Vés al contingut

Al-Kuwait: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Història
Història
Línia 11: Línia 11:


[[Fitxer:Kuwait1944.jpg|miniatura| Celebració al palau de Seif el 1944 pel xeic Ahmad Al-Jaber Al-Sabah]]
[[Fitxer:Kuwait1944.jpg|miniatura| Celebració al palau de Seif el 1944 pel xeic Ahmad Al-Jaber Al-Sabah]]

A principis i mitjans del 1700, la ciutat de Kuwait era un petit poble de pescadors . En algun moment a mitjans del 1700, els [[Utub|Bani Utub]] es van establir a Kuwait. <ref>{{Ref-web|cognom=Stockholm|nom=Kuwait Embassy|títol=History of Kuwait|url=https://kuwaitembassy.se/history/|consulta=2023-03-29|obra=The Embassy of The State of Kuwain in Sweden|llengua=en-US}}</ref> En el moment de l'arribada dels utubs, Kuwait estava habitada per uns quants pescadors. <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=R0NH1CbXf24C&pg=PA64|títol=Constancy and Change in Contemporary Kuwait City: The Socio-cultural Dimensions of the Kuwait Courtyard and Diwaniyya|any=2009|pàgines=64|isbn=9781109229349}}</ref> Al segle XVIII, Kuwait es va convertir gradualment en un principal centre comercial per al trànsit de mercaderies entre [[Índia|l'Índia]], [[Masqat|Muscat]], [[Bagdad]], Pèrsia i [[Aràbia]].<ref name="sail">{{Ref-llibre|url=https://archive.org/details/shadowsonsandthe00bell|títol=Shadows on the Sand: The Memoirs of Sir Gawain Bell|editorial=C. Hurst|pàgines=[https://archive.org/details/shadowsonsandthe00bell/page/222 222]|any=1983|isbn=9780905838922|cognom=Bell|nom=Sir Gawain}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|títol=ʻAlam-i Nisvāṉ – Volume 2, Issues 1–2|pàgines=18}}</ref>
A principis i mitjans del 1700, la ciutat de Kuwait era un petit poble de pescadors . En algun moment a mitjans del 1700, els [[Utub|Bani Utub]] es van establir a Kuwait. <ref>{{Ref-web|cognom=Stockholm|nom=Kuwait Embassy|títol=History of Kuwait|url=https://kuwaitembassy.se/history/|consulta=2023-03-29|obra=The Embassy of The State of Kuwain in Sweden|llengua=en-US}}</ref> En el moment de l'arribada dels utubs, Kuwait estava habitada per uns quants pescadors. <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=R0NH1CbXf24C&pg=PA64|títol=Constancy and Change in Contemporary Kuwait City: The Socio-cultural Dimensions of the Kuwait Courtyard and Diwaniyya|any=2009|pàgines=64|isbn=9781109229349}}</ref> Al segle XVIII, Kuwait es va convertir gradualment en un principal centre comercial per al trànsit de mercaderies entre [[Índia|l'Índia]], [[Masqat|Muscat]], [[Bagdad]], Pèrsia i [[Aràbia]].<ref name="sail">{{Ref-llibre|url=https://archive.org/details/shadowsonsandthe00bell|títol=Shadows on the Sand: The Memoirs of Sir Gawain Bell|editorial=C. Hurst|pàgines=[https://archive.org/details/shadowsonsandthe00bell/page/222 222]|any=1983|isbn=9780905838922|cognom=Bell|nom=Sir Gawain}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|títol=ʻAlam-i Nisvāṉ – Volume 2, Issues 1–2|pàgines=18}}</ref>


Línia 17: Línia 16:


