Borneo: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
/* Control britànic i holandès
Línia 44: Línia 44:
Des de la caiguda de Malacca el 1511, els comerciants portuguesos van comerciar regularment amb Borneo, i especialment amb Brunei a partir de 1530.<ref name="Lach1994">{{Ref-llibre|cognom=Donald F. Lach|títol=Asia in the Making of Europe, Volume I: The Century of Discovery.|url=https://books.google.com/books?id=0x1Io6VOuAIC&pg=PA580|data=16 abril 1994|editorial=University of Chicago Press|isbn=978-0-226-46732-0|pàgines=580–}}</ref> Després d'haver visitat la capital de Brunei, els portuguesos van descriure el lloc com a envoltat per un [[mur de pedra]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=P. M. Holt|títol=The Cambridge History of Islam: Volume 2A, The Indian Sub-Continent, South-East Asia, Africa and the Muslim West|url=https://books.google.com/books?id=y99jTbxNbSAC&pg=PA129|data=21 abril 1977|editorial=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-29137-8|pàgines=129–}}</ref> Tot i que Borneo es considerava ric, els portuguesos no van fer cap intent de conquerir-lo.<ref name="Lach1994" /> Els castellans havien navegat des d'Amèrica Llatina i van conquerir les províncies de Brunei a les Filipines i l'havien incorporat al [[virregnat de Nova Espanya]], centrat en Mèxic. La visita espanyola a Brunei va provocar la [[Guerra de Castella]] el 1578. Els anglesos van començar a comerciar amb [[Sultanat de Sambas|Sambas]] del sud de Borneo el 1609, mentre que els holandesos només van començar el seu comerç el 1644: a Banjar i Martapura, també al sud de Borneo.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Asiatic Journal and Monthly Register for British and Foreign India, China, and Australia|url=https://archive.org/details/asiaticjournala30unkngoog|any=1816|editorial=Parbury, Allen, and Company|pàgines=[https://archive.org/details/asiaticjournala30unkngoog/page/n568 561]–}}</ref> Els holandesos van intentar assentar l'illa de Balambangan, al nord de Borneo, a la segona meitat del segle XVIII, però es van retirar el 1797.<ref name="Dutch Borneo">{{Ref-web|url=http://www.san.beck.org/20-11-Indonesia1800-1950.html|títol=Indonesia and the Dutch 1800–1950|cognom=Sanderson Beck|editor=San.Beck|consulta=24 Maig 2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170524100635/http://www.san.beck.org/20-11-Indonesia1800-1950.html|arxiudata=24 Maig 2017}}</ref> El 1812, el soldà del sud de Borneo va cedir els seus forts a la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]]. Els anglesos, dirigits per [[Thomas Stamford Raffles|Stamford Raffles]], van intentar llavors establir una intervenció a Sambas però van fracassar. Encara que van aconseguir derrotar el sultanat l'any següent i van declarar un bloqueig a tots els ports de Borneo excepte Brunei, [[Bandjarmasin]] i [[Pontianak]], el projecte va ser cancel·lat pel governador general britànic Lord Minto a l'Índia perquè era massa car.<ref name="Dutch Borneo" /> Al començament de l'exploració britànica i holandesa a l'illa, van descriure l'illa de Borneo com a plena de caçadors de caps, amb els indígenes de l'interior practicant el [[canibalisme]]<ref name="Dutch and British explorations">{{Ref-web|url=http://digitalcommons.calpoly.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1067&context=forum|títol=British and Dutch Perceptions of Cannibalism in Borneo, 1882–1964|cognom=Adrienne Smith|editor=[[California Polytechnic State University]]|consulta=24 Maig 2017|format=PDF}}</ref> i les aigües al voltant de l'illa infestades de [[Pirateria marítima|pirates]], especialment entre el nord. l'est de Borneo i el sud de les Filipines.<ref>{{Ref-llibre|cognom=CAPTAIN THE HON. HENRY KEPPEL, R.N.|títol=THE EXPEDITION TO BORNEO OF H.M.S. DIDO FOR THE SUPPRESSION OF PIRACY|url=https://archive.org/details/expeditiontobor04broogoog|any=1846|pàgines=[https://archive.org/details/expeditiontobor04broogoog/page/n238 214]–|editorial=Chapman and Hall}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=P. Boomgaard|títol=A World of Water: Rain, Rivers and Seas in Southeast Asian Histories|url=https://books.google.com/books?id=1EEgIi8Mf-YC&pg=PA141|data=gener 2007|editorial=KITLV Press|isbn=978-90-6718-294-2|pàgines=141–}}</ref> Els pirates Malais i [[Iban (ètnia)|Sea Dayak]] van ser depredadors de la navegació marítima a les aigües entre Singapur i Hong Kong des del seu refugi a Borneo,<ref>{{Ref-web|url=http://www.fullbooks.com/Wanderings-Among-South-Sea-Savages-And-in3.html|títol=Wanderings Among South Sea Savages And in Borneo and the Philippines|cognom=H. Wilfrid Walker|editor=Full Books|consulta=23 Maig 2017|pàgines=3/3|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080609213932/http://www.fullbooks.com/Wanderings-Among-South-Sea-Savages-And-in3.html|arxiudata=9 juny 2008}}</ref> juntament amb els atacs dels [[Iranun|Illanuns]] dels pirates Moro del sud de Filipines, com en la Batalla de Mukah.<ref>{{Ref-web|url=http://anglicanhistory.org/asia/sarawak/sketches1882/16.html|títol=Sketches of Our Life at Sarawak (Chapter XVI. Illanun Pirates)|cognom=Harriette McDougall|obra=Society for Promoting Christian Knowledge; E. & J. B. Young|editor=[[Project Canterbury]], Anglican History|consulta=23 Maig 2017}}</ref>
