Sarral

Sarral

Localització
41° 26′ 41″ N, 1° 14′ 56″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Conca de Barberà
Conté la subdivisió	Montbrió de la Marca Vallverd de Queralt
Població humana
Població	1.606 (2023) (30,65 hab./km²)
Llars	199 (1553)
Gentilici	Sarralenc, sarralenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Sarral-Rocafort de Queralt
Superfície	52,4 km²
Banyat per	Anguera
Altitud	467 m
Limita amb	Rocafort de Queralt Cabra del Camp Barberà de la Conca Solivella el Pont d'Armentera les Piles Pontils Conesa Forès
Organització política
• Alcalde	Jaume Fornés i Tardiu (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43424
Codi INE	43142
Codi IDESCAT	431423
Lloc web	sarral.altanet.org

Sarral (abans també coneguda com a Sarreal) és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Etimologia

Segons Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, el nom de Sarral és la grafia aglutinada i contracció de Sa Real. És per això que abans era comuna la forma Sarreal.

Sarral tenia estatus de vila reial, és a dir, pertanyia al rei, com Montblanc, i estava exempta del senyoriu de la noblesa, de l'Església o de les corporacions.

Geografia

• Llista de topònims de Sarral (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

Entitat de població	Habitants
Montbrió de la Marca	41
Sarral	1.426
Vallverd	25
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 142 153 199 1.057 2.580 2.803 2.465 2.683 2.217 2.048

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 2.239 2.183 1.795 1.858 1.630 1.622 1.431 1.389 1.363 1.363

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1.413 1.403 1.430 1.452 1.492 1.596 1.686 1.720 1.662 1.595

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 1.587 1.544 1.538 1.578 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1857 incorpora Vallverd, i el 1975, Montbrió de la Marca.

Història

S'han trobat restes prehistòriques al terme, la qual cosa indica que es trobava habitat des de temps antics. També s'han trobat restes de vil·les romanes.

Després de la Reconquesta, el territori restava sota la jurisdicció del castell de Forès. Al segle xi el lloc era conegut com a Saüc i pertanyia a les terres del castell de Forès. El rei d'Aragó i comte de Barcelona, Alfons I el Cast, li atorgà carta de població l'any 1180 i es constituí com Vila Reial. El 1187, el mateix rei donà al Monestir de Santes Creus el privilegi de fer ús del jaciment de ciment i del forn de Sarral. El 3 de novembre de 1285, el rei Pere II d'Aragó cedí el domini de les terres al monestir de Santes Creus. Donada l'oposició de la població a dependre del cenobi, el lloc tornà a quedar en mans de la corona el 1383.

Finalitzada la Guerra dels Segadors, el rei Felip IV entregà el lloc al marquès de Mortara en recompensa per la seva lleialtat durant la guerra. El 1800, en morir el VII marquès sense fills, el lloc passà al marquès de Figueira que fou senyor del lloc entre 1828 i 1833.

Encara que es coneix l'existència d'un castell durant l'edat mitjana, no queda cap rastre de la seva presència. Se suposa que va estar ubicat en el lloc en què està l'Ajuntament actual. Es coneix també que la vila va estar en un temps emmurallada i que els murs foren destruïts durant la guerra civil catalana contra Joan II.

El 29 de març de 1810 nasqué a Sarral Pau Alió Anguera, que ha passat a la història per ser el tinent de l'exèrcit de Ramon Cabrera que durant la Primera Guerra Carlina expugnà la fortalesa de Morella en un audaç cop de mà.

Llocs d'interès

Celler Cooperatiu de Sarral. A l'esquerra l'edifici de 1914 i a la dreta el de 1934.

• Museu de l'Alabastre.
• Celler Cooperatiu de Sarral, obra modernista de l'arquitecte Pere Domènech i Roura de 1914. Està format per tres naus, més elevada la central, a l'estil de les masies catalanes. Els finestrals verticals amb forma rectangular s'escalen a la façana seguint el pendent de la coberta i s'organitzen de dos en dos a les naus laterals. Cal destacar el dipòsit, suportat per tres pilars de maó vist i coronat amb coberta cònica. L'any 1934 es va afegir un segon edifici quasi idèntic al primer.
• Ermita dels Sants Metges

Sarralencs destacats

• Pau Alió Anguera
• Claudi Ametlla i Coll
• Joan Badia Carbó
• Joan Potau i Farré
• Pere Anton Veciana i Rabassa

Vegeu també

• Escuts i banderes de la Conca de Barberà
• Llista de monuments de Sarral

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarral

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya