Cas Gürtel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Trama Gürtel)
Cas Gürtel
LlocComunitat de Madrid, País Valencià, Jerez de la Frontera
Data dels fets1996-2005
Data de difusió29 de maig de 2009
Descripció dels fets
Delicte de finançament il·legal del Partit Popular
Implicats
PolíticsPablo Crespo, etc.
ParticularsFrancisco Correa, Francesc Camps i Ortiz
Sentència
Sentència
SentitPeça Fitur[1]
* Rafael Correa: 13 anys de presó
* Pablo Crespo: 13 anys i 3 mesos
* Álvaro Pérez: 12 anys i 3 mesos
* Isabel Jordán: sis anys
* Mónica Magariños: sis anys
* Cándido Herrero: quatre anys i quatre mesos de presó
Peça AENA[2]
* Rafael Correa: sis anys i nou mesos
* Ángel López de la Mota: cinc anys
* José María Gavari: cinc anys
* José Luis Izquierdo: tres anys i tres mesos
Peça Jerez[3]
* Rafael Correa: tres anys de presó i set anys d'inhabilitació
* Pablo Crespo: tres anys de presó i set anys d'inhabilitació
* Javier Nombela: dos anys i tres mesos de presó
* Isabel Jordána: un any i dos mesos de presó
Categoria:Casos de corrupció
Ninot de falla representant a El Bigotes, un dels presumptes implicats a la trama.

Cas Gürtel és el criptònim que va rebre la investigació instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, iniciada el febrer de 2009. La policia va donar el criptònim Gürtel a l'operació secreta en traduir cap a l'alemany «correa», mot castellà per «cinturó» o «corretja» i cognom del principal investigat.[4]

La investigació volia desmuntar una presumpta xarxa de corrupció vinculada a la direcció nacional del Partit Popular a l'època de José María Aznar i a alts càrrecs de diferents comunitats autònomes governades pel PP. Aquesta xarxa seria encapçalada per l'empresari Francisco Correa i dos dels seus homes de confiança, Pablo Crespo i Antoine Sánchez, que haurien establert un suposat conglomerat de negocis per nodrir-se de fons d'entitats públiques, en particular d'alguns ajuntaments i comunitats autònomes, com ara la Madrid i la València. La finalitat d'aquest grup, segons les investigacions, era d'obtenir beneficis utilitzant com a norma comuna i freqüent les donacions i suborns a funcionaris i autoritats públiques.[5]

Es considera la principal trama de corrupció del Partit Popular activa del govern de Jose María Aznar. Després de vuit anys d'instrucció la fiscalia considera demostrats els delictes i l'existència d'una caixa B del PP. L'antic tresorer Lluís Bárcenas i els empresaris Correa, Crespo i Sánchez han estat gairebé tres anys en presó preventiva. El cas fou vist per sentència la tardor de 2017.[6]

Amb motiu de la sentència del Cas Gürtel del maig de 2018 el PP esdevingué el primer partit polític condemnat per corrupció a Espanya.[7]

Empreses de la Trama[modifica]

Pablo Crespo, home de confiança de Francisco Correa.

Aquestes són algunes de les empreses que formarien part de la trama.

Special Events[modifica]

Agència d'esdeveniments que entre 1996 i 1999 va organitzar tots els actes polítics del Partit Popular de Galícia. Aquesta empresa té com a administrador únic Pablo Crespo, ex secretari d'organització del PP gallec. L'Ajuntament de Madrid adjudicà en 2007 diverses contractes a l'empresa d'un import total de 210.000 euros. El mateix alcalde, Alberto Ruiz-Gallardón va admetre que en 2004 "es va manipular un informe tècnic" per adjudicar a aquesta empresa un contracte per valor de 153.000 euros.[8][9][10]

Pasadena Viajes, S.L.[modifica]

Empresa propietat de Pablo Crespo, amb la que l'Ajuntament de Boadilla organitzà diversos viatges, alguns d'ells a l'equip electoral de José María Aznar en la seua campanya de les eleccions autonòmiques i municipals de 2003.[8][11]

Easy Concept[modifica]

Companyia especialitzada en la gestió del servei públic d'informació i atenció al ciutadà. En 2005 l'alcalde de Boadilla, Arturo González Panero, va subscriure con ella. La Comunitat de Madrid adjudicà sense concurs, més de 70 contractes.[8]

Good and Better, S.L.[modifica]

Juntament amb Easy Concept, és l'altra firma presumptament afavorida amb contractes "a dit" pel Govern d'Esperanza Aguirre. Entre els anys 2004 i 2005 hauria organitzat esdeveniments juntament amb Easy Concept per valor de 562.183 euros.[8][12]

Orange Market[modifica]

