Vés al contingut

Cardiologia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte)
Línia 57: Línia 57:


L'arítmia afecta milions de persones.<ref name="NIH2011Risk">{{Ref-web|títol=Who Is at Risk for an Arrhythmia?|url=http://www.nhlbi.nih.gov/health/health-topics/topics/arr/atrisk|obra=www.nhlbi.nih.gov/|consulta=7 març 2015|data=July 1, 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150303190136/http://www.nhlbi.nih.gov/health/health-topics/topics/arr/atrisk|arxiudata=3 març 2015}}</ref> A Europa i Amèrica del Nord, a partir del 2014, la fibril·lació auricular afecta entre el 2% i el 3% de la població.<ref name="Zoni2014">{{Ref-publicació|cognom=Zoni-Berisso|nom=M|cognom2=Lercari|nom2=F|cognom3=Carazza|nom3=T|cognom4=Domenicucci|nom4=S|publicació=Clinical Epidemiology|data=2014|volum=6|pàgines=213–20|pmid=24966695|doi=10.2147/CLEP.S47385|pmc=4064952}}</ref> La fibril·lació auricular i l'aleteig auricular van provocar 112.000 morts el 2013, enfront de 29.000 el 1990.<ref name="GDB2013a">{{Ref-publicació|cognom=GBD 2013 Mortality and Causes of Death|nom=Collaborators|publicació=Lancet|data=17 desembre 2014|pmid=25530442|doi=10.1016/S0140-6736(14)61682-2|volum=385|exemplar=9963|pàgines=117–171|pmc=4340604}}</ref> [[Aturada cardiorespiratòria|La mort cardíaca sobtada]] és la causa d'aproximadament la meitat de les morts per [[Malaltia cardiovascular|malalties cardiovasculars]] o aproximadament el 15% de totes les morts a nivell mundial.<ref name="Meh2007">{{Ref-publicació|cognom=Mehra|nom=R|publicació=Journal of Electrocardiology|data=2007|volum=40|exemplar=6 Suppl|pàgines=S118–22|pmid=17993308|doi=10.1016/j.jelectrocard.2007.06.023}}</ref> Aproximadament el 80% de la mort sobtada cardíaca és el resultat d'arítmies ventriculars. Les arítmies poden aparèixer a qualsevol edat, però són més freqüents entre les persones grans.
L'arítmia afecta milions de persones.<ref name="NIH2011Risk">{{Ref-web|títol=Who Is at Risk for an Arrhythmia?|url=http://www.nhlbi.nih.gov/health/health-topics/topics/arr/atrisk|obra=www.nhlbi.nih.gov/|consulta=7 març 2015|data=July 1, 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150303190136/http://www.nhlbi.nih.gov/health/health-topics/topics/arr/atrisk|arxiudata=3 març 2015}}</ref> A Europa i Amèrica del Nord, a partir del 2014, la fibril·lació auricular afecta entre el 2% i el 3% de la població.<ref name="Zoni2014">{{Ref-publicació|cognom=Zoni-Berisso|nom=M|cognom2=Lercari|nom2=F|cognom3=Carazza|nom3=T|cognom4=Domenicucci|nom4=S|publicació=Clinical Epidemiology|data=2014|volum=6|pàgines=213–20|pmid=24966695|doi=10.2147/CLEP.S47385|pmc=4064952}}</ref> La fibril·lació auricular i l'aleteig auricular van provocar 112.000 morts el 2013, enfront de 29.000 el 1990.<ref name="GDB2013a">{{Ref-publicació|cognom=GBD 2013 Mortality and Causes of Death|nom=Collaborators|publicació=Lancet|data=17 desembre 2014|pmid=25530442|doi=10.1016/S0140-6736(14)61682-2|volum=385|exemplar=9963|pàgines=117–171|pmc=4340604}}</ref> [[Aturada cardiorespiratòria|La mort cardíaca sobtada]] és la causa d'aproximadament la meitat de les morts per [[Malaltia cardiovascular|malalties cardiovasculars]] o aproximadament el 15% de totes les morts a nivell mundial.<ref name="Meh2007">{{Ref-publicació|cognom=Mehra|nom=R|publicació=Journal of Electrocardiology|data=2007|volum=40|exemplar=6 Suppl|pàgines=S118–22|pmid=17993308|doi=10.1016/j.jelectrocard.2007.06.023}}</ref> Aproximadament el 80% de la mort sobtada cardíaca és el resultat d'arítmies ventriculars. Les arítmies poden aparèixer a qualsevol edat, però són més freqüents entre les persones grans.

