcatalans, en altres hi manques les plantilles. Algú està fent les plantilles?--Dridrak 22:52, 9 gen 2006 (UTC)

Tu mateix. Pots col·laborar a Viquipèdia:Viquiprojecte Municipis de la Catalunya Nord.--VRiullop (parlem-ne) 10:04, 10 gen 2006 (UTC)

Plantilla de lectura prèvia recomanada

Hola a tots. Redactant articles de física he vist que poster seria útil en alguns casos indicar al lector que per entendre totalment un article o secció d'article seria recomanable fer una llegida prèvia d'algun altre article o articles més bàsic, o que dóna idees imprescindibles per entendre'l (per exemple en una secció de Teoria del caos es fa necessari llegir, ni que sigui per sobre, algunes idees que haurien d'estar a l'article Sistema dinàmic). Per a això he fet la plantilla següent, que permet indicar recomanacions d'articles previs, poso l'exemple i el codi:

Per treure el màxim partit d'aquesta secció es recomana la lectura prèvia de l'article o articles:

{{Infoprevia| articles=[[Teoria del caos]]

#[[primatologia]]

#[[Puigcerdà]] }}

--Oersted 10:15, 10 gen 2006 (UTC)

molt bona idea--Arturo Reina 13:00, 12 gen 2006 (UTC)

ARRABAL

Cal esborrar l'article ARRABAL és idèntic a Fernando Arrabal--Felato 19:02, 16 gen 2006 (UTC)

Salamanca

S'ha proposat una Nota de premsa sobre Salamanca. No se que en pensen els altres usuaris, jo crec que esta totalment fora de lloc i que de fet no seria mes que una manera d'atreure mes vandalisme. Xevi 08:42, 21 gen 2006 (UTC)

Jo, ni me n'havia adonat d'aquest bandalisme, i jo millor no diria res, perquè potser hi ha gent que quan ho sàpiga també s'hi animi.--Aljullu 12:34, 21 gen 2006 (UTC)

Millor no posar llenya al foc, de fet el poble de Salamanca te una actitud impecable enmig del disgust que probablement tenen, les seves raons són respectables. Altra cosa és el que fan les "autoritats" i els "jutges". Usuari:Vicens 20,47, 21 gen 2006 (UTC)

És un vandalisme com d'altres. No té més importància.--VRiullop (parlem-ne) 16:15, 22 gen 2006 (UTC)

Demanem imatges de l'art rupestre o de l'art prehistòric a les autoritats

Es lamentable però ni a les Wikipèdies en castellà, francès o anglès ni a la Commons trobo imatges de l'art rupestre o de l'art prehistòric.

Podriem escriure una petició colectiva, dirigida a les autoritats: Generalitat Valenciana, Generalitat de Catalunya, Govern regional de Mursia, Junta d'Andalusia, Govern de Cantàbria etc. solicitant que cedissin part de les que tenen (o haurien de tenir) amb llicència apte per a les finalitats del projecte Wiquipèdia.

Hem de tenir en compte que nosaltres no podem fer fotografies sense autorització (aixó seria altre possibilitat), ja que la protecció de les pintures exigeix no fer servir flaix o fonts de llum agresives.

Gràcies. Usuari:Vicens 20:40, 21 gen 2006 (UTC)

Tens raó, aniria bé que l'administració posés una mica de la seva part en aquest projecte. Si cal una recollida de firmes compteu amb la meva!--Aljullu 20:11, 21 gen 2006 (UTC)

N'he pujat una de la India: commons:image:Art rupestre.jpg. Què us sembla? Ara la llisto a imatges demanades. --Vedranell 19:39, 25 gen 2006 (UTC)

Plantilles d'usuari

M'he permès crear aquesta plantilla:

Actualment la Viquipèdia té 750.337 articles.

Per posar-vos en contacte amb mi, utilitzeu la Discussió

dijous 25 d'abril 2024

Aquest viquipedista és originari de Catalunya.

Template:Megaplantilla 2

Voldria saber si hi ha alguna norma que reguli el fet de crear plantilles, o en puc anar creant tantes com vulgui.

També m'interessaria saber quins requisits i com s'ha de fer la plantilla i la categoria d'esborrany. Gràcies.

--Aljullu 20:09, 21 gen 2006 (UTC)

Bloquejar usuaris

Tinc un dubte. Qualsevol de nosaltres pot bloquejar una IP vandàlica o és nomes tasca dels administradors? Si es pot fer, com es fa? Gràcies.--Felato 20:00, 22 gen 2006 (UTC)

nomes els administradors. Si no, qualsevol podria muntar un bon merder... Xevi 20:10, 22 gen 2006 (UTC)

Lògic, és que m'han entrat ganes de bloquejar aquest darrer provocador. Per cert, suposo que per revertir vandalisme l'única opció és copiar la darrera versió bona manualment com si fessis una modificació mes, oi? --Felato 20:24, 22 gen 2006 (UTC)

Jo el que faig és obrir la versió que vull que es desi, clicar a editar i desar-la tal i com està--SMP (missatges) 14:56, 23 gen 2006 (UTC)

Hi ha algun moderador actiu que pugui bloquejar aquesta IP que esta editant articles i ficant-hi frases de venjança? Concretament és la IP 83.34.186.129. Gràcies. --Tanwo 20:25, 24 gen 2006 (UTC)

Tertúlia

A la secció de les polítiques de la Taverna hi tenen lloc converses sobre polítiques de la Viquipèdia, normes que ja existeixen, o d'aplicació de llurs criteris. Actualment es mostren les converses del mes d'abril, però si voleu recuperar converses d'un mes anterior, inactives o antigues, busqueu-lo a l'arxiu de les polítiques per a copiar-lo sencer i portar-lo ací, inserint-lo al final amb la vostra nova intervenció.

Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema

Taverna

Hola :-) A 1 de gener de 2006, va despapareixer tot el contingut de la taverna... Vaig crear les noves plantilles, però ara han quedat amagades les converses que estaven actives... Personalment, crec que això no hauria de funcionar així... Em sembla bé que les discussions antigues quedin arxivades, però no les que encara estan vives... --Joanjoc (discussió) 10:47, 2 gen 2006 (UTC)

Contra l'esborrat massiu de redireccions

Altre cop torna a haver-hi un munt de redireccions que es proposen per esborrar. Sense tenir temps de mirar-les una per una, crec que la majoria s'haurien de conservar, d'acord amb la política actual que diu que cal conservar redireccions que no siguin errònies o portin a confusió. Fins i tot les que siguin poc útils no fan cap mal i eviten la repetició d'articles.

Com que de fet és sempre el mateix usuari que proposa d'esborrar-les, li demanaria que en lloc de afegir cartells "fora" a cada article, que proposi un canvi de política aquí i a veure què en pensa l'altra gent. Em sembla una pèrdua de temps haver de fer una votació i discussió per cada redirecció, ja que per la inmensa majoria de les que es proposen s'hauria de prendre la mateixa decisió, sigui quina sigui.

--Xevi 14:31, 3 gen 2006 (UTC)

p.s. Crec que aixó ja va passar una altra vegada i algun administrador en va esborrar la majoria només amb un vot per esborrar i sense donar temps a discutir-ho. Sisplau que no passi aquesta vegada.

N'estic completament a favor del que dius. Les redireccions no fan cap mal i ajuda molt per a qui busca articles amb la finestra de cerca de l'esquerra i sovint el nom principal d'un article no és l'utilitzat per als interwikis sinó que s'utilitzen títols amb redirecció. Haurien d'haver totes les possibilitats del nom de l'article. --Pepetps (Podem discutir-ho) 23:09, 4 gen 2006 (UTC)

El que diu en aquestes redireccions és:

Sembla ser que en temps pretèrits Wikipedia feia servir la normativa "Cognoms, Nom", però això ja ha passat a millor vida, tots els articles amb aquest format van ser traslladats i ja només queden les antigues redireccions dels trasllats. Davant el nul risc de què algú creï articles nous amb aquest format si no en veu cap, i el risc de què la seva existència porti a la confusió i n'impulsi la creació de nous articles amb aquest vell format, trobo recomanable eliminar-los.

Molts cops ho he dit i fins i tot he volgut eliminar alguna que s'ha convertit passant de les votacions en redirecció. Hi estic del tot d'acord i ho recolzo. Porta més problemes conservar els casos de "Cognom, nom" que avantatges i desitjo que s'eliminin en massa. Llull 23:13, 4 gen 2006 (UTC)

De fet, recordo que quan vam fer el trasllat d'un format estandarditzat a l'altre es van començar a esborrar i si al final en van quedar unes quantes va ser per pura mandra. Llull 23:15, 4 gen 2006 (UTC)

Però és que no totes les redireccions eren de "cognoms, nom", hi havien bastantes que l'excusa que hi posava era redirecció inútil (serien inútils des del seu punt de vista) i va fer una enganxada en massa de la plantilla "fora" en redireccions que possiblement siguen útils per a molta gent. Crec que, com diu Xevi, s'hauria de fer una política al respecte, posant quines redireccions s'haurien d'esborrar i quines no. --Pepetps (Podem discutir-ho) 23:52, 4 gen 2006 (UTC)

Em poses un exemple? I això vol dir que aquest cas creus que s'ha d'eliminar? Llull 08:18, 5 gen 2006 (UTC)

Segons la nostra política de redireccions: En general, cal crear totes les redireccions que puguin ser útils. Només cal evitar aquelles que siguin incorrectes, que crein confusió, o que puguin ser ofensives o partidistes.

No crec que la majoria de redireccions que es volen esborrar entrin en cap d'aquests supòsits. Ho entenc per les que hi ha errors ortogràfics, o majúscules en llocs inversemblants. Per les de "cognom, nom", estic d'acord que no són gaire útils, i què ? Porta més feina esborrar-les que deixar-les, i no veig de cap manera com aixó pot portar a confusió. Que no hi hagi cap enllaç cap a una redirecció en aquest moment NO és motiu per esborrar-la. S'han de deixar precisament per si algú vol fer un article amb aquell nom o enllaçar-hi. No fa gaire, algú va crear motocicletes quan ja hi havia motocicleta. Aixó passa ben sovint, i com més redireccions tinguem, menys probabilitat de que passi.

Insisteixo: si voleu esborrar redireccions, sisplau demostreu que entren en algun dels casos que diu la política actual. --Xevi 08:37, 5 gen 2006 (UTC)

La contraargumentació s'ha avançat al teru comentari: pot comportar més errors per part de la gent la conservació d'aquests articles que la seva eliminació. Jo sóc partidari de pensar que és així i que eliminant-los guanyem en ordre. És un punt de vista que coincideix al 100% amb la política de redireccionaments. Llull 08:40, 5 gen 2006 (UTC)

Hola :-) Jo estic a favor de deixar-les, així evitem que un usuari novell que desconegui la política d'anomenar pàgines, dupliqui pàgines per error. --Joanjoc (discussió) 16:03, 5 gen 2006 (UTC)

Parlant de redireccions: Per favor, quan es cree un article que el títol en català oriental tinga una è i en català occidental tinga una é, feu redireccions a la de català occidenatal (perquè la majoria, per no dir totes, que he trobat -llengües- estan en català oriental) que es veu que a molta gent se li oblida que hi ha més maneres d'escriure el català. --Pepetps (Podem discutir-ho) 20:20, 5 gen 2006 (UTC)

Jo també estic a favor de deixar les redireccions, crec que són útils. --Alonso 18:11, 12 gen 2006 (UTC)

Útils per qui i per a què? Des de què vam canviar el format ja fa anys, que només he vist crear articles amb aquest format de dues maneres:

Seguint els enllaços en roig que tenien aquest format i que encara quedaven per corregir. Aquest problema ja està arreglat. Ja no hi són.
amb un format grotesc que tampoc podia ser com posant COGNOM I NOM tot en majúscules o saltant-se la coma o fins i tot posant el nom sencer entre cometes. Evidentment eren copypastes de noms trobats a internet, com vaig poder comprovar. I els articles també val a dir.

Quants cops heu vist que algú nou posara en aquest format un enllaç en escriure'l en un article? Jo MAI. I en el cas, però, que el posara què ajudarà a fer-lo adonar que el format és incorrecte? Trobar-se'l en blau o trobar-se'l en vermell? I quan hi haurà més possibilitats que es pensi que és un format correcte quan no és cert, quan ho vegi accidentalment a l'índex d'articles o quan no n'hi hagi ni rastre?

En resum, que no sé a qui poden ser útils. Són fullaraca que cal netejar perquè només embruten. Com tants d'altres de pàgines amb noms incorrectes i de nul·la utilitat que a diari s'esborren de forma sistemàtica. Llull 13:45, 13 gen 2006 (UTC)

Accepto que no puguin gaire ser util, pero no entenc de cap manera com es pot sostenir que "embruten", o que "porten o confusio". Qui faci els enllassos o les cerques amb el nom exacte de l'article, ni se n'ha d'adonar que hi ha redireccions des d'altres llocs. Si algu (per desconeixement, o pq fa una llista alfabetica) fa un enllas amb el criteri antic, que es mes confos: que hi hagi una redireccio que el porti a un article ja existent, o que li surti un enllas vermell, amb el risc de que es dupliqui la pagina ?

No fa gaire vaig haver d'arreglar l'article motocicletes que algu havia creat quan ja existia motocicleta. Si hi hagues hagut una redireccio abans, aixo no hauria passat. Per tant, millor deixar les redireccions per evitar aixo. Mireu-vos tb que en diuen a la wikipedia en angles: [1], sobretot on diuen que si algu troba que una redireccio es util, millor deixar-la.

Salut, Xevi 19:06, 15 gen 2006 (UTC)

Crec que Xevi ja ha contestat la pregunta per mi. Potser les re-direccions de cognom, nom cap a nom cognom siguin innecessàries, però no porten a cap confusió ni embruten. No hi ha cap problema si es conserven. Ara que si voleu eliminar-les tampoc no passa res. Però, altres redireccions com ara motocicleta cap a motocicletes o asteques cap a civilització asteca em semblen molt necessàries, per tal d'evitar articles duplicats. --Alonso 05:16, 16 gen 2006 (UTC)

Els comptes de la fundació Wikimedia

He consultat la pàgina wikimediafoundation.org/wiki/Donatius i només he trobat els números corresponents als ingressos i el darrer saldo d'un compte. On són els comptes per a veure quines despeses té? Aquest darrer saldo correspon al total de diners recaptats, o bé als diners que encara queden a la fundació Wikimedia després de despeses?

--Libero 19:56, 3 gen 2006 (UTC)

En anglès estan a http://wikimediafoundation.org/wiki/Budget/2005

--David (✉) 10:29, 5 gen 2006 (UTC)

En aquella pàgina sembla que no admeten discussió (crec que s'haurien de poder posar comentaris a la pàgina de discussió). A mi m'interessa suggerir que, addicionalment posin la planificació (previsió/pressupost) que tenen pel nou any, i que detallin més les despeses (per exemple, esmentant proveïdors, detallant sous, pel cas dels dominis detallar els costos, etc.)

Per què Viqui?

Sóc patriota català i estimo la nostra llengua. Fa poc que he descobert Wikipedia, aquesta bona eina de cerca d'informació, i he de dir que lamento profundament que algú, algun dia, decidís ultracatalanitzar el nom de la versió catalana amb el ridícul nom de Viquipèdia. Per descomptat, les versions castellana, holandesa, alemanya, ni tan sols la francesa, no fan cap mena de gir similar. Conclusió: complex d'inferioritat, un cop més.

meta:Wikipedia logo in each language

Però, t'has mirat bé la llista ? És plena d'exemples d'adaptació de "wikipedia" a d'altres llengües. --Xevi 09:28, 8 gen 2006 (UTC)

Sí Xevi, he mirat la llista. Destacats exemples com el llatí, l'aragonès i el luxemburguès adapten el seu nom. Tot un orgull.