Va ser l'empresa proveïdora de serveis de la direcció regional del Partit Popular de la Comunitat Valenciana. L'empresa organitzava mítings, congressos i tota mena d'esdeveniments per als populars, segons va reconèixer el mateix partit. Vinculada a un dels detinguts, Pablo Crespo, a ella se li va adjudicar el disseny de l'expositor de la Comunitat Valenciana en Fitur. El seu president, Álvaro Pérez, el Bigotes, va pagar vestits a Francesc Camps per import de 12.783 euros i que aquest va poder facilitar a canvi la concessió d'adjudicacions a aquesta empresa, segons Garzón, però no per a la justícia espanyola que va sentenciar a favor de Francesc Camps.[13]

Ramificacions[modifica]

A la Comunitat de Madrid[modifica]

A la comunitat aleshores governada per Esperanza Aguirre, les imputacions van forçar a dimitir tres càrrecs del PP de Madrid (dos d'autonòmics i un de municipal) que presumptament van rebre pagaments il·lícits a canvi de contractacions entre 2006 i 2007: el conseller d'Esports, Alberto López Viejo; l'exalcalde de Majadahonda i gerent del Mercat Porta de Toledo, Guillermo Ortega (ambdós anomenats per Aguirre); i l'alcalde de Boadilla del Monte, Arturo González Panero. Sobre López Viejo, Aguirre va expressar la seva plena confiança: "Vull agrair a Alberto López Viejo la seva generositat en dimitir perquè els que estan impulsant la campanya de desprestigi contra el PP no puguin relacionar la investigació amb l'activitat de la Comunitat de Madrid [...] López Viejo no ha realitzat cap acte il·legal ni irregular".[14] Tanmateix, el diari El País i posteriorment El Mundo donarien a conèixer dades sobre les investigacions de Garzón que mostren que López Viejo suggeria a Francisco Correa, principal imputat en la trama de corrupció, de fraccionar els contractes de serveis signats amb la Comunitat de Madrid (molts sense suport pressupostari ni la tramitació legal necessària) per presentar-los a través de terceres empreses i, d'aquesta manera, evitar els filtres administratius i les sospites de tracte de favor al seu grup, que permeté d'augmentar els preus de cost fins a un 40% més de les previsions inicials i carregar despeses d'actes electorals del PP a diferents conselleries del govern regional.[15] D'acord amb les informacions aportades, Esperanza Aguirre sempre va dipositar-hi la responsabilitat d'organitzar tots els seus actes, primeres pedres, presentacions, inauguracions, etc. "En total, milions d'euros al llarg dels cinc últims anys".[16]

A mesura que avançaven les investigacions apareixerien nous noms relacionats a la presumpta trama a la Comunitat de Madrid, com el de Benjamín Martín Vasco, diputat autonòmic del PP pròxim a Aguirre i que presideix la comissió que investiga el ja explicat espionatge a càrrecs populars madrilenys contraris a la presidenta regional per part d'agents de la Conselleria d'Interior quan fugia, a finals de 2006, com a alt funcionari a Arganda del Rey.[17] Finalment, el 18 de febrer de 2009 Martín Vasco s'apartaria de la presidència de la comissió, aclaparat per les crítiques.

El 16 de gener de 2013, el magistrat-jutge Pablo Ruz, titular del Jutjat Central d'Instrucció n. 5 de l'Audiència Nacional, uneix a les diligències la resposta rebuda per part de les autoritats judicials de Suïssa a la seua comissió rogatòria. Aquesta revela que l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, havia estat titular d'un compte bancari on arribà a haver 22 milions d'euros.[18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38]

El 18 de gener de 2013, es descobreix que Luis Bárcenas havia estat pagant, durant els últims 20 anys, sobresous procedents de la trama a la majoria dels alts càrrecs del PP.[39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52]

El 31 d'octubre de 2013 Aguirre va ser citada a declarar com a testimoni pel cas Gürtel per aclarir el seu paper en la contractació d'Easy Concept.[53] Aquest fet es va produir arran de les diverses informacions publicades als mitjans de comunicació, on afirmava que hauria prohibit a Alberto López Viejo, antic conseller regional imputat pel cas Gürtel, contractar Easy Concept.[53]

Al País Valencià[modifica]

Article principal: Branca valenciana del cas Gürtel

El govern del PP del País Valencià també està involucrat en aquest complex cas de corrupció.

Per una banda, en la causa anomenada cas dels vestits, la qual investigà i jutjà diferents membres del govern valencià pel delicte de suborn passiu impropi, en haver acceptat regals de peces de vestir oferts per la trama Gürtel. Els acusats van ser: el mateix president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, que va haver de dimitir; Víctor Campos, vicepresident de la Generalitat Valenciana; Rafael Betoret, cap de Gabinet de la Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana; i Ricardo Costa, diputat a les Corts Valencianes. Dues de les persones acusades (Víctor Campos i Rafael Betoret) es van declarar culpables d'haver acceptat peces de vestir valorades en 5.529 euros i 13.499 euros, respectivament, i van estar condemnades a pagar una multa de 9.600 euros i a entregar les peces de vestir o abonar l'import equivalent del seu valor. En canvi, les altres dues persones acusades (Francesc Camps i Ricardo Costa) van ser declarades no culpables per un jurat popular. En l'actualitat, l'acusació popular ha presentat recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, el qual es troba pendent de resolució.

