Vés al contingut

Depredació: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Afegit apartat d'Adaptacions contra els depredadors; iniciats apartats de Farratge i Paper als ecosistemes
Etiqueta: Disambiguation links
Línia 32: Línia 32:


Moltes espècies de [[protozous]] ([[eucariotes]]) i [[bacteris]] ([[procariotes]]) s'alimenten d'altres microorganismes; el mode d'alimentació és evidentment antic, i va evolucionar moltes vegades en ambdós grups.<ref name=VelicerMendes-Soares2007>{{ref-publicació|cognom1=Velicer |nom1=Gregory J. |cognom2=Mendes-Soares |nom2=Helena |títol=Bacterial predators |publicació=Cell |data=2007 |volum=19 |exemplar=2 |pàgines=R55–R56 |doi=10.1016/j.cub.2008.10.043 |pmid=19174136 |s2cid=5432036 |url=https://www.cell.com/current-biology/pdf/S0960-9822(08)01412-7.pdf|doi-access=free }}</ref><ref name=Stevens2010/><ref name="JurkevitchDavidov2006">{{ref-llibre|cognom1=Jurkevitch |nom1=Edouard |cognom2=Davidov |nom2=Yaacov |títol=Predatory Prokaryotes |url=https://archive.org/details/predatoryprokary00jurk |url-access=limited |capítol=Phylogenetic Diversity and Evolution of Predatory Prokaryotes |editorial=Springer |data=2006 |isbn=978-3-540-38577-6 |doi=10.1007/7171_052 |pàgines=[https://archive.org/details/predatoryprokary00jurk/page/n17 11]–56}}</ref> Entre El [[zooplàncton]] d'aigua dolça i marí, ja sigui unicel·lular o pluricel·lular, el pasturatge depredador al [[fitoplàncton]] i al zooplàncton més petit és comú, i es troba en moltes espècies de [[Mastigòfors|nanoflagel·lats]], [[dinoflagelats]], [[ciliats]], [[rotífers]], una gamma diversa de larves animals de [[meroplàncton]] i dos grups de crustacis: [[copèpodes]] i [[cladocera|cladòcers]].<ref name="HansenBjørnsenHansen1997">{{ref-publicació|cognom1=Hansen |nom1=Per Juel |cognom2=Bjørnsen |nom2=Peter Koefoed |cognom3=Hansen |nom3=Benni Winding |títol=Zooplankton grazing and growth: Scaling within the 2-2,-μm body size range |publicació=Limnology and Oceanography |volum=42 |exemplar=4 |any=1997 | doi=10.4319/lo.1997.42.4.0687 |pàgines=687–704|bibcode=1997LimOc..42..687H |doi-access=free }} resumeix les troballes de molts autors.</ref>
Moltes espècies de [[protozous]] ([[eucariotes]]) i [[bacteris]] ([[procariotes]]) s'alimenten d'altres microorganismes; el mode d'alimentació és evidentment antic, i va evolucionar moltes vegades en ambdós grups.<ref name=VelicerMendes-Soares2007>{{ref-publicació|cognom1=Velicer |nom1=Gregory J. |cognom2=Mendes-Soares |nom2=Helena |títol=Bacterial predators |publicació=Cell |data=2007 |volum=19 |exemplar=2 |pàgines=R55–R56 |doi=10.1016/j.cub.2008.10.043 |pmid=19174136 |s2cid=5432036 |url=https://www.cell.com/current-biology/pdf/S0960-9822(08)01412-7.pdf|doi-access=free }}</ref><ref name=Stevens2010/><ref name="JurkevitchDavidov2006">{{ref-llibre|cognom1=Jurkevitch |nom1=Edouard |cognom2=Davidov |nom2=Yaacov |títol=Predatory Prokaryotes |url=https://archive.org/details/predatoryprokary00jurk |url-access=limited |capítol=Phylogenetic Diversity and Evolution of Predatory Prokaryotes |editorial=Springer |data=2006 |isbn=978-3-540-38577-6 |doi=10.1007/7171_052 |pàgines=[https://archive.org/details/predatoryprokary00jurk/page/n17 11]–56}}</ref> Entre El [[zooplàncton]] d'aigua dolça i marí, ja sigui unicel·lular o pluricel·lular, el pasturatge depredador al [[fitoplàncton]] i al zooplàncton més petit és comú, i es troba en moltes espècies de [[Mastigòfors|nanoflagel·lats]], [[dinoflagelats]], [[ciliats]], [[rotífers]], una gamma diversa de larves animals de [[meroplàncton]] i dos grups de crustacis: [[copèpodes]] i [[cladocera|cladòcers]].<ref name="HansenBjørnsenHansen1997">{{ref-publicació|cognom1=Hansen |nom1=Per Juel |cognom2=Bjørnsen |nom2=Peter Koefoed |cognom3=Hansen |nom3=Benni Winding |títol=Zooplankton grazing and growth: Scaling within the 2-2,-μm body size range |publicació=Limnology and Oceanography |volum=42 |exemplar=4 |any=1997 | doi=10.4319/lo.1997.42.4.0687 |pàgines=687–704|bibcode=1997LimOc..42..687H |doi-access=free }} resumeix les troballes de molts autors.</ref>

