Vés al contingut

Portada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
757.511 articles
963 participants actius

Col·labora-hi

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar

Article del dia
Ermessenda de Carcassona (Carcassona?, ~ 972 / 975-977Sant Quirze de Besora, 1 de març del 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del segle xi. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc; va esdevenir una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment que les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis, i com aquests -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en entredit la Potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquest fet conduí al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles. - Vegeu informació sobre la imatge

Ermessenda de Carcassona (Carcassona?, ~ 972 / 975-977Sant Quirze de Besora, 1 de març del 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona.

Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del segle xi. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc; va esdevenir una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment que les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis, i com aquests -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en entredit la Potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquest fet conduí al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.



Imatge del dia

Imatge del dia

Església de fusta d'Øye (Noruega), una stavkirke.

Projecte destacat
Crearem articles d'àmbit esportiu aprofitant la celebració dels Jocs de París 2024. Participa-hi i i fes créixer la Viquipèdia. Fins al 18 d'agost!
(Informació de la imatge)

Projecte destacat: Jocs Olímpics París 2024

Crearem articles d'àmbit esportiu aprofitant la celebració dels Jocs de París 2024. Participa-hi i i fes créixer la Viquipèdia. Fins al 18 d'agost!
(Informació de la imatge)



16 d'agost

Paetongtarn Shinawatra, líder del Partit Pheu Thai, és elegida primera ministra de Tailàndia després que el Tribunal Constitucional destituís Srettha Thavisin per la violació d'un codi ètic.


14 d'agost

L'OMS declara crisi sanitària internacional per un brot de verola del mico que s'ha estès de la República Democràtica del Congo a la resta de l'Àfrica.


10 d'agost

Un atac de la Força Aèria Israeliana a una escola de la Ciutat de Gaza deixa més de 100 morts i 150 ferits, en el marc de noves negociacions per un alto el foc del conflicte armat.


9 d'agost

Rússia declara l'óblast de Kursk en estat d'emergència a causa d'una incursió de les Forces Armades d'Ucraïna al país i s'hi torna atacant la província de Sumi.



Shinawatra el 2023


Tendències


Avui fa 1 any
Mor Guillem Timoner Obrador, ciclista mallorquí (n. 1926).
Avui fa 70 anys
Avui fa 80 anys
Neix Margarita Rivière, periodista independent i assagista catalana, autora d'una trentena de llibres (m. 2015), el mateix dia que mor Francisco Ponzán Vidal, mestre militant de la CNT espanyol (n. 1911).
Avui fa 330 anys
Avalot dels Pobres a Valls (l'Alt Camp), per reclamar la participació d'eclesiàstics i nobles, que gaudien d'exempció, en el pagament de les càrregues militars.