Durant el setge persa de Bàssora el 1775-1779, els comerciants iraquians es van refugiar a Kuwait i van ser en part fonamentals en l'expansió de les activitats comercials i de construcció de vaixells de Kuwait. <ref name="boom">{{Ref-llibre|url=https://archive.org/details/beyondstormgulf00benn|títol=Beyond the Storm: A Gulf Crisis Reader|editorial=Olive Branch Press|pàgines=[https://archive.org/details/beyondstormgulf00benn/page/42 42]|isbn=9780940793828|cognom=Bennis|nom=Phyllis|data=31 December 1990}}</ref> Com a resultat, el comerç marítim de Kuwait va créixer. <ref name="boom" /> Entre els anys 1775 i 1779, les rutes comercials índies amb Bagdad, Alep, Esmirna i [[Constantinoble]] es van desviar cap a Kuwait. <ref name="kw">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=R0NH1CbXf24C&pg=PA66|títol=Constancy and Change in Contemporary Kuwait City|any=2009|pàgines=66|isbn=9781109229349}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=5xVSkGtcT5YC&pg=PA4|títol=The Kuwait Crisis: Basic Documents|pàgines=4|any=1991|isbn=9780521463089|cognom=Lauterpacht|nom=E|editorial=Cambridge University Press}}</ref> La [[Companyia Britànica de les Índies Orientals|Companyia de les Índies Orientals]] es va desviar a Kuwait el 1792. <ref name="eas">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=R0NH1CbXf24C&pg=PA67|títol=Constancy and Change in Contemporary Kuwait City|pàgines=67|any=2009|isbn=9781109229349}}</ref>
Durant el setge persa de Bàssora el 1775-1779, els comerciants iraquians es van refugiar a Kuwait i van ser en part fonamentals en l'expansió de les activitats comercials i de construcció de vaixells de Kuwait. <ref name="boom">{{Ref-llibre|url=https://archive.org/details/beyondstormgulf00benn|títol=Beyond the Storm: A Gulf Crisis Reader|editorial=Olive Branch Press|pàgines=[https://archive.org/details/beyondstormgulf00benn/page/42 42]|isbn=9780940793828|cognom=Bennis|nom=Phyllis|data=31 December 1990}}</ref> Com a resultat, el comerç marítim de Kuwait va créixer. <ref name="boom" /> Entre els anys 1775 i 1779, les rutes comercials índies amb Bagdad, Alep, Esmirna i [[Constantinoble]] es van desviar cap a Kuwait. <ref name="kw">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=R0NH1CbXf24C&pg=PA66|títol=Constancy and Change in Contemporary Kuwait City|any=2009|pàgines=66|isbn=9781109229349}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=5xVSkGtcT5YC&pg=PA4|títol=The Kuwait Crisis: Basic Documents|pàgines=4|any=1991|isbn=9780521463089|cognom=Lauterpacht|nom=E|editorial=Cambridge University Press}}</ref> La [[Companyia Britànica de les Índies Orientals|Companyia de les Índies Orientals]] es va desviar a Kuwait el 1792. <ref name="eas">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=R0NH1CbXf24C&pg=PA67|títol=Constancy and Change in Contemporary Kuwait City|pàgines=67|any=2009|isbn=9781109229349}}</ref>



La Companyia de les Índies Orientals va assegurar les rutes marítimes entre Kuwait, l'[[Índia]] i les costes orientals d'Àfrica. <ref name="eas" /> Després de la retirada persa de Bàssora el 1779, Kuwait va continuar atraient el comerç lluny de Bàssora.<ref name="mer">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=t6v2HHoWgbsC&pg=PA72|títol=Merchants, Mamluks, and Murder: The Political Economy of Trade in Eighteenth-Century Basra|cognom=Thabit Abdullah|pàgines=72|isbn=9780791448076|any=2001|editorial=SUNY Press}}</ref>
La Companyia de les Índies Orientals va assegurar les rutes marítimes entre Kuwait, l'[[Índia]] i les costes orientals d'Àfrica. <ref name="eas" /> Després de la retirada persa de Bàssora el 1779, Kuwait va continuar atraient el comerç lluny de Bàssora.<ref name="mer">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=t6v2HHoWgbsC&pg=PA72|títol=Merchants, Mamluks, and Murder: The Political Economy of Trade in Eighteenth-Century Basra|cognom=Thabit Abdullah|pàgines=72|isbn=9780791448076|any=2001|editorial=SUNY Press}}</ref>


[[Fitxer:Kuwait_harbour_1961.jpg|miniatura| Port de Kuwait el 1961]]
[[Fitxer:Kuwait_harbour_1961.jpg|miniatura| Port de Kuwait el 1961]]