O el francès o el turc. En canvi, el luxemburguès que cites no. Cap problema amb les llengües menors?

Per cert, no crec que hagi de passar comptes de la política d'ús de la llengua qui posa les llengües en majúscula de forma sistemàtica.

M'estàs dient que ets tu mateix qui defineix aquesta política? Quan dius "passar" comptes, vols dir "demanar" comptes? O bé t'has descuidat un "amb" abans de "qui posa"? Prego que m'ho aclareixis.

No, cap problema amb les llengües menors. Sols crec que el meu país, en emmirallar-se en aquestes qüestions, ho ha de fer amb els que tenen la pell menys fina en això d'assumir termes anglòfons, amb els que estan menys acomplexats, que casualment solen ser aquells que millor han passat la selecció natural del pas de la història (llevant l'insuportable narcissisme francòfon). No crec que ens haguem d'emmirallar amb els que han desaparescut o els que hi tenen presència anecdòtica.

No cal que desqualifiquis filant prim amb això de les majúscules. Ara que ja ho tens corregit, podràs (o no) utilitzar arguments de debò que justifiquin aquesta vergonyant adaptació localista d'un nom amb vocació d'universalitat. Els espero amb impaciència.

Gràcies.

Categoria "Biografies"

Acabo de veure que la categoria mes general que engloba els articles sobre persones es la de "biografies". Ho trobo molt poc encertat: el que es categoritza no son biografies (que son obres literaries que tb poden mereixer articles si conve), sino persones. Proposo canviar-la a alguna cosa mes adequada. Jo hi posaria "persones" (algu altre volia fer una categoria "ciutadans"). Que us sembla ?

--Xevi 20:45, 11 gen 2006 (UTC)

Home, doncs per no veure-la Déu n'hi do per què és on van a parar totes les biografies des d'allà el 2004. Jo, però, sí que ho trobo encertat per què sí que engloba biografies (o sigui, històries de la vida d'una persona). En cas de ser necessari es pot crear tranquil·lament una categoria anomenada "obres biogràfiques". No se m'acut quina obra hi podria anar però suposo que n'hi haurà. Llull 21:44, 11 gen 2006 (UTC)

Llull té tota la raó, biografia en cap moment pot referir-se implicítament o explícitament a un llibre sobre algun personatge, sí al seu contingut. Per al llibre, coincidim els tres, són obres literàries, doncs obres biogràfiques. Pasqual · * 22:28, 11 gen 2006 (UTC)

A mi em sembla bé que es continui anomenant "Biografies". Una biografia és la història d'un personatge rellevant, ja sigui tota una obra literària o un petit article. --David (✉) 22:38, 11 gen 2006 (UTC)

Pero es que un article sobre una persona no ha de ser per forsa una biografia. Pot ser que se centri en les contribucions del personatge, no la seva vida. Fins i tot admetent que qualsevol article sobre una persona es una biografia, continuo creient que el que hauriem de categoritzar son les "persones", i no les "biografies" (o sigui, articles que parlen de les persones). Be que categoritzem "arbres", "Quimica", etc, no pas "descripcions d'arbres", "articles sobre quimica", etc. Xevi 21:36, 12 gen 2006 (UTC)

Crec que no cal aplegar tan lluny. Un article en què es recopilen dates rellevants sobre la vida d'una persona se sol anomenar biografia. Quan parlem dels arbres parlem de tots els arbres del mateix gènere, quan dius "biografia" estàs dient "article sobre una persona" què és molt més adient què simplement dir "persona", potser en eixe cas és què ens falten paraules en català per a anomenar classes d'articles. Crec que dient biografies sabem de sobra que el què es tractarà en eixos articles són la vida d'eixes persones i si algun article descriu únicament el físic d'alguna persona, potser que només en eixe cas estiga mal categoritzat, pero no que el nom de la categoria siga erroni.
Ludor | ? 21:54, 12 gen 2006 (UTC)

Jo també sóc del parer de mantenir la categoia de biografies i, per tant, partidari de restaurar aquelles que s'han esborraten les darreres setmanes.--Xadaga (diga'm) 22:17, 12 gen 2006 (UTC)

No ho trobo comparable, perquè ni tenim una paraula comparable i transposables per a d'altres camps, ni en aquests articles s'hi descriuen les vides, sinó què vol dir, com també es fa a Homo sapiens. Llull 13:35, 13 gen 2006 (UTC)

Valdeorras

Fins ara no m'havia plantejat de fer-ho, però ara em trobo en la necessitat d'enganxar una fotografia en un wiki i no sé ben bé com se fa. Algun company m'ho pot explicar? Li estaré agraït. La foto la tinc amb t'extensió .mpg

Jomvo

Cafetera

Als tecnicismes de la Taverna hi tenen lloc converses sobre qüestions tècniques del programari de MediaWiki, codis wiki, i afers relacionats amb qüestions informàtiques. Actualment es mostren les converses del mes d'abril, però si voleu recuperar converses d'un mes anterior, inactives o antigues, busqueu-lo a l'arxiu dels tecnicismes per a copiar-lo sencer i portar-lo ací, inserint-lo al final amb la vostra nova intervenció.

Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema

Ajuda amb una plantilla

Traduïnt la intersetmanal Nellie Bly he vist que a la versió original anglesa tenien un model(template) a mode de fitxa biogràfica en anglès. He volgut fer una versió en català Template:Biografia Info per a canviar Born-Naixement Death-Defunció però hi ha alguna cosa que no faig bé, ja que a mi em queda al capdamunt esquerre i a la versió anglesa el quadre acompanya el text a la dreta i té un requadre gris. És la primera Template que intento fer, a veure si algú em pot ajudar. --Puigalder 21:00 , 01 gener 2006 (UTC)

Ja ho he arreglat. El problema era que havies traduït on posa "class" i això no s'ha de canviar perquè es la configuració de la taula. --Pepetps (Podem discutir-ho) 21:21, 1 gen 2006 (UTC)

Hola :-) He creat a més la plantilla: Template:Infobox Biography que és una redirecció, traduint els paràmetres a la plantilla en català, Template:Biografia Info, així es pot copiar les plantilles directament de la wiki anglesa, i només traduir-ne el contingut. Per a provar-ho, ja la he posada a l'article de la Nellie Bly :-) --Joanjoc (discussió) 09:20, 2 gen 2006 (UTC)

Hola, era per a avisar-vos que hi ha també hi ha la plantilla Template:Infobox banda per a qui vullga fer articles sobre bandes de música. Tot siga per a millorar els nostres articles i posar-los bona presència. Per cert (per a qui no ho sàpiga), qui s'hi vullga apuntar traduint articles de grups de música de la viqui anglesa, les fotos dels grups i les caràtules dels CD les haureu de carregar ací i no a commons a causa de què la majoria tenen copyright i estan sota la llei de fairuse. Crec que hauré de fer el mateix que heu fet amb la taula de les biografies (de posar els codis en anglès i no traduir-los). --Pepetps (Podem discutir-ho) 12:59, 2 gen 2006 (UTC)

Gràcies, a veure si mica en mica aprenc com va el tema de les plantilles --Puigalder 19:00, 2 gen 2006 (UTC)

Hola, també volia dir que teniu traduïda la plantilla Template:album infobox per a aportar informació dels discos. Com que és la meua primera plantilla, agrairia molt que algú dels més experimentats li pegués una ullada.--javiersorribes 21:39, 2 gen 2006 (UTC)

Portades de discs, CD i DVD

Vaig llegir en el seu moment la conversa encetada una mica més amunt per en Pepetps, referent a la conveniència de carregar les caràtules i/o fotos dels CD o DVD aquí, a la Viqui, i no pas a Commons atès que són productes que tenen copyright i estan sota la llei de faireuse.

Agrairia que algú m'ho expliqués amb exactitud i deteniment, de debò! Podem penjar la portada d'un CD a la Viquipèdia? No és violació del Copyright? I si, per exemple, li faig una foto a la portada d'un CD, quina diferència hi ha entre això i fer-li una foto a la Gioconda? Podré penjar-les totes dues?

Recordo que allà temps ja es va debatre en algun lloc de la Viqui l'afer aquest de fins on arriba la legalitat i la il·legalitat d'una foto o imatge, i no quedava prou clar. Per tant, us agrairia que entre tots em responguéssiu, si us plau.--Xadaga (diga'm) 23:49, 7 gen 2006 (UTC)

Mira't el que diu la plantilla Template:Fairuse o en:Template:Fairuse, ací fa referència als EUA. Els servidors de totes les Viquipèdies estan als EUA llavors estem sota la llei dels EUA. El que diu la llei és que es podran fer servir imatges amb copyright però sense ànim de lucre, o sia, ací a la Viquipèdia no passa res. El que passa és que Commons va decidir no emmagatzemar cap imatge amb copyright per un simple acord a l'igual que en la Viquipèdia castellana, que tampoc es pot, (veuràs que en les pàgines de grups de música i en moltes biografies no fi ha foto en comparació amb la viqui anglesa). --Pepetps (Podem discutir-ho) 13:29, 8 gen 2006 (UTC)

Com és que fem servir recursos fair use en aquest wiki? ja se que els servidors (tots?) són als EUA, però no es tracta de escriure una enciclopèdia lliure (el contingut de la qual tothom pugui utilitzar després)? --Vedranell 16:40, 8 gen 2006 (UTC)

Es clar que ho pot utilitzar després tothom (per a fer treballs i coses així -és la finalitat que té la Viquipèdia com qualsevol enciclopèdia, a banda d'informar-), el que no es pot fer és traure lucre dels recursos. Cap amb dos dits de front se li ocorriria traure mal profit d'una cosa que fem amb l'esforç d'entre tots. Açò és el que pensen en la Viqui anglesa, sinó quin sentit tindria el que allà utilitzaren recursos fairuse? Algun motiu tindran sinó. --Pepetps (Podem discutir-ho) 17:03, 8 gen 2006 (UTC)

Sí, però és que qualsevol material que tregues de la Viquipèdia pot ser utilitzada per a qualsevol finalitat, fins i tot si té ànim de lucre. L'únic requisit és que hom ha d'esmentar la font de la informació, i que les condicions d'ús del material siguen del mateix tipus que de la font (és a dir, distribució, còpia i treballs derivats, per a qualsevol finalitat, amb esment de la font). Aleshores, alguns opinen que amb una imatge "Fair Use" no és permés l'ànim de lucre, mentres que altres opinen que sí és permés si el que fa és promocionar el treball de l'autor i no pas "plagiar-lo". El problema és que aquesta permissió només és reconeguda legalment als EUA i no sé si enlloc més, aleshores se suposa que no hi ha una llibertat total. Ací a la nostra viqui no vam fer cap debat sobre permetre o no l'"ús legítim", però potser hauriem de fer-ho. --Joanot Martorell ✉ 20:53, 9 gen 2006 (UTC)

Signatura

No puc signar amb el template {{WingDings|}}, he creat un de similar però no m'ho accepta, ahir tot anava bé, què està passant? Si ho faig manual sí què ho accepta: Pasqual · *

L'error que m'eix quan canvie les meues preferències és:

Your signature contains one or more reserved expressions; please remove them.

I tampoc accepta ja la primera!

Pasqual 11:36, 3 gen 2006 (UTC)

Ara sí que funciona!

Pasqual · * 11:19, 11 gen 2006 (UTC)

Error a la pàgina de missatges en PHP

En entrar en aquesta pàgina podem veure els canvis que s'han afegit al software de wikimedia en català (m'ho miro perque hi ha coses que trobo interessants per implementar al projecte de partitures en el que treballo) però, tot i que en la visió HTML no dona cap problema, en la versió PHP (molt més còmode per visualitzar en global, i copiar, al meu gust), arriba un punt en que es bloqueja la creació dinàmica de l'arxiu, i repeteix dos expressions fins arribar a la caixa de text...

'deletecomment' => 'Raó per ser esborrat',

'deletedarticle' => 'esborrat "$1"',

No sé exactament perquè dona problema, si el codi sembla que no ha de provocar cap bucle... Res més, gràcies -- estemon (parlem-ne) - 17:51, 3 gen 2006 (UTC)

Registrar-se... no funciona!!!

Hi ha cap administrador que puga arreglar l'enllaç per a registar-se en la pàgina d'iniciar sessió? Posa "$1" i no enllaça a res. Ja deia jo que no es registrava gent últimament!!! Per cert, hauríem de començar a fer tot el rotllo de les propostes i votacions a administradors, ja estem notant que ens calen més. --Pepetps (Podem discutir-ho) 16:30, 8 gen 2006 (UTC)

És veritat. Feia dies que veia el "$1" però no havia atinat que no es pugués fer el registre.

Mirant el codi font de la wiki anglesa, crec que s'hauria de substituir la cadena "$ 1." per

<a href="/w/index.php?title=Special:Userlogin&type=signup&returnto=Portada">Crea un compte</a>.

M'afegeixo a la petició per a que algun administrador ho canviï --Puigalder 18:29, 8 gen 2006 (UTC)

El que cal és que el dòlar i l'1 estiguin junts per què el programari ho entengui com a una variable a substituir. Llull 18:32, 8 gen 2006 (UTC)

Ja ho he solucionat. Ho he mirat, i era l'únic lloc on es donava aquest error. --Joanjoc (discussió) 22:43, 8 gen 2006 (UTC)

Importar imatges d'un projecte comú

Potser ningú pot ajudar-me, però bé, ho intentarem de totes maneres. Estic provant de començar un projecte amb el programari de Wikimedia. Intento enfocar els arxius comuns tal com es fa aquí: Totes les viquis apunten a "commons" per vinclar les imatges i material d'aquest tipus. Ho he provat d'implementar també, per tal de tenir un únic espai comú on desar aquest material, però no trobo la forma de que realment una imatge d'un arxiu d'aquest es vegi a les altres viquis... no sé si m'explico gaire. He estat remenant per molts llocs però no trobo la forma. Moltes gràcies a qui em pugui donar un cop de mà. --Estemon 14:53, 9 gen 2006 (UTC)

Qui i com va importar imatges d'indicadors idiomes?

No sé qui va estar estos dies enrere important imatges d'indicadors d'idiomes però necessitaria la seua ajuda...

