Vladímir Nabókov

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Vladímir Nabokov)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaVladímir Nabókov
Vladimir Nabokov 1973.jpg
Naixement 10 d'abril de 1899
Sant Petersburg
Mort 2 de juliol de 1977 (78 anys)
Montreux
Alma mater Trinity College
Ocupació Escriptor
Cònjuge Vera Nabókova
Premis

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Vladímir Vladímirovitx Nabókov, en rus: Владимир Владимирович Набоков AFI / vlɐˈdʲimʲɪr nɐˈbokəf / (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en rus), Sant Petersburg, 22 d'abril de 1899Montreux, 2 de juliol de 1977) fou un escriptor russoamericà. Va escriure els seus primers treballs en rus, però aviat va sobresortir internacionalment gràcies a les seves novel·les magistralment escrites en un anglès ric en exquisides descripcions detallistes. La seva obra més coneguda, de vegades considerada una de les novel·les més importants del segle XX, fou Lolita (1955). També va fer contribucions significatives a la lepidopterologia, la ciència que estudia les papallones. A més a més, també és conegut per la creació de problemes d'escacs.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Façana de la casa on va néixer Nabókov

Vladímir Nabókov va néixer el 22 d'abril de 1899, tot i que segons el calendari julià imperant a la seva Rússia natal va néixer un 10 d'abril, i posteriorment es va calcular la correspondència erròniament al 23 d'abril. Va ser el fill més gran de Vladímir Dmítrievitx Nabókov i Ielena Ivànovna Rukavíxnikova.

Va transcórrer la seva infantesa en el si d'una família aristocràtica de Sant Petersburg, fins a l'esclat de la revolució de febrer de 1917. Va ser llavors quan va haver d'emigrar primer a Crimea i després a l'Europa occidental.

Posteriorment tornà a emigrar, aquest cop a Anglaterra, on va estudiar llengües romàniques i eslaves. Un cop graduat s'establí a Berlín, a on escrigué novel·les i poesia sota el pseudònim de Vladímir Sirin. El 1925 contrau matrimoni amb Vera Slónim (amb qui tindria un fill, Dmitri, el 1934).

El 1922 mor el pare de Nabókov, assassinat pels monàrquics russos. Aquest fet es reflectiria a la seva obra, com per exemple, en el cas de Pale Fire (traduït com a Foc pàl·lid), on John Sade és confós amb el rei de Zembla i és assassinat.

El 1937 Nabókov i la seva família deixen Berlín i s'instal·len a París. Però de nou els conflictes armats, en aquest cas l'avanç de les tropes nazis, els forcen a emigrar als Estats Units d'Amèrica l'any 1940. Més tard, arran de la II Guerra Mundial, el seu germà, Serguei mor en un camp de concentració.

Els anys a Amèrica els dedica intensament a la literatura, a l'ensenyament (de rus, entre altres matèries) i a la lepidopterologia. El 1945 obté la ciutadania estatunidenca.

Amb el gran èxit Lolita es permet tornar a Europa i dedicar-se a l'escriptura. Els seus darrers anys, des de 1960, els visqué a Montreux, a Suïssa.

Nabókov i la lepidopterologia[modifica | modifica el codi]

Col·lecció de papallones.

La ciència que estudia les papallones i altres lepidòpters fou molt més que un passatemps per a Nabokov. Fou el responsable de la col·lecció al museu de Zoologia comparada de la Universitat Harvard durant els anys 1940. Va escriure articles científics de gran nivell tècnic. Va descobrir el gènere Echinargus, de la família dels Lycaenidae.

Nabókov i els escacs[modifica | modifica el codi]

Va ser un gran aficionat al joc dels escacs. En algunes de les seves obres va incloure escenes de jugadors, amb la descripció de problemes i tàctiques.