Kuwait va ser el centre de la construcció de vaixells a la regió del Golf Pèrsic. <ref>{{Ref-llibre|url=http://etheses.dur.ac.uk/1266/1/1266.pdf|títol=The impact of economic activities on the social and political structures of Kuwait (1896–1946)|pàgines=108}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=tmGfM_JPLigC&q=The+port+of+Kuwait+was+then,+and+is+still,+the+principal+dhow-+building+and+trading+port+of+the+Arabian+Gulf,+though+offering+little+trade+itself.+I|títol=Peoples and Cultures of the Middle East: Cultural depth and diversity|any=1970|pàgines=156}}</ref> Durant el final del segle XVIII i el XIX, els vaixells fabricats a Kuwait portaven la major part del comerç entre els ports de l'Índia, l'Àfrica oriental i el Mar Roig. <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=xCMiAQAAMAAJ&q=For+centuries+its+native+vessels,+designed+for+ocean+travel,+carried+the+bulk+of+the+trade+between+India,+East+Africa,+and+the+Red+Sea+ports.+The+building+of+these+dhows+became+an+important+industry,+and+the+waterfront+of+the+town+of+Kuwait+was|títol=Bijdragen tot de taal-, land- en volkenkunde, Volume 130|cognom=M. Nijhoff|pàgines=111|any=1974}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=9-MZAAAAMAAJ&q=From+India+to+Fast+Africa,+and+from+the+Red+Sea+ports+to+North+Eastern+Arabia,+the+bulk+of+the+trade+was+carried+on+by+Kuwaiti+vessels.|títol=Indian Foreign Affairs|pàgines=29|any=1965|cognom=Aggarwal|nom=Jatendra M.}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=hcMmAQAAMAAJ&q=During+this+and+the+succeeding+century+its+native+vessels,+designed+for+ocean+travel,+carried+the+bulk+of+the+trade+between+India,+East+Africa,+and+Red+Sea+ports+and+northeastern+Arabia.|títol=The Arabian Peninsula|cognom=Richard Harlakenden Sanger|pàgines=150|any=1970|editorial=Books for Libraries Press|isbn=9780836953442}}</ref> Els vaixells kuwaitians eren famosos a tot l'oceà Índic. <ref name="neildon">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=zXXGAQAAQBAJ&pg=PA93|títol=The Postal Agencies in Eastern Arabia and the Gulf|any=2008|pàgines=93|isbn=9781409209423|cognom=Donaldson|nom=Neil|editorial=Lulu.com}}</ref> La turbulència geopolítica regional va ajudar a fomentar la prosperitat econòmica a Kuwait a la segona meitat del segle XVIII. <ref name="jasser">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=R0NH1CbXf24C&pg=PA68|títol=Constancy and Change in Contemporary Kuwait City|pàgines=68|isbn=9781109229349}}</ref> Kuwait es va fer pròsper a causa de la inestabilitat de Bàssora a finals del segle XVIII. <ref name="w">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=iT_8KzTECwMC&pg=PA18|títol=Waqai-i manazil-i Rum: Tipu Sultan's mission to Constantinople|any=2007|pàgines=18|isbn=9788187879565|cognom=Hasan|nom=Mohibbul|editorial=Aakar Books}}</ref> A finals del segle XVIII, Kuwait va funcionar en part com un refugi per als comerciants de Bàssora que fugien de la persecució del govern otomà . <ref name="halamudhir">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=g5MewSBHkG4C&pg=PA114|títol=The Politics of Regional Trade in Iraq, Arabia, and the Gulf, 1745–1900|any=1997|pàgines=114|isbn=9780791431139|cognom=Fattah|nom=Hala Mundhir|editorial=SUNY Press}}</ref> Segons Palgrave, els kuwaitians van desenvolupar una reputació com els millors [[Mariner|mariners]] del golf Pèrsic. <ref name="neildon" /> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=DRtWm-UkS-oC&pg=PA48|títol=Seafaring in the Arabian Gulf and Oman: People of the Dhow|any=2012|pàgines=48|isbn=9781136201820|cognom=Agius|nom=Dionisius A.|editorial=Routledge}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=QjzYdCxumFcC&dq=The+Kuwaitis+developed+a+reputation+as+the+best+sailors+in+the+Persian+Gulf&pg=PA321|títol=Encyclopedia of the Ottoman Empire|any=2009|pàgines=321|isbn=9781438110257|cognom=́Goston|nom=Ga ́bor A.|editorial=Infobase}}</ref>