== Farratge ==
Per alimentar-se, un depredador ha de buscar, perseguir i matar la seva presa. Aquestes accions formen un cicle de [[farratge]].<ref name=Griffiths>{{cite journal |last1=Griffiths |first1=David |title=Foraging costs and relative prey size |journal=The American Naturalist |date=November 1980 |volume=116 |issue=5 |pages=743–752|jstor=2460632|doi=10.1086/283666 |s2cid=85094710 }}</ref><ref name="WetzelLikens2000">{{cite book | last1=Wetzel | first1=Robert G. | last2=Likens | first2=Gene E. | title=Limnological Analyses | chapter-url=https://archive.org/details/limnologicalanal0000wetz | chapter-url-access=registration | chapter=Predator-Prey Interactions | publisher=Springer | year=2000 | isbn=978-1-4419-3186-3 | doi=10.1007/978-1-4757-3250-4_17 | pages=[https://archive.org/details/limnologicalanal0000wetz/page/257 257–262]}}</ref> El depredador ha de decidir on buscarà les preses en funció de la seva distribució geogràfica; i un cop ha localitzat la presa, ha de valorar si la caça o si espera una millor opció. Si tria la persecució, les seves capacitats físiques determinen el mode de caça (per exemple, emboscada o persecució).<ref name=Pianka>{{cite book |last1=Pianka |first1=Eric R. |title=Evolutionary ecology |date=2011 |publisher=Eric R. Pianka |pages=78–83 |edition=7th (eBook)}}</ref><ref>{{cite book |chapter=The economics of consumer choice |last1=MacArthur |first1=Robert H. |title=Geographical ecology : patterns in the distribution of species |date=1984 |publisher=Princeton University Press |isbn=9780691023823 |pages=59–76}}</ref> Després d'haver capturat la presa, és possible que també hagi de gastar energia ''manipular-la'' (p. ex., matar-lo, treure'n qualsevol closca o espines i ingerir-lo).<ref name=Kramer2001>{{cite book |last=Kramer |first=Donald L. |chapter=Foraging behavior |editor-last1=Fox |editor-first1=C. W. |editor-last2=Roff |editor-first2=D. A. |editor-last3=Fairbairn |editor-first3=D. J. |title=Evolutionary Ecology: Concepts and Case Studies |date=2001 |publisher=Oxford University Press |pages=232–238 |chapter-url=http://www.biology.mcgill.ca/faculty/kramer/articles/Kramer_90_part_a.pdf |isbn=9780198030133 |access-date=20 September 2018 |archive-date=12 July 2018 |archive-url=https://web.archive.org/web/20180712172711/http://www.biology.mcgill.ca/faculty/kramer/articles/Kramer_90_part_a.pdf |url-status=dead }}</ref><ref name=Griffiths/>