Per altra banda, es troba la causa que investiga el finançament il·legal del PP valencià i la contractació irregular de FITUR. Aquesta causa es troba encara en fase d'instrucció per part del magistrat del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, José Ceres. Estan imputades al voltant d'una trentena de persones, entre les quals figuren 6 diputats del PP valencià a les Corts Valencianes: Vicent Rambla, diputat a les Corts Valencianes, exsotspresident de la Generalitat Valenciana i exconseller d'Indústria, Comerç i Innovació; Ricardo Costa, diputat a les Corts Valencianes i que era secretari general del PPCV; David Serra, diputat a les Corts Valencianes i sotssecretari d'Organització del PPCV; Yolanda García, diputada a les Corts Valencianes i extresorera del PPCV; Milagrosa Martínez, diputada a les Corts Valencianes i alcaldessa de Novelda, exconsellera de Turisme i expresidenta de les Corts Valencianes, està imputada per suborn i prevaricació; i Angélica Such diputada a les Corts Valencianes i secretària primera de la Mesa de les Corts Valencianes està imputada per contractació irregular.

Cas dels vestits[modifica]

Francisco Camps, aleshores president de la Generalitat Valenciana, i Ricardo Costa son dos dels principals imputats en el cas Gürtel.

Segons va destapar més tard el mateix jutge Garzón, l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps i altres alts càrrecs del PP valencià havien concedit adjudicacions a empreses, a canvi de regals com ara vestits, jaquetes, pantalons, cinturons... Segons Garzón, existien enregistraments on els imputats a la trama parlaven de regals als alts càrrecs populars de València. A més, també assegura que hi ha factures de les dues botigues on es va comprar la roba, i declaracions del sastre que s'encarregava de subministrar-la a Camps i els seus col·laboradors.

Segons Garzón, aquests suborns estaven vinculats amb l'adjudicació de contractes per gairebé cinc milions d'euros a l'empresa de Francisco Correa a València per quatre anys, per a l'organització d'esdeveniments, tant per a la Generalitat Valenciana com per al PPCV, com actes amb motiu del V Encontre Mundial de les Famílies celebrat a València el 2006, l'organització del X Congrés regional del PP el 2002 (on Eduardo Zaplana era reelegit president regional) o stands de promoció turística a FITUR en successives edicions.[54]

A més de Camps, també hi estarien implicats altres dirigents del PP valencià, com el secretari general, Ricardo Costa, o l'ex-secretari d'organització, Víctor Campos,[55] el primer a dimitir com a dirigent del partit a Castelló, forçat per la direcció del PP a Madrid.[56]

Peça dels delictes de prevaricació i suborn[modifica]

Aquesta peça investiga els delictes de prevaricació i suborn derivats de la contractació administrativa entre la Generalitat Valenciana i Orange Market per 5 milions d'euros per a l'organització del pavelló valencià a FITUR (anys 2005-2009).

El 16 de gener de 2013, la Fiscalia Anticorrupció presenta el seu escrit de qualificació, on acusa 13 persones:

La Fiscalia sol·licita el sobreseïment provisional en aquesta peça de Vicente Rambla, ja que els indicis de delicte contra ell no han pogut concretar-se suficientment.

Correa va ser condemnat a 13 anys de presó, Pablo Crespo a 13 anys i 3 mesos, Álvaro Pérez a 12 anys i 3 mesos, Isabel Jordán a sis anys, Mónica Magariños a sis anys, Cándido Herrero, a quatre anys i quatre mesos de presó.[1]

Peça Aena[modifica]

Aquesta peça va investigar els delictes de prevaricació i suborn derivats de 22 contractes públics adjudicats per AENA a empreses de Correa per un import de 2,35 milions d'euros entre 2000 i 2002, i va sentenciar en 2019.[2]

  • Ángel López de la Mota, director de Comunicació d'Aena fou condemnat a cinc anys de presó per delicte continuat de prevaricació administrativa, frau a les administracions públiques i suborn passiu, i el decomís de 95.363 euros.
  • José María Gavari, la persona que dissenyava els expositors de la empresa pública en events i s'encarregava dels equips de so entre 2000 i 2010, fou condemnat a cinc anys de presó per delicte continuat de prevaricació administrativa, frau a les administracions públiques i suborn passiu, i el decomís de 168.119 euros.
  • José Luis Izquierdo comptable de les empreses de Correa fou condemnat a tres anys i tres mesos de presó per suborn i falsedat documental, i multa de 654.000 euros.
  • Francisco Correa fou condemnat a sis anys i nou mesos de presó i a respondre amb 2,3 milions d'euros.