Pasqual: * 10:50, 10 gen 2006 (UTC)

Ja hi ha un espai de noms per als portals

Les pàgines que comencen per "Portal" han esdevingut pàgines especials i es comporten com a tals. Han desaparegut de la llista de tots els articles de la Viquipèdia, de la llista d'articles curts i és possible que els portals ja existents requereixin d'alguns canvis de codi. Llull 13:02, 11 gen 2006 (UTC)

Ja els he revisat. Als portals model 1 he tret "Portal:" de la plantilla "edita". Als portals model 2 he canviat {{PAGENAME}} per {{FULLPAGENAME}}.--VRiullop (parlem-ne) 16:53, 11 gen 2006 (UTC)

Més canvis necessaris: S'han de traslladar les pàgines de discussió. Ja no són "Discussió:Portal:xx" sinó "Portal Discussió:xx". A més, si algú els tenia a la seva llista de seguiment, que els esborri de la llista i els torni a marcar.--VRiullop (parlem-ne) 18:52, 18 gen 2006 (UTC)

Actualitzar una imatge

Algú podria actualitzar una imatge que acabe de carregar ací per la que vaig putjar ahir als commons. El arxiu antic què s'ha de canviar és: commons:Image:Symbole-sa.png per este nou: Imatge:Symbole-sa_temp.png. Jo no tinc l'opció d'actualitzar un arxiu allà als Commons, supose què perquè sóc nou, si algú em pot fer eixe favor. L'u i l'altre són molt paregut sols què el segon la lletraés més xicoteta i com que és per a una icona havia de fer-se una mica més gruixuda. Gràcies al qui puga i vulla i sàpia... Pasqual · * 23:55, 11 gen 2006 (UTC)

Més sobre les portades de CD i DVD

Gràcies als que vau donar-me el parer sobre si era correcte o no penjar la portada d'un disc, DVD, CD... a la Viquipèdia. No obstant (digueu-me curtet, si voleu) no em va quedar del tot clar. A la viquipèdia anglesa veig que sí que ho fan i hi pengen aquesta plantilla [2]. Però com que només parla dels EUA i de la Viquipèdia anglesa, volia demanar-vos:

Podem usar portades de CD.. SÍ o NO?
Podem utilitzar, també, fotografies incloses en els llibrets que acompanyen els CD, DVD...SÍ o NO?
Podria crear una plantilla semblant? Hauria de traduir-la només, o bé hauria d'adequar-la a casa nostra. Ho dic pel tema de què els servidors són als EUA i per tant potser no caldria fer-hi constar res de la Viquipèdia catalana...
Si carrego alguna portada, he de fer-ho realment a la nostra Viquipèdia? No es pot fer a Commons com ens deia en Pepetps fa uns dies?.

Gràcies pel cop de mà!--Xadaga (diga'm) 11:02, 18 gen 2006 (UTC)

Això ja m'ho havia preguntat jo mateix: si els servidors són als Estats Units, llavors les lleis dels Estats Units són les que importen, i només caldria traduir els templates i utilitzar les imatges que hi són permeses, no? O, hi ha servidors a Espanya o a Europa? --Alonso 03:49, 19 gen 2006 (UTC)

Jo em pense que potser no importa on estiguen els servidors, sinò que allò important és que les imatges puguen ser utilitzades per a "qualsevol" finalitat. És a dir, si jo faig servir una portada de CD produïda i distribuida a Espanya, eixa imatge pot ser carregada als servidors dels EUA com a "fair use", però si un altre usuari, posem-ne de França o de Portugal, se'l descarrega i l'imprimeix sobre paper, això podria ser ilegal per a la legislació de França o Portugal ja que té el copyright restringit. M'enteneu el que vull dir?. Jo estaria més per la opinió de no permetre "fair use".--Joanot Martorell ✉ 07:56, 19 gen 2006 (UTC)

T'entenc el que vols dir, però, no n'estic d'acord. El que fan els usuaris amb les imatges no ha de restringir la viquipèdia, si la legislació del país on es troben els servidors permet l'ús d'imatges "fair use". Qualsevol altre usuari de França o Portugal pot descarregar imatges de la Wiki en anglès i imprimir-les en paper. Quina és doncs la diferència? Que una viqui sigui en anglès i l'altra en català no canvia el fet que els servidors són als EUA i que els usuaris poden viure a qualsevol país del món que tingui copyrights més restringits. El que hauríem de saber és si tots els servidors de la wiki foundation són als Estats Units, o si n'hi ha a Europa, i en quin servidor es troba la viqui en català. O, per altra banda, si la Wikimedia Foundation està registrada només als Estats Units (i inclou totes les viquis), llavors hauríem d'observar només les lleis nord-americanes. --Alonso 16:03, 19 gen 2006 (UTC)

El que vull dir és que si el propietari dels drets d'autor és d'un altre país que no siga dels EUA, posem per exemple una caràtula de "Mago de Oz", si tu carregues eixa imatge a un servidor dels EUA i dius que és "fair use", això és legal, perquè estàs tractant amb la jurisdicció dels EUA. Però si després un altre, des d'Espanya, o des de qualsevol altre país que no siguen els EUA, es descarrega eixa imatge des de la viqui i el fa servir per a qualsevol finalitat, fins i tot comercial, hi podria estar incorrent en ilegalitat si el grup el denúncia, ja que és regeix sota la jurisdicció espanyola (on és el lloc de la persona jurídica). Això no passaria si fos una caràtula de Eminem, ja que la persona jurídica d'eixe artista és als EUA, on el "fair use" és explícitament contemplat.

El que vull dir és que crec que el material de la Viquipèdia (de qualsevol viquipèdia i de projectes germans) hauria de ser exclussivament lliure, de manera que qualsevol cosa que hi trobes puga ser utilitzat per a qualsevol finalitat des de qualsevol lloc. --Joanot Martorell ✉ 17:09, 19 gen 2006 (UTC)

Ja t'entenc millor. Ara bé, tenim dues opcions: si el propòsit de la viquipèdia (com a enciclopèdia) és només informatiu o educatiu, llavors podríem utilitzar les imatges "fair use", i posar un cartell que clarament i explícitament digui que les imatges no poden ser descarregades fora dels Estats Units. Així, no restringim la viquipèdia, ja que, sovint, les imatges (no només de CD i DVD, sinó moltes més com ara escuts d'estats, logotips d'empreses o de partits polítics, etc.) són massa útils pels articles. Per altra banda, si el propòsit de la viquipèdia, a més de tenir text lliure (és a dir, informació lliure) és proveir d'imatges lliures (o qualsevol altre tipus d'arxiu) llavors el que proposes seria la millor solució, i em sembla una solució lògica que coincideix amb l'esperit de la viquipèdia.

Ahh, i parlant d'imatges, si no permetem "fair use" no podem utilitzar les imatges d'empreses ni de partits polítics. Però, si jo mateix faig la imatge (creació pròpia), puc utilitzar-la, diguem-ne el logotip de "Pepsi"? --Alonso 17:34, 19 gen 2006 (UTC)

No ho podries fer de logotips perquè estaries fent plagi (dibuixant-lo tu mateix) o encara faries l'ús d'imatges "fair use" (si fas una foto pel carrer d'eixe logotip). Per això crec que estaria bé deixar utilitzar imatges "fair use" com fins ara, ja que permet una major expansió de la Viquipèdia informativa i educativament i la fem més polida, i seria posar un cartellet com l'avís mèdic (que restringeix certs usos) en aricles que continguen estes imatges. Això ho trobaria més lògic que el que no es permetera l'ús d'estes imatges. Este cas és identic als articles que tenen informació mèdica, ja que viola el que els únics que poden donar consell mèdic són els professionals sanitaris i et podrien denunciar com passaria amb les imatges (amb esta finalitat està l'avís mèdic). Per això, hauríem de ser un poc més permissibles amb el contingut divers i interactiu (sempre que la llei dels EUA ens ho permeta) o al final no podrem posar res apart de lletres netes a la Viquipèdia. --Pepetps (Podem discutir-ho) 15:54, 20 gen 2006 (UTC)

Hola :-) Respecte aquest tema, jo entenc el següent;

Es poden carregar a la Viquipèdia caràtules de CD, DVD i posters de baixa resolució, i utilitzar-les per a il·lustrar els articles de la Viquipèdia. Qualsevol altra utilització de les imatges, pot ser il·legal, i és responsabilitat de qui les utilitzi decidir si és legal o no el seu ús posterior (tal i com indica la plantilla), per tant això ja no serà problema nostre. (Vegeu a fr i en
No es poden carregar al projecte Commons caràtules de CD, DVD ni posters, ni tan sols a baixa resolució, ja que el projecte commons és explicitament (tal i com diu la portada en anglès) per a arxius lliures, tot i que també accepta arxius amb drets d'autor propis de la fundació Wikipedia (logos de la Viquipèdia,... ).

--Joanjoc (discussió) 16:34, 19 gen 2006 (UTC)

Estaria a favor d'iniciar una presa de desició sobre si es pot fer servir fair use. Jo hi estic en contrà, perquè crec que l'objectiu és crear una enciclopèdia lliure i per tant que qui vulgui copiar l'article a la seva pàgina web pugui copiar-lo, posar un enllaç a la Viquipèdia i propure-la per portar més col·laboradors per millorar-la. D'altra banda, no en sé gens de lleis, però voleu dir que si faig una fotografia i hi poso un peu de pàgina que diu Imatge d'una taula on s'hi pot veure una llauna de Pepsi m'han de demanar drets d'autor? --Vedranell 19:47, 25 gen 2006 (UTC)

Crec que l'exemple que dones de la llauna de Pepsi seria un exemple clar de fair use, o sigui que no em queda clar si hi estas a favor o en contra. Pel que fa a la discussio anterior, em sembla molt que, a part dels servidors a EEUU, n'hi ha tb com a minim a Fransa, i potser a d'altres llocs. Estic segur que a "meta" o a la wikipedia en angles hi deu haver explicacions detallades o discussions sobre aixo del "fair use", i que tots els problemes que ens plantegem segur que algu altre ja els ha tingut en compte. Seria bo que algu ho mires abans de comensar a discutir coses que realment no entenem. El que si que hem d'insistir molt es en documentar l'origen de les imatges u esborrar les que siguin dubtoses. Al menys aixi si mes endavant conve es poden localitzar les imatges de "fair use" i canviar-les. Xevi 00:20, 26 gen 2006 (UTC)

Si és tal com ho dius és probable que no ho tingui ben entès, però no n'estic segur. L'exemple el posava com a pregunta de si per això ens podrien demanar drets d'autor. Jo hi estic en contra.

Tal com ho entenia: aquesta que enllaço seria una imatge fair use; en canvi, aquesta altra en la qual s'hi veu el logo però és una fotografia d'un col·laborador no és fair use, sinó que és GFDL. Si no és així (ja vaig avisar que de temes legals no es que en tingui idea, per això entre d'altres coses m'he d'ajudar d'exemples) potser la cosa seria diferent, però per expressar la meva opinió en contra pensava en aquesta situació. Espero haver-me explicat millor ara :) --Vedranell 19:33, 26 gen 2006 (UTC)

La reproducció de caràtules de CD son 'fair use' perque compleixen molts factors per ser-ho (vegeu en:fair_use):

1.- nonprofit; 3.- considerant que l'objecte amb més interès en un CD és la música, la substancialitat és la caràtula bastant petita, però si només considerèssim les caràtules anterior i posterior i fulls interiors amb lletres de cançons i fotos vàries la 'quantitat' de la caràtula anterior tampoc és gaire gran; 4.- el productor no perd calers (igual en guanya i tot)

El servidor és als EUA o sigui que pujar-les allà és legal. Crec que els servidors a França només son proxys squid no crec que es pugui considerar que les imatges resideixen a França.

Si per a un usuari d'un pais qualsevol reproduïr aquestes imatges és il·legal llavors és únicament el seu problema (igual en el cas, per exemple, de que vagi a una web qualsevol web dels EUA i descarregui caràtules de CDs d'allà)

Potser s'hi hauria d'afegir un "disclaimer" esmentant aquest fet? "Reproduïr aquest document pot no estar permés en certs països" a tots els templates de fair use? --Razor Ramon HG 21:31, 26 gen 2006 (UTC)

Codi erroni de la plantilla {{Interwiki}}

La plantilla {{Interwiki}} fa què apareguen el noms de llengües amb majúscula inicial, si no podem canviar-li el {{PAGENAME}} per un altre què canvie eixa majúscula del nom de pàgina per una minúscula haurem de modificar la plantilla per a que s'adapte a les normes de l'ortografia catalana.

Pasqual · * 21:40, 19 gen 2006 (UTC)

Llistat de seguiment

Al menú omnipresent al cantó dret superior que ens permet accedir a la nostra pàgina de d'usuari, la nostra pàgina de discussió, les nostres preferències, la nostra llista seguiment, les nostres contribucions, i l'opció de eixir hi fica llistat de seguiment, crec que després d'haver corregit tots els llistats què eren listes sols queda canviar este element, supose que com a simple usuari no puc fer eixe canvi, sisplau que aquell administrador que sàpia com fer-ho que realitza el canvi. Pasqual · * 23:33, 29 gen 2006 (UTC)

Fet! :) --Joanot Martorell ✉ 08:03, 30 gen 2006 (UTC)

Pluja d'idees

A l'apartat de propostes de la Taverna busquem millorar la Viquipèdia, interpretar criteris i normes o aplicar noves idees que encara no s'han dut a terme. Es mostren les converses actives i s'arxiven automàticament les que tenen més de 15 dies d'inactivitat. Si voleu reprendre converses velles, cerqueu-les a l'arxiu de propostes i inicieu un fil nou enllaçant a les converses prèvies.

Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema

Ens cal un logotip per al Viccionari

Al Viccionari encara té el logotip en anglès. Ens en cal un de localitzat al català sigui o no semblant a l'actual. Com que no tenim res, només que es presenti uns proposta que no generi rebuig la penjarem. Si se n'hi presenta més, a final de mes farem votacions per escollir quina ens quedem. Els interessats passeu-vos pel Viccionari.Llull 10:24, 2 gen 2006 (UTC)

"Apadrinar" categories d'esborranys

Hola :-) Acabo d'actualitzar els indicadors de la Viquipèdia Viquipèdia:Manteniment#Indicadors, més o menys es mantenen estables tots els valors, excepte el d'esborranys que s'han duplicat en els últims dos mesos !. Així que proposo una manera de solucionar-ho un xic... Ací us poso una llista de les subcategories d'esborranys que hi han, i proposo que qui entengui d'un tema i li vingui de gust s'apunti al costat d'una categoria per "apadrinar-la", que significaria això, doncs cap obligació real, però si la voluntat d'aquell viquipedista de completar alguns articles del tema per a que deixin de ser esborranys. Si trobessim unes quantes persones que anessin completant els esborranys de cada categoria, els podriem mantenir a ratlla no ? Com ho veieu? --Joanjoc (discussió) 11:28, 2 gen 2006 (UTC)

Aqui hi ha la llista, jo ja m'hi he apuntat :-)

I si fem un concurs? Que cadascú es triï un esborrany com més petit millor, li posa la plantilla concurs indicant que ningú més l'ha de poder editar i la seva tasca és convertir-lo en un atricle el més impresionant possible. Escolta, pitjors idees hi ha hagut. Llull 11:33, 2 gen 2006 (UTC)

Mireu això: es:Wikipedia:Wikiconcurso/edición 1. Llull 11:39, 2 gen 2006 (UTC)

Com a idea complementària, em sembla molt bé :-) com més idees hi hagin per millorar la qualitat de la Viqui millor !! --Joanjoc (discussió) 12:27, 2 gen 2006 (UTC)

Bona idea ! Jo m'apunto amb els esports i l'arquitectura, tot i que espero que també s'hi apunti altra gent. --Puigalder 19:10, 2 gen 2006 (UTC)

A la categoria d'esborranys n'hi ha 1500, i costa de creure que tot el que falta sigui en les subcategories. No hi ha algun error de càlcul? Llull 19:09, 2 gen 2006 (UTC)

D'acord, he mirat quantes pàgines n'hi ha i les estadístiques menteixen. D'alguna manera cents d'articles que tenien la plantilla però no eren a la categoria s'han mogut de cop. Semblaria ser el moment de fer una d'aquelles recerques rares per saber quantes pàgines de dimensions considerables tenen una plantilla d'esborrany per treure-la, per què m'empipa una mica trobar-me amb pàgines de més de 20k amb una plantilla que no ha tret ningú o pitjor que s'ha posat en contra de tota raó per què és ampliable. Llull 19:23, 2 gen 2006 (UTC)

Hola :-) El número total d'esborranys, els he tret de la suma dels articles que contenen les categories d'esborrany i que apareixen a la llista de categories ; [3]. Ací hi ha la consulta SQL semblant a la que demanes Llull; [4] Són articles (a 11/12/2005) de més de 5000 caràcters que contenen el fragment de text "{{esborrany". Entre tots, els hauriem de repassar, i treure'ls la plantilla esborrany :-) --Joanjoc (discussió) 00:01, 3 gen 2006 (UTC)

Això del concurs ho trobo una molt bona idea, ha veure si algú s'anima a tirar-ho endavant. --Aljullu (discussió) 20:45, 11 gen 2006 (UTC)

Comarques nordcatalans

No entenc perque no hi ha dades estadístiques de les comarques de la Catalunya Nord. Per què esdevè això? Per què l'INSEE no dóna dades per comarques? O com és això? Per què només cal sumar les dades de les municipis (cosa que estic fent jo ara).