Des de la caiguda de Malacca el 1511, els comerciants portuguesos van comerciar regularment amb Borneo, i especialment amb Brunei a partir de 1530.<ref name="Lach1994">{{Ref-llibre|cognom=Donald F. Lach|títol=Asia in the Making of Europe, Volume I: The Century of Discovery.|url=https://books.google.com/books?id=0x1Io6VOuAIC&pg=PA580|data=16 abril 1994|editorial=University of Chicago Press|isbn=978-0-226-46732-0|pàgines=580–}}</ref> Després d'haver visitat la capital de Brunei, els portuguesos van descriure el lloc com a envoltat per un [[mur de pedra]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=P. M. Holt|títol=The Cambridge History of Islam: Volume 2A, The Indian Sub-Continent, South-East Asia, Africa and the Muslim West|url=https://books.google.com/books?id=y99jTbxNbSAC&pg=PA129|data=21 abril 1977|editorial=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-29137-8|pàgines=129–}}</ref> Tot i que Borneo es considerava ric, els portuguesos no van fer cap intent de conquerir-lo.<ref name="Lach1994" /> Els castellans havien navegat des d'Amèrica Llatina i van conquerir les províncies de Brunei a les Filipines i l'havien incorporat al [[virregnat de Nova Espanya]], centrat en Mèxic. La visita espanyola a Brunei va provocar la [[Guerra de Castella]] el 1578. Els anglesos van començar a comerciar amb [[Sultanat de Sambas|Sambas]] del sud de Borneo el 1609, mentre que els holandesos només van començar el seu comerç el 1644: a Banjar i Martapura, també al sud de Borneo.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Asiatic Journal and Monthly Register for British and Foreign India, China, and Australia|url=https://archive.org/details/asiaticjournala30unkngoog|any=1816|editorial=Parbury, Allen, and Company|pàgines=[https://archive.org/details/asiaticjournala30unkngoog/page/n568 561]–}}</ref> Els holandesos van intentar assentar l'illa de Balambangan, al nord de Borneo, a la segona meitat del segle XVIII, però es van retirar el 1797.<ref name="Dutch Borneo">{{Ref-web|url=http://www.san.beck.org/20-11-Indonesia1800-1950.html|títol=Indonesia and the Dutch 1800–1950|cognom=Sanderson Beck|editor=San.Beck|consulta=24 Maig 2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170524100635/http://www.san.beck.org/20-11-Indonesia1800-1950.html|arxiudata=24 Maig 2017}}</ref> El 1812, el soldà del sud de Borneo va cedir els seus forts a la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]]. Els anglesos, dirigits per [[Thomas Stamford Raffles|Stamford Raffles]], van intentar llavors establir una intervenció a Sambas però van fracassar. Encara que van aconseguir derrotar el sultanat l'any següent i van declarar un bloqueig a tots els ports de Borneo excepte Brunei, [[Bandjarmasin]] i [[Pontianak]], el projecte va ser cancel·lat pel governador general britànic Lord Minto a l'Índia perquè era massa car.<ref name="Dutch Borneo" /> Al començament de l'exploració britànica i holandesa a l'illa, van descriure l'illa de Borneo com a plena de caçadors de caps, amb els indígenes de l'interior practicant el [[canibalisme]]<ref name="Dutch and British explorations">{{Ref-web|url=http://digitalcommons.calpoly.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1067&context=forum|títol=British and Dutch Perceptions of Cannibalism in Borneo, 1882–1964|cognom=Adrienne Smith|editor=[[California Polytechnic State University]]|consulta=24 Maig 2017|format=PDF}}</ref> i les aigües al voltant de l'illa infestades de [[Pirateria marítima|pirates]], especialment entre el nord. l'est de Borneo i el sud de les Filipines.<ref>{{Ref-llibre|cognom=CAPTAIN THE HON. HENRY KEPPEL, R.N.|títol=THE EXPEDITION TO BORNEO OF H.M.S. DIDO FOR THE SUPPRESSION OF PIRACY|url=https://archive.org/details/expeditiontobor04broogoog|any=1846|pàgines=[https://archive.org/details/expeditiontobor04broogoog/page/n238 214]–|editorial=Chapman and Hall}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=P. Boomgaard|títol=A World of Water: Rain, Rivers and Seas in Southeast Asian Histories|url=https://books.google.com/books?id=1EEgIi8Mf-YC&pg=PA141|data=gener 2007|editorial=KITLV Press|isbn=978-90-6718-294-2|pàgines=141–}}</ref> Els pirates Malais i [[Iban (ètnia)|Sea Dayak]] van ser depredadors de la navegació marítima a les aigües entre Singapur i Hong Kong des del seu refugi a Borneo,<ref>{{Ref-web|url=http://www.fullbooks.com/Wanderings-Among-South-Sea-Savages-And-in3.html|títol=Wanderings Among South Sea Savages And in Borneo and the Philippines|cognom=H. Wilfrid Walker|editor=Full Books|consulta=23 Maig 2017|pàgines=3/3|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080609213932/http://www.fullbooks.com/Wanderings-Among-South-Sea-Savages-And-in3.html|arxiudata=9 juny 2008}}</ref> juntament amb els atacs dels [[Iranun|Illanuns]] dels pirates Moro del sud de Filipines, com en la Batalla de Mukah.<ref>{{Ref-web|url=http://anglicanhistory.org/asia/sarawak/sketches1882/16.html|títol=Sketches of Our Life at Sarawak (Chapter XVI. Illanun Pirates)|cognom=Harriette McDougall|obra=Society for Promoting Christian Knowledge; E. & J. B. Young|editor=[[Project Canterbury]], Anglican History|consulta=23 Maig 2017}}</ref>


