Vladímir Arnold: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
Amplio refs |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
''' Vladímir Ígorevitx Arnold ''' (en [[rus]] Владимир Игоревич Арнольд; [[12 de juny]] de [[1937]] a [[Odessa]], [[Ucraïna]] - [[3 de juny]] de [[2010]] a [[París]]) va ser un dels [[matemàtic]]s més prolífics del món.<ref name=gec>{{GEC|22700168|Vladimir Igorevič Arnold}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Leon |nom=Manuel de |títol=Necrológica: IN MEMÓRIAM. Vladímir I. Arnold, el matemático que amaba los problemas |publicació= [[El País]] |data=11 de juny de 2010 |url= https://elpais.com/diario/2010/06/11/necrologicas/1276207201_850215.html | consulta=9 juliol 2018}}</ref> |
''' Vladímir Ígorevitx Arnold ''' (en [[rus]] Владимир Игоревич Арнольд; [[12 de juny]] de [[1937]] a [[Odessa]], [[Ucraïna]] - [[3 de juny]] de [[2010]] a [[París]]) va ser un dels [[matemàtic]]s més prolífics del món.<ref name=gec>{{GEC|22700168|Vladimir Igorevič Arnold}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Leon |nom=Manuel de |títol=Necrológica: IN MEMÓRIAM. Vladímir I. Arnold, el matemático que amaba los problemas |publicació= [[El País]] |data=11 de juny de 2010 |url= https://elpais.com/diario/2010/06/11/necrologicas/1276207201_850215.html | consulta=9 juliol 2018}}</ref><ref>[http://www.lefigaro.fr/flash-actu/2010/06/03/97001-20100603FILWWW00719-mort-d-un-grand-mathematicien-russe.php Mort d'un grand mathématicien russe], AFP (''Le Figaro'')</ref><ref name="obituary">{{Citation|url=http://www.ems-ph.org/journals/newsletter/pdf/2010-12-78.pdf|publicació=Newsletter of the European Mathematical Society}}</ref><ref name="rsbm">{{Ref-publicació|cognom=Khesin|nom=Boris|cognom2=Tabachnikov|nom2=Sergei|enllaçautor2=Sergei Tabachnikov|publicació=[[Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society]]|volum=64|pàgines=7–26|any=2018|issn=0080-4606|doi=10.1098/rsbm.2017.0016|dataaccés=free}}</ref> |
||
Va entrar a estudiar a la Universitat de Moscou el 1954, on va romandre fins al 1986, any en què va ingressar a l'Institut Matemàtic Steklov de Moscou. En aquesta època va signar, juntament amb altres 99 companys, una carta de protesta per "l'empresonament en un manicomi d'un matemàtic soviètic perfectament sa". Això va portar com a conseqüència la denegació de permís per viatjar a l'estranger fins a la [[perestroika]]. |
Va entrar a estudiar a la Universitat de Moscou el 1954, on va romandre fins al 1986, any en què va ingressar a l'Institut Matemàtic Steklov de Moscou. En aquesta època va signar, juntament amb altres 99 companys, una carta de protesta per "l'empresonament en un manicomi d'un matemàtic soviètic perfectament sa". Això va portar com a conseqüència la denegació de permís per viatjar a l'estranger fins a la [[perestroika]]. |
||
Encara que és més conegut pel [[teorema de Kolmogórov-Arnold-Moser]] respecte a l'[[Estabilitat numèrica|estabilitat]] dels sistemes [[Mecànica hamiltoniana|hamiltonians]] integrables, ha fet importants contribucions en diverses àrees que inclouen teoria de [[dinàmica (física)|sistemes dinàmics]], [[teoria de les catàstrofes]], [[topologia]], [[geometria algebraica]], [[mecànica clàssica]] i [[teoria de la singularitat]] en una carrera que abasta més de 45 anys després del seu primer resultat principal - la solució del [[problemes de Hilbert|problema tretze de Hilbert]] el 1957. |
Encara que és més conegut pel [[teorema de Kolmogórov-Arnold-Moser]] respecte a l'[[Estabilitat numèrica|estabilitat]] dels sistemes [[Mecànica hamiltoniana|hamiltonians]] integrables, ha fet importants contribucions en diverses àrees que inclouen teoria de [[dinàmica (física)|sistemes dinàmics]], [[teoria de les catàstrofes]], [[topologia]], [[geometria algebraica]], [[mecànica clàssica]] i [[teoria de la singularitat]] en una carrera que abasta més de 45 anys després del seu primer resultat principal - la solució del [[problemes de Hilbert|problema tretze de Hilbert]] el 1957. |