El 1930 va escriure "Zaschita Luzhina" (La Defensa Luzhin) que posteriorment (2000) va ser portada al cinema amb el títol de "The Luzhin Defence" dirigida per Marleen Gorris i protagonitzada per John Turturro i Emily Watson, basada en la vida del comte alemany Curt von Bardeleben.[1] En la primera adaptació cinematogràfica de “Lolita” (Stanley Kubrick 1962) protagonitzada per Sue Lyon i James Mason hi ha una escena on Humbert (James Mason) juga una partida amb Charlotte Haze (Shelly Winters).[2]

L'any 1970 va ser convidat per l'equip americà per dissenyar problemes per les competicions internacionals, i en el seu llibre "Poems and Problems" va incloure un dels més coneguts "Mate in 2".[1] En el seu moment va escriure que "dissenyar problemes en certa manera demana per part del creador les mateixes virtuts que son característiques de totes les arts de l'escriptura".[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

Ficció[modifica | modifica el codi]

Novel·la en rus[modifica | modifica el codi]

  • (1926) Maixenyka (Машенька)
  • (1928) Korol, dama, valet (Корque оль, дама,i валет)
  • (1930) Zaixtxita Luzhina (Защита Лужина) (adaptat al film The Luzhin Defence el 2001)
  • (1930) Sogliadatai (Соглядатай)
  • (1932) Podvig (По
  • двиг)
  • (1932) Kamera Obskura (Камера Обскура)
  • (1936) Ottxianie (Отчаяние) (Desesperació)
  • (1938) Priglaixenie na kazn' (Приглашение на казнь)
  • (1938) Dar (Дар)
  • (Novel·la no publicada, escrita el 1939) Volxebnik (Волшебник)

Novel·la en anglès[modifica | modifica el codi]

  • (1941) The Real Life of Sebastian Knight
  • (1947) Bend Sinister
  • (1955) Lolita
  • (1957) Pnin
  • (1962) Pale Fire
  • (1969) Ada or Ardor: A Family Chronicle
  • (1972) Transparent Things
  • (1974) Look at the Harlequins!
  • (1977) The Original of Laura (inacabat/no publicat)

Col·leccions d'històries curtes[modifica | modifica el codi]

  • (1929) Vozvrashchenie Chorba. Quinze històries curtes i vint-i-quatre poemes, en rus.
  • (1947) Nine Stories
  • (1956) Vesna v Fial'te i drugie rasskazy
  • (1958) Nabokov's Dozen: A Collection of Thirteen Stories
  • (1966) Nabokov's Quartet
  • (1968) Nabokov's Congeries
  • (1973) A Russian Beauty and Other Stories
  • (1975) Tyrants Destroyed and Other Stories
  • (1976) Details of a Sunset and Other Stories
  • (1995) The Stories of Vladimir Nabokov (o The Collected Stories) -- col·lecció completa de totes les històries curtes.
  • (2005) Cloud, Castle, Lake

Drama[modifica | modifica el codi]

  • (1938) Izobretenie Val'sa
  • (1974) Lolita: A Screenplay
  • (1984) The Man from the USSR and Other Plays

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • (1916) Stikhi. Seixanta poemes en rus.
  • (1918) Al'manakh: Dva Puti. Dotze poemes en rus (vuit més d'en Andrei Balashov).
  • (1922) Grozd. Trenta-sis poemes en rus.
  • (1923) Gornii Put'. Cent vint-i-vuit poemes en rus.
  • (1929) Vozvrashchenie Chorba. Inclou 24 poemes en rus.
  • (1952) Stikhotvoreniia 1929–1951. Quinze poemes en rus.
  • (1959) Poems. Més tard incorporat a Poems and Problems.
  • (1971) Poems and Problems
  • (1979) Stikhi. Dos-cents vint-i-dos poemes en rus.