⚫
>


⚫
>


Abans del reconeixement de la presència espanyola a l'arxipèlag de Filipines, es va signar un protocol conegut com a Protocol de Madrid de 1885 entre els governs del Regne Unit, Alemanya i Espanya a [[Madrid]] per cimentar la influència espanyola i reconèixer la seva sobirania sobre el Sultanat de Sulu. a canvi que Espanya renunciés a la seva pretensió sobre les antigues possessions del sultanat al nord de Borneo.<ref>{{Ref-web|url=http://www.lawnet.sabah.gov.my/Lawnet/SabahLaws/Treaties/Protocol%28Madrid%29.pdf|títol=British North Borneo Treaties. (British North Borneo, 1885)|cognom=British Government|editor=Sabah State Government (State Attorney-General's Chambers)|consulta=23 Maig 2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20131029195606/http://www.lawnet.sabah.gov.my/Lawnet/SabahLaws/Treaties/Protocol%28Madrid%29.pdf|arxiudata=29 octubre 2013}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Paul J. Carnegie|títol=Human Insecurities in Southeast Asia|url=https://books.google.com/books?id=fZ3vDAAAQBAJ&pg=PA74|data=21 setembre 2016|editorial=Springer|isbn=978-981-10-2245-6|pàgines=74–}}</ref> L'administració britànica va establir llavors la primera xarxa ferroviària al nord de Borneo, coneguda com a North Borneo Railway.<ref>{{Ref-web|url=http://searail.malayanrailways.com/Borneo/NBR2013.htm|títol=North Borneo Chartered Company: North Borneo Railway; The first train in North Borneo|cognom=Dr. Johnstone; A. J. West (Officers of the Company)|obra=British North Borneo Chartered Company: Views of British North Borneo, Printed by W. Brown & co., limited, London, 1899|editor=Malayan Railways|data=3 febrer 1898|consulta=23 Maig 2017}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.internationalsteam.co.uk/trains/borneo.htm|títol=The North Borneo Railway Project|cognom=Rob Dickinson|editor=The International Steam Pages|consulta=23 Maig 2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130328052920/http://www.internationalsteam.co.uk/trains/borneo.htm|arxiudata=28 març 2013}}</ref> Durant aquest temps, els britànics van patrocinar un gran nombre de treballadors xinesos per emigrar al nord de Borneo per treballar a les plantacions i mines europees,<ref>{{Ref-publicació|publicació=Archipel|cognom=Danny Wong Tze Ken|any=1999|volum=58|exemplar=3|pàgines=131–158|doi=10.3406/arch.1999.3538}}</ref> i els holandesos van seguir el mateix per augmentar la seva producció econòmica.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Geert Oostindie|títol=Dutch Colonialism, Migration and Cultural Heritage: Past and Present|url=https://books.google.com/books?id=KfFjAAAAQBAJ&pg=PA292|data=1 gener 2008|editorial=BRILL|isbn=978-90-04-25388-9|pàgines=292–}}</ref> El 1888, Borneo del Nord, Sarawak i Brunei al nord de Borneo s'havien convertit en [[protectorat]] britànic.<ref name="PrescottTriggs2008">{{Ref-llibre|cognom=Victor Prescott|títol=International Frontiers and Boundaries: Law, Politics and Geography|url=https://books.google.com/books?id=HW-wCQAAQBAJ&pg=PA380|data=25 juny 2008|editorial=BRILL|isbn=978-90-474-3364-4|pàgines=380–}}</ref> La zona del sud de Borneo es va convertir en protectorat holandès el 1891.<ref name="Dutch and British explorations">{{Ref-web|url=http://digitalcommons.calpoly.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1067&context=forum|títol=British and Dutch Perceptions of Cannibalism in Borneo, 1882–1964|cognom=Adrienne Smith|editor=[[California Polytechnic State University]]|consulta=24 Maig 2017|format=PDF}}</ref> La Gran Bretanya va demanar als holandesos que ja reclamaven tot Borneo que delimitessin els seus límits entre els dos territoris colonials per evitar nous conflictes.<ref name="PrescottTriggs2008" /> Els governs britànic i holandès havien signat el [[Tractat anglo-neerlandès de 1824]] per intercanviar ports comercials a [[Península de Malacca|la península]] de Malaisia i [[Sumatra]] que estaven sota els seus controls i afirmar les esferes d'influència. Això va donar lloc a l'establiment indirecte de zones controlades pels britànics i holandesos al nord (península de Malaisia) i al sud (illes de Sumatra i Riau), respectivament.<ref>{{Ref-web|url=http://muslimmuseum.org.uk/anglo-dutch-treaty-of-1824-malaysia-and-indonesia/|títol=Anglo-Dutch Treaty of 1824 – Malaysia and Indonesia|editor=Muslim Museum Initiative|consulta=23 Maig 2017}}</ref>