Peça Jerez[modifica]

Aquesta peça investigava l'adjudicació a la trama de tres contractes per part de l'Ajuntament de Jerez de la Frontera a les empreses Special Events i Down Town Consulting per un import de 214.028,71 euros per Fitur 2004. La sentència, de 2019 va condemnar a Correa i Crespo a tres anys de presó i set anys d'inhabilitació per falsedat comesa per funcionari públic i prevaricació, a Javier Nombela a dos anys i tres mesos de presó, i a Isabel Jordána a un any i dos mesos de presó pel mateix delicte de falsedat comès per funcionari públic.[3]

Cronologia[modifica]

Pancarta satírica en referència a la implicació de Francesc Camps al Cas Gürtel, a una manifestació a València.
  • 29 de maig de 2009: El magistrat instructor José Flors Matíes tramita davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana les diligències prèvies 2/09 i dicta acte: de donar per acabades les diligències prèvies; de no haver-hi raons per al sobreseïment lliure i arxivament de la causa sol·licitat pels imputats, ja que s'hi troben suficients indicis racionals per considerar que els fets que se'ls imputen poden ser constitutius d'un delicte de suborn previst i penat a l'article 426 1) del Codi Penal; la continuació de la tramitació del procediment pel tràmit del procediment per a les causes davant el Tribunal del Jurat, tot assenyalant la data del 15 de juliol de 2009 per a la celebració de la compareixença prevista a l'article 25 de la Llei Orgànica del Tribunal del Jurat.[57]
  • En créixer les crítiques contra el Partit Popular i els governs regionals afectats, El Mundo informaria que, en els dies en què va esclatar l'escàndol del cas Gürtel, Baltasar Garzón i Mariano Fernández Bermejo, ministre de Justícia, van anar junts de cacera al municipi de Torres, a Jaén; això va ser considerat pels mitjans pròxims al Partit Popular com un acord implícit entre Garzón —exdiputat socialista i secretari d'Estat en l'època de Felipe González— i el Poder executiu, a les mans de seu principal adversari, el PSOE, per perjudicar al PP en coincidir les eleccions per renovar les alcaldies i el Parlament de Galícia i el País Basc. Aquesta interpretació seria aprofitada per la direcció popular per denunciar l'"estratègia de destrucció" iniciada contra la seva força política i intentar personar-se en el procés judicial, a més de recusar Garzón per la seva "notòria animadversió" cap al partit. Ambdues peticions van ser rebutjades; el govern d'Esperanza Aguirre ho intentà en considerar-se "part perjudicada" dins de la investigació.[58] Tanmateix, l'organitzador de la cacera esmentada, un militant i exregidor del PP, asseguraria que la trobada va ser fortuïta i entre un nodrit grup de persones, on es parlà només de "temes trivials". A més, diferents mitjans recordaren que ja feia un parell d'anys que les indagacions estaven funcionant (en el cas d'alguns personatges, més de cinc anys) i que Garzón també va ser recusat durant les investigacions sobre els Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL) per part dels socialistes en els anys noranta per una suposada "mala fe" en no ser designat ministre per Felipe González quan va ser parlamentari sota les sigles del PSOE, situació davant la qual el PP va defensar la continuïtat del polèmic jutge, que va prevaler. Quant a la "coincidència de temps" amb què es va fer públic el cas, s'explicaria que les detencions es van produir per evitar el risc de fuga dels principals sospitosos, que en estar ja al corrent de les punxades telefòniques i cibernètiques, destruïen documents i preparaven la seva sortida de l'estat.[59]
  • 1 d'agost de 2009: El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana emet un acte mitjançant el qual declara el sobreseïment lliure de la causa dels regals de peces de vestir a funcionaris públics del Govern valencià.[60] Aquest acte va estar decidit pels magistrats Jose Francisco Ceres Montés i Juan Luis de la Rúa Moreno (president de la sala) i, a més, comptà amb el vot particular del magistrat Juan Montero Aroca (que manifestà que no estava segur que els fet imputats no foren constitutius de delicte).
  • 6 de febrer de 2012: El jutge instructor del cas al TSJCV, el magistrat José Ceres, obre tres noves peces separades d'investigació judicial:
    • Peça quarta: sobre les irregularitat de la contracta de Radiotelevisió Valenciana a l'empresa Teconsa, per a donar cobertura a la visita del Papa a València l'any 2006.
    • Peça cinquena: sobre les contractes irregulars de les empreses de la trama per part de la Generalitat Valenciana.
    • Peça sisena: Sobre els delictes contra la Hisenda Pública per part de la trama.[66][67][68][69][70][71][72][73][74][75]
  • 14 de febrer de 2017, per la peça Fitur, Correa va ser condemnat a 13 anys de presó, Pablo Crespo a 13 anys i 3 mesos, Álvaro Pérez a 12 anys i 3 mesos, Isabel Jordán a sis anys, Mónica Magariños a sis anys, Cándido Herrero, a quatre anys i quatre mesos de presó.[1]
  • 27 de maig de 2019: Surt la sentència de la peça Aena per prevaricació i suborn derivada de 22 contractes per un import de 2,35 milions d'euros, i va sentenciar en 2019 Ángel López de la Mota, director de Comunicació d'Aena a cinc anys de presó i el decomís de 95.363 euros, José María Gavari a cinc anys de presó i el decomís de 168.119 euros, José Luis Izquierdo a tres anys i tres mesos de presó i multa de 654.000 euros, i Francisco Correa a sis anys i nou mesos de presó i 2,3 milions d'euros.[2]
  • 20 de novembre de 2019: Surt la sentència de la peça que investigava l'adjudicació a la trama de tres contractes per part de l'Ajuntament de Jerez de la Frontera a les empreses Special Events i Down Town Consulting per un import de 214.028,71 euros per Fitur 2004, que va condemnar a Correa i Crespo a tres anys de presó i set anys d'inhabilitació per falsedat comesa per funcionari públic i prevaricació, a Javier Nombela a dos anys i tres mesos de presó, i a Isabel Jordána a un any i dos mesos de presó pel mateix delit de falsedat comès per funcionari públic.[3]