== Adaptacions contra els depredadors ==
{{multiple image |align=right|image1=Bristol.zoo.dead.leaf.mantis.arp.jpg |width1=190 |caption1=El [[camuflatge]] de diverses espècies de [[mantodeus]] els fa menys visibles tant per a depredadors com per a preses.|image2=Syrphid hoverfly wasp mimic.jpg |width2=157 |caption2=[[Syrphidae|La vespa sírfida]] eludeix els depredadors [[mimetisme|imitant]] una [[vespa]], però no té [[agulló|agulló]].}}
Per contrarestar la depredació, les preses han desenvolupat defenses per utilitzar-les en cada etapa d'un atac.<ref>{{harvnb|Ruxton|Sherratt|Speed|2004|pages=vii–xii}}</ref><ref name=Stevens2010/> Poden intentar evitar la detecció,<ref name=CaroCh3>{{harvnb|Caro|2005|pages=67–114}}</ref> per exemple utilitzant [[camuflatge]] i [[mimetisme]].<ref name="Merilaita Scott-Samuel Cuthill p=20160341">{{cite journal | last1=Merilaita | first1=Sami | last2=Scott-Samuel | first2=Nicholas E. | last3=Cuthill | first3=Innes C. | author3-link=Innes Cuthill | title=How camouflage works | journal=Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences | volume=372 | issue=1724 | date=2017-05-22 | doi=10.1098/rstb.2016.0341 | pmid=28533458 | pmc=5444062 | page=20160341| url=https://research-information.bristol.ac.uk/en/publications/how-camouflage-works(4f4ea74b-ee08-4b99-b785-cc9713677ab6).html | type=Submitted manuscript }}</ref> Poden detectar depredadors<ref name=Caro13>{{harvnb|Caro|2005|pages=13–15}}</ref> i advertir els altres de la seva presència.<ref>{{cite journal |last1=Bergstrom |first1=C. T. |last2=Lachmann |first2=M. |year=2001 |title=Alarm calls as costly signals of antipredator vigilance: the watchful babbler game |journal=Animal Behaviour |volume=61 |issue=3 |pages=535–543 |doi=10.1006/anbe.2000.1636|citeseerx=10.1.1.28.773 |s2cid=2295026 }}</ref><ref>{{cite journal |last=Getty |first=T. |date=2002 |title=The discriminating babbler meets the optimal diet hawk |journal=Animal Behaviour |volume=63 |issue=2 |pages=397–402 |doi=10.1006/anbe.2001.1890|s2cid=53164940 |url=https://semanticscholar.org/paper/2237881e152e22987631e6c85bd89c1c77024572 }}</ref>
Si es detecten, poden intentar evitar ser l'objectiu d'un atac, per exemple, [[Aposematisme|senyalant que són tòxics o desagradables]],<ref>{{harvnb|Cott|1940|pages=241–307}}</ref><ref name=Bowers1985>{{cite journal | last1=Bowers | first1=M. D. | last2=Brown | first2=Irene L. | last3=Wheye | first3=Darryl | year=1985 | title=Bird Predation as a Selective Agent in a Butterfly Population | journal=Evolution | volume=39 | issue=1| pages=93–103 | doi=10.1111/j.1558-5646.1985.tb04082.x | pmid=28563638 | s2cid=12031679 | doi-access=free }}</ref><ref name=Berenbaum1995>{{cite journal | last=Berenbaum | first=M. R. | title=The chemistry of defense: theory and practice | journal=Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America | volume=92 | issue=1 | date=1995-01-03 | pmid=7816816 | pmc=42807 | pages=2–8| doi=10.1073/pnas.92.1.2 | bibcode=1995PNAS...92....2B | doi-access=free }}</ref> indicant que una persecució no seria rendible,<ref name=Ruxton70>{{harvnb|Ruxton|Sherratt|Speed|2004|pages=70–81}}</ref><ref name=Caro1986>{{harvnb|Caro|2005|pages=663–684}}</ref> o formant grups.<ref name=BeauchampCh3>{{harvnb|Beauchamp|2012|pages=83–88}}</ref><ref>{{cite book |last1=Krause |first1=Jens |last2=Ruxton |first2=Graeme D. |title=Living in groups |publisher=Oxford University Press |isbn=9780198508182 |pages=13–15|date=2002-10-10 }}</ref> Si es converteixen en un objectiu, poden intentar defensar-se de l'atac amb defenses com ara armadures, [[Espina (zoologia)|espines]], desagradabilitat o mobbing;<ref name=RuxtonSherrattSpeed2004>{{harvnb|Ruxton|Sherratt|Speed|2004|pages=54–55}}</ref><ref name="Dominey">{{cite journal| last=Dominey| first=Wallace J.| year=1983| title=Mobbing in Colonially Nesting Fishes, Especially the Bluegill, ''Lepomis macrochirus''| journal=Copeia| volume=1983| issue=4| pages=1086–1088| doi=10.2307/1445113| jstor=1445113}}</ref><ref name=Brodie2009>{{cite journal |last=Brodie |first=Edmund D. |title=Toxins and venoms |journal=Current Biology |volume=19 |issue=20 |pages=R931–R935 |date=3 November 2009 |doi=10.1016/j.cub.2009.08.011 |pmid=19889364 |s2cid=9744565 |url=http://www.cell.com/current-biology/pdf/S0960-9822(09)01541-3.pdf|doi-access=free }}</ref> i sovint poden escapar d'un atac en curs [[Comportament deimàtic|sorprenent]] el depredador,<ref>{{harvnb|Cott|1940|pages=368–389}}</ref><ref name=Merilaita2011>{{Cite journal | volume=22 | issue=6 | pages=1326–1331 | date=26 July 2011 |last1=Merilaita |first1=Sami | title=Number of eyespots and their intimidating effect on naïve predators in the peacock butterfly | journal=Behavioral Ecology |last2=Vallin |first2=Adrian |author3=Kodandaramaiah, Ullasa |author4=Dimitrova, Marina |author5=Ruuskanen, Suvi |author6=Laaksonen, Toni |display-authors=3 |doi=10.1093/beheco/arr135 | doi-access=free }}</ref><ref name=Springer>{{cite web | last=Edmunds |first=Malcolm | url=http://www.springerreference.com/docs/html/chapterdbid/86053.html | title=Deimatic Behavior | publisher=Springer | year=2012 | access-date=31 December 2012 }}</ref> [[Tanatosi|fent-se els morts]], abandonant parts del cos com la cua, o simplement fugint.<ref>{{harvnb|Caro|2005|pages=v–xi, 4–5}}</ref><ref name=CaroCh12>{{harvnb|Caro|2005|page=413–414}}</ref>

== Paper als ecosistemes ==
Els depredadors afecten els seus ecosistemes no només directament menjant les seves pròpies preses, sinó per mitjans indirectes com la reducció de la depredació d'altres espècies o l'alteració del comportament d'alimentació d'un herbívor, com passa amb l'efecte de la biodiversitat dels llops a la vegetació de la ribera o les llúdrigues marines als boscos d'algues. Això pot explicar els efectes de la dinàmica de la població com els cicles observats en linxs i llebres americanes.<ref>{{cite journal |last1=Sheriff |first1=Michael J. |last2=Peacor |first2=Scott D. |last3=Hawlena |first3=Dror |last4=Thaker |first4=Maria |last5=Gaillard |first5=Jean‐Michel |title=Non-Consumptive Predator Effects on Prey Population Size: A Dearth of Evidence |journal=Journal of Animal Ecology |volume=89 |issue=6 |year=2020 |pages=1302–1316 |doi=10.1111/1365-2656.13213|pmid=32215909 |doi-access=free }}</ref><ref name="Preisser Bolnick 2005">{{cite journal |last1=Preisser |first1=Evan L. |last2=Bolnick |first2=Daniel I. |last3=Benard |first3=Michael F. |title=Scared to Death? The Effects of Intimidation and Consumption in Predator–Prey Interactions |journal=Ecology |volume=86 |issue=2 |year=2005 |pages=501–509 |issn=0012-9658 |doi=10.1890/04-0719}}</ref><ref name=classics>{{cite journal |last1=Peckarsky |first1=Barbara L. |last2=Abrams |first2=Peter A. |last3=Bolnick |first3=Daniel I. |last4=Dill |first4=Lawrence M. |last5=Grabowski |first5=Jonathan H. |last6=Luttbeg |first6=Barney |last7=Orrock |first7=John L. |last8=Peacor |first8=Scott D. |last9=Preisser |first9=Evan L. |last10=Schmitz |first10=Oswald J. |last11=Trussell |first11=Geoffrey C. |title=Revisiting the classics: considering nonconsumptive effects in textbook examples of predator–prey interactions |journal=Ecology |date=September 2008 |volume=89 |issue=9 |pages=2416–2425 |doi=10.1890/07-1131.1|pmid=18831163 |url=https://digitalcommons.uri.edu/bio_facpubs/121 }}</ref>