Per altra banda, quin sentit té crear plantilles diferentes per a cadascuna de les entitats administratives irreals i creades des de l'exterior? --Dridrak 23:19, 5 gen 2006 (UTC)

La divisió administració francesa és: commune, canton, arrondissement, département i région. Administrativament, les comarques no existeixen a França, i les comarques històriques catalanes no es corresponen a les divisions de canton o arrondissement. Per això no hi han dades comarcals de l'INSEE. No entenc què vols dir amb les plantilles d'entitats administratives irreals.--VRiullop (parlem-ne) 15:43, 6 gen 2006 (UTC)

Acabo de fer una taula amb les dades de les comarques de la Catalunya Nord. M'ha costat força, perque he hagut d'agafar moltes dades de la viquipèdia en francès i els noms en català distaven gaire en molts casos. Crec que tinc les dades bé, però com que és un embòlic prou gran (tinc les dades de les municipis segons estan ordenats a la viquipèdia en català, així que suposo que estarà bé). L'INSEE és un insult cap a l'estadística. Simplement patètic. Res a veure amb l'INE o l'IDESCAT. Igualment de patètics son els noms francesos dels municipis nordcatalans.

El que dic que no té sentit és fer una plantilla per a la Catalunya Nord, una altra per a la Comunitat Autònoma de Catalunya, una altra per al País València i una altra per a Ses Illes. No ho trobo gens ni mica encertat. Només fomenta la divisió entre les terres catalanes.--Dridrak 21:34, 6 gen 2006 (UTC)

Doncs ens agradi o no, aquestes terres estan dividides administrativament. No podem pas refer els límits administratius segons ens convingui. --Xevi 22:39, 6 gen 2006 (UTC)

I això que té a veure? Poden tenir perfectament les mateixes plantilles. Aquesta viquipèdia va dirigida als catalans, no als blavers espanyolistes. --Dridrak 16:06, 8 gen 2006 (UTC)

Jo no sé quines plantilles utilitzen els municipis de Catalunya, les Balears i si fan o no servir el mateix model. L'únic que sé és que al Viquiprojecte Municipis de la Catalunya Nord necessitem una plantilla diferent ja que en ella hem de fer constar el nom francès del municipi. A més, no podem accedir a escut o banderes municipals, de manera que l'espai que per a això utilitzen els municipis catalans és inútil.--SMP (missatges) 15:51, 9 gen 2006 (UTC)

Si te n'adones, la plantilla del País Valencià no pot ser més diferent de la del Principat. Per què això? Per què la fastigosa mania de diferenciar el més possible principatins i valencians, que no som tots catalans? Què acàs comença a termina alguna cosa en lo riu Sénia? La resposta és taxant: NO.--Dridrak 18:58, 10 gen 2006 (UTC)

Clar, hem de fer-ho segons convingui als invasors castellans i francesos.--Dridrak 19:00, 10 gen 2006 (UTC)

Wikisource en català

Aquí trobareu en marxa unes votacions per aconseguir el nostre domini català de Wikisource. Crec que ens cal, i pregaria a tothom que hi anara a manifestar el seu interès. S'hi pot presentar com a candidat a administrador qui vulgui i es poden fer noves propostes sobre el nom del projecte. El que crec que no pot ser és que seguim sense tenir el nostre propi subdomini del projecte. Crec que ja va essent hora. Llull 11:48, 7 gen 2006 (UTC)

Fet ! Fa dies vaig pujar alguns textos a la wikisource i intentaré pujar-ne més per a que vegin que per volum de textos cal una wikisource pròpia en català. "Viquitexts" em sembla perfecte . (Per cert jo també he quedat perplex de veure la petició d'una wikisource en andalúh. Tinc la impressió que algú té ganes de provocar. Val més no fer-los cas) -- Puigalder 12:50, 7 gen 2006 (UTC)

Com està el tema Wikitravel?

He llegit "pels puestos" que s`ha iniciat un nou projecte anomenat Wikitravel i que es tracta d`una guia turística global.Actualment hi ha molts pocs idiomes , i la nostra llengua no hi és entre les disponibles.Què tal si comencem una expedició en català? ;) (així és com funciona el sistema de petició per iniciar noves llengües)

Wikitravel no és un projecte de wikimedia sinó que va per lliure. És una iniciativa d'altra gent, per tant tindran els seus propis mecanismes.

Estimular el diccionari a través de l'Enciclopèdia

Crec que seria molt bo aconseguir que als articles de l'enciclopedia aparegués un enllaç al mateix terme per al diccionari (i viceversa), doncs d'aquesta manera qui treballa en un article de l'enciclopèdia se'n podrà recordar que fa falta definir la paraula/terme al diccionari. --Libero 09:46, 31 gen 2006 (UTC)

Barra

A l'apartat d'ajuda de la taverna atenem les demandes o preguntes sobre temes d'edició. Per a obtenir suport tècnic pregunteu a Tecnicismes. Sigueu pacients, però, que tard o prompte algun usuari vos n'atendrà. Es mostren les converses actives i s'arxiven automàticament les que tenen més de 15 dies d'inactivitat. Si voleu reprendre converses velles, cerqueu-les a l'arxiu de l'ajuda i inicieu un fil nou enllaçant a les converses prèvies.

Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema

Hola sóc nou a la wikipedia i acabo d'escriure un article nou. http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_d%27Ulm No obstant veug que a la portada de la wikipedia surt un enllaç a Catedral d'Ulm i em trobo que no enllaça amb el contingut que he creat. QUè he fet malament?

Simplement el teu navegador no ha renovat la informació que té. Pitja sobre qualsevol de les pestanyes de la portada (altres llengües, per exemple) a veure amb què et trobes. Llull 16:24, 2 gen 2006 (UTC)

Hola. Parlant de programació informàtica, com es podria traduïr al català "nested loops"(en), o "bucles anidados"(en), que és un concepte important. Com sabeu, el concepte "nested/anidado" no només s'aplica als bucles, sinó a tot allò que té estructura "de ceba", amb capes dins de capes. No és per fer-ne una nova categoria, però si que es necessita per explicar algorismes.

Salutacions,

Bé, no sé si aquest és el lloc adequat per a postar això, pero he vist que els articles sobre gas i sòlid estan una mica, diguem-ne, fora de context, com si algú els hagués sabotejat...Si algú pot posar les definicions anterios (jo és que sóc bastant nou i no m'atreveixo gaire...) o posar una definició més adequada...

L'accent tancat de la 'a'

Hola nois i noies,

A la Viquipèdia en català hi ha moltes paraules escrites en català que porten la lletra 'á', com 'Alcántara', amb accent tancat. ¿És part de la normativa de la Viquipèdia, o de la pròpia llengua catalana, el poder escriure paraules castellanes en català? ¿O es quelcom que cal corregir? ¿O potser caldria acotar-les amb l'estil cursiva o entre "comillas"? He cercat a les normes d'estil però no he sabut trobar la forma d'actuar. Si bé es comprensible que de vegades cal adequar el nom sencer de la paraula original (per exemple, Nova York més que New York, Austràlia més que Australia, etc...), ¿però i els accents?

Gràcies.

No hi ha cap sistema de transcripció entre llengües romàniques de manera que cal deixar-ho en la versió original si no hi ha cap atra manera tradicional de dir un lloc.

Nom d'un joc no traduït al català

Hola

Havia pensat d'escriure un article sobre el joc de cartes Magic, però tinc un dubte: l'anomeno Magic: the Gathering (en anglès) o Magic: el Encuentro (en castellà)?

Gracies --Tanwo 23:44, 20 gen 2006 (UTC)

Fés com jo faig amb els videojocs (The Sims, per exemple), els escric el nom original, i hi faig una redirecció del nom com sería traduït al català, si vols, també estaria bé que fessis redireccions desdel castellà. De tal manera que la pàgina l'anomenaria Magic: The Gathering, i hi faria redireccions desde de Magic: El encuentro i Magic: La trobada. --Aljullu 12:13, 22 gen 2006 (UTC)

Copyright imatges

Hola Estic fen un article sobre un grup de musica. He pujat una portada del CD, però no se quin copyright l'hi correspon. A la wikipedia anglesa tenen una etiqueta per les portades de CD's, però sembla que aquí no funciona. Quina etiqueta tindria de ficar? I per a una foto del grup? gracies

Hauries de posar {{fairuse}} que és la que correspon a eixe tipus d'imatge.--Pepetps (Podem discutir-ho) 13:48, 21 gen 2006 (UTC)

Terrassa

A la secció general de la Taverna són benvingudes les participacions sobre afers de la Viquipèdia en general que no troben lloc a les seccions definides. Actualment es mostren les converses del mes d'abril, però si voleu recuperar converses d'un mes anterior, inactives o antigues, busqueu-lo a l'arxiu de la secció general per a copiar-lo sencer i portar-lo ací, inserint-lo al final amb la vostra nova intervenció.

Mostra la taverna sencera | Actualitza | Amunt | Inicia un nou tema

Els noms dels reis

Soc nou encara a la viquipèdia, i no sé si és aquest el lloc per discutir açò, però com afecta a diversos articles, em pense que si. Tampoc sé si s'haurà discutit ja a alguna de les pàgines de discussió d’algun article concret, com per exemple he vist que es comenta alguna cosa a Discussió:Alfons el Cast.

He observat que no hi ha un criteri preestablert per nomenar els reis, i l’embolic és prou gran, degut al nombre de títols, i a que es prima cada vegada un títol sobre altres segons els diferents articles.

Els reis del Casal de Barcelona son nomenats amb el nom i sobrenom, com ara Jaume el Conqueridor o Pere el Cerimoniós) excepte el darrer, que està com a Martí I, i una redirecció des de Martí l'Humà. Per contra, quan passem als Trastàmara ens trobem amb que estan amb el nom i el numeral i amb el cognom “d’Aragó”, segons el cas, com ara Ferran I, Alfons V d'Aragó, o el cas més greu, que Ferran el Catòlic es troba com a Ferran II sense especificar res més. En el cas dels Habsburg és semblant, i així trobem a Carles I d'Espanya i al seu fill com a Felip II de Castella. Però si es fixem en la llista al final de l’article ens trobem que Felip II va ser succeït per Felip II, essent el primer II de Castella i l’altre II d’Aragó, però no ho especifica. I si anem a Felip II (d’Aragó, clar) ens trobem amb Felip III de Castella (que és el mateix). I finalment a l’últim Àustria ens el trobem de nou com a Carles II d'Espanya. Al primer Borbó ens el trobem com a Felip V de Castella, i al seu article ja no apareix cap llista de reis, ja que als anteriors la llista no és ni de reis d’Espanya ni de Castella, sinó que estan com a comtes de Barcelona, per això l’embolic de Felip II, i no existeix una llista de reis d’Espanya per posar als articles. No existeixen, de moment, articles per als successors de Felip V, fins a Ferran VII, que ens apareix com a Ferran VII d'Espanya. Per cert que Amadeu I d'Espanya té una redirecció des d’Amadeu I de Savoia, on el numeral és completament incorrecte perquè no devia d’estar. Tot açò és conseqüència de l’acumulació de títols, ho sé, però els reis de França estan tots com, per exemple, Lluís XIV de França, que també tenia altres títols, entre ells el de comte de Barcelona uns anys, o el cas d’Enric IV de França, que també era rei de Navarra, comte de Foix, etc, etc...

En definitiva, el que està clar és que no hi ha cap criteri per nomenar els reis. Per tant propose establir un criteri per a la uniformitat dels noms dels reis. Per fer-ho tenim:

el nom de pila (Felip, Pere...)
el numeral de cadascú dels títols que té (I, III, V...)
el sobrenom (el Conqueridor, el Gran...)
el cognom familiar (Habsburg, Borbó...)
el nom del regne (d’Aragó, de València, de Castella, d’Espanya...)

Per exemple, al rei Jaume el podem nomenar:

Però quin de tots és el més s’utilitza? Doncs segons el context. I quin és el més correcte? Doncs sens dubte el darrer seria el més correcte i jo em decante per ell, malgrat que algú pot pensar, i amb raó, que és massa llarg, per això supose que també podria ser Jaume I el Conqueridor, especificant naturalment els seus títols a l’inici de l’article, tal i com es fa ara. El problema és que Jaume I és ben fàcil, ja què és el primer Jaume a tot arreu, però de reis Pere, per exemple, hi ha molts. Si ens fixem en Pere el Cerimoniós, trobem què és II de València, III de Catalunya i IV d’Aragó, sense entrar en la resta de regnes. Quin, doncs, ha de predominar? Per a mi no hi ha dubte, el numeral d’Aragó, perquè és el més important i perquè és el títol que ells utilitzaven (no s’emprava el numeral). Seria absurd posar-lo com a Pere III de Catalunya en primer lloc. En definitiva jo propose que en el títol de l’article porten el numeral d’Aragó i sobretot el sobrenom, què és el què vertaderament els distingeix uns dels altres, és a dir: Pere IV el Cerimoniós, però després l’article hauria de començar així:

"Pere IV d'Aragó, dit el Cerimoniós o el del Punyalet, rei d’Aragó, de València, de Sardenya, de Mallorca, comte de Barcelona, etc..."

El cas dels Habsburg és el mateix, i porten encara molts més títols, però sens dubte és el més important el de Castella, i el seu numeral el que deuen portar. En aquest cas la discussió és més sobre si hem de nomenar-los com a reis de Castella o d’Espanya. El Regne d'Espanya no existeix oficialment fins a Felip V, però existeix de facto des de Carles I (NO des dels Reis Catòlics, que quede clar). Ja hem vist que en aquests moments estan Carles I d'Espanya i Felip II de Castella. Jo aposte per Espanya en el títol de l’article i Castella en el text, quedant aixé, per exemple: Felip II d'Espanya, el Prudent (o Felip II d'Espanya), però després a l’article començaria així:

"Felip d'Habsburg (1527-1598), dit el Prudent, rei de Castella i d’Aragó (1556-98) i de Portugal (1580-98)".

El mateix per als Borbons.