=== Malaltia de l'artèria coronària ===
[[Malaltia de les artèries coronàries|La malaltia de l'artèria coronària]], també coneguda com a "cardiopatia isquèmica",<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bhatia|nom=Sujata K.|títol=Biomaterials for clinical applications|any=2010|editorial=Springer|lloc=New York|isbn=9781441969200|pàgines=23|url=https://books.google.com/books?id=bXtaX468LRYC&pg=PA23|edició=Online-Ausg.}}</ref> és un grup de malalties que inclou: [[angina de pit]], [[angina inestable]], [[infart de miocardi]] i és una de les causes d'[[aturada cardiorespiratòria]].<ref name="Wong2014">{{Ref-publicació|cognom=Wong|nom=ND|publicació=Nature Reviews. Cardiology|data=May 2014|volum=11|exemplar=5|pàgines=276–89|pmid=24663092|doi=10.1038/nrcardio.2014.26}}</ref> Es troba dins del grup de [[Malaltia cardiovascular|malalties cardiovasculars]] del qual és el tipus més freqüent.<ref name="GDB2013b">{{Ref-publicació|cognom=GBD 2013 Mortality and Causes of Death|nom=Collaborators|publicació=Lancet|data=17 desembre 2014|pmid=25530442|doi=10.1016/S0140-6736(14)61682-2|volum=385|exemplar=9963|pàgines=117–171|pmc=4340604}}</ref> Un símptoma comú és el [[Dolor toràcic|dolor]] o molèsties toràciques que poden viatjar a l'espatlla, el braç, l'esquena, el coll o la mandíbula. De vegades, pot semblar [[Pirosi|ardor d'estómac]]. Normalment els símptomes es produeixen amb exercici o estrès emocional, duren menys d'uns minuts i milloren amb el descans. [[Dispnea|També es pot produir falta d'alè]] i, de vegades, no hi ha símptomes.<ref name="HLB2014">{{Ref-web|títol=What Are the Signs and Symptoms of Coronary Heart Disease?|url=http://www.nhlbi.nih.gov/health/health-topics/topics/cad/signs|consulta=23 febrer 2015|data=29 setembre 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150224034615/http://www.nhlbi.nih.gov/health/health-topics/topics/cad/signs|arxiudata=24 febrer 2015}}</ref> El primer signe és ocasionalment un atac de cor. Altres complicacions inclouen [[insuficiència cardíaca]] o [[arrítmia]].<ref name="CDC2013">{{Ref-web|títol=Coronary Artery Disease (CAD)|url=https://www.cdc.gov/heartdisease/coronary_ad.htm|consulta=23 febrer 2015|data=12 març 2013|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150302152003/http://www.cdc.gov/heartdisease/coronary_ad.htm|arxiudata=2 març 2015}}</ref>


== Proves diagnòstiques ==
== Proves diagnòstiques ==

Revisió del 06:38, 22 juny 2021

Diagrama del cor (dalt) i indicador d'ECG (a sota).

La cardiologia és la branca de la medicina que s'ocupa de les afeccions del cor i de l'aparell circulatori. S'inclou dins de les especialitats mèdiques, és a dir, no abasta la cirurgia, encara i quan moltes de les afeccions cardiològiques són d'abast quirúrgic, per la qual cosa un equip de cardiòlegs normalment està integrat per un cardiòleg, un cirurgià cardiovascular i fisiatre, integrant a més a més altres especialitats quan el terreny del pacient ho requereix. A Espanya, per ser cardiòleg cal llicenciar-se en medicina i després cursar l'especialització en cardiologia.

Disciplines

Igual que en altres especialitats de la medicina, la cardiologia és una de les que més ha evolucionat en les darreres dècades, fonamentalment de la mà d'importants avenços tecnològics en els camps de l'electrònica i la medicina nuclear, entre altres.