Borneo va ser l'escenari principal de la confrontació entre [[Indonèsia]] i [[Malàisia]] entre 1962 i [[1966]].
Borneo va ser l'escenari principal de la confrontació entre [[Indonèsia]] i [[Malàisia]] entre 1962 i [[1966]].

Revisió del 05:12, 16 nov 2022

Plantilla:Infotaula geografia políticaBorneo
Vista nocturna
Vista aèria
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 1° S, 114° E / 1°S,114°E / -1; 114
Població humana
Població18.590.000 (2009) Modifica el valor a Wikidata (24,85 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície748.168 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura1.026 (amplada) × 1.366 (longitud) km
Banyat peroceà Pacífic, mar de Sulu, mar de la Xina Meridional, mar de Java, mar de Cèlebes i estret de Macassar Modifica el valor a Wikidata
Altitud4.095 m-113 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altmont Kinabalu (4.095 m) Modifica el valor a Wikidata
Divisió política de Borneo
En groc, la part indonèsia; en marró, la part malàisia; en verd, Brunei.

Borneo (en malai Kalimantan) és la tercera illa més gran del món, amb una superfície de 743.330 km² una una població de més de 23 milions de persones. [1][2][3] Està situada al mig de l'arxipèlag d'Insulíndia, al sud-est d'Àsia, i administrativament pertany a Indonèsia, Malàisia i Brunei. Actualment, Borneo està patint moltes plantacions d'oli de palma, cosa que afecta molt la flora i la fauna autòctona. Borneo és la llar d'una de les selves tropicals més antigues del món.

Noms

L'illa és coneguda amb molts noms. Internacionalment se'l coneix com Borneo, derivat del contacte europeu amb el regne de Brunei al segle XVI durant l’Era de l'exploració. En un mapa de l'any 1601, la ciutat de Brunei es coneix com a Borneo, i tota l'illa també s'anomena Borneo.[4][5] El nom Borneo pot derivar de la paraula sànscrita váruṇa (वरुण), que significa "aigua" o Varuna, el déu hindú de la pluja.[6]

La població local l'anomenava Klemantan o Kalimantan,[7] que es derivava de la paraula sànscrita Kalamanthana, que significa "clima ardent" possiblement per descriure el seu clima tropical càlid i humit.[8] L'historiador indonesi Slamet Muljana suggereix que el nom Kalamanthana derivava dels termes sànscrits kala (temps o estació) i manthana (batre, encendre o crear foc per fricció),[9] que possiblement descriu la calor del temps.[10]

En temps anteriors, l'illa era coneguda amb altres noms. L'any 977, els registres xinesos van començar a utilitzar el terme Bo-ni per referir-se a Borneo. El 1225, també va ser esmentat per l'oficial xinès Chau Ju-Kua (趙汝适).[11] El manuscrit javanès Nagarakretagama, escrit pel poeta de la cort Majapahit Mpu Prapanca el 1365, esmentava l'illa com Nusa Tanjungnagara, que significa l'illa del Regne de Tanjungpura.[12] No obstant això, el mateix manuscrit també esmentava a Barune (Brunei) i altres organitzacions polítiques de l'illa.[13]

Geografia

Borneo està voltat pel mar de la Xina Meridional al nord i nord-oest, pel mar de Sulu al nord-est, pel mar de Cèlebes i l'estret de Macassar a l'est i pel mar de Java i l'estret de Karimata al sud.

A l'oest de Borneo es troben la península de Malacca i Sumatra; al sud, Java; a l'est, l'illa de Cèlebes i les Moluques, i al nord-est, les illes filipines de Palawan, Sulu i Mindanao.