Conseqüències[modifica]

En febrer de 2012, poc després que Mariano Rajoy fóra investit President del Govern d'Espanya, van ser destituïts els màxims responsables d'iniciar els casos Gürtel i Nóos.[77]

El director Román de la Calle del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat a València va dimitir després que el diputat valencià Alfonso Rus va censurar i ordenar de treure 10 fotos exposades al museu, que il·lustraven en una exposició temporal cap a l'any 2009 el Cas Gürtel.[78]

Persones relacionades amb el cas Gürtel que acaben mortes o en coma[modifica]

Una sèrie de morts i quasi morts amb causes no sempre clares[79] de persones relacionades amb el cas Gürtel han provocat sospites a part de la premsa i el públic per la seua conveniència.[80] També queda clar que la dilatació del procés judicial implica que alguns dels acusats no poden arribar a sentar-se per a ser jutjats per la seua condició mortal.[81]

Persona Data de la mort Paper Mort o coma Causa oficial del seu estat
Juan Pérez Mora 2009, estiu Impostor que es passà per jutge i que estafà a Francisco Correa fent-li pagar pels seus serveis. Mort Suïcidi[82]
Francisco José Yáñez Román 2014, gener, 24[83] Amic de Luis Bárcenas (extresorer del Partit Popular). Investigat. Mort.[79]
Francisco Sánchez Arranz 2015[84] Exconcejal d'Iberia i exconseller del Partit Popular de Boadilla del Monte. Investigat. Mort.[83]
María del Mar Rodríguez Alonso 2015, gener, 20[85] Muller del portaveu adjunt del Partit Popular al Senat. Investigada. Morta.[80] Suïcidi.[79]
José Martínez Núñez 2015, agost, 10[86] Constructor propietari de l'empresa Teconsa. Investigat. Mort.[79]
Antonio Pedreira 2015, agost, 13 Jutge del cas. Mort. Accident cerebral.[83][80]
Isidro Cuberos 2015, octubre, 28.[83][87] Exassessor i cap de premsa de Javier Arenas. Investigat relacionat amb el cas. Mort.[80] Caigut a un barranc mentre conduïa una motocicleta.[79]
Leopoldo Gómez 2016, març Alcalde de Pozuelo de Alarcón. Investigat. Mort.[79]
Rita Barberà 2016, novembre, 23 Relacionada amb la trama investigada. Morta.[80] Infart miocardíac.[79]
Miguel Blesa 2017, juliol 19 Formava part dels investigats. Mort. Suïcidi amb escopeta de caça[80]
Ignacio Peláez 2017, setembre 27-28 (nit) Advocat i exfiscal de l'Audiència Nacional que denuncià portant-lo a judici a l'exjutge Baltasar Garzón perquè havia autoritzat en la investigació del cas Gürtel espiar als acusats quan parlaren amb els seus advocats a la presó. Mort Càncer[88]
Javier Martínez Lázaro 2017, octubre El magistrat designat pel PSOE el 2016 per a ser el jutge instructor que portava el cas substituint a José Ricardo de Prada. Mort. Malaltia prolongada[89]
Álvaro Lapuerta Extresorer del Partit Popular. Investigat. Està en coma des de l'abril de 2013[90] En coma. Dos caigudes a la seua llar.[80][79]
Rafael Naranjo Anegón 2019, novembre Empresari encausat per les relacions amb Francisco Correa a Boadilla del Monte. Mort. Malaltia (demència).[81]
Enrique Olivares García 2022, gener Va entrar a casa de Bárcenas per a robar un llapis de memòria i fou empresonat per segrest Mort.[91]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Nieto, Juan. «El TSJ ordena prisión provisional sin fianza para Correa, Crespo y Pérez» (en castellà). El Mundo, 14-02-2017. [Consulta: 6 maig 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Recuerdo, Marisa. «La Audiencia condena a Correa a otros seis años de cárcel por los contratos de Aena a la 'trama Gürtel'» (en castellà). El Mundo, 27-05-2019. [Consulta: 6 maig 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Caso Gürtel Correa y Crespo, condenados a tres años de cárcel por la rama de Gürtel en Jerez» (en castellà). RTVE, 20-11-2019. [Consulta: 6 maig 2020].
  4. ↑ «"Gürtel" vol dir "correa" en castellà. Vols saber-ne més?». Notícies TV3. CCMA, 04-05-2009.