Això ha comportat la creació de subespecialitats dins de la cardiologia, entre les que podem reconèixer:

Trastorns cardíacs

La cardiologia es preocupa per la funcionalitat normal del cor i la desviació d'un cor sa. Molts trastorns afecten el cor mateix, però alguns es troben fora del cor i del sistema vascular. Els dos junts s'anomenen sistema cardiovascular i les malalties d'una part solen afectar l'altra.[1]

Hipertensió

La hipertensió, també coneguda com a "pressió arterial alta", és una malaltia crònica en què la pressió arterial a les artèries és elevada de forma persistent.[2] La pressió arterial alta normalment no té símptomes.[3] La pressió arterial alta crònica, però, és un factor de risc important per a les malalties de les artèries coronàries, l'ictus, la insuficiència cardíaca, les malalties vasculars perifèriques, la pèrdua de visió i les malalties renals cròniques.[4][5]

Els factors de l'estil de vida poden augmentar el risc d'hipertensió. Aquests inclouen l'excés de sal a la dieta, l'excés de pes corporal, el tabaquisme i l'alcohol.[6][7] La hipertensió també pot ser causada per altres malalties o com a efecte secundari dels medicaments.

La pressió arterial s'expressa mitjançant dues mesures, la pressió sistòlica i la diastòlica, que són les pressions màxima i mínima, respectivament.[8] La pressió arterial normal en repòs es troba entre 100 i 140 mil·límetres de mercuri (mmHg) sistòlica i entre 60-90 mmHg la diastòlica.[9] La pressió arterial alta és present si la pressió arterial en repòs és persistent a 140/90 mmHg o per sobre de la majoria dels adults.[10] S'apliquen números diferents dels nens.[11] La supervisió de la pressió arterial ambulatòria durant un període de 24 hores sembla més precisa que la millor mesura de la pressió arterial de l'oficina.[12][10]

Els canvis en l'estil de vida i els medicaments poden reduir la pressió arterial i disminuir el risc de complicacions per a la salut.[13] Els canvis en l'estil de vida inclouen pèrdua de pes, disminució de la ingesta de sal, exercici físic i una dieta saludable.[14] Si els canvis en l'estil de vida no són suficients, s'utilitzen medicaments per a la pressió arterial. [13] Fins a tres medicaments poden controlar la pressió arterial en el 90% de les persones.[14] El tractament de la pressió arterial alta moderada a greu (definida com > 160/100 mmHg) amb medicaments s'associa amb una esperança de vida millorada i una morbiditat reduïda.[15] L'efecte del tractament de la pressió arterial entre 140/90 mmHg i 160/100 mmHg és menys clar, amb algunes ressenyes que troben beneficis [16][17] i d'altres que troben una manca d'evidència del benefici.[18] La pressió arterial alta afecta entre el 16 i el 37% de la població a escala mundial.[14] El 2010 es creia que la hipertensió va ser un factor del 18% (9,4 milions) de morts.[19]

Arrítmia cardíaca

L'aturada cardíaca és una aturada sobtada del flux sanguini eficaç a causa del fracàs del cor en la contracció efectiva. Els símptomes inclouen la pèrdua de consciència i la respiració anormal o absent.[20] Algunes persones poden tenir dolor al pit, dificultat per respirar o nàusees abans que això passi.[21] Si no es tracta en qüestió de minuts, normalment es produeix la mort.[22]

Hipertensió arterial essencial vs secundària

La hipertensió essencial és la forma d'hipertensió que per definició no té cap causa identificable. És el tipus d'hipertensió més freqüent, que afecta el 95% dels pacients hipertensos,[23][24][25][26] tendeix a ser familiar i és probable que sigui la conseqüència d'una interacció entre factors genètics i ambientals. La prevalença de la hipertensió essencial augmenta amb l'edat i els individus amb pressió arterial relativament alta en edats més joves tenen un major risc per al desenvolupament posterior de la hipertensió. La hipertensió pot augmentar el risc d'esdeveniments cerebrals, cardíacs i renals.[27]

La hipertensió secundària és un tipus d'hipertensió causada per una causa secundària subjacent identificable. És molt menys freqüent que la hipertensió essencial, afectant només el 5% dels pacients hipertensos. Té moltes causes diferents, incloent malalties endocrines, malalties renals i tumors. També pot ser un efecte secundari de molts medicaments.