La muntanya principal de Borneo és el Mont Kinabalu, a Sabah, de 4.101 m d'altura.

Divisió administrativa

Políticament, Borneo es divideix entre:[14]

Aproximadament el 73% de l'illa és territori indonèsia. Al nord, els estats de Malàisia oriental de Sabah i Sarawak representen al voltant del 26% de l'illa. La població de Borneo és de 23.720.000 habitants (2020, admin, prelim). A més, el territori federal de Malàisia de Labuan està situat en una petita illa a prop de la costa de Borneo. L'estat sobirà de Brunei, situat a la costa nord, comprèn aproximadament l'1% de la superfície terrestre de Borneo. Una mica més de la meitat de l'illa es troba a l’hemisferi nord, incloent Brunei i la part de Malàisia, mentre que la part d'Indonèsia abasta els hemisferis nord i sud.

Història

Inicis

Dayak, el principal poble indígena de l'illa, era temut per les seves pràctiques de caça de caps.

El novembre de 2018, els científics van informar del descobriment de la pintura d'art figuratiu més antiga coneguda, de més de 40.000 (potser fins a 52.000) anys, d'un animal desconegut, a la cova de Lubang Jeriji Saléh a l'illa de Borneo.[15][16]

Segons l'antic xinès (977),[17] manuscrits indis i japonesos, les ciutats costaneres occidentals de Borneo s'havien convertit en ports comercials al primer mil·lenni dC.[18] En manuscrits xinesos, or, càmfora, petxines de tortuga, marfil de calao, banya de rinoceront, grúids, cera d'abella, fusta de laka (duramen perfumat i fusta d'arrel d'una liana gruixuda, Dalbergia parviflora), sang de drac, vímet, espècies comestibles i diverses espècies d'ocells van ser descrits com un dels articles més valuosos de Borneo.[19] Els indis van anomenar Borneo Suvarnabhumi (la terra de l'or) i també Karpuradvipa (illa de Càmfor). Els javanesos en deien Borneo Puradvipa, o illa del diamant. Les troballes arqueològiques al delta del riu Sarawak revelen que la zona va ser un pròsper centre de comerç entre l'Índia i la Xina des del segle VI fins al 1300 aproximadament.[19]

Pèrdua territorial de la talassocràcia del sultanat de Brunei del 1400 al 1890 a causa de l'inici de l'Imperialisme occidental

Els pilars de pedra amb inscripcions en l’escriptura Pallava, trobats a Kutai al llarg del riu Mahakam a Kalimantan Oriental i que daten al voltant de la segona meitat del segle IV, constitueixen algunes de les proves més antigues de la influència hindú al sud-est asiàtic.[20] Al segle XIV, Borneo es va convertir en un estat vassall de Majapahit (a l'actual Indonèsia),[21][22] després canviant la seva lleialtat a la dinastia Ming de la Xina.[23] Sulu preislàmica, llavors coneguda localment com Lupah Sug, s'estenia des de Palawan i l'arxipèlag de Sulu a les Filipines; a Sabah, Kalimantan Oriental i septentrional a Borneo.[24] L'Imperi de Sulu va sorgir com una rebel·lió i reacció contra l'antic Imperialisme de Majapahit contra Sulu que Majapahit va ocupar breument. La religió de l'Islam va entrar a l'illa al segle X,[25] després de l'arribada de comerciants musulmans que després van convertir molts pobles indígenes a les zones costaneres.[26]

El sultanat de Brunei va declarar la independència de Majapahit després de la mort de l'emperador Majapahit a mitjans del segle XIV. Durant la seva època daurada sota Bolkiah del segle XV al XVII, el sultanat de Brunei va governar gairebé tota la zona costanera de Borneo (donant el seu nom a l'illa per la seva influència a la regió) i diverses illes de les Filipines. Durant la dècada de 1450, Shari'ful Hashem Syed Abu Bakr, un àrab nascut a Johor,[27] va arribar a Sulu des de Malacca. El 1457, va fundar el Sultanat de Sulu; es va anomenar "Paduka Maulana Mahasari Sharif Sultan Hashem Abu Bakr".[28] Després de la seva independència el 1578 de la influència de Brunei,[29] Sulu va començar a expandir la seva talassocràcia a parts del nord de Borneo.[30] Ambdós sultanats que governaven el nord de Borneo s'havien compromès tradicionalment amb la Xina per mitjà de les ferralla xineses que arribaven amb freqüència.[31][32] Malgrat la talasocràcia dels sultanats, la regió interior de Borneo va romandre lliure del domini de qualsevol regne.[33]

Control britànic i holandès

La bandera britànica va hissar per primera vegada a l'illa de Labuan el 24 de desembre de 1846