== Història evolutiva ==
== Història evolutiva ==
Línia 60: Línia 71:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* {{cite book |last=Caro |first=Tim |author-link=Tim Caro |title=Antipredator Defenses in Birds and Mammals |date=2005 |publisher=University of Chicago Press |isbn=978-0-226-09436-6}}
* {{cite book |last=Cott |first=Hugh B. |author-link=Hugh B. Cott |year=1940 |title=Adaptive Coloration in Animals |publisher=Methuen |title-link=Adaptive Coloration in Animals |oclc=974070031 }}
* {{ref-web|url=https://totguia.com/diferencia-entre-predador-i-depredador/ |format = pdf|títol=Enemics naturals en els cultius d'horta|editor=[[Generalitat de Catalunya]]|data =2007}}
* {{ref-web|url=https://totguia.com/diferencia-entre-predador-i-depredador/ |format = pdf|títol=Enemics naturals en els cultius d'horta|editor=[[Generalitat de Catalunya]]|data =2007}}
* {{cite book |last1=Ruxton |first1=Graeme D. |author1-link=Graeme Ruxton |last2=Sherratt |first2=Tom N. |author2-link=Thomas N. Sherratt |last3=Speed |first3=Michael P. |title=Avoiding attack: the evolutionary ecology of crypsis, warning signals, and mimicry |date=2004 |publisher=Oxford University Press |isbn=9780198528593 }}



== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 19:37, 20 maig 2023

La depredació és un tipus de relació interespecífica en ecologia que consisteix en la caça i mort que pateixen alguns individus d'algunes espècies (presa), per part d'altres que se'ls mengen, anomenats depredadors, predadors o enemics naturals. Els predadors estan presents a diversos regnes de la vida.

Un mateix individu pot ser depredador d'uns éssers i presa d'uns altres. En la depredació, hi ha una espècie perjudicada que és la presa i l'altra que és la beneficiada, que és el depredador, i passa l'energia en el sentit presa-depredador. En els programes de control integrat en l'agricultura, l'ús d'enemics naturals es presenta com una alternativa a la lluita química amb insecticides.[1]

Definició

Els pompílids paralitzen i finalment maten els seus hostes, però es consideren parasitoides, no depredadors.

En el nivell més bàsic, els depredadors maten i es mengen altres organismes. Tanmateix, el concepte de depredació és ampli, es defineix de manera diferent en diferents contextos i inclou una gran varietat de mètodes d'alimentació; i algunes relacions que resulten en la mort de la presa no s'anomenen generalment depredació. Parasitoides com els icneumònids, ponen els seus ous dins o sobre el seus hostes; els ous eclouen en larves, que es mengen l'hoste, i inevitablement mor. Els zoòlegs generalment anomenen això una forma de parasitisme, encara que convencionalment es pensa que els paràsits no maten els seus hostes. Es pot definir que un depredador difereix d'un parasitoide perquè té moltes preses, capturades al llarg de la seva vida, mentre la larva d'un parasitoide només en té una, o almenys té el seu subministrament d'aliments en una sola ocasió.[2][3]

Hi ha altres casos difícils i límits. Els microdepredadors són animals petits que, com els depredadors, s'alimenten completament d'altres organismes; inclouen puces i culícids que consumeixen sang d'animals vius, i afidoïdeus que consumeixen saba de plantes vives. No obstant això, com que normalment no maten els seus hostes, sovint es consideren paràsits.[4][5] Els animals que pasturen al fitoplàncton o estores de microbis són depredadors, ja que consumeixen i maten els seus organismes alimentaris, però els herbívors que busquen fulles no ho són, ja que les seves plantes alimentàries solen sobreviure a l'assalt.[6] Quan els animals mengen llavors (Granivorisme) o ous), estan consumint organismes vius sencers, que per definició els converteix en depredadors.[7][8][9]

Els carronyers, organismes que només mengen organismes trobats ja morts, no són depredadors, però molts depredadors com el xacal i la hiena també mengen animals morts quan se'ls presenta l'oportunitat.[10][11][6] Entre els invertebrats, les vespes socials són alhora caçadores i carronyaires d'altres insectes.[12]

Interval taxonòmic

Articles principals: Planta carnívora, Fong nematòfag, i Granivorisme
Planta carnívora: dròsera engolint un insecte
Granivorisme: ratolí

Tot i que els exemples de depredadors entre mamífers i ocells són ben coneguts,[13] els depredadors es poden trobar en una àmplia gamma de tàxons, inclosos els artròpodes. Són comuns entre els insectes, incloses les màntides, libèl·lules, neuròpters i mecòpters. En algunes espècies com els siàlids, només les larves són depredadores (els adults no mengen). Les aranyes són depredadores, així com altres invertebrats terrestres com els escorpins; centpeus; alguns àcars, caragols i llimacs; nematodes; i planàries.[14] En entorns marins, la majoria de cnidaris (p. ex., meduses, hidroides), ctenòfors, equinodermss (p. ex., estrelles de mar, eriçons de mar, clipeasteroides i cogombres de mar) i els cucs plans són depredadors.[15] Entre els crustacis, llamàntols, crancs, gambes i cirrípedes són depredadors,[16] i, al seu torn, els crustacis són presa de gairebé tots els cefalòpodes (inclosos els pops, calamars i sèpides).[17]

Paramecium, un depredador ciliat, que s'alimenta de bacteris.