Complicacions de la hipertensió

Principals complicacions de la hipertensió arterial persistent

Les complicacions de la hipertensió són resultats clínics que resulten de l'elevació persistent de la pressió arterial.[28] La hipertensió és un factor de risc per a totes les manifestacions clíniques de l'aterosclerosi, ja que és un factor de risc per a l'aterosclerosi.[29][30][31][32][33] És un factor predisposant independent per a insuficiència cardíaca,[34][35] malaltia coronària,[36][37] ictus, malaltia renal,[38][39][40] i malaltia arterial perifèrica.[41][42] És el factor de risc més important de morbiditat i mortalitat cardiovascular als països industrialitzats.[43]

L'arrítmia cardíaca, també coneguda com a "disritmia cardíaca" o "batec cardíac irregular", és un grup de condicions en què el batec cardíac és irregular, massa ràpid o massa lent. Una freqüència cardíaca massa ràpida (superior als 100 batecs per minut en adults) s'anomena taquicàrdia i una freqüència cardíaca massa lenta (per sota dels 60 batecs per minut) s'anomena bradicàrdia.[44] Molts tipus d'arrítmia no tenen símptomes. Quan hi ha símptomes, aquests poden incloure palpitacions o sentir una pausa entre els batecs del cor. Més seriosament que pot haver marejos, desmais, dificultat per respirar o dolor al pit.[45] Tot i que la majoria dels tipus d'arrítmia no són greus, alguns predisposen a una persona a complicacions com l’ictus o la insuficiència cardíaca.[46] Altres poden provocar una aturada cardíaca.

Hi ha quatre tipus principals d'arrítmies: batecs addicionals, taquicàrdies supraventriculars, arrítmies ventriculars i bradiarrítmies. Els batecs addicionals inclouen contraccions auriculars prematures, contraccions ventriculars prematures i contraccions juncionals prematures. Les taquicàrdies supraventriculars inclouen fibril·lació auricular, aleteig auricular i taquicàrdia supraventricular paroxística. Les arrítmies ventriculars inclouen fibril·lació ventricular i taquicàrdia ventricular.[46][47] Les arrítmies es deuen a problemes amb el sistema de conducció elèctrica del cor.[44] Es poden produir arrítmies en nens; no obstant això, el rang normal de la freqüència cardíaca és diferent i depèn de l'edat. Hi ha diverses proves que poden ajudar al diagnòstic, inclosos un electrocardiograma (ECG) i un monitor Holter.[48]

La majoria de les arítmies es poden tractar eficaçment.[44] Els tractaments poden incloure medicaments, procediments mèdics com un marcapassos i cirurgia. Els medicaments per a una freqüència cardíaca ràpida poden incloure Blocador d'adrenoreceptors beta o agents que intenten restablir un ritme cardíac normal com la procainamida. Aquest grup posterior pot tenir efectes secundaris més significatius, especialment si es pren durant un llarg període de temps. Els marcapassos s'utilitzen sovint per al ritme cardíac lent. Les persones amb un batec cardíac irregular sovint es tracten amb anticoagulants per reduir el risc de complicacions. Aquells que presenten símptomes greus d'una arítmia poden rebre tractament urgent amb una sacsejada d'electricitat en forma de cardioversió o desfibril·lació.[49]

L'arítmia afecta milions de persones.[50] A Europa i Amèrica del Nord, a partir del 2014, la fibril·lació auricular afecta entre el 2% i el 3% de la població.[51] La fibril·lació auricular i l'aleteig auricular van provocar 112.000 morts el 2013, enfront de 29.000 el 1990.[52] La mort cardíaca sobtada és la causa d'aproximadament la meitat de les morts per malalties cardiovasculars o aproximadament el 15% de totes les morts a nivell mundial.[53] Aproximadament el 80% de la mort sobtada cardíaca és el resultat d'arítmies ventriculars. Les arítmies poden aparèixer a qualsevol edat, però són més freqüents entre les persones grans.