Kuwait va ser el centre de la construcció de vaixells a la regió del Golf Pèrsic. <ref>{{Ref-llibre|url=http://etheses.dur.ac.uk/1266/1/1266.pdf|títol=The impact of economic activities on the social and political structures of Kuwait (1896–1946)|pàgines=108}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=tmGfM_JPLigC&q=The+port+of+Kuwait+was+then,+and+is+still,+the+principal+dhow-+building+and+trading+port+of+the+Arabian+Gulf,+though+offering+little+trade+itself.+I|títol=Peoples and Cultures of the Middle East: Cultural depth and diversity|any=1970|pàgines=156}}</ref> Durant el final del segle XVIII i el XIX, els vaixells fabricats a Kuwait portaven la major part del comerç entre els ports de l'Índia, l'Àfrica oriental i el Mar Roig. <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=xCMiAQAAMAAJ&q=For+centuries+its+native+vessels,+designed+for+ocean+travel,+carried+the+bulk+of+the+trade+between+India,+East+Africa,+and+the+Red+Sea+ports.+The+building+of+these+dhows+became+an+important+industry,+and+the+waterfront+of+the+town+of+Kuwait+was|títol=Bijdragen tot de taal-, land- en volkenkunde, Volume 130|cognom=M. Nijhoff|pàgines=111|any=1974}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=9-MZAAAAMAAJ&q=From+India+to+Fast+Africa,+and+from+the+Red+Sea+ports+to+North+Eastern+Arabia,+the+bulk+of+the+trade+was+carried+on+by+Kuwaiti+vessels.|títol=Indian Foreign Affairs|pàgines=29|any=1965|cognom=Aggarwal|nom=Jatendra M.}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=hcMmAQAAMAAJ&q=During+this+and+the+succeeding+century+its+native+vessels,+designed+for+ocean+travel,+carried+the+bulk+of+the+trade+between+India,+East+Africa,+and+Red+Sea+ports+and+northeastern+Arabia.|títol=The Arabian Peninsula|cognom=Richard Harlakenden Sanger|pàgines=150|any=1970|editorial=Books for Libraries Press|isbn=9780836953442}}</ref> Els vaixells kuwaitians eren famosos a tot l'oceà Índic. <ref name="neildon">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=zXXGAQAAQBAJ&pg=PA93|títol=The Postal Agencies in Eastern Arabia and the Gulf|any=2008|pàgines=93|isbn=9781409209423|cognom=Donaldson|nom=Neil|editorial=Lulu.com}}</ref> La turbulència geopolítica regional va ajudar a fomentar la prosperitat econòmica a Kuwait a la segona meitat del segle XVIII. <ref name="jasser">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=R0NH1CbXf24C&pg=PA68|títol=Constancy and Change in Contemporary Kuwait City|pàgines=68|isbn=9781109229349}}</ref> Kuwait es va fer pròsper a causa de la inestabilitat de Bàssora a finals del segle XVIII. <ref name="w">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=iT_8KzTECwMC&pg=PA18|títol=Waqai-i manazil-i Rum: Tipu Sultan's mission to Constantinople|any=2007|pàgines=18|isbn=9788187879565|cognom=Hasan|nom=Mohibbul|editorial=Aakar Books}}</ref> A finals del segle XVIII, Kuwait va funcionar en part com un refugi per als comerciants de Bàssora que fugien de la persecució del govern otomà . <ref name="halamudhir">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=g5MewSBHkG4C&pg=PA114|títol=The Politics of Regional Trade in Iraq, Arabia, and the Gulf, 1745–1900|any=1997|pàgines=114|isbn=9780791431139|cognom=Fattah|nom=Hala Mundhir|editorial=SUNY Press}}</ref> Segons Palgrave, els kuwaitians van desenvolupar una reputació com els millors [[Mariner|mariners]] del golf Pèrsic. <ref name="neildon" /> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=DRtWm-UkS-oC&pg=PA48|títol=Seafaring in the Arabian Gulf and Oman: People of the Dhow|any=2012|pàgines=48|isbn=9781136201820|cognom=Agius|nom=Dionisius A.|editorial=Routledge}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=QjzYdCxumFcC&dq=The+Kuwaitis+developed+a+reputation+as+the+best+sailors+in+the+Persian+Gulf&pg=PA321|títol=Encyclopedia of the Ottoman Empire|any=2009|pàgines=321|isbn=9781438110257|cognom=́Goston|nom=Ga ́bor A.|editorial=Infobase}}</ref>