Bé, crec què ha quedat més o menys clar. El problema és obvi, altra cosa és veure que us sembla la meua proposta. --Andarella 16:05, 4 gen 2006 (UTC)

No et puc respondre a tot el missatge per què no hi entenc, però si que et diré que es va resoldre per posar sobrenoms a tots aquells governants que tinguessin diferents números a Catalunya, Aragó, València i Balears. Una manera molt senzilla d'evitar discussions. Llull 16:09, 4 gen 2006 (UTC)

Però no queda bé uns amb sobrenom i d'altres no. --Andarella 16:18, 4 gen 2006 (UTC)

Pel Casal de Barcelona ja està discutit i acordat utilitzar preferentment el sobrenom per evitar confusions de numeracions i embolics de predominis d'uns regnes sobre altres. Per la resta de dinasties realment fa falta posar-hi ordre.--VRiullop (parlem-ne) 17:28, 4 gen 2006 (UTC)

Bé, ja he dit al principi que ignorava si hi havia cap discussió sobre el tema, per això ho he plantejat abans de fer canvis unilateralment. Ara si feu em el favor d'indicar-me on està la discussió sobre el casal de Barcelona us ho agrairé, però d’entrada ja dic que no entenc quines “discussions” pot generar que el títol de Rei d’Aragó era el més important, és un fet històric indiscutible i no té res a veure amb interessos polítics actual, si és això el que es vol dir. Ara bé, si ja s'ha acordat no es parle més. En qualsevol cas als Trastàmara els passa exactament el mateix i sembla que no estan inclosos en "l'acord". També vull insistir en preguntar que fem amb els Habsburg: Castella o Espanya? --Andarella 19:03, 4 gen 2006 (UTC)

Ja ho has dit. El tema va sorgir a Discussió:Alfons el Cast. Sobre les altres dinasties veig el problema però no la solució. Només demano que no ens pertoca decidir la importància dels regnes, sinó trobar les referències més autoritzades en català.--VRiullop (parlem-ne) 20:51, 4 gen 2006 (UTC)

Ja havia llegit eixa discussió, i ahí no hi ha cap pacte, el que hi ha és una discussió sobre si Catalunya té o no entitat de regne (que la té, no hi ha cap dubte), causada pels títols, cert, però al final no s’arriba a cap decisió, almenys en eixa pàgina. I tot el problema bé, en definitiva, per voler posar el numeral de tots els regnes, quan és una informació innecessària, sobra amb el numeral d’Aragó o amb el de Castella, segons el cas. Després a la Llista de comtes de Barcelona, a la Llista de reis de València, o a la Llistat de reis de Castella, etc., ja es posarà el numeral corresponent a cada regne, així de simple... i de correcte. En fi, com que veig que no hi ha res a fer, d’ací uns dies si ningú diu res més, posaré ordre entre els Trastàmara i els Habsburg, d’acord amb eixe “pacte” sobre el Casal de Barcelona. --Andarella 22:55, 4 gen 2006 (UTC)

Si creus que ara és un embolic és per què no sabies com estava abans. El teu criteri de què "Aragó" era més important és una apreciació personal, d'altres no hi estaven d'acord. Hi va haver qui va fer servir la numeració catalana, qui va emprar la valenciana i qui va usar la aragonesa i al final va resultar que els pares acababen sent fills dels néts. Un merder de ca l'ample, perquè la bibliografia es contradiu. Cada territori dóna prioritat al número del seu territori (protocolarment a Catalunya cal tractar els comtes amb el número de comte de Barcelona i és incorrecte fer servir els altres) i molta gent desconeix els números dels altres territoris o fins i tot si n'hi ha. Per això va bé que hi hagi pàgines com Alfons II. Les discussions, com sempre, segur que estaran escampades en una gran quantitat de discussions d'articles o en les discussions anteriors recollides en els arxius de la Taverna. Pots intentar localitzar-ho, però serà una tasca d'arqueòleg. Llull 23:08, 4 gen 2006 (UTC)

No soc arqueòleg, però n’he treballat, així que intentaré esbrinar discussions passades, a veure si trobe cap argument que em demostre que el títol de rei d’Aragó NO és més important que la resta. Hi ha prou amb veure qualsevol document de qualsevol rei per veure que els títols sempre van en un ordre jeràrquic determinat, és més, a molts documents menys importants posen “rei d’Aragó, etc”. També puc dir que en 5 anys de carrera, i els que porte després, mai he escoltat cap professor, ni cap llibre o article, referir-se a cap rei amb un numeral distint de l’aragonès, ni tan sols amb el numeral valencià, que encara seria lògic. Ara bé, si això passa a Catalunya, doncs no ho sé, serà que si, algú sabrà per què. A mi, en principi, no em calen cercar “referències autoritzades” per dir això, en tot cas em tindrien que demostrar el contrari a mi, però bé, tampoc vull semblar bel·ligerant, ja miraré de trobar les discussions. --Andarella 23:47, 4 gen 2006 (UTC)

Et puc garantir que a Catalunya són coneguts pel número del comtat de Barcelona. Si t'agafes la Salvat et diu "Alfons II de Catalunya i III d'Aragó, el Franc". Per TV3, la referència a Aragó se la saltarien directament i dirien el número barceloní i prou. A Catalunya sempre s'han fet servir aquests números i som els que coneixem i estudiem a l'escola fins al punt que hi ha qui desconeix que hi ha els altres números. I més d'un cop he sentit que és correcte, que protocolarment l'ordre dels títols canvia respecte el territori per invocar primerament el que exerceix el domini sobre un territori. Jo no tinc autoritat per dir confirmar-ho, però sí que tinc clar que per això els altres números, a Catalunya, són discriminats. Per tant deixar-ho amb els números aragonesos seria prou confús. Això en aquests personatges d'aquest període en concret. Més endavant no hi ha embolics. Llull 08:27, 5 gen 2006 (UTC)

Ja està feta la feina d’arqueòleg i açò és el que he trobat, apart de la discussió:Alfons el Cast ja esmentada, ordenat cronològicament: Discussió:Jaume el Just, Discussió:Pere el Gran, Discussió:Martí I, Discussió:Jaume el Conqueridor, Usuari Discussió:Vriullop i finalment Usuari Discussió: Makinal, d’on he extret aquesta resposta:

Hola. El tema ha sorgit a Discussió:Alfons el Cast#Sobre els títols. El criteri acordat, que és extensible als reis del Casal de Barcelona és: 1r. Donar preferència al sobrenom; 2n. Indicar la numeració pròpia de cada regne, indicant "a Catalunya" en lloc de "de Catalunya". --VRiullop 08:29 6 set, 2005 (UTC)

Continue sense trobar on està l’acord explícit per no utilitzar cap numeral, però amb les lectures aquestes i el resum final en tinc prou. Continue pensant que el numeral d’Aragó és el vàlid, i que la resta sobren, però bé, deixem-ho estar, respecte l’acord pres amb anterioritat per als noms dels articles (nom i sobrenom), però encara he d'insistir en el text. Vegeu Pere el Cerimoniós, comença així:

Pere el Cerimoniós, II de València i d'Empúries, III a Catalunya i IV d'Aragó, dit també el del Punyalet ( 5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona ), comte de Barcelona i rei d'Aragó, València, Sardenya (1336-1387); rei de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i Duc de Neopàtria (1381-1388); comte d'Empúries (1386-1387).

No em negareu que es repeteix dues vegades la mateixa informació, atapeint el primer paràgraf amb informació innecessària, a més de que els titols estan en un ordre jeràrquic incorrecte. Jo propose:

Pere IV d’Aragó (1319-1387), dit el Cerimoniós, o el del Punyalet, rei d'Aragó, de València, de Sardenya i de Mallorca, comte de Barcelona i d’Empuries, Duc d'Atenes i de Neipàtria (1336-1387)

Desapareix tota la informació innecessària al principi de l’article, els numerals amb els títols dues vegades, i les dates de regnat als diferents regnes, ja que tot es pot explicar més endavant. També estan ordenats els títols jeràrquicament.

De tota manera, com que l’acord sobre el títol de l’acord és ferm vaig a canviar el darrer rei del Casal de Barcelona, que sembla que se us va oblidar, perquè està com a Martí I, i inclouré als 4 Trastàmara també. Sobre els Habsburg i els Borbons m’espere a que aclarim si son reis d’Espanya o de Castella, ja que si bé els reis medievals acostumem a conèixer-los pel sobrenom, els moderns i contemporanis acostumem a conèixer-los pel numeral, quedant, per exemple Carles I d'Espanya (o Carles I de Castella), ja que a mi no em sona bé Carles l'Emperador, o Felip el Prudent en compte de Felip II d'Espanya. Per cert, que Felip II és en realitat Felip I d’Aragó, de València... de Catalunya... i de Portugal, espere que no hi hauran problemes amb això. --Andarella 23:48, 5 gen 2006 (UTC)

No hi estic d'acord. En la historiografia catalana és habitual utilitzar la numeració pròpia del Casal de Barcelona i el sobrenom. A més del Salvat citat per Llull, tenim a la Gran Enciclopèdia Catalana: Pere III de Catalunya-Aragó (Pere II de València, IV d'Aragó); Pierre Vilar, a Introducció a la història de Catalunya, utilitza exclusivament Pere el Cerimoniós; Jaume Vicens Vives (Historia de España y América social y económica) utiliza preferentment els sobrenoms, excepte amb Jaume I. La qüestió és que lo rei en Pere, a més de comte de Barcelona, també era rei, o princeps, de Catalunya.--VRiullop (parlem-ne) 16:12, 6 gen 2006 (UTC)

Crec que té raó l'usuari Andarella. El numeral dels reis sempre el marca el títol principal, per això Felip II és Felip II (i no Felip I, que ho era d'Aragó, Catalunya i València), perquè el seu títol principal és rei de Castella. És a dir, en el cas dels reis de la Corona d'Aragó o del casal de Barcelona el títol honoríficament preeminent i que sempre anava primer en totes les intitulacions era el d'Aragó (a Saragossa es feia sempre la coronació per ser la capital "espiritual" tot i que el palau principal de residència estava a Barcelona). L'ús que en fa l'Enciclopèdia Catalana és únicament des del punt de vista català, que crec que no és el més indicat ja que els reis ho eren de la Corona d'Aragó, no únicament de Catalunya. La Viquipèdia la consulten tant catalans com valencians, aragonesos, balears o castellans. Precisament Vicens i Vilar, tot i el seu catalanisme, tractaven d'evitar eixe problema recorrent al malnom. El malnom també és molt important, sobretot per a conèixer els reis de la Corona d'Aragó, així que crec que la fórmula més correcta és la de: Jaume I el Conqueridor, Pere IV el Cerimoniòs, etc. Per al cas de la Monarquia Hispànica a partir de Carles I no s'ha de posar d'Espanya, que encara no existeix jurídicament (ho farà de facto a partir de 1715 i jurídicament a partir de 1808 temporalment i finalment de 1833), però el numeral que prima, com en el cas de la Corona d'Aragó és ara el nou títol principal: Castella. Per això, com deia abans, el numeral dels Felips es regeix així (dir Felip I de Catalunya-Aragó, seguint la lògica anterior duria a confussió). El malnom no és tan important en este cas, però realment tots els rei en tenen, o siga que jo optaria per posar-lo; així quedaria: Carles I l'Emperador, Felip II el Prudent, Felip III el Pietòs, Felip IV el Gran i Carles II l'Encisat, explicant després en cada cas que per exemple és II de Castella i I d'Aragó, Catalunya i València, exactament igual que amb els monarques de la Corona d'Aragó. El cas de Felip V l'Animós és especial, ja que és V de Castella i IV d'Aragó i València fins 1707 i IV de Catalunya fins 1715; a partir de llavors se l'anomena Felip V d'Espanya, tot i que com ja he dit jurídicament només existia Castella, el que demostra el caràcter brutalment assimilacionista dels Decrets de Nova Planta, però en el món historiogràfic conceptualment s'empra el concepte d'Espanya. Torne a repetir crec que s'ha de seguir el numeral del regne principal, tot i les indicacions de l'Enciclopèdia Catalana, perquè s'està fent la història d'eixe personatge destinada a un gran nombre d'usuaris, no únicament des del punt de vista català, la qual cosa seria excloent. Perdoneu que no siga encara usuari (és la meua intenció) però l'enllaç per a registrar-se en català no funciona ara Historiadorvalencià 10:01, 8 gen 2006 (UTC)

En tota aquesta discussió veig repetidament una incoherència: per què Carles I d'Espanya i no Carles V d'Alemanya? No és primer el títol d'emperador que el de rei? És que en el fons cadascú tira cap el nom que més li sona. Recapitulant, si ho he entès bé, el que a Catalunya es coneix com Pere III el Cerimoniós a València és Pere IV el Cerimoniós, encara que fos el II de València. D'acord? Doncs expliquem-ho així. El més fàcil és deixar l'entrada com Pere el Cerimoniós, fer redireccions i desambiguacions, i explicar l'embolic de numerals.--VRiullop (parlem-ne) 18:14, 8 gen 2006 (UTC)

VRiullop, he tingut una errada. A Carles I efectivament se'l coneix com a Carles V perquè és el seu títol principal. I en la recapitulació no ho has acabat d'entendre: Pere el Cerimoniòs com a personatge és IV de la Corona d'Aragó (IV d'Aragó, III de Catalunya i II de València), és a dir quan es fa un article historiogràfic, encara que siga a Catalunya, se li anomena Pere IV perquè és el numeral que el fa intel·ligible com a rei de tota la corona. T'assegure que si preguntes a qualsevol historiador de Catalunya qui és Pere III et dirà que Pere el Gran no Pere el Cerimoniós. Mira aquest enllaç: http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/caragon.shtml Historiadorvalencià 20:33, 8 gen 2006 (UTC)

Ja sé que en la historiografia castellana s'utilitza quasi exclusivament el títol d'Aragó, arribant a crear una confusió entre regne i corona. Per això admeto que molta gent els conegui així. Però, insisteixo, en la historiografia catalana s'utilitza el numeral del Casal de Barcelona i altres, com els citats Vicens Vives i Pierre Vilar, ho eviten utilitzant el sobrenom. Si pregunto qui era Pere IV el més probable és que em contestin que és el pseudònim d'un poeta. A més de les referències ja aportades, l'Enciclopèdia temàtica Proa parla de Pere III el Cerimoniós. Saps d'algun llibre en català que parli de Pere IV el Cerimoniós?--VRiullop (parlem-ne) 12:04, 9 gen 2006 (UTC)

L'enllaç que he donat no és historiografia castellana. Està fet per un catedràtic valencià, Hinojosa Montalvo. A Catalunya en molts escrits i en l'Enciclopèdica Catalana s'empra Pere III el Cerimoniós de Catalunya-Aragó, però l'entrada de la viquipèdia és només per a usuaris catalans? o tracta de fer un estàndard historiogràfic sobre l'entrada en qüestió? És a dir Pere el Cerimoniós només era comte-rei de Catalunya i per tant és l'única entrada que mereix? Si per a la historiografia forastera és Pere IV què és per a la historiografia valenciana? Hauria de ser Pere II però no s'empra eixa denominació per a no confondre, el que jo crec que s'hauria de fer ací, per a no optar per una perspectiva estrictament catalana (a no ser que siga eixa la perspectiva que es vulga adoptar). Jo únicament dic que en la koiné historiogràfica predomina la nomenclatura d'Aragó. En tot cas, sembla ser que l'opció de posar el nom i el sobrenom únicament sembla ser la més neutral per als reis privatius de la Corona d'Aragó: Alfons el Cast, Pere el Catòlic, Jaume el Conqueridor, Pere el Gran, Alfons el Franc o el Liberal, Jaume el Just, Alfons el Benigne, Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, Joan el Caçador, Martí l'Humà, Ferran d'Antequera, Alfons el Magnànim, Joan el Gran, Ferran el Catòlic.Historiadorvalencià 14:00, 9 gen 2006 (UTC)

Precisament, com que no és només per a catalans no hi ha la numeració catalana que hi hauria en tal cas sinó una de neutral, no? En els casos en què no hi hagi diferents maneres de posar la numeració segons el territori no cal fer equilibris.