Malaltia de l'artèria coronària

La malaltia de l'artèria coronària, també coneguda com a "cardiopatia isquèmica",[54] és un grup de malalties que inclou: angina de pit, angina inestable, infart de miocardi i és una de les causes d'aturada cardiorespiratòria.[55] Es troba dins del grup de malalties cardiovasculars del qual és el tipus més freqüent.[56] Un símptoma comú és el dolor o molèsties toràciques que poden viatjar a l'espatlla, el braç, l'esquena, el coll o la mandíbula. De vegades, pot semblar ardor d'estómac. Normalment els símptomes es produeixen amb exercici o estrès emocional, duren menys d'uns minuts i milloren amb el descans. També es pot produir falta d'alè i, de vegades, no hi ha símptomes.[57] El primer signe és ocasionalment un atac de cor. Altres complicacions inclouen insuficiència cardíaca o arrítmia.[58]

Proves diagnòstiques

ECG.

Cardiòlegs

Referències

  1. ↑ «"Cardiologists in Delhi NCR". Full Details Information». , 26-03-2019.
  2. ↑ Naish, Jeannette. Medical sciences. 2a edició, 2014, p. 562. ISBN 9780702052491. 
  3. ↑ «High Blood Pressure Fact Sheet». CDC, February 19, 2015. [Consulta: 6 març 2016].
  4. ↑ Lackland, DT; Weber, MA The Canadian Journal of Cardiology, 31, 5, May 2015, pàg. 569–71. DOI: 10.1016/j.cjca.2015.01.009. PMID: 25795106.
  5. ↑ Mendis, Shanthi. Global atlas on cardiovascular disease prevention and control. 1st. Geneva: World Health Organization in collaboration with the World Heart Federation and the World Stroke Organization, 2011, p. 38. ISBN 9789241564373. 
  6. ↑ «High Blood Pressure Fact Sheet». CDC, February 19, 2015. [Consulta: 6 març 2016].
  7. ↑ Poulter, NR; Prabhakaran, D; Caulfield, M Lancet, 386, 9995, 22-08-2015, pàg. 801–12. DOI: 10.1016/s0140-6736(14)61468-9. PMID: 25832858.
  8. ↑ «High Blood Pressure Fact Sheet». CDC, February 19, 2015. [Consulta: 6 març 2016].
  9. ↑ Giuseppe, Mancia; Fagard, R; Narkiewicz, K; Redon, J; Zanchetti, A; 29 European Heart Journal, 34, 28, July 2013, pàg. 2159–219. DOI: 10.1093/eurheartj/eht151. PMID: 23771844.
  10. ↑ 10,0 10,1 Poulter, NR; Prabhakaran, D; Caulfield, M Lancet, 386, 9995, 22-08-2015, pàg. 801–12. DOI: 10.1016/s0140-6736(14)61468-9. PMID: 25832858.
  11. ↑ James, PA.; Oparil, S.; Carter, BL.; Cushman, WC.; Dennison-Himmelfarb, C.; 8 JAMA, 311, 5, Dec 2013, pàg. 507–20. DOI: 10.1001/jama.2013.284427. PMID: 24352797 [Consulta: free].
  12. ↑ Naish, Jeannette. Medical sciences. 2a edició, 2014, p. 562. ISBN 9780702052491. 
  13. ↑ 13,0 13,1 «How Is High Blood Pressure Treated?». National Heart, Lung, and Blood Institute, September 10, 2015. [Consulta: 6 març 2016].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Poulter, NR; Prabhakaran, D; Caulfield, M Lancet, 386, 9995, 22-08-2015, pàg. 801–12. DOI: 10.1016/s0140-6736(14)61468-9. PMID: 25832858.
  15. ↑ Musini, Vijaya M; Tejani, Aaron M; Bassett, Ken; Puil, Lorri; Wright, James M (en anglès) Cochrane Database of Systematic Reviews, 6, 05-06-2019, pàg. CD000028. DOI: 10.1002/14651858.CD000028.pub3. PMC: 6550717. PMID: 31167038.