No s'acabava d'estar clar si Kuwait formava part o no de l'[[Imperi Otomà]], per la qual cosa hi havia tensions sovintejades entre el xeicat i l'imperi. Les tensions van arribar al zenit el [[1896]], quan el xeic [[Mubarak al-Sabah|Mubārak al-Sabāh]] va assassinar son germà, l'emir [[Muhammad al-Sabah|Muhammad al-Sabāh]], ja que Mubārak sospitava que els otomans es volien annexar Kuwait.
No s'acabava d'estar clar si Kuwait formava part o no de l'[[Imperi Otomà]], per la qual cosa hi havia tensions sovintejades entre el xeicat i l'imperi. Les tensions van arribar al zenit el [[1896]], quan el xeic [[Mubarak al-Sabah|Mubārak al-Sabāh]] va assassinar son germà, l'emir [[Muhammad al-Sabah|Muhammad al-Sabāh]], ja que Mubārak sospitava que els otomans es volien annexar Kuwait.

Durant el regnat de Mubarak Al-Sabah, Kuwait va ser batejat com la ''[[Marsella]] del Golf ''perquè la seva vitalitat econòmica va atreure una gran varietat de persones. <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=ncfIAAAAQBAJ&pg=PA272|títol=The Arabian Gulf in History|pàgines=272|any=2009|isbn=9780230618459|cognom=Potter|nom=L.|editorial=Springer}}</ref> A les primeres dècades del segle XX, Kuwait tenia una elit ben establerta: famílies de comerciants riques que estaven vinculades pel matrimoni i interessos econòmics compartits. <ref name="elite">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=D8di8GN_hKsC&pg=PA37|títol=Oil and Politics in the Gulf: Rulers and Merchants in Kuwait and Qatar|any=1995|pàgines=37|isbn=9780521466356|cognom=Crystal|nom=Jill|editorial=Cambridge University Press}}</ref>


A canvi de la protecció naval [[regne Unit|britànica]], Mubārak no podia negociar o donar territoris a cap altra poder estranger sense el consentiment britànic. Arran del descobriment de [[petroli]] el [[1936]], el nivell de vida de la ciutat va créixer de manera evident, incloent-hi els serveis sanitaris i educatius.
A canvi de la protecció naval [[regne Unit|britànica]], Mubārak no podia negociar o donar territoris a cap altra poder estranger sense el consentiment britànic. Arran del descobriment de [[petroli]] el [[1936]], el nivell de vida de la ciutat va créixer de manera evident, incloent-hi els serveis sanitaris i educatius.

Revisió del 19:30, 16 març 2024

Plantilla:Infotaula geografia políticaAl-Kuwait
الكويت (ar) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localització
Map
 29° 22′ 30″ N, 47° 58′ 48″ E / 29.375°N,47.98°E / 29.375; 47.98
EstatKuwait Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Kuwait (1961–)
emirat de Kuwait (–1961) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.989.000 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Banyat pergolf Pèrsic i Jun al Kuwayt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres
Agermanament amb


El Burgan Bank des del port

Al-Kuwait (àrab: مدينة الكويت, Madīnat al-Kuwayt, ‘Ciutat de Kuwait’) és la capital de Kuwait i de la governació d'al-Asimah. El municipi estricte té una població estimada de 32.500 habitants (2005), mentre que l'àrea metropolitana arriba als 2.380.000. Està situada al cor del país, a 29° 22′ 11″ N i 47° 58′ 42″ E, vora la costa del golf Pèrsic, i hi té la seu el parlament de Kuwait o Majlis