Per la meua part d’acord amb deixar Pere el Cerimoniós com a entrada (com a exemple, estem parlant de tots els reis), seria més correcte Pere IV el Cerimoniós o inclòs Pere IV d’Aragó, però bé, deixem-ho així que tampoc és tan greu. Després es fan les redireccions i desambiguacions necessàries i punt. El que a mi em preocupa és el primer paràgraf de l’article, què com ja he dit abans, està molt atapeït i repeteix informació, quan es pot explicar perfectament als següents paràgrafs. Cal la informació justa i en l’ordre correcte, per això jo he proposat:

Pere IV d’Aragó (1319-1387), dit el Cerimoniós, o el del Punyalet, rei d'Aragó, de València, de Sardenya i de Mallorca, comte de Barcelona i d’Empuries, Duc d'Atenes i de Neipàtria (1336-1387)

I tal com ha explicat Historiadorvalencià, què jo m’havia descuidat, quan diu Pere IV d’Aragó, vol dir què és el quart rei Pere de la Corona d’Aragó, i després ja s’explica cadascun dels vertaders títols que té: rei d’Aragó (del regne estricte), València... comte de Barcelona, etc (què són els vertaders, al contrari què a Castella on els títols són ficticis). El numeral de cada lloc no seria important en condicions normals, però com a Catalunya s’utilitza el numeral català per nomenar els reis (sense entrar ara en perquè passa això, que no ve al cas), entenc que la viquipèdia ho ha d’explicar, però no al primer paràgraf, perquè això no és important. No sé si m’explique, és qüestió de prioritats en la informació, no de voler primar uns territoris sobre altres o coses així. Exactament igual al que passa amb l’ordre jeràrquic dels títols, una enciclopèdia seriosa no és pot permetre una aberració historiogràfica tan greu com Ferran I de Catalunya-Aragó, com està ara mateix Ferran d’Antequera. En la mà de tots els viquipedistes està decidir què ha de primar, el que és correcte, o el que ens agrada escoltar. --Andarella 12:51, 9 gen 2006 (UTC)

La meva proposta:

Pere el Cerimoniós, o el del Punyalet (1319-1387), fou rei de la Corona d'Aragó, conegut com Pere IV d'Aragó o Pere III a Catalunya, amb els títols de rei d'Aragó, de València (Pere II), de Sardenya i de Mallorca, comte de Barcelona i d'Empúries, Duc d'Atenes i de Neopàtria.

Això pot ser vàlid pel Casal de Barcelona (estrictament no és necessari pels Jaumes i pel Martí) i per Alfons el Magnànim (la resta de Trastàmares no tenen problema de numeració). Els Habsburg i Borbó són una altre història.--VRiullop (parlem-ne) 17:08, 9 gen 2006 (UTC)

Contraproposta:

Pere d’Aragó (1319-1387), dit el Cerimoniós, o el del Punyalet, rei d'Aragó (IV), de València(II), de Sardenya i de Mallorca, comte de Barcelona (III) i d’Empuries, Duc d'Atenes i de Neipàtria (1336-1387)

Això per tots els reis tant si difereix com no el numeral, així igualem criteris. Seria Pere d’Aragó entenent-se com a equivalent a Felip de Borbó, no com a Felip de Castella. --Andarella 17:38, 9 gen 2006 (UTC)

He aprés molt llegit tot aquest galimaties de noms, números i identitats. El que està clar es que cadascú tira cap a casa i per tant els de Catalunya voldriem que els reis portessin els nostres números mentres la resta voldrà els seus.

Llegint amunt veig que es parla del número o el malnom? què ha de primar? doncs es podria introduir un nou concepte: el cognom, ja que en Història tothom té noms i cognoms i és així com s'han de conèixer. Però clar, parlar d'aquest tema és introduïr la dualitat Barcelona o Aragó com a cognom. Al comtat de Barcelona evidentment els comtes duen el mateix cognom però com a reis de la Corona d'Aragó què...mantenim la dinastia del casal de Barcelona o parlem del títol que tenen, i per tant prevaldrà el de més categoria o rang oi?...però realment no ho sé... Jo he creat alguns articles nous sobre infants i prínceps (els fills dels manaires per entendre-n's) i sempre els he creat amb nom i cognoms (i a poder ser amb el primer i el segon, com és tradicional a casa nostra).

Es parla de què és més preeminent: Barcelona o Aragó. Seguint la importància del rang evidentment seria la cronologia aragonesa ja que Aragó era un regne mentre Catalunya era tant sols un comtat (tot i que amb les mateixes funcions de regne). Però l'antiguitat i per tant l'ordre cronològic és potser més important en història: recordem que és el Regne d'Aragó el que s'uneix al comtat de Barcelona (entengui's aquesta unió com el final d'una dinastia, que sempre són masculines en heràldica, per una banda amb el casament de Peronella amb Ramon Berenguer IV). Per tant el títol de comte de Barcelona és el més antic ja que Berà ja serà comte el 801 mentre el Regne d'Aragó no esdevindrà fins el 1035.

En la presència de títols, quin hauria de ser l'odre? doncs a mi sempre m'han explicat que un és el que és per antiguitat. Per tant els títols haurien d'estar ordenats per ordre cronològic d'obtenció, i es que no s'entendria que Ramon Berenguer IV fos príncep d'Aragó primer sense haver estat abans comte de Barcelona. Es parla que la primera línia és molt redundant, però a mi em sembla que és la més explicativa de totes tot i aquesta gran presència de dades:

Pere el Cerimoniós, II de València i d'Empúries, III a Catalunya i IV d'Aragó, dit també el del Punyalet ( 5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona ), comte de Barcelona i rei d'Aragó, València, Sardenya (1336-1387); rei de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i Duc de Neopàtria (1381-1388); comte d'Empúries (1386-1387).

tot i que el model està modificat per un servidor, si que veig algunes coses supèrflues com el dia de neixement i mort (que sempre es poden posar dins el text) així com dels numerals dels regnes o territoris menors com Empúries o Atenes i Neopàtria (però evidentment quins són menors?, en el cas d'Empúries pels d'allà serà molt important però segur que en el cas d'Atenes, que ara no hi és present, segur que no tenen tanta importància). Tenint en compte que els regnats en cadascun del regnes o territoris poden ser diferents, tot i que es comenta que s'haurien de posar per peeminença crec que seria un error: davant un rei que acumuli dos títols de rei què passa? quin posem abans? llavors si que hauriem de posar el cronològic? doncs fem-ho d'entrada i llestos.

En definitiva: personalment tinc un garbuix enorme. Per una banda veig clares unes coses i per l'altre... doncs també... Això si, oblidem-nos de centralismes i pensem que la viquipèdia en català és per a tot aquell ciutadà que conegui el català i per tant l'hauriem de fer el més fàcil i senzill possible. --Gcm 21:12, 9 gen 2006 (UTC)

Ací només és una part la que tira cap a casa, jo en cap moment he demanat el numeral de València, sinó el d’Aragó per a tots, que és l’històric.

En quant a la idea del cognom, és precisament el que vaig introduir en la contraproposta que vaig fer ahir, Pere d’Aragó, entenent Aragó com a cognom de la persona, no com a lloc del que és rei. I això no implica introduir cap dualitat Barcelona-Aragó, perquè els reis del casal de Barcelona es deien d’Aragó de cognom, així estan fetes les entrades als infants de la corona, i encara hui en dia hi ha persones que porten el cognom d’Aragó.

I en quant a la jerarquia dels títols, la preeminència sempre és rei-comte-duc, etc i dintre del mateix rang, el més antic, per això l’orde correcte dels títols és el que jo he posat. I finalment he d'insistir que el que opinen els d’Empúries, els de Barcelona, els de València o els d’Aragó és irrellevant, perquè estem parlant d’història no de política. --Andarella 16:08, 10 gen 2006 (UTC)

Jo no volia mostrar que eres tu el que volies una o altre numeració tirant cap a casa, sinó que és el que tothom fa i evidentment és el que no hauria de ser (i perquè no hi déu haver gaires historiadors aragonesos interessats en aquesta polèmica, que si no tindriem una nova visió...). Personalment sempre ha de valer més el d'Aragó que el de Barcelona, però recordem que per antiguitat és abans el de Barcelona. Hauria de ser potser així perquè és el més extens a la historiografia d'arreu del món.

No hauriem de fixar-nos tant en la jerarquia i potser si més en els territoris: situant-los cronològicament ens estalviariem moltes discussions. La història està feta per la gent, independentment del seu grau o distinció jeràrquica (i es que potser va fer molt més un comte que no pas un príncep o emperador).

i un apunt més. Recordem que el cogonom Aragó és pres pels comtes-reis del casal de Barcelona ja que el regne d'Aragó és el més important del dos, ells realment es deien Barcelona de cognom. Pensem que amb els Trastàmara al poder prenen altre cop el cognom Aragó, quan ells podrien ser Trastàmara, de Castella o anteriorment Borgonya. A Catalunya podem haver utilitzat una numeració però pensem que aquí hi consulta qualsevol persona que entengui el català o vulgui ampliar el seus coneixements, independentment dels seus orígens.--Gcm 19:52, 10 gen 2006 (UTC)

Solament un apunt històric, la numeració distinta i diferenciada dels reis d'Aragó i els comtes de Barcelona, tot i que ambdós títols recaiguessin en una mateixa persona des de la unió dinàstica amb Alfons el Cast, no és una qüestió (o problema, si voleu) historiogràfica, sinó històrica, ja que a Catalunya els comtes de Barcelona van mantenir la seva pròpia numeració, independentment de la que tinguessin en altres regnes que dominessin. En podeu veure un exemple evident a les Constitutions y altres drets de Cathalunya de 1702. manades publicar per Felip IV (és a dir Felip V de Castella) tal com consta a la mateixa portada. És d'aquest fet, que ara no sé si té parangó en els altres regnes i territoris de la Corona (crec que ocorria quelcom de similar a València i Sicília, no pas a Mallorca i Sardenya, però no ho sé del cert), que neix tot l'embolic i és per això que, tot i compartir en general les opinions d'Andarella, crec també que és necessari fer constar la numeració catalana (i si aquesta pràctica es donava en els altres regnes i territoris, també la numeració d'aquests altres territoris). Ara bé, cal tenir present, per exemple, que la numeració no és una ciència exacta, ans al contrari totalment humana, així, per exemple, semblaria absurd i que jo sàpiga ningú comptabilitza i enumera apart els reis d'Aragó com a comtes del Rosselló i la Cerdanya, títols clarament diferenciats del comtal de Barcelona (és per això que, com molt bé es va decidir, cal dir I, II o III a Catalunya i no de Catalunya), excepte si es volen llistar els comtes cerdans o rossellonesos. De tot plegat què cal deduir-ne? Al meu entendre, que la numeració diferenciada solament cal fer-la constar quan existeixi una tradició d'ús històrica (i no historiogràfica, com s'ha dit), deixant les numeracions historiogràfiques (els reis d'Aragó com a comtes d'Empúries, per exemple, o com a ducs d'Atenes i Neopàtria) per a les llistes pertinents (llistat dels comtes d'Empúries, llistat dels ducs d'Atenes i Neopàtria, per exemple). On fer-ho constar? D'això ja se n'ha parlat a bastament, però sembla que la primera línia de l'article seria el lloc adient per a aquesta mena d'informació. --CarlesVA (discussió) 11:42, 10 gen 2006 (UTC)

Mira per començar no em val que digues que els comtes de Barcelona continuaren amb la seua numeració, perquè a l’Edat Mitjana no hi havien numeracions, això és un invent modern per a quant els noms dels reis s'han repetit ja molt, per tant no és un problema històric, sinó historiogràfic. Per això a la portada de les Constitucions catalanes ja apareix, segle XVIII. A més és un cas significatiu, perquè les Constitucions van dirigides als catalans, i son un text d’afirmació constitucionalista en un moment com és el segle XVIII. També a València es va utilitzar el numeral valencià en certes ocasions, o per exemple als quadres del Saló de Reis del Palau de la Generalitat Valenciana. Però això son anècdotes. De tota manera en cap moment he negat que es faça constar el numerals català, només he dit que no pot anar en l’entrada, i que no és necessari que estiga al primer paràgraf. --Andarella 16:10, 10 gen 2006 (UTC)

Tranquil home, no cal ser tan vehement. Per començar és fals que a l'edat mitjana no s'utilitzessin els numerals. Si bé es cert que els reis no els usaven en la seva documentació ni per a ells ni per als seus avantpassats, a qui es referien pel parentiu, ja a les dues darreres centúries esdevé impossible identificar sense l'ajuda de numerals alguns monarques i poc a poc s'estén el costum de numerar-los. Te'n citaré alguns exemples, tant catalans com valencians.

L'edició dels Furs e ordinations fetes per los gloriosos reys de Aragó als regnícols del regne de València (València, Lambert Palmart, 1482), els furs s'ordenen pel monarca concedent i, com a font legislativa valenciana, hi apareixen els furs de Petrus primus, referit a Pere el Gran, i als Del rey en Pere segon, referit a Pere el Cerimoniós, o els Del rey n'Alfons lo terç, referits al Magnànim.
El mateix passa en l'edició de Germà Colon i Arcadi Garcia dels furs valencians (Barcino, Barcelona, 1970), on un breu epígraf previ al fur indica el monarca que el concedí. Evidentment hi apareixen Petrus II (el Cerimoniós), Alfonsus III (el Magnànim), Iacobus I, Iacobus II, en canvi Martinus i Ferdinandus (el Catòlic) (potser perquè Ferran I no va concedir cap fur? tot i que hi ha un altre Ferran que en va concedir, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, lloctinent de Carles l'Emperador (Ferdinandus, dux, locumtenens Caroli imperatoris, regis Hispaniae')
L'incunable de les Constitucions de Catalunya, de 1495 (Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1988), també enumera els monarques homònims, però segons el còmput barceloní: Jacme segon en la primera cort de Barcelona, Ferrando primer en la cort de Barcelona, Maria consort e loctinent general del rey don Alfonso quart en la cort de Barcelona (= el Magnànim), Alfons segon en la cort de Monsó (= el Franc)....
Un darrer exemple el trobem a les Cròniques d'Espanya de Pere Miquel Carbonell (Barcino, 1997), on, per exemple, per parlar de Joan I comença: Del rey don Joan primer, fill del rey En Pere terç i quan comença a parlar de Ferran I diu: Ferrando, primer de aquest nom, fill del rey Juan de Castella o, per no allargar-me, sobre el Magnànim, Alfonso ·IIII·, fill del rey don Ferrando.

Evidentment són fonts singulars, ja que són fonts jurídiques i, la darrera, cronística, però demostren que a l'edat mitjana va arribar a existir el costum de numerar (i diferenciadament) el comtes de Barcelona, els reis de València i els d'Aragó. És per tant, un fet històric, no historiogràfic. Ara bé, no sé si això és extrapolable als altres regnes. Desconec els usos sicilians i sards, i en relació a Mallorca no crec que existís una forma autònoma de numerar els seus monarques. Algú ho saps?