  16. ↑ Sundström, Johan; Arima, Hisatomi; Jackson, Rod; Turnbull, Fiona; Rahimi, Kazem Annals of Internal Medicine, 162, 3, February 2015, pàg. 184–91. DOI: 10.7326/M14-0773. PMID: 25531552.
  17. ↑ Xie, X; Atkins, E; Lv, J; Bennett, A; Neal, B Lancet, 387, 10017, 30-01-2016, pàg. 435–43. DOI: 10.1016/S0140-6736(15)00805-3. PMID: 26559744.
  18. ↑ Diao, D; Wright, JM; Cundiff, DK; Gueyffier, F The Cochrane Database of Systematic Reviews, 8, 8, Aug 15, 2012, pàg. CD006742. DOI: 10.1002/14651858.CD006742.pub2. PMID: 22895954.
  19. ↑ Campbell, NR; Lackland, DT; Lisheng, L; Niebylski, ML; Nilsson, PM Journal of Clinical Hypertension, 17, 3, March 2015, pàg. 165–67. DOI: 10.1111/jch.12479. PMID: 25644474.
  20. ↑ Field, John M. The Textbook of Emergency Cardiovascular Care and CPR (en anglès). Lippincott Williams & Wilkins, 2009, p. 11. ISBN 9780781788991. 
  21. ↑ «What Are the Signs and Symptoms of Sudden Cardiac Arrest?». NHLBI, June 22, 2016. [Consulta: 16 agost 2016].
  22. ↑ «What Is Sudden Cardiac Arrest?». NHLBI, June 22, 2016. [Consulta: 16 agost 2016].
  23. ↑ Circulation, 101, 3, gener 2000, pàg. 329–35. DOI: 10.1161/01.CIR.101.3.329. PMID: 10645931 [Consulta: 5 juny 2009].
  24. ↑ Ann. Intern. Med., 139, 9, Novembre 2003, pàg. 761–76. DOI: 10.7326/0003-4819-139-9-200311040-00011. PMID: 14597461.
  25. ↑ Hall, John E.. Textbook of medical physiology. St. Louis, Mo: Elsevier Saunders, 2006, p. 228. ISBN 978-0-7216-0240-0. 
  26. ↑ «Hypertension: eMedicine Nephrology». [Consulta: 5 juny 2009].
  27. ↑ The Lancet [Consulta: 1r juny 2009].
  28. ↑ White WB The American Journal of Medicine, 122, 5 Suppl, May 2009, pàg. S3–9. DOI: 10.1016/j.amjmed.2009.03.002. PMID: 19393824.
  29. ↑ Insull W The American Journal of Medicine, 122, 1 Suppl, gener 2009, pàg. S3–S14. DOI: 10.1016/j.amjmed.2008.10.013. PMID: 19110086.
  30. ↑ Journal of Vascular Surgery, 49, 5, May 2009, pàg. 1348–54. DOI: 10.1016/j.jvs.2008.12.046. PMID: 19394559.
  31. ↑ Riccioni G Current Medicinal Chemistry, 16, 8, 2009, pàg. 988–96. DOI: 10.2174/092986709787581923. PMID: 19275607 [Consulta: 20 juny 2009].
  32. ↑ Clinical Science, 116, 4, febrer 2009, pàg. 273–82. DOI: 10.1042/CS20080072. PMID: 19138169.
  33. ↑ Therapeutic Advances in Cardiovascular Disease, 2, 3, Juny 2008, pàg. 167–77. DOI: 10.1177/1753944708091777. PMID: 19124420.
  34. ↑ [he Medical Clinics of North America, 93, 3, Maig 2009, pàg. 665–80. DOI: 10.1016/j.mcna.2009.02.005. PMID: 19427498 [Consulta: 20 juny 2009].
  35. ↑ The Medical Clinics of North America, 93, 3, May 2009, pàg. 733–51. DOI: 10.1016/j.mcna.2009.02.010. PMID: 19427502 [Consulta: 20 juny 2009].
  36. ↑ Agabiti-Rosei E Journal of Hypertension Supplement, 26, 3, Setembre 2008, pàg. S15–9. DOI: 10.1097/01.hjh.0000334602.71005.52. PMID: 19363848.
  37. ↑ The Medical Clinics of North America, 93, 3, May 2009, pàg. 681–95. DOI: 10.1016/j.mcna.2009.02.003. PMID: 19427499 [Consulta: 20 juny 2009].
  38. ↑ (en polonès) Polski Merkuriusz Lekarski, 14, 80, febrer 2003, pàg. 168–73. PMID: 12728683.