  5. ↑ Yoldi, José; Altozano, Manuel «"Dádivas y sobornos a autoridades"» (en castellà). El País, 13-02-2009. (Dons i suborns a autoritats)
  6. ↑ Fernàndez, David «"El racó de pensar": radiografia de la corrupció, amb David Fernàndez». El racó de pensar, El matí de Catalunya Ràdio, 24-01-2018.
  7. ↑ «Els detalls de la sentència condemnatòria de Gürtel posen Rajoy contra les cordes». [Consulta: 25 maig 2018].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Las claves para entender el 'caso Gürtel' investigado por el juez Baltasar Garzón» (en castellà). 20minutos. [Consulta: 27 març 2009].
  9. ↑ «Madrid adjudicó contratos a uno de los detenidos el viernes por corrupción». 20 minutos, 07-02-2009.
  10. ↑ Gallardón reconoce que se amañó un contrato con la empresa de Correa, 20minutos, 19 de febrer de 2009. [Consulta: 14 d'abril de 2010] (castellà)
  11. ↑ «Los miembros del séquito de Aznar se alojaron en hoteles reservados por Correa» (en castellà). Cadena SER, 17-02-2009. Arxivat de l'original el 2010-01-23 [Consulta: 1r gener 2013].
  12. ↑ Aguirre adjudicó 76 contratos a dedo a la trama de Boadilla, Diario Público, 8 de febrer de 2009. [Consulta: 11 d'abril de 2010] (castellà)
  13. ↑ Ferrandis, Joaquín «Una de las firmas investigadas es la principal proveedora del PP valenciano» (en castellà). El País, 08-02-2009.
  14. ↑ Cué, Carlos E.; Sérvulo González, Jesús «Aguirre sacrifica a dos cargos de Madrid ante el alud de sospechas». El País, 10 febrer del2009. (Aguirre sacrifica dos càrrecs de Madrid davant de l'allau de sospites)
  15. ↑ Mercado, Francisco «Empresas tapadera para contratar en Madrid» (en castellà). El País,, 15-02-2009. (Empreses tapadora per contractar a Madrid)
  16. ↑ Ángel Sanz, Luis «López Viejo recibía sobornos por dar contratos a Correa ]» (en castellà). El Mundo, 15-02-2009. (López Viejo rebia suborns per donar contractes a Correa)
  17. ↑ (castellà) 11 presumptes casos de corrupció a organismes del PP, per Francisco Mercado a El País, publicat el 15/02/2009.
  18. ↑ «L'extresorer del PP Luis Bárcenas tenia 22 milions d'euros en comptes a Suïssa, que va buidar en ser imputat». 324, 16-01-2013.
  19. ↑ «La Audiencia Nacional descubre que un extesorero del PP controló 22 millones en cuentas en Suiza». El Diario, 16-01-2013.
  20. ↑ I. Escolar. «Esperanza Aguirre: "El mayor escándalo de la democracia"». El Diario, 16-01-2013.
  21. ↑ «El extesorero del PP alegó al juez en 2011 que viajaba a Suiza para esquiar». El País, 16-01-2013.
  22. ↑ F. Manetto. «El Gobierno y el PP se desentienden de la responsabilidad de Bárcenas». El País, 16-01-2013.
  23. ↑ «Bárcenas tuvo 22 millones en una cuenta en Suiza que vació tras su imputación en el caso Gürtel». RTVE, 16-01-2013.
  24. ↑ «El PP dice que "no sabe nada" de las cuentas suizas de Bárcenas y el PSOE exige explicaciones». RTVE, 16-01-2013.
  25. ↑ «Bárcenas va regularitzar 10 milions d'euros amb l'amnistia fiscal». 324, 17-01-2013.
  26. ↑ «Alonso demana investigar Bárcenas "fins al final" i diu que legalment no podia acollir-se a l'amnistia fiscal». 324, 17-01-2013.
  27. ↑ «El PP pide ahora "investigar hasta el final" la cuenta en Suiza del extesorero Luis Bárcenas». Cadena Ser, 17-01-2013. Arxivat de l'original el 2013-01-18. [Consulta: 17 gener 2013].
  28. ↑ «Bárcenas se acogió a la amnistía fiscal del Gobierno para blanquear 10 millones de euros». Cadena Ser, 17-01-2013. Arxivat de l'original el 2013-01-18. [Consulta: 17 gener 2013].
  29. ↑ A. Gutiérrez. «El banco suizo sobre Bárcenas: "Tiene otras tres grandes cuentas en Ginebra"». El Diario, 17-01-2013.
  30. ↑ J. A. Hernández. «El juez sigue el rastro de los millones de Bárcenas en otras dos cuentas de Suiza». El País, 17-01-2013.
  31. ↑ J. A. Hernández. «Una bomba en el corazón del PP». El País, 17-01-2013.
  32. ↑ «Bárcenas regularizó 10 millones de euros tras acogerse a la amnistía fiscal». El País, 17-01-2013.