Des de la caiguda de Malacca el 1511, els comerciants portuguesos van comerciar regularment amb Borneo, i especialment amb Brunei a partir de 1530.[34] Després d'haver visitat la capital de Brunei, els portuguesos van descriure el lloc com a envoltat per un mur de pedra.[35] Tot i que Borneo es considerava ric, els portuguesos no van fer cap intent de conquerir-lo.[34] Els castellans havien navegat des d'Amèrica Llatina i van conquerir les províncies de Brunei a les Filipines i l'havien incorporat al virregnat de Nova Espanya, centrat en Mèxic. La visita espanyola a Brunei va provocar la Guerra de Castella el 1578. Els anglesos van començar a comerciar amb Sambas del sud de Borneo el 1609, mentre que els holandesos només van començar el seu comerç el 1644: a Banjar i Martapura, també al sud de Borneo.[36] Els holandesos van intentar assentar l'illa de Balambangan, al nord de Borneo, a la segona meitat del segle XVIII, però es van retirar el 1797.[37] El 1812, el soldà del sud de Borneo va cedir els seus forts a la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Els anglesos, dirigits per Stamford Raffles, van intentar llavors establir una intervenció a Sambas però van fracassar. Encara que van aconseguir derrotar el sultanat l'any següent i van declarar un bloqueig a tots els ports de Borneo excepte Brunei, Bandjarmasin i Pontianak, el projecte va ser cancel·lat pel governador general britànic Lord Minto a l'Índia perquè era massa car.[37] Al començament de l'exploració britànica i holandesa a l'illa, van descriure l'illa de Borneo com a plena de caçadors de caps, amb els indígenes de l'interior practicant el canibalisme[38] i les aigües al voltant de l'illa infestades de pirates, especialment entre el nord. l'est de Borneo i el sud de les Filipines.[39][40] Els pirates Malais i Sea Dayak van ser depredadors de la navegació marítima a les aigües entre Singapur i Hong Kong des del seu refugi a Borneo,[41] juntament amb els atacs dels Illanuns dels pirates Moro del sud de Filipines, com en la Batalla de Mukah.[42]


>

Abans del reconeixement de la presència espanyola a l'arxipèlag de Filipines, es va signar un protocol conegut com a Protocol de Madrid de 1885 entre els governs del Regne Unit, Alemanya i Espanya a Madrid per cimentar la influència espanyola i reconèixer la seva sobirania sobre el Sultanat de Sulu. a canvi que Espanya renunciés a la seva pretensió sobre les antigues possessions del sultanat al nord de Borneo.[43][44] L'administració britànica va establir llavors la primera xarxa ferroviària al nord de Borneo, coneguda com a North Borneo Railway.[45][46] Durant aquest temps, els britànics van patrocinar un gran nombre de treballadors xinesos per emigrar al nord de Borneo per treballar a les plantacions i mines europees,[47] i els holandesos van seguir el mateix per augmentar la seva producció econòmica.[48] El 1888, Borneo del Nord, Sarawak i Brunei al nord de Borneo s'havien convertit en protectorat britànic.[49] La zona del sud de Borneo es va convertir en protectorat holandès el 1891.[38] La Gran Bretanya va demanar als holandesos que ja reclamaven tot Borneo que delimitessin els seus límits entre els dos territoris colonials per evitar nous conflictes.[49] Els governs britànic i holandès havien signat el Tractat anglo-neerlandès de 1824 per intercanviar ports comercials a la península de Malaisia i Sumatra que estaven sota els seus controls i afirmar les esferes d'influència. Això va donar lloc a l'establiment indirecte de zones controlades pels britànics i holandesos al nord (península de Malaisia) i al sud (illes de Sumatra i Riau), respectivament.[50]

Borneo va ser l'escenari principal de la confrontació entre Indonèsia i Malàisia entre 1962 i 1966.

Recursos naturals

Històricament, l'illa ha estat coberta per una frondosa selva tropical, però l'àrea boscosa s'està reduint ràpidament a causa de l'explotació forestal intensiva de la indústria malàisia del contraplacat i també per part de companyies multinacionals com ara Mitsubishi. De fet, la meitat de la fusta tropical comercialitzada anualment al món ve de Borneo. A més a més, les plantacions de palma van prenent terreny ràpidament a les darreres romanalles de l'originària selva tropical. Aquesta selva també es va veure destruïda en una gran part pel foc forestal de 1997-1998, per causes humanes i que aparentment va coincidir amb una estació extremadament seca per efecte d'El Niño. Les clapes originades pel gran incendi de 1997-1998 es poden veure encara en imatges via satèl·lit i van crear una fumera que va afectar Brunei, Malàisia, Indonèsia i Singapur. La selva tropical que encara resta a l'illa és el sol hàbitat natural de l'orangutan de Borneo, espècie en perill d'extinció. També és un refugi important per a moltes espècies forestals endèmiques, com l'elefant asiàtic, el rinoceront de Sumatra i la pantera nebulosa.

La població indígena de Borneo (com els Kayan, Kenyah, Punan Bah i Penan), afectada per la indústria del contraplacat que desforesta l'illa, lluita pels seus drets i per preservar el medi.

La mena de selva tropical que hi ha a Borneo inclou els boscos de torbera i de bruc (o Kerangas), ben poc habituals.