  39. ↑ Archives of Pathology & Laboratory Medicine, 133, 2, febrer 2009, pàg. 189–200. DOI: 10.5858/133.2.189. PMID: 19195963 [Consulta: 20 juny 2009].
  40. ↑ Annals of Diagnostic Pathology, 6, 1, febrer 2002, pàg. 20–9. DOI: 10.1053/adpa.2002.30606. PMID: 11842376.
  41. ↑ Aronow WS Clinics in Geriatric Medicine, 24, 3, Agost 2008, pàg. 489–501, vi–vii. DOI: 10.1016/j.cger.2008.03.001. PMID: 18672184 [Consulta: 20 juny 2009].
  42. ↑ Journal of Cardiopulmonary Rehabilitation and Prevention, 28, 6, 2008, pàg. 349–57. DOI: 10.1097/HCR.0b013e31818c3b96. PMC: 2743684. PMID: 19008688.
  43. ↑ Current Drug Targets, 10, 1, gener 2009, pàg. 20–5. DOI: 10.2174/138945009787122897. PMID: 19149532 [Consulta: 20 juny 2009].
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 «What Is Arrhythmia?». www.nhlbi.nih.gov, July 1, 2011. Arxivat de l'original el 2 març 2015. [Consulta: 7 març 2015].
  45. ↑ «What Are the Signs and Symptoms of an Arrhythmia?». www.nhlbi.nih.gov, 01-07-2011. Arxivat de l'original el 19 febrer 2015. [Consulta: 7 març 2015].
  46. ↑ 46,0 46,1 «Types of Arrhythmia». www.nhlbi.nih.gov, 01-07-2011. Arxivat de l'original el 7 juny 2015. [Consulta: 7 març 2015].
  47. ↑ Martin, C; Matthews, G; Huang, CL Heart, 98, 7, 2012, pàg. 536–543. DOI: 10.1136/heartjnl-2011-300953. PMC: 3308472. PMID: 22422742.
  48. ↑ «How Are Arrhythmias Diagnosed?». www.nhlbi.nih.gov/, 01-07-2011. Arxivat de l'original el 18 febrer 2015. [Consulta: 7 març 2015].
  49. ↑ «How Are Arrhythmias Treated?». www.nhlbi.nih.gov/, July 1, 2011. Arxivat de l'original el 17 febrer 2015. [Consulta: 7 març 2015].
  50. ↑ «Who Is at Risk for an Arrhythmia?». www.nhlbi.nih.gov/, July 1, 2011. Arxivat de l'original el 3 març 2015. [Consulta: 7 març 2015].
  51. ↑ Zoni-Berisso, M; Lercari, F; Carazza, T; Domenicucci, S Clinical Epidemiology, 6, 2014, pàg. 213–20. DOI: 10.2147/CLEP.S47385. PMC: 4064952. PMID: 24966695.
  52. ↑ GBD 2013 Mortality and Causes of Death, Collaborators Lancet, 385, 9963, 17-12-2014, pàg. 117–171. DOI: 10.1016/S0140-6736(14)61682-2. PMC: 4340604. PMID: 25530442.
  53. ↑ Mehra, R Journal of Electrocardiology, 40, 6 Suppl, 2007, pàg. S118–22. DOI: 10.1016/j.jelectrocard.2007.06.023. PMID: 17993308.
  54. ↑ Bhatia, Sujata K. Biomaterials for clinical applications. Online-Ausg.. New York: Springer, 2010, p. 23. ISBN 9781441969200. 
  55. ↑ Wong, ND Nature Reviews. Cardiology, 11, 5, May 2014, pàg. 276–89. DOI: 10.1038/nrcardio.2014.26. PMID: 24663092.
  56. ↑ GBD 2013 Mortality and Causes of Death, Collaborators Lancet, 385, 9963, 17-12-2014, pàg. 117–171. DOI: 10.1016/S0140-6736(14)61682-2. PMC: 4340604. PMID: 25530442.
  57. ↑ «What Are the Signs and Symptoms of Coronary Heart Disease?», 29-09-2014. Arxivat de l'original el 24 febrer 2015. [Consulta: 23 febrer 2015].
  58. ↑ «Coronary Artery Disease (CAD)», 12-03-2013. Arxivat de l'original el 2 març 2015. [Consulta: 23 febrer 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cardiologia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cardiologia&oldid=27601078»