La depredació de llavors es limita a mamífers, ocells i insectes, però es troba a gairebé tots els ecosistemes terrestres.[9][7] La depredació d'ous inclou tant depredadors especialitzats en ous com alguns colúbrids serps com generalistes com guineus i teixons que agafen ous de manera oportunista quan en troben.[18][19][20]

Algunes plantes són carnívores i consumeixen insectes.[13] Els mètodes de la depredació per part de les plantes varia molt, però sovint implica una trampa alimentària, estimulació mecànica i impulsos elèctrics per atrapar i consumir la seva presa.[21] Alguns fongs carnívors capturen nematodes utilitzant trampes actives en forma d'anells de constricció o trampes passives amb estructures adhesives.[22]

Moltes espècies de protozous (eucariotes) i bacteris (procariotes) s'alimenten d'altres microorganismes; el mode d'alimentació és evidentment antic, i va evolucionar moltes vegades en ambdós grups.[23][13][24] Entre El zooplàncton d'aigua dolça i marí, ja sigui unicel·lular o pluricel·lular, el pasturatge depredador al fitoplàncton i al zooplàncton més petit és comú, i es troba en moltes espècies de nanoflagel·lats, dinoflagelats, ciliats, rotífers, una gamma diversa de larves animals de meroplàncton i dos grups de crustacis: copèpodes i cladòcers.[25]

Farratge

Per alimentar-se, un depredador ha de buscar, perseguir i matar la seva presa. Aquestes accions formen un cicle de farratge.[26][27] El depredador ha de decidir on buscarà les preses en funció de la seva distribució geogràfica; i un cop ha localitzat la presa, ha de valorar si la caça o si espera una millor opció. Si tria la persecució, les seves capacitats físiques determinen el mode de caça (per exemple, emboscada o persecució).[28][29] Després d'haver capturat la presa, és possible que també hagi de gastar energia manipular-la (p. ex., matar-lo, treure'n qualsevol closca o espines i ingerir-lo).[30][26]

Adaptacions contra els depredadors

El camuflatge de diverses espècies de mantodeus els fa menys visibles tant per a depredadors com per a preses.
La vespa sírfida eludeix els depredadors imitant una vespa, però no té agulló.

Per contrarestar la depredació, les preses han desenvolupat defenses per utilitzar-les en cada etapa d'un atac.[31][13] Poden intentar evitar la detecció,[32] per exemple utilitzant camuflatge i mimetisme.[33] Poden detectar depredadors[34] i advertir els altres de la seva presència.[35][36] Si es detecten, poden intentar evitar ser l'objectiu d'un atac, per exemple, senyalant que són tòxics o desagradables,[37][38][39] indicant que una persecució no seria rendible,[40][41] o formant grups.[42][43] Si es converteixen en un objectiu, poden intentar defensar-se de l'atac amb defenses com ara armadures, espines, desagradabilitat o mobbing;[44][45][46] i sovint poden escapar d'un atac en curs sorprenent el depredador,[47][48][49] fent-se els morts, abandonant parts del cos com la cua, o simplement fugint.[50][51]

Paper als ecosistemes

Els depredadors afecten els seus ecosistemes no només directament menjant les seves pròpies preses, sinó per mitjans indirectes com la reducció de la depredació d'altres espècies o l'alteració del comportament d'alimentació d'un herbívor, com passa amb l'efecte de la biodiversitat dels llops a la vegetació de la ribera o les llúdrigues marines als boscos d'algues. Això pot explicar els efectes de la dinàmica de la població com els cicles observats en linxs i llebres americanes.[52][53][54]

Història evolutiva

La depredació data d'abans de l'augment dels carnívors comunament reconeguts per centenars de milions (potser milers de milions) d'anys. La depredació ha evolucionat repetidament en diferents grups d'organismes.[6][55] L'augment de les cèl·lules eucariotes al voltant dels 2,7 Ga, l'augment d'organismes pluricel·lulars a uns 2 Ga i l'augment dels depredadors mòbils (al voltant de 600 milions d'anys - 2 Ga, probablement al voltant d'1 Ga) s'han atribuït al comportament depredador primerenc, i moltes restes molt primerenques mostren evidències de forats o altres marques atribuïdes a petites espècies depredadores.[6] Probablement va desencadenar grans transicions evolutives, inclosa l'arribada de les cèl·lules, eucariotes, reproducció sexual, pluricel·lularitat, mida augmentada, mobilitat (inclòs vol d'insectes)[56] i petxines i exoesquelets blindats.[6]

Els primers depredadors van ser organismes microbians que engolien o s'alimentaven dels altres. Atès que el registre fòssil és escàs, aquests primers depredadors podrien datar entre 1 i més de 2,7 Ga (mil milions d'anys enrere).[6] La depredació es va fer visiblement important poc abans del període Càmbric —al voltant de 550 milions d'anys—com ho demostra el desenvolupament gairebé simultani de la calcificació en animals i algues,[57] i caus per evitar la depredació. No obstant això, els depredadors s'alimentaven de microorganismes almenys des de fa 1000 milions d'any,[6][58][59] amb evidències de depredació selectiva (en lloc d'atzar) des d'una època similar.[60]