  33. ↑ J. A. Hernández. «El juez localiza en EE UU dos cuentas a las que Bárcenas transfirió 2,5 millones». El País, 17-01-2013.
  34. ↑ A. Díez. «La oposición exige que el Gobierno dé explicaciones sobre el caso». El País, 17-01-2013.
  35. ↑ «El PP marca distancias con su extesorero y pide investigar “hasta el final”». El País, 17-01-2013.
  36. ↑ A. Díez. «Alonso: “En el PP estamos indignados y queremos que el juez llegue hasta el final”». El País, 17-01-2013.
  37. ↑ A. Pardo de Vera. «Las cuentas suizas de Bárcenas acorralan a Rajoy». Público, 17-01-2013.
  38. ↑ «Cospedal dice que está "indignada" con las cuentas suizas de Bárcenas pero lo desliga del PP». RTVE, 17-01-2013.
  39. ↑ «Bárcenas pagó sobresueldos en negro durante años a parte de la cúpula del PP». El Mundo, 18-01-2013.
  40. ↑ «El PP pagó sobresueldos en dinero negro a parte de su cúpula durante 20 años». El Diario, 18-01-2013.
  41. ↑ «Bárcenas habría pagado sobresueldos en negro a parte de la cúpula del PP». RTVE, 18-01-2013.
  42. ↑ «González-Pons admite que en Génova hay una sala con las cosas de Bárcenas». El Diario, 18-01-2013.
  43. ↑ «Bárcenas mantiene coche oficial, despacho y secretaria en la sede del PP». El Diario, 18-01-2013.
  44. ↑ «Bárcenas mantiene coche oficial, despacho, teléfono y secretaria en la sede del PP». El Mundo, 18-01-2013.
  45. ↑ «Bárcenas dispone en Génova una sala con sus documentos que sigue utilizando». El País, 18-01-2013.
  46. ↑ «El día del "no me consta"». El Diario, 18-01-2013.
  47. ↑ «Cospedal al partido: “En el PP, quien la hace la paga y cada uno aguanta su vela”». El País, 18-01-2013.
  48. ↑ «Cospedal niega sobresueldos en B en el PP y advierte: "Quien la hace, la paga"». RTVE, 18-01-2013.
  49. ↑ «Algunos dirigentes niegan los pagos y Aguirre pide que el PP investigue». El País, 18-01-2013.
  50. ↑ «Sáenz de Santamaría sobre Bárcenas: "Yo ni vi, ni se me ofreció, ningún sobre con dinero"». RTVE, 18-01-2013.
  51. ↑ «Rubalcaba: “Rajoy tiene que salir a dar explicaciones ya”». El País, 18-01-2013.
  52. ↑ «Rubalcaba pide explicaciones "ya" a Rajoy y que Montoro dimita si Bárcenas usó la amnistía fiscal». RTVE, 18-01-2013.
  53. ↑ 53,0 53,1 M., O. «Aguirre declararà pel cas Gürtel». Ara, 01-11-2013, p. 17.
  54. ↑ (castellà) La corrupció sacseja al Consell i al PP de J. Ferrandis, S. Velert i C. Vázquez a El País, aparegut el 6/03/2009
  55. ↑ (castellà) Garzón destapa suborns a Camps i una xarxa de corrupció massiva a Madrid per Manuel Altozano a El País, publicat el 6/03/2009
  56. ↑ (castellà) Rajoy força a Campos a demanar la baixa en el PP per la imputació de Garzón Arxivat 2012-03-17 a Wayback Machine. per S. Pitarch i J. L. García a Levante-EMV, publicat el 8/03/2009
  57. ↑ (castellà) El jutge veu indicis suficients de suborn en Camps, per L. Garrido a El País, publicat el 06/07/2007
  58. ↑ Bécares, R. «El Gobierno de Madrid se considera 'perjudicado' y solicita personarse» (en castellà). El Mundo, 13-02-2009. (El Govern de Madrid es considera "perjudicat" i sol·licita personar-se)
  59. ↑ Mercado, Francisco «La grabación que reventó la trama». El País, 15-02-2009. (L'enregistrament que va rebentar la trama)
  60. ↑ (castellà) El tribunal valencià arxiva la causa contra Camps per L. Garrido a El País, publicat el 03/08/2009.
  61. ↑ (castellà) Hisenda confirma que el PP de València ocultà 2,5 milions de les eleccions de 2007, per J. A. Hernández a El País, publicat el 11/05/2010.
  62. ↑ (castellà) El Suprem reobre el cas dels vestits de Camps, per J. M. Lázaro, S. Velert i J. Ferrandis, publicat el 12/05/2010.
  63. ↑ (castellà) El jutge Pedreira veu indicis de set delictes al si del Govern de Camps i la trama Gürtel a El País, publicat el 26/05/2010.
  64. ↑ Sentència 478/10 de la Sala Segona Penal del Tribunal Suprem, de 17 de maig de 2010, resolutòria del recurs de cassació 2172/2009.