Tot plegat per què? Doncs per concloure que, d'acord amb Andarella (tot i que ell cregui que no), cal donar importància primer al sobrenom (que és el més distintiu i neutre, tot i que hi ha sobrenoms que no són compartits arreu) i després a la numeració del títol principal (Aragó fins a la unió dinàstica amb Castella i després Castella), però sense oblidar que les altres tradicions "numèriques" cal respectar-les i fer-les constar ja que són formes tradicionals usades i en ús i per tant, aporten informació, que al cap i a la fi és el que vol recollir la viquipèdia.

--CarlesVA (discussió) 15:17, 12 gen 2006 (UTC)

En primer lloc disculpes per semblar vehement, no era la intenció, i en realitat tot depèn de quin to poses en la lectura. A més a més constate que estem molt més d’acord del que podria semblar, així que intentem llimar arguments.

Quan deia que a l’Edat Mitjana no s’utilitzava el numeral, era òbviament tal com ho dius tu, un rei a si mateix, o un dels seus súbdits, o un rei a un avantpassat seu. Altra cosa son casos puntuals com els que exposes, que per cert, el més antic és de finals del XV, i que son sempre en lleis importants i pròpies d’un regne concret (per cert, que l’edició dels Furs d’Arcadi Garcia crec recordar que està basada en la de 1482, així que és la mateixa). Així dons constatem que a l’Edat Moderna ja comença a utilitzar-se el numeral en certes ocasions, però no em negaràs que son els historiadors contemporanis qui els utilitzen per tothom. Ara bé, em sembla que discutir sobre si el numeral és un fet històric o historiogràfic és prou irrellevant.

Així que anat al tema que ens ocupa, conclous que cal donar prioritat al sobrenom, i després al numeral del títol principal, reconeguent després que hi ha distintes numeracions segons el regne. On esta la diferència amb el que jo he dit? Jo no la veig. Per això torne a insistir en la contra proposta del dia 9 :

Entrada i primer paràgraf per als reis amb el mateix numeral arreu: Jaume el Conqueridor.

Jaume I d’Aragó, (1208-1276), dit el Conqueridor, rei d’Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d’Urgell, senyor de Montpeller (rei 1213-1276)

Entrada i primer paràgraf per als reis amb distint numeral: Pere el Cerimoniós.

Pere d’Aragó (1319-1387), dit el Cerimoniós, o el del Punyalet, rei d'Aragó (IV), de València(II), de Sardenya i de Mallorca, comte de Barcelona (III) i d’Empuries, Duc d'Atenes i de Neipàtria (rei1336-1387)

--Andarella 17:15, 12 gen 2006 (UTC)

Bàsicament d'acord. Es pot afegir a continuació: "Es sol anomenar com Pere IV d'Aragó, Pere III el Cerimoniós (a Catalunya) o, simplement, Pere el Cerimoniós".--VRiullop (parlem-ne) 17:53, 12 gen 2006 (UTC)

Estic d'acord amb Andarella, solament corregir-hi l'excés de majúscules (Duc) i no veig clar el tros final (''rei[[1336]]-[[1387]]''), per dues raons: pot donar-se el cas que un monarca no regni el mateix període arreu (Pere el Cerimoniós, per exemple, no fou rei de Mallorca fins que conquerí el regne), i per altra part queda com estranya l'expressió "rei 1XXX" i més tant al final, jo m'ho he hagut de llegir dues vegades. Tanmateix, jo mateix intento respondre'm els dubtes: per al primer dubte, la biografia pot donar les pistes addients; una altra solució seria posar els anys de regnat després del títol, però això fa carregós l'enunciat inicial i la idea de la proposta d'Andarella és "netejar" l'entrada (idea que comparteixo); posar els anys del regnat després del primer títol i suposar que són els mateixos per als altres títols excepte si s'indica el contrari potser seria una solució, tot i que no si duria a confusió; potser millor com està arà, on s'agrupen els títols segons els anys d'exercici i aquests s'indiquen després. Aquesta darrera potser em sembla la millor opció, aleshores el Cerimoniós quedaria:

Pere d’Aragó (1319-1387), dit el Cerimoniós, o el del Punyalet, rei d'Aragó (IV), de València (II) i de Sardenya i comte de Barcelona (III) (1336-1387), rei de Mallorca (1375-1387), duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387) i comte d'Empúries (1386-1387)

Cal tenir present, però, que la crida de l'article seria Pere el Cerimoniós.

D'aquesta manera es corregeix l'expressió final (rei1336-1387) que trobo poc afortunada. Aleshores Jaume I quedaria:

Jaume I d’Aragó, (1208-1276), dit el Conqueridor, rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell, senyor de Montpeller (1213-1276).... encara més curt i net. I la crida Jaume el Conqueridor.

Els afegits de Vriullop no els trobo necessaris. De l'enunciat i de la crida de la veu (Pere el Cerimoniós), ja queda clar que se'l pot dir Pere IV d'Aragó, Pere IV el Cerimoniós, Pere el Cerimoniós, Pere III el Cerimoniós, Pere II de València... Ja sé que per la mateixa regla de tres algú podria anomenar-lo Pere d'Aragó (tot curt), Pere de Sardenya o Pere d'Atenes, però crec que cal partir d'un nivell mínim de coneixements, altrament no acabaríem mai. Tota enciclopèdia pressuposa un nivell mínim de coneixements (sovint més alt que el que normalment es pressuposa aquí a la Viquipèdia, és la meva opinió).

Redactant aquest petit paràgraf m'adono que potser és confusiu començar per Pere d'Aragó, ja que tots els Pere reis d'Aragó aleshores començaran igual, creant certa confusió (el mateix passarà amb els Felip d'Àustria o Habsburg). Tot el problema ve del fet que a la Viquipèdia distingim entre la crida de l'article i aquesta "introducció" de l'article que a les enciclopèdies tradicionals formen un tot. Si recomano posar Pere IV d'Aragó tornem a tenir el problema de quina numeració és preeminent. Tot i que Andarella i jo estem d'acord que és l'aragonesa per als reis de la Corona d'Aragó i la castellana per als reis de la casa d'Habsburg (és dubtós el cas de Carles l'Emperador), aleshores tornem a obrir la capsa dels trons... Sempre he estat un cagadubtes. Ho sento, però el meu cervell ja no dóna per més.

--CarlesVA (discussió) 11:40, 13 gen 2006 (UTC)

La paraula rei la vaig afegir a última hora perquè em vaig adonar que es podia confondre els anys de vida amb els de regnat, també podia ser (rei entre 1336 i 1387), però no és una part clau de la proposta. Pense que no cal posar els anys de regnat a cada regne al primer paràgraf, ja que per exemple al Cerimoniós s’explica més endavant quant va accedir als trons de Mallorca, Atenes i Neopàtria, i els anys de regnat sempre son com a rei de la Corona d’Aragó, sense tenir en compte els regnes que la formen en cada moment, però ja dic que per mi això és igual. En qualsevol cas, quant més net i clar siga el primer paràgraf millor, i a més a més afegeix el problema de desordenar els títols.

Per cert, una puntualització, Jaume I no és rei de Mallorca i València des de 1213, precisament és el fundador, per tant 1231 i 1238 respectivament.

En l’altre assumpte, estic d’acord, el més correcte seria Pere IV d’Aragó, però això obriria de nou el conflicte artificial sobre els numerals, i ja he proposat que d’Aragó estiga com a cognom de la persona, no com a regne del rei. --Andarella 17:01, 13 gen 2006 (UTC)

En aquesta pàgina ( http://www.arxiuadg.org/annex/rubriques.htm ) es poden trobar les transcripcions de part dels documents de l'Arxiu Diocesà de Girona. A banda que es pot veure l'ordre dels títols en les pròpies intitulacions dels reis (p. ex. el 153: nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone...), en els regestos els reis es troben indicats pel numeral d'Aragó, sense més, ja que aquest és el que dóna la intel·ligibilitat principal en el món historiogràfic ibèric en general (p. ex.: Alfons II (per al Cast), Pere II (per al Catòlic), Jaume I (per al Conqueridor)...). Per no causar els problemes amb el numeral, crec que la proposta d'Andarella és la millor i també cal uniformitzar les denominacions en les pàgines de desambiguació, és a dir si busques Alfons II apareix: Alfons el Benigne (1299-1336). Alfons II de València Alfons el Cast (? - 1196), Alfons II d'Aragó Alfons el Franc (1265-1291), Alfons II de Catalunya I si busques Pere II apareix: Pere el Catòlic (Pere I de Barcelona i II d'Aragó) Pere el Gran (Pere II de Barcelona, III d'Aragó i I de València) Pere el Cerimoniós (Pere III de Barcelona, IV d'Aragó, II de València, I de Mallorca) Caldria uniformitzar-los tots de la mateixa manera que està Pere II, jo crec que en l'ordre Aragó (títol preeminent i cognom), Barcelona, València. --Historiadorvalencià07:02, 14 gen 2006 (UTC)

Presa de decisió sobre el primer paràgraf

Hola, ja fa molts dies que no participa ningú en aquesta discussió, per això pense que és hora de recapitular i prendre una decisió. Està ja més que clar que per estalviar confusions l’entrada dels reis de la Corona d’Aragó (els del Casal de Barcelona, però també els Trastàmara), ha de ser el nom i el sobrenom. Per això, seguint l’exemple que hem estat utilitzant sempre del Cerimoniós quedaria: Pere el Cerimoniós

El que no ha quedat clar és l’assumpte del primer paràgraf de cada article, el que diu qui és la persona, d’on és rei, etc. A l’última proposta que vaig fer se li ha esmenat que no queda bé el final (rei 1336-1387) i que és pot afegir després que és conegut com a Pere III, etc... Bé, és pot deixar clar al llarg de l’article, però ara estem parlant del primer paràgraf. En definitiva, per afinar-ho més, propose el següent:

Pere d’Aragó (1319-1387), dit el Cerimoniós, o el del Punyalet, rei d’Aragó (IV), de València (II), de Sardenya i de Mallorca, comte de Barcelona (III) i d’Empuries, duc d’Atenes i de Neopàtria. (rei de la Corona entre 1336 i 1387)

Recordeu que d'Aragó és el cognom de la persona, que els títols estan ordenats per l’ordre jeràrquic correcte, que el numeral va només on hi ha diferències segons territoris, i que els anys de regnat són com a rei de la Corona d'Aragó, independentment dels regnes concrets que la conformen en cada moment. Aquesta és la meua proposta final. Ara espere per a què dieu si esteu d’acord o ho esmeneu, però que quede clar que açò no és cap votació, seria impensable fer-ho així, sinó una discussió sobre com fer bé les coses. Gràcies. --Andarella 17:35, 21 gen 2006 (UTC)

...recapitulem doncs... Diem que per evitar confusions utilitzem el sobrenom per introduir els reis de la Corona d'Aragó, ja siguin d'una dinastia o de l'altre. Però aquests sistema nomès ha de funcionar per aquest regne? en els altres utilitzarem el normal, que serà el dels numerals? Veient això ja ens trobem amb un error fonamental: la possibilitat de que hi hagi més d'un sobrenom com el cas que esmentes, Pere el Cerimoniós o Pere el del Punyalet. Amb Joan I ens trobarem el mateix, el Caçador o l'Aimador de tota gentilesa. Tot i que accepto que n'hi ha de més utilitzats que altres.

trobo bé començar l'article amb el seu nom i cognom autèntic: Pere d'Aragó en aquest cas. Però no trobo gens bé la teva proposta de posar tan sols el anys com a rei de la Corona. Segueixo pensant que si han de figurar els anys que hi figurin els de tots els territoris que tenia sota el seu poder, i a més aquests organitzats de forma cronològica. Tu proposes l'ordre d'importància però pels catalans és igual d'important el títol de comte de Barcelona que el de rei d'Aragó. Observant altres viquipèdies nomès posen el títol principal del regne al qual pertany el rei, i potser nosaltres ens liem massa amb els territoris i títols menors (i perdoneu-me per utilitzar aquesta expressió que a mi tampoc m'agrada però que expressa tant). Potser la solució seria posar:

Pere d’Aragó, dit el Cerimoniós o el del Punyalet ( Balaguer 1319 - Barcelona 1387 ), rei de la Corona d'Aragó (1336-1387).

una proposta nova: nom i cognom, el sobrenom, les dates i llocs de naixement i defunció, títol principal i dates d'aquest títol. El primer paràgraf ja estaria i quan parlem de l'ascens a la corona llavors podem parlar dels diferents títols que concentra en les seves mans i els diferents numerals. una nova opció, tot i que a mi tampoc no em fa molt el pes. Ara, el primer paràgraf ha de ser tant curt? en les altres viquipèdies sovint s'allarga força dient els títols, de qui és fill i a qui se succeix.

les negretes les deixo per una altra discussió però trobo que recalquen molt bé la importància dels títols. Al meu gust hi anirien al títol i als anys..., així ho estic fent en els articles que creo però ja direu el què?

salut, estaré atent...--Gcm 15:39, 24 gen 2006 (UTC)

Per a mi, la proposta d'Andarella és acceptable. Ja he dit el que pensava i el meu punt irrenunciable era que al costat de Pere IV s'havia d'explicar immediatament que també és Pere III. Per tant, dono per bona la proposta. Altres qüestions com els anys de regnat, altres noms o el que sigui, tenim tot un article per endevant per explicar-ho.--VRiullop (parlem-ne) 22:15, 25 gen 2006 (UTC)

Per a mi, la proposta d'Andarella és també acceptable. Potser hi inclouria el suggeriment de Gcm d'afegir els llocs de naixement i defunció al costat dels anys. Solament una observació: l'expressió rei de la Corona entre .... i ..... em sembla poc afortunada, potser hauríem d'acceptar com al·ludeix Vriullop, que aquestes informacions es donaran més endavant, dins l'article, i per tant proposaria eliminar-ho (com a mínim tal com ja està; crec que ja havia expressat i argumentat la meva opinió sobre incloure aquesta dada al final de l'enumeració de títols). --CarlesVA (discussió) 11:40, 30 gen 2006 (UTC)

M'acabo de llegir tota aquesta discussió i no estic d'acord en diverses coses:

1) Els reis haurien de començar amb nom + sobrenom. Per exemple, Pere el Cerimoniós o Jaume el Conqueridor. Aquest és el nom amb que tothom els coneix, siguis de Catalunya, Aragó, València o d'on siguis. Intercalar "d'Aragó" allà al mig només lia i confón a la gent. Per un rei poc conegut passi, però per un de molt conegut com el Conqueridor és molt diferent veure Jaume I el Conqueridor (a tothom li sona) o Jaume I d'Aragó (un desconegut). Després es poden posar els numerals de cada territori segons convingui (en el cas que el numeral sigui únic es pot posar entre el nom i el sobrenom com a Jaume I el Conqueridor).

2) S'haurien de posar tots els títols i tots els anys. No només "rei de la Corona d'Aragó", ja que una persona pot entrar en aquell article buscant el comte d'Empúries o el duc de Neopàtria i això hauria d'estar al primer paràgraf. Al costat de cada títol hi hauria d'haver els anys de regnat (si els anys són els mateixos per a tots els títols es poden posar al final). Això és important. Un parèntesi amb els anys no ocupa gaire i permet situar-lo en el temps.

3) Coses secundàries:

Els dies de naixement i mort no s'haurien de posar, només l'any. Després ja s'explicarà a l'article quin dia va nèixer. I s'hauria de posar primer el lloc i després l'any.