El registre fòssil demostra una llarga història d'interaccions entre els depredadors i les seves preses des del període càmbric en endavant, mostrant, per exemple, que alguns depredadors perforaven les closques de mol·luscs bivalves i gastròpodes, mentre que altres es menjaven aquests organismes trencant-li la closca.[61]

Entre els depredadors del Cambrià hi havia invertebrats com els anomalocarídids amb apèndixs adequats per agafar preses, grans ulls compostos i mandíbules fetes d'un material dur com el de l'exoesquelet d'un insecte.[62] Alguns dels primers peixos en tenir mandíbules van ser els placoderms blindats i principalment depredadors dels períodes Silurià al Devonià, un dels quals, el Dunkleosteus de 6 m, és considerat el primer vertebrat "superpredador" del món, depredador d'altres depredadors.[63][64]

Els insectes van developar l'habilitat de volar al Carbonífer primerenc o al Devonià tardà, permetent-los, entre altres coses, escapar dels depredadors.[56]

Entre els depredadors més grans que han viscut mai es trobaven els dinosaures teròpodes com ara Tiranosaure del període Cretaci. S'alimentaven de dinosaures herbívors com ara hadrosaures, ceratops i anquilosaures.[65]

Referències

  1. ↑ Arnó i Pujol, Judit; et alli. Bases biològiques per al disseny d'un programa de control integrat de plagues en tomaqueres de tardor-hivern sota plàstic. Lleida: Universitat de Lleida, 1997. ISBN 9788469317518. 
  2. ↑ Gurr, Geoff M.; Wratten, Stephen D.; Snyder, William E. Biodiversity and Insect Pests: Key Issues for Sustainable Management. John Wiley & Sons, 2012, p. 105. ISBN 978-1-118-23185-2. 
  3. ↑ «Trophic strategies, animal diversity and body size». Trends Ecol. Evol., 17, 11, 2002, pàg. 507–513. DOI: 10.1016/s0169-5347(02)02615-0.
  4. ↑ Poulin, Robert; Randhawa, Haseeb S. «Evolution of parasitism along convergent lines: from ecology to genomics». Parasitology, 142, Suppl 1, febrer 2015, pàg. S6–S15. DOI: 10.1017/S0031182013001674. PMC: 4413784. PMID: 24229807.
  5. ↑ Poulin, Robert. The Many Roads to Parasitism: A Tale of Convergence. 74. Academic Press, 2011, p. 27–28. DOI 10.1016/B978-0-12-385897-9.00001-X. ISBN 978-0-12-385897-9. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Bengtson, S.. The fossil record of predation. The Paleontological Society Papers 8. The Paleontological Society, 2002, p. 289–317. «Origins and early evolution of predation» 
  7. ↑ 7,0 7,1 Janzen, D. H. «Seed Predation by Animals». Annual Review of Ecology and Systematics, 2, 1971, pàg. 465–492. DOI: 10.1146/annurev.es.02.110171.002341.
  8. ↑ Nilsson, Sven G.; Björkman, Christer; Forslund, Pär; Höglund, Jacob «Egg predation in forest bird communities on islands and mainland». Oecologia, 66, 4, 1985, pàg. 511–515. Bibcode: 1985Oecol..66..511N. DOI: 10.1007/BF00379342. PMID: 28310791.
  9. ↑ 9,0 9,1 Hulme, P. E.; Benkman, C. W. C. M. Herrera and O. Pellmyr. Granivory. Blackwell, 2002, p. 132–154. ISBN 978-0-632-05267-7. 
  10. ↑ Kane, Adam; Healy, Kevin; Guillerme, Thomas; Ruxton, Graeme D.; Jackson, Andrew L. «A recipe for scavenging in vertebrates – the natural history of a behaviour». Ecography, 40, 2, 2017, pàg. 324–334. DOI: 10.1111/ecog.02817.
  11. ↑ Kruuk, Hans. The Spotted Hyena: A Study of Predation and Social Behaviour. University of California Press, 1972, p. 107–108. ISBN 978-0226455082. 
  12. ↑ Schmidt, Justin O. «Wasps». A: Wasps - ScienceDirect. Second, 2009, p. 1049–1052. DOI 10.1016/B978-0-12-374144-8.00275-7. ISBN 9780123741448. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Stevens, Alison N. P. «Predation, Herbivory, and Parasitism». Nature Education Knowledge, 3, 10, 2010, pàg. 36.
  14. ↑ «Predators, parasites and parasitoids» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2018].
  15. ↑ «Invertebrates, overview». A: Encyclopedia of tidepools and rocky shores. University of California Press, 2007. ISBN 9780520251182. 
  16. ↑ Phelan, Jay. What Is life? : a guide to biology. Student. W.H. Freeman & Co, 2009, p. 432. ISBN 9781429223188. 
  17. ↑ Villanueva, Roger; Perricone, Valentina; Fiorito, Graziano «Cephalopods as Predators: A Short Journey among Behavioral Flexibilities, Adaptions, and Feeding Habits». Frontiers in Physiology, 8, 17-08-2017, pàg. 598. DOI: 10.3389/fphys.2017.00598. PMC: 5563153. PMID: 28861006.