  65. ↑ Acte 60/09 de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, d'1 d'agost de 2009, en la causa corresponent al rotlle penal 10/2009.
  66. ↑ «TSJCV obri tres noves peces relatives a visita del papa, el Grup Correa i contractes d'Orange Market». Europa Press, 06-02-2013.
  67. ↑ «El TSJV obre tres noves investigacions sobre la trama Gürtel». El Periódico, 06-02-2013.
  68. ↑ «La justícia valenciana obre tres peces més sobre la 'trama Gürtel'». El Periódico, 07-02-2013.
  69. ↑ «Tres nuevas piezas en la investigación de Gürtel». Información, 07-02-2013.
  70. ↑ «El TSJCV abre nuevas piezas sobre la visita del Papa, Correa y Orange Market». Levante-EMV, 06-02-2013.
  71. ↑ «El juez investiga la visita del Papa y los vínculos de Correa con la Generalitat». Levante-EMV, 06-02-2013.
  72. ↑ «El auto ordena las piezas de la Audiencia Nacional». Levante-EMV, 06-02-2013.
  73. ↑ «El TSJCV abre tres nuevas piezas del caso Gürtel, incluida la visita del Papa». El Mundo, 06-02-2013.
  74. ↑ «El TSJ abre otras tres investigaciones sobre la trama Gürtel». El País, 06-02-2013.
  75. ↑ «El TSJ abre otras tres piezas de Gürtel y revisará los contratos del Consell y la trama». Las Provincias, 07-02-2013.
  76. ↑ Marraco, Manuel «La magistrada apartada de 'Gürtel' por afinidad al PP presidirá la Sala Penal de la Audiencia Nacional». El Mundo, 25-05-2017 [Consulta: 4 novembre 2017].
  77. ↑ Rajoy fulmina l'equip que ha destapat els casos Gürtel i Urdangarin Arxivat 2013-05-09 a Wayback Machine. notícia a El Triangle de l'1 de març de 2012
  78. ↑ «Polèmica per la dimissió del director del MuVIM», Vilaweb, 8 de març de 2010
  79. ↑ 79,0 79,1 79,2 79,3 79,4 79,5 79,6 79,7 «Otra víctima Gürtel': muertes, suicidios y accidentes». El Plural, 23-11-2016 [Consulta: 28 octubre 2017].
  80. ↑ 80,0 80,1 80,2 80,3 80,4 80,5 80,6 «Las sospechosas muertes de varias personas relacionadas con el «caso Gürtel»». España Diario, 19-07-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 2017-10-28 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-28. [Consulta: 28 octubre 2017].
  81. ↑ 81,0 81,1 «Muere un empresario de la Gürtel que llevaba tres años esperando ser juzgado». El Confidencial, 18-09-2019 [Consulta: 23 setembre 2019].
  82. ↑ «Secretos de la corrupción que se van a la tumba». Economía Digital, 19-07-2017 [Consulta: 28 octubre 2017].
  83. ↑ 83,0 83,1 83,2 83,3 Escobar Martí, Marta «La maldición del caso Gürtel: siete muertos y un coma en tres años». El Nacional.cat, 23-11-2016 [Consulta: 28 octubre 2017].
  84. ↑ «José de la Mata imputa a un exconcejal que lleva meses muerto». El Confidencial, 28-10-2015 [Consulta: 28 octubre 2017].
  85. ↑ «Hallan sin vida en un hotel a la esposa del portavoz adjunto del PP en el Senado». El Confidencial, 21-01-2015 [Consulta: 28 octubre 2017].
  86. ↑ «Fallece a los 86 años José Martínez Núñez, uno de los empresarios más influyentes de El Bierzo». Info Bierzo, 10-08-2015 [Consulta: 28 octubre 2017].
  87. ↑ «Hallado muerto el exasesor de Arenas implicado en el caso Gürtel». El País, 29-10-2015 [Consulta: 4 novembre 2017].
  88. ↑ «Fallece el abogado que llevó a juicio a Garzón por las escuchas en Gürtel». El Día.es, 28-09-2017 [Consulta: 28 octubre 2017].
  89. ↑ «Fallece el magistrado, Javier Martínez Lázaro, instructor de la recusación del caso Gürtel». España Diario, 19-10-2017 [Consulta: 28 octubre 2017]. Arxivat 2017-10-28 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-28. [Consulta: 28 octubre 2017].
  90. ↑ Pérez, Fernando J. «La Audiencia archiva la causa contra Álvaro Lapuerta por “demencia sobrevenida”». El País, 13-09-2016 [Consulta: 28 octubre 2017].
  91. ↑ «Muere Enrique Olivares, el falso cura condenado por asaltar a los Bárcenas» (en castellà). El Periódico de Aragon, 16-01-2022. [Consulta: 16 gener 2022].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cas_Gürtel&oldid=33321224»