Els títols haurien d'anar per ordre cronològic de l'any d'inici de regnat, així són més fàcils de seguir.

A ser possible també s'hauria de posar a qui va succeir, encara que això a vegades pot ser difícil amb tants de títols diferents.

Crec que les negretes ajuden, també s'haurien de posar.

Resumint, jo proposo que es posi així:

Pere el Cerimoniós, II de València i d'Empúries, III a Catalunya i IV d'Aragó, dit també el del Punyalet (Balaguer, 1319 - Barcelona, 1387), rei d'Aragó, València i Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387); rei de Mallorca (1375-1387); duc d'Atenes i Neopàtria (1381-1387); comte d'Empúries (1386-1387).

En menys de dues línies hi és tot. El nom, Pere el Cerimoniós, que permet d'identificar-lo fàcilment. Els numerals de cada territori perquè ningú es senti discriminat. Naixement i mort. Tots els títols i tots els anys. No sé què més voleu?

--Sax 18:15, 30 gen 2006 (UTC)

Se m'ha acudit una variant que també podria funcionar:

Pere el Cerimoniós, dit també el del Punyalet (Balaguer, 1319 - Barcelona, 1387), rei d'Aragó (IV), València (II) i Sardenya i comte de Barcelona (III) (1336-1387); rei de Mallorca (1375-1387); duc d'Atenes i Neopàtria (1381-1387); comte d'Empúries (II) (1386-1387).

Així, lligant amb la proposta d'Andarella, no es repeteix "d'Aragó, de València,..." dues vegades. --Sax 18:22, 30 gen 2006 (UTC)

Totalment d'acord amb la proposta de Sax, en dues línies ho expliquem gairebé tot i, personalment, crec que és una proposta molt més imparcial: els territoris sota el seu domini hi han de ser tots, no nomès el més gran. Personalment m'agrada més la primera de les seves propostes: i es que els numerals entre parèntesi no són gaire del meu agrat. I potser sí que ens podriem menjar el seu cogonom per no embolicar més la troca, sobretot quan ja hem acceptat que la pàgina principal i primària de cada rei serà la del seu sobrenom. Salut.--Gcm 18:33, 30 gen 2006 (UTC)

També recolzo el que diu en Sax. No és qüestió de què hi hagin de ser tots i no només els grans sinó que tal i com estudiem la història a Catalunya, sinó, els catalans ens farem un merder de Cal Déu entre els diferents personatges i en dos dies tornarà ha estar modificat tot per algú altre. Hi ha una cosa que no entenc: això de què d'Aragó sigui el cognom. La casa era de Barcelona, el llinatge aragonès es va estroncar en casar-se una dona aragonesa amb un home català sent d'heretatge preferent els masculins. Per mi, el "Aragó" inicial hi afegeix confusió més que no ajuda. Llull · (vostè dirà) 18:49, 30 gen 2006 (UTC)

En el cas de la Corona d'Aragó el llinatge del Casal de Barcelona (de cognom Barcelona) va passar a ser el casal principal del regne pel casament de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó. En aquesta situació el casal de Barcelona va passara dir-se de cognom Aragó per mostrar la supremacia del regne d'Aragó per davant del comtat de Barcelona. A partir d'aquell moment el títol acceptat arreu d'Europa era el de rei d'Aragó. Per això el casal de Barcelona passa a dir-se Aragó de cognom a partir d'aquell moment, conservant el cognom del títol principal.

El matrimoni d'una reina amb algú altre no suposa la pèrdua necessària del llinatge: així a Anglaterra Isabel II és Windsor com també ho serà el seu successor (i hauria de ser Hannover, ja que el seu marit Felip d'Edimburg és Hannover de cognom), o la mateixa Elionor de Borbó si és reina segur que el seu fill mantindria el cognom Borbó (i es que si Froilán de Marichalar arribés a regnar se li canviaria l'ordre dels cognoms per mantenir el llinatge). La pèrdua de llinatge es déu a moltes més coses que la fi de la primacia del mascle.--Gcm 19:08, 30 gen 2006 (UTC)

Criteri per als Austries i Borbons

Holes! Sobre el que proposa Andarella pels austries o pels borbons jo opine de la següent manera... A tots els reis se'ls ha de posar el títol més conegut i, alhora, el més correcte històricament parlant. Així, per exemple, no trobe correcte parlar de Carles I d'Espanya, ni Felip II d'Espanya, sinò Carles I de Castella i Felip II de Castella. El títol de "rei d'Espanya" ho hauriem d'aplicar únicament als borbons, concretament a partir de Ferran VI d'Espanya, el successor de Felip V de Castella, el primer borbó, i saltant-nos Lluís I de Castella, també. Encara que, a més a més, també existeix el criteri de posar-lo pel numeral del títol de domini territorial coincident amb l'àmbit lingüístic català (que a partir de Ferran el Catòlic és el mateix per a tots els països de la Corona d'Aragó). Així, per exemple, Felip V de Castella és Felip IV d'Aragó, i Felip II de Castella és Felip I d'Aragó. Així que, o bé podem tirar pel títol més conegut, o bé podem tirar pel títol coincident amb el nostre àmbit lingüístic territorial. --Joanot Martorell ✉ 20:39, 8 gen 2006 (UTC)

Estic d'acord amb els Àustria, però continue creient que hauria de posar-se el malnom en concordança amb els reis de la Corona d'Aragó. Si es posa Jaume I el Conqueridor i no Jaume I d'Aragó, per què posar Felip II de Castella i no Felip II el Prudent? En tot cas es pot optar per l'opció de dir-los a tots pel títol preeminent (Aragó i Castella) o una doble consideració: els d'Aragó només amb malnom i els de la Monarquia Hispànica (1516-1715) i Espanya (1715-...)amb el títol principal (Castella i després Espanya). En quant als Borbó Felip V l'Animós ja pot ser considerat Felip V d'Espanya a partir de 1715, amb la derrota de Catalunya en la guerra de Successió, ja que a partir d'eixa data no és Felip IV ni d'Aragó ni de València ni de Catalunya, ja que jurídicament aquests regnes han sigut abolits pels respectius Decrets de Nova Planta. Així doncs, la major part del regnat de Felip V fou "d'Espanya" (1715-1724, 1724-1746, 31 anys de 46) i el breu regnat de Lluís I (1724) és sens dubte "d'Espanya".?Historiadorvalencià 11:00, 9 gen 2006 (UTC)

És a dir, que Felip II de Castella és el més correcte, però Pere IV d’Aragó no ho és? Per a mi ha d’haver-hi un criteri únic, o bé Felip II de Castella i Pere IV d’Aragó, o bé Felip el Prudent i Pere el Cerimoniós, però diferenciar criteris segons el gust del consumidor no em sembla seriós. --Andarella 12:54, 9 gen 2006 (UTC)

No es tracta de modificar criteris a gust del consumidor. Després de mirar atentament els reis presents a la Viquipèdia personalment crec que la forma més correcta per tal de triar un criteri únic es: Pere IV d'Aragó el Cerimoniós... Felip II de Castella el Prudent... Carles IV d'Espanya el Caçador... ja que si no es posa el títol preeminent en l'entrada causa greus problemes d'enteniment per a algú que no siga expert en història, és a dir, si tu cerques "Luis I" trobes: Luis I de Baviera, Luis I el Piadoso, Luis I de España, Luis I de Hungría, Luis I de Nápoles, Luis I de Portugal, on si no saps molt d'història pots trobar el rei que busques per la localització; en canvi el que presenta problemes és Lluís el Pietós que és de França (o dels francs).

Però si el numeral i el títol preeminent causa tant de problema des de la perspectiva catalanista sempre es pot recórrer a treure'ls perquè són suficientment coneguts només amb el sobrenom, almenys moltíssim més que en els posteriors reis, però treure el numeral en els de la Monarquia Hispànica i d'Espanya és una greu errada perquè els fa inintel·ligibles. --Historiadorvalencià 14:28, 9 gen 2006 (UTC)

Precisament la meua primera proposta, per a tots els reis, va ser Jaime I d'Aragó, el Conqueridor. Com que sembla que per raons fora de la historiografia això no pot ser per al Casal de Barcelona, almenys estaria bé per a la resta, per tant Felip II de Castella el Prudent per als Àustria i Ferran VII d'Espanya, el Desitjat per als Borbó. --Andarella 17:47, 9 gen 2006 (UTC)

Per cert, mai vaig sentir el malnom per a Felip V de Castella com a "l'Animós", sinò com "el Socarrat". --Joanot Martorell ✉ 19:03, 9 gen 2006 (UTC)

les estadístiques i les contribucions

recomano visitar sovint les estadístiques de la viquipèdia, s'aprén molt sobre el projecte. A banda de l'eterna polèmica sobre quantitat/qualitat, observo que més de 350 usuaris han editat més de 10 cops, en un increment creixent. Però són pocs respecte el total: hi ha moltíiiissima més gent que mira la viquipèdia `però no hi contribueix. Crec que gran part d'aquests no ho fan perquè no saben com. He proposat a la discurssió sobe el portal de la taverna, i repeteixo aquí, que cal una secció de consells. Han de saber que poden fer tasques senzilles de manteniment, traduir articles i usar les pàgines especials per trobar links vermells de temes que dominen. Podríem substituir el truc per aquesta secció?--barcelona 22:37, 8 gen 2006 (UTC)

Avaluació i qualificació d'articles

Quan es van crear les seccions d'avaluació i de qualificació, inicialment van tenir força èxit, amb uns quants articles proposats i un nivell de feedback raonable per part dels altres viquipedistes. Darrerament, però, sembla que la cosa hagi mort. No es proporsen nous articles, no es valoren ni comenten els proposats i fins i tot alguns viquipedistes semblen haver "abandonat" les seves pròpies propostes. Crec que hauríem de potenciar aquestes seccions (no sé, fer-ne més publicitat?) perquè són un bon motiu per millorar la qualitat global de la Viqui. --Oersted 13:04, 10 gen 2006 (UTC)

I ara una cosa completament diferent...

Hola :-) M'han enviat un enllaç a la uncyclopedia, he rigut una bona estona;

A riure que són dos dies :-D Joanjoc (discussió) 22:43, 12 gen 2006 (UTC)

És boníssim. Com m'he partit el cul!!! sobre tot en el de Polaquia i Valencian Country. --Pepetps (Podem discutir-ho) 19:29, 13 gen 2006 (UTC)

Wikinews

Avui, navegant per les Wikinews, he anat a l'apartat de propostes de noves llengues. Allà hi havia el català, amb 15 vots, només superat pel xinès amb 16.

I, segons m'ha semblat entendre, deien que havíem de començar traduïnt aquests articles. Proposo que tots fem l'esforç de traduir-los, i que, qui ho sàpiga, digui que s'ha d'escriure en cada pàgina de la llista.

Jo, per exemple, tinc vàris dubtes:

He fet bé de canviar el nom de Cantina per el de Taverna?

La sala de redacció què és? Com el Portal Viquipedista però de Wikinews?

Moltes gràcies, a veure si per fi obrim el projecte de les Viquinotícies.

Jo ja he traduït el Template:Ca.wikinews Fonts (traduïda de l'anglesa), Template:Ca.wikinews La taverna (traduïda de la castellana) i La taverna; per favor, que algú ho revisi per si ho he fet malament. --Aljullu 14:36, 18 gen 2006 (UTC)

He canviat l'estil de la taverna per un d'idèntic a la de la Viquipèdia, ja que Viquinotícies de cada llengua està feta com la seua respectiva viquipèdia. Només caldria canviar el color de fons de pàgina per un de groc però no sé com fer-ho. Intentaré ajudar-te a traduir més articles. --Pepetps (Podem discutir-ho) 16:28, 20 gen 2006 (UTC)

He creat la pàgina d'administradors, per el moment no he posat a ningú a la llista, i he demanat que es discuteixi a La taverna els requisits. Gràcies per col·laborar Pepetps com més siguem abans podrem tenir unes Viquinotícies en català.--Aljullu 19:48, 20 gen 2006 (UTC)

Em defenc amb l'anglés força bé, però no acabo d'entendre que s'ha de fer. Si necessiteu ajut m'ho dieu. --Tonipares 10:58, 28 gen 2006 (UTC)

Tonipares el que tu has de fer és anar traduïnt totes aquestes pàgines (les vermelles, s'entén) al català, perquè un cop totes estiguin traduïdes podrem avisar-los per tenir unes Viquinotícies pròpies, a la dreta de cada pàgina tens la referència en anglès, que la pots buscar desde les Wikinews angleses. Tingues en compte que no s'ha de traduïr literalment, sinó traduïr només els patrons, per exemple Template:Ca.wikinews La taverna no es podia traduïr tot de la anglesa perquè hi havia missatges, només s'havia de crear la pàgina perquè servís per a la catalana.--Aljullu 18:35, 28 gen 2006 (UTC)

Terrible notícia per a la Viquipèdia

http://www.24horaslibre.com/tecnologia/1138040972.php

No es pas tan terrible. Sembla ser que el que explica aquest enllas no es gaire precis. de.wikipedia.org ha estat sempre funcionant, nomes s'ha tancat www.wikipedia.de Xevi 23:17, 24 gen 2006 (UTC)

Aquì es pot llegir la notícia en castellà: Corte ordena desligar dirección Internet alemana de Wikipedia --Julián Ortega Martínez

Silvia, je t'aime - escriu-me 22:28, 31 gen 2006 (UTC)

Correctors ortogràfics incrustats?

Hola, avui m'he instal·lat un corrector ortogràfic incrustat al navegador (ispell) de Softcatalà, cada cop que escrigui alguna paraula incorrecta a la Viquipèdia aquesta es tornarà de color vermell, sembla útil per un desastre ortogràfic com jo... Vosaltres en feu servir cap? En coneixeu cap per a Firefox? Seria útil escriure'n les instruccions d'instal·lació a una pàgina d'ajuda la Viqui? --Razor Ramon HG 20:51, 28 gen 2006 (UTC)

Hola :-) Jo utilitzo des de fa temps l'SpellBound per al Firefox i Windows. He deixat a ; Viquipèdia:Trucs com me'l vaig instal·lar jo... pot ser que varii un xic la instal·lació depenent del sistema operatiu... --Joanjoc (discussió) 21:19, 29 gen 2006 (UTC)

Oh no el coneixia aquest, doncs me l'instalaré al Firefox (a Linux) i escriuré les instruccions d'instal·lació a Trucs, i també les del ispell pel Konqueror --Razor Ramon HG 21:38, 29 gen 2006 (UTC)

Jo el vaig instal·lar, també, però no em funciona. De vegades em passa. La recomanació que donen (per si algú ho vol provar) és esborrar el perfil i reinstal·lar (a mi no em va funcionar) --Vedranell 18:39, 2 feb 2006 (UTC)

Si el vas instal·lar al Linux, llavors no és tant simple, els permissos d'usuari son el problema, vaig escriure les instruccions per a Linux a Viquipèdia:Trucs --Razor Ramon HG 18:48, 2 feb 2006 (UTC)

Ara mateix ho miro, gràcies. --Vedranell 18:56, 2 feb 2006 (UTC)

Wikiquotes

Vaig deixar un missatge a la Taverna de Wikiquotes, però com que està tan abandonada no respont ningú. Volia preguntar que en català com es diu el projecte, Wikiquote, Wikiquotes, Viquicita o Viquicites? Perquè creant categories he tingut problemes.--Aljullu 18:47, 31 gen 2006 (UTC)