No ficció[modifica | modifica el codi]

Criticisme[modifica | modifica el codi]

  • (1944) Nikolai Gogol
  • (1963) Notes on Prosody (més tard aparegué a Eugene Onegin.)
  • (1980) Lectures on Literature
  • (1980) Lectures on Ulysses.
  • (1981) Lectures on Russian Literature
  • (1983) Lectures on Don Quixote

Obra autobiogràfica[modifica | modifica el codi]

  • (1951) Conclusive Evidence: A Memoir
  • (1954) Drugie Berega (Другие берега, "Other Shores")
  • (1967) Speak, Memory: An Autobiography Revisited - revisió estesa de Conclusive Evidence.
  • (1973) Strong Opinions.
  • (1979) The Nabokov-Wilson Letters
  • (1984) Perepiska s Sestroi (correspondència amb sa germana)
  • (1987) Carrousel.
  • (1989) Selected Letters

Lepidopterologia[modifica | modifica el codi]

Un original inèdit[modifica | modifica el codi]

L'abril de 2008, Dmitri Nabókov, fill i marmessor literari de l'escriptor, va comunicar a la premsa la seva decisió de publicar una novel·la inacabada del seu pare.[3] El manuscrit, titulat The Original of Laura, consta de 138 fitxes, l'equivalent d'unes 30 pàgines manuscrites.[4] A la seva mort, Nabókov havia deixat instruccions per tal que el manuscrit fos destruït; la seva vídua, però, va optar per conservar-les.[5]

Traduïdes al català[modifica | modifica el codi]

  • Pnin (Edicions 62, 1968, 1992, 1999) (RBA, 2013)[6]
  • Parla, memòria: Una autobiografia reviscuda (Edicions 62, 1986, 2000)
  • Ada o l'ardor: Una crònica familiar (Edicions 62, 1987) (Avui, 1995)
  • Foc pàl·lid (Edicions 62, 1992; RBA, Assumpta Camps -anotacions- i Josep Maria Jaumà -poema-, 2014)[7]
  • Lolita (EDHASA, 1987) (Proa, 1995, 2002, 2009)
  • L'encantador (EDHASA, 1987) (Ediciones B, 2000)
  • L'original de Laura: Morir és divertit (Edicions 62, 2010)

Obres sobre Nabókov[modifica | modifica el codi]

Biografies[modifica | modifica el codi]

  • Boyd, Brian. Vladimir Nabokov: The Russian years. Princeton, N.J.: Princeton University Press, 1990. ISBN 0-691-06794-5 (hardback) 1997. ISBN 0-691-02470-7 (paperback). London: Chatto & Windus, 1990. ISBN 0-7011-3700-2 (hardback)
  • Boyd, Brian, Vladimir Nabokov: The American years. Princeton, N.J.: Princeton University Press, 1991. ISBN 0-691-06797-X (hardback) 1993. 0-691-02471-5 (paperback). London: Chatto & Windus, 1992. ISBN 0-7011-3701-0 (hardback)
  • Proffer, Elendea, ed. Vladimir Nabokov: A pictorial biography. Ann Arbor, Mich.: Ardis, 1991. ISBN 0-87501-078-4 (col·lecció de fotografies)

Lepidopteria[modifica | modifica el codi]

  • Johnson, Kurt, and Steve Coates. Nabokov's blues: The scientific odyssey of a literary genius. New York: McGraw-Hill. ISBN 0-07-137330-6.
  • Sartori, Michel, ed. Les Papillons de Nabokov. Lausanne: Musée cantonal de Zoologie, 1993. ISBN 2-9700051-0-7.
  • Zimmer, Dieter. A guide to Nabokov's butterflies and moths. Privately published, 2001. ISBN 3-00-007609-3 (Plana web)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Vladimir Nabokov, écrivain et passioné d'echecs» (en francès), 03-08-2015. [Consulta: gener 2017].
  2. Vargas Comsille, Hugo. «Vladimir Nabokov: ajedrez con mariposas» (en castellà), 13-12-2016. [Consulta: gener 2017].
  3. Nabokov's last work will not be burned Kate Connolly (2008.07.31)
  4. Vladimir Nabokov, A Bibliography of Criticism, per Dieter E. Zimmer, amb addicions de Jeff Edmunds
  5. El País: La novel·la que Nabókov va voler destruir serà publicada al novembre (20 d'abril de 2009)
  6. 'Pnin' de Vladimir Nabokov traduïda novament al català, 21/03/2013
  7. Pagès Jordà, Vicenç «El malson d'un escriptor». Cultura (El Punt Avui), 16-01-2015, p. 3.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Nabókov Modifica l'enllaç a Wikidata