Referències

  1. ↑ Sugianto, Danang. «Sensus Penduduk 2020 Selesai, Begini Sebaran Masyarakat RI Terbaru». [Consulta: 27 setembre 2022].
  2. ↑ Malaysia: Federal States, Territories, Districts, Major Cities, Urban Aras & Conurbations - Statistics & Maps on City Population. Citypopulation.de (2013-05-20). Retrieved on 2013-07-12.
  3. ↑ «W.P. Labuan Sepintas Lalu». statistics.gov.my. Arxivat de l'original el 2014-11-13. [Consulta: 19 setembre 2014].
  4. ↑ «Kaart van het eiland Borneo, 1601, Benjamin Wright». [Consulta: 27 setembre 2022].
  5. ↑ «Antique Map Borneo by De Bry (c.1602)». bartelegallery.com. [Consulta: 27 setembre 2022].
  6. ↑ Media, Kompas Cyber. «Hari Nusantara, Kenali Nama Lawas 5 Pulau Besar di Indonesia Halaman all» (en indonesi). KOMPAS.com, 13-12-2018. [Consulta: 3 agost 2020].
  7. ↑ . 
  8. ↑ Eugene Linden. The Ragged Edge of the World: Encounters at the Frontier Where Modernity, Wildlands and Indigenous Peoples Meet. Penguin Publishing Group, 17 març 2011, p. 30–. ISBN 978-1-101-47613-0. 
  9. ↑ «Sanskrit Dictionary». sanskritdictionary.com. [Consulta: 3 agost 2020].
  10. ↑ Muljana, Slamet. Sriwidjaja (en indonesi). Pertjetakan Arnoldus, 1960, p. 78–79. 
  11. ↑ Siti Norkhalbi Haji Wahsalfelah. «Traditional Woven Textiles: Tradition and Identity Construction in the 'New State' of Brunei Darussalam» p. 48/29. Universiti Brunei Darussalam. Arxivat de l'original el 2022-10-09. [Consulta: 24 maig 2017].
  12. ↑ Suyatno. «Naskah Nagarakretagama» (en indonesi). National Library of Indonesia. Arxivat de l'original el 23 maig 2017. [Consulta: 13 octubre 2014].
  13. ↑ «Nagarakretagama» (en indonesi). kelembagaan.perpusnas.go.id. Arxivat de l'original el 22 agost 2020. [Consulta: 3 agost 2020].
  14. ↑ Donna Marchetti «Borneo». , 02-08-1998 [Consulta: 20 juny 2017].
  15. ↑ «oldest cave art borneo». , 07-11-2018 [Consulta: 8 novembre 2018].
  16. ↑ Aubert, M. [et al]. Nature, 564, 7735, 07-11-2018, pàg. 254–257. Bibcode: 2018Natur.564..254A. DOI: 10.1038/s41586-018-0679-9. PMID: 30405242.
  17. ↑ Cœdès, George. The Indianized States of South-East Asia. University of Hawaii Press, 1968. ISBN 978-0-8248-0368-1. 
  18. ↑ Derek Heng Thiam Soon Journal of Southeast Asian Studies, 32, 2, juny 2001, pàg. 133–149. DOI: 10.1017/S0022463401000066.
  19. ↑ 19,0 19,1 Jan O. M. Broek Imago Mundi, 16, 1962, pàg. 129–148. DOI: 10.1080/03085696208592208. JSTOR: 1150309.
  20. ↑ (Chapter 15) The Earliest Indic State: Kutai. E Press, The Australian National University, 2006. ISBN 978-1-920942-85-4. 
  21. ↑ Peter SkalnÃk. Outwitting the State. Transaction Publishers, 1 gener 1989, p. 41–. ISBN 978-1-4128-3041-6. 
  22. ↑ Ooi Keat Gin. Early Modern Southeast Asia, 1350–1800. Routledge, 8 octubre 2015, p. 90–. ISBN 978-1-317-55919-1. 
  23. ↑ Mohammad Al-Mahdi Tan Kho. «Malaysia-Philippines Territorial Dispute: The Sabah Case». National Chengchi University. NCCU Institutional Repository, Juliol 2014. Arxivat de l'original el 9 Maig 2016. [Consulta: 23 maig 2016].
  24. ↑ Reading Song-Ming Records on the Pre-colonial History of the Philippines By Wang Zhenping Page 258.
  25. ↑ Mariah Doksil , 25-08-2014 [Consulta: 11 juliol 2016].
  26. ↑ «Islam In Indonesia. A resource of Islam in the archipelago». Arxivat de l'original el 7 juliol 2017. [Consulta: 1r maig 2017].
  27. ↑ K. S. Nathan. Islam in Southeast Asia: Political, Social and Strategic Challenges for the 21st Century. Institute of Southeast Asian Studies, gener 2005, p. 62–. ISBN 978-981-230-282-3. 
  28. ↑ Shinzō Hayase. Mindanao Ethnohistory Beyond Nations: Maguindanao, Sangir, and Bagobo Societies in East Maritime Southeast Asia. University of Hawaii Press, 2007. ISBN 978-971-550-511-6. 