||
Arnold també era conegut com un divulgador de les matemàtiques. A través de les seves conferències, seminaris i com a autor de diversos llibres de text (com el famós ''Mathematical Methods of Classical Mechanics'') i llibres populars de matemàtiques, va influir en molts matemàtics i físics.<ref>{{Ref-llibre|títol=Mathematical Lives: Protagonists of the Twentieth Century From Hilbert to Wiles|url=https://books.google.com/books?id=J4nk1U3qjh0C&pg=PA211|editorial=Springer|data=2010|isbn=9783642136061|llengua=en|nom=Claudio|cognom=Bartocci|pàgines=211}}</ref> Molts dels seus llibres van ser traduïts a l'anglès. Les seves opinions sobre l'educació eren particularment oposades a les de [[Nicolas Bourbaki|Bourbaki]]. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 12:39, 21 jul 2023
Vladímir Ígorevitx Arnold (en rus Владимир Игоревич Арнольд; 12 de juny de 1937 a Odessa, Ucraïna - 3 de juny de 2010 a París) va ser un dels matemàtics més prolífics del món.[1][2][3][4][5]
Va entrar a estudiar a la Universitat de Moscou el 1954, on va romandre fins al 1986, any en què va ingressar a l'Institut Matemàtic Steklov de Moscou. En aquesta època va signar, juntament amb altres 99 companys, una carta de protesta per "l'empresonament en un manicomi d'un matemàtic soviètic perfectament sa". Això va portar com a conseqüència la denegació de permís per viatjar a l'estranger fins a la perestroika.
Encara que és més conegut pel teorema de Kolmogórov-Arnold-Moser respecte a l'estabilitat dels sistemes hamiltonians integrables, ha fet importants contribucions en diverses àrees que inclouen teoria de sistemes dinàmics, teoria de les catàstrofes, topologia, geometria algebraica, mecànica clàssica i teoria de la singularitat en una carrera que abasta més de 45 anys després del seu primer resultat principal - la solució del problema tretze de Hilbert el 1957.
Arnold també era conegut com un divulgador de les matemàtiques. A través de les seves conferències, seminaris i com a autor de diversos llibres de text (com el famós Mathematical Methods of Classical Mechanics) i llibres populars de matemàtiques, va influir en molts matemàtics i físics.[6] Molts dels seus llibres van ser traduïts a l'anglès. Les seves opinions sobre l'educació eren particularment oposades a les de Bourbaki.
Referències
- ↑ «Vladímir Arnold». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Leon, Manuel de «Necrológica: IN MEMÓRIAM. Vladímir I. Arnold, el matemático que amaba los problemas». El País, 11-06-2010 [Consulta: 9 juliol 2018].
- ↑ Mort d'un grand mathématicien russe, AFP (Le Figaro)
- ↑ , <http://www.ems-ph.org/journals/newsletter/pdf/2010-12-78.pdf>
- ↑ Khesin, Boris; Tabachnikov, Sergei Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 64, 2018, pàg. 7–26. DOI: 10.1098/rsbm.2017.0016. ISSN: 0080-4606 [Consulta: free].
- ↑ Bartocci, Claudio. Mathematical Lives: Protagonists of the Twentieth Century From Hilbert to Wiles (en anglès). Springer, 2010, p. 211. ISBN 9783642136061.
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Arnold |
Guardonats amb el Premi Wolf en Matemàtiques | |
|---|---|
|
Categories:
- Científics d'Odessa
- Matemàtics russos
- Matemàtics soviètics
- Topòlegs
- Alumnes de la Universitat Estatal de Moscou
- Professors de la Universitat Estatal de Moscou
- Membres de l'Acadèmia Russa de les Ciències
- Membres de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
- Alumnes de la Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat de Moscou
- Morts a París
- Professors de la Universitat d'Utrecht
- Morts de peritonitis
- Doctors honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid
- Matemàtics ucraïnesos