  18. ↑ Hanssen, Sveinn Are; Erikstad, Kjell Einar «The long-term consequences of egg predation». Behavioral Ecology, 24, 2, 2012, pàg. 564–569. DOI: 10.1093/beheco/ars198.
  19. ↑ Pike, David A.; Clark, Rulon W.; Manica, Andrea; Tseng, Hui-Yun; Hsu, Jung-Ya; Huang, Wen-San «Surf and turf: predation by egg-eating snakes has led to the evolution of parental care in a terrestrial lizard». Scientific Reports, 6, 1, 26-02-2016, pàg. 22207. Bibcode: 2016NatSR...622207P. DOI: 10.1038/srep22207. PMC: 4768160. PMID: 26915464.
  20. ↑ Ainsworth, Gill; Calladine, John; Martay, Blaise; Park, Kirsty; Redpath, Steve; Wernham, Chris; Wilson, Mark; Young, Juliette. Understanding Predation: A review bringing together natural science and local knowledge of recent wild bird population changes and their drivers in Scotland. Scotland's Moorland Forum, 2017, p. 233–234. DOI 10.13140/RG.2.1.1014.6960. 
  21. ↑ Hedrich, Rainer; Fukushima, Kenji «On the Origin of Carnivory: Molecular Physiology and Evolution of Plants on an Animal Diet». Annual Review of Plant Biology, 72, 1, 20-05-2021. DOI: 10.1146/annurev-arplant-080620-010429. ISSN: 1543-5008. PMID: 33434053.
  22. ↑ Pramer, D. «Nematode-trapping fungi». Science, 144, 3617, 1964, pàg. 382–388. Bibcode: 1964Sci...144..382P. DOI: 10.1126/science.144.3617.382. JSTOR: 1713426. PMID: 14169325.
  23. ↑ Velicer, Gregory J.; Mendes-Soares, Helena «Bacterial predators». Cell, 19, 2, 2007, pàg. R55–R56. DOI: 10.1016/j.cub.2008.10.043. PMID: 19174136.
  24. ↑ Jurkevitch, Edouard; Davidov, Yaacov. «Phylogenetic Diversity and Evolution of Predatory Prokaryotes». A: Predatory Prokaryotes. Springer, 2006, p. 11–56. DOI 10.1007/7171_052. ISBN 978-3-540-38577-6. 
  25. ↑ Hansen, Per Juel; Bjørnsen, Peter Koefoed; Hansen, Benni Winding «Zooplankton grazing and growth: Scaling within the 2-2,-μm body size range». Limnology and Oceanography, 42, 4, 1997, pàg. 687–704. Bibcode: 1997LimOc..42..687H. DOI: 10.4319/lo.1997.42.4.0687. resumeix les troballes de molts autors.
  26. ↑ 26,0 26,1 Griffiths, David «Foraging costs and relative prey size». The American Naturalist, vol. 116, 5, November 1980, pàg. 743–752. DOI: 10.1086/283666. JSTOR: 2460632.
  27. ↑ Wetzel, Robert G.; Likens, Gene E. «Predator-Prey Interactions». A: Limnological Analyses. Springer, 2000, p. 257–262. DOI 10.1007/978-1-4757-3250-4_17. ISBN 978-1-4419-3186-3. 
  28. ↑ Pianka, Eric R. Evolutionary ecology. 7th (eBook). Eric R. Pianka, 2011, p. 78–83. 
  29. ↑ MacArthur, Robert H. «The economics of consumer choice». A: Geographical ecology : patterns in the distribution of species. Princeton University Press, 1984, p. 59–76. ISBN 9780691023823. 
  30. ↑ Kramer, Donald L. «Foraging behavior». A: Evolutionary Ecology: Concepts and Case Studies. Oxford University Press, 2001, p. 232–238. ISBN 9780198030133. 
  31. ↑ Ruxton, Sherratt & Speed 2004
  32. ↑ Caro 2005
  33. ↑ Merilaita, Sami; Scott-Samuel, Nicholas E.; Cuthill, Innes C. «How camouflage works». Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, vol. 372, 1724, 22-05-2017, pàg. 20160341. DOI: 10.1098/rstb.2016.0341. PMC: 5444062. PMID: 28533458.
  34. ↑ Caro 2005
  35. ↑ Bergstrom, C. T.; Lachmann, M. «Alarm calls as costly signals of antipredator vigilance: the watchful babbler game». Animal Behaviour, vol. 61, 3, 2001, pàg. 535–543. DOI: 10.1006/anbe.2000.1636.
  36. ↑ Getty, T. «The discriminating babbler meets the optimal diet hawk». Animal Behaviour, vol. 63, 2, 2002, pàg. 397–402. DOI: 10.1006/anbe.2001.1890.
  37. ↑ Cott 1940
  38. ↑ Bowers, M. D.; Brown, Irene L.; Wheye, Darryl «Bird Predation as a Selective Agent in a Butterfly Population». Evolution, vol. 39, 1, 1985, pàg. 93–103. DOI: 10.1111/j.1558-5646.1985.tb04082.x. PMID: 28563638.
  39. ↑ Berenbaum, M. R. «The chemistry of defense: theory and practice». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 92, 1, 03-01-1995, pàg. 2–8. Bibcode: 1995PNAS...92....2B. DOI: 10.1073/pnas.92.1.2. PMC: 42807. PMID: 7816816.
  40. ↑ Ruxton, Sherratt & Speed 2004
  41. ↑ Caro 2005
  42. ↑ Beauchamp 2012
  43. ↑ Krause, Jens; Ruxton, Graeme D. Living in groups. Oxford University Press, 2002-10-10, p. 13–15. ISBN 9780198508182. 