  29. ↑ Ring, Trudy. International Dictionary of Historic Places: Asia and Oceania. Taylor & Francis, gener 1996, p. 160–. ISBN 978-1-884964-04-6. 
  30. ↑ Bachamiya Abdul Hussainmiya. Brunei: revival of 1906: a popular history. Brunei Press, 2006. ISBN 978-99917-32-15-2. 
  31. ↑ Keat Gin Ooi. Southeast Asia: A Historical Encyclopedia, from Angkor Wat to East Timor. ABC-CLIO, 2004, p. 271–. ISBN 978-1-57607-770-2. 
  32. ↑ Eric Tagliacozzo. Chinese Circulations: Capital, Commodities, and Networks in Southeast Asia. Duke University Press, 13 abril 2011, p. 236–. ISBN 978-0-8223-4903-7. 
  33. ↑ Ranjit Singh. The Making of Sabah, 1865–1941: The Dynamics of Indigenous Society. University of Malaya Press, 2000. ISBN 978-983-100-095-3. 
  34. ↑ 34,0 34,1 Donald F. Lach. Asia in the Making of Europe, Volume I: The Century of Discovery.. University of Chicago Press, 16 abril 1994, p. 580–. ISBN 978-0-226-46732-0. 
  35. ↑ P. M. Holt. The Cambridge History of Islam: Volume 2A, The Indian Sub-Continent, South-East Asia, Africa and the Muslim West. Cambridge University Press, 21 abril 1977, p. 129–. ISBN 978-0-521-29137-8. 
  36. ↑ The Asiatic Journal and Monthly Register for British and Foreign India, China, and Australia. Parbury, Allen, and Company, 1816, p. 561–. 
  37. ↑ 37,0 37,1 Sanderson Beck. «Indonesia and the Dutch 1800–1950». San.Beck. Arxivat de l'original el 24 Maig 2017. [Consulta: 24 maig 2017].
  38. ↑ 38,0 38,1 Adrienne Smith. «British and Dutch Perceptions of Cannibalism in Borneo, 1882–1964» (PDF). California Polytechnic State University. [Consulta: 24 maig 2017].
  39. ↑ CAPTAIN THE HON. HENRY KEPPEL, R.N.. THE EXPEDITION TO BORNEO OF H.M.S. DIDO FOR THE SUPPRESSION OF PIRACY. Chapman and Hall, 1846, p. 214–. 
  40. ↑ P. Boomgaard. A World of Water: Rain, Rivers and Seas in Southeast Asian Histories. KITLV Press, gener 2007, p. 141–. ISBN 978-90-6718-294-2. 
  41. ↑ H. Wilfrid Walker. «Wanderings Among South Sea Savages And in Borneo and the Philippines» p. 3/3. Full Books. Arxivat de l'original el 9 juny 2008. [Consulta: 23 maig 2017].
  42. ↑ Harriette McDougall. «Sketches of Our Life at Sarawak (Chapter XVI. Illanun Pirates)». Society for Promoting Christian Knowledge; E. & J. B. Young. Project Canterbury, Anglican History. [Consulta: 23 maig 2017].
  43. ↑ British Government. «British North Borneo Treaties. (British North Borneo, 1885)». Sabah State Government (State Attorney-General's Chambers). Arxivat de l'original el 29 octubre 2013. [Consulta: 23 maig 2017].
  44. ↑ Paul J. Carnegie. Human Insecurities in Southeast Asia. Springer, 21 setembre 2016, p. 74–. ISBN 978-981-10-2245-6. 
  45. ↑ Dr. Johnstone; A. J. West (Officers of the Company). «North Borneo Chartered Company: North Borneo Railway; The first train in North Borneo». British North Borneo Chartered Company: Views of British North Borneo, Printed by W. Brown & co., limited, London, 1899. Malayan Railways, 03-02-1898. [Consulta: 23 maig 2017].
  46. ↑ Rob Dickinson. «The North Borneo Railway Project». The International Steam Pages. Arxivat de l'original el 28 març 2013. [Consulta: 23 maig 2017].
  47. ↑ Danny Wong Tze Ken Archipel, 58, 3, 1999, pàg. 131–158. DOI: 10.3406/arch.1999.3538.
  48. ↑ Geert Oostindie. Dutch Colonialism, Migration and Cultural Heritage: Past and Present. BRILL, 1 gener 2008, p. 292–. ISBN 978-90-04-25388-9. 
  49. ↑ 49,0 49,1 Victor Prescott. International Frontiers and Boundaries: Law, Politics and Geography. BRILL, 25 juny 2008, p. 380–. ISBN 978-90-474-3364-4. 
  50. ↑ «Anglo-Dutch Treaty of 1824 – Malaysia and Indonesia». Muslim Museum Initiative. [Consulta: 23 maig 2017].

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borneo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Borneo&oldid=30930692»