  44. ↑ Ruxton, Sherratt & Speed 2004
  45. ↑ Dominey, Wallace J. «Mobbing in Colonially Nesting Fishes, Especially the Bluegill, Lepomis macrochirus». Copeia, vol. 1983, 4, 1983, pàg. 1086–1088. DOI: 10.2307/1445113. JSTOR: 1445113.
  46. ↑ Brodie, Edmund D. «Toxins and venoms». Current Biology, vol. 19, 20, 03-11-2009, pàg. R931–R935. DOI: 10.1016/j.cub.2009.08.011. PMID: 19889364.
  47. ↑ Cott 1940
  48. ↑ Merilaita, Sami; Vallin, Adrian «Number of eyespots and their intimidating effect on naïve predators in the peacock butterfly». Behavioral Ecology, vol. 22, 6, 26-07-2011, pàg. 1326–1331. DOI: 10.1093/beheco/arr135.
  49. ↑ Edmunds, Malcolm. «Deimatic Behavior». Springer, 2012. [Consulta: 31 December 2012].
  50. ↑ Caro 2005
  51. ↑ Caro 2005
  52. ↑ Sheriff, Michael J.; Peacor, Scott D.; Hawlena, Dror; Thaker, Maria; Gaillard, Jean‐Michel «Non-Consumptive Predator Effects on Prey Population Size: A Dearth of Evidence». Journal of Animal Ecology, vol. 89, 6, 2020, pàg. 1302–1316. DOI: 10.1111/1365-2656.13213. PMID: 32215909.
  53. ↑ Preisser, Evan L.; Bolnick, Daniel I.; Benard, Michael F. «Scared to Death? The Effects of Intimidation and Consumption in Predator–Prey Interactions». Ecology, vol. 86, 2, 2005, pàg. 501–509. DOI: 10.1890/04-0719. ISSN: 0012-9658.
  54. ↑ Peckarsky, Barbara L.; Abrams, Peter A.; Bolnick, Daniel I.; Dill, Lawrence M.; Grabowski, Jonathan H.; Luttbeg, Barney; Orrock, John L.; Peacor, Scott D.; Preisser, Evan L. «Revisiting the classics: considering nonconsumptive effects in textbook examples of predator–prey interactions». Ecology, vol. 89, 9, September 2008, pàg. 2416–2425. DOI: 10.1890/07-1131.1. PMID: 18831163.
  55. ↑ Abrams, P. A. «The evolution of predator-prey interactions: theory and evidence». Annual Review of Ecology and Systematics, 31, 2000, pàg. 79–105. DOI: 10.1146/annurev.ecolsys.31.1.79.
  56. ↑ 56,0 56,1 Grimaldi, David; Engel, Michael S. Evolution of the Insects. Cambridge University Press, 2005, p. 155–160. ISBN 978-0-521-82149-0. 
  57. ↑ «Probable Calcified Metaphytes in the Latest Proterozoic Nama Group, Namibia: Origin, Diagenesis, and Implications». Journal of Paleontology, 65, 1, 1991, pàg. 1–18. DOI: 10.1017/S002233600002014X. JSTOR: 1305691. PMID: 11538648.
  58. ↑ Awramik, S. M. «Precambrian columnar stromatolite diversity: Reflection of metazoan appearance». Science, 174, 4011, 19-11-1971, pàg. 825–827. Bibcode: 1971Sci...174..825A. DOI: 10.1126/science.174.4011.825. PMID: 17759393.
  59. ↑ Stanley, Steven M. «Predation defeats competition on the seafloor». Paleobiology, 34, 1, 2008, pàg. 1–21. DOI: 10.1666/07026.1.
  60. ↑ Loron, Corentin C.; Rainbird, Robert H.; Turner, Elizabeth C.; Wilder Greenman, J.; Javaux, Emmanuelle J. «Implications of selective predation on the macroevolution of eukaryotes: Evidence from Arctic Canada». Emerging Topics in Life Sciences, 2, 2, 2018, pàg. 247–255. DOI: 10.1042/ETLS20170153. PMID: 32412621.
  61. ↑ Kelley, Patricia. Predator—Prey Interactions in the Fossil Record. Springer, 2003, p. 113–139, 141–176 and passim. ISBN 978-1-4615-0161-9. OCLC 840283264. 
  62. ↑ Daley, Allison C. «Anomalocaridids». Current Biology, 23, 19, 2013, pàg. R860–R861. DOI: 10.1016/j.cub.2013.07.008. PMID: 24112975.
  63. ↑ Anderson, P. S. L.; Westneat, M. «A biomechanical model of feeding kinematics for Dunkleosteus terrelli (Arthrodira, Placodermi)». Paleobiology, 35, 2, 2009, pàg. 251–269. DOI: 10.1666/08011.1.
  64. ↑ Carr, Robert K. «Paleoecology of Dunkleosteus terrelli (Placodermi: Arthrodira)». Kirtlandia, 57, 2010.
  65. ↑ Switeck, Brian «When Tyrannosaurus Chomped Sauropods». Journal of Vertebrate Paleontology, 25, 2, 13-04-2012, pàg. 469–472. Arxivat de l'original el 24 agost 2013. DOI: 10.1671/0272-4634(2005)025[0469:TRFTUC]2.0.CO;2 [Consulta: 24 agost 2013].
  66. ↑ Dunn, F. S.; Kenchington, C. G.; Parry, L. A.; Clark, J. W.; Kendall, R. S.; Wilby, P. R. «A crown-group cnidarian from the Ediacaran of Charnwood Forest, UK». Nature Ecology & Evolution, 6, 8, 25-07-2022, pàg. 1095–1104. DOI: 10.1038/s41559-022-01807-x. PMC: 9349040. PMID: 35879540.

Bibliografia


Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Depredació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Depredació&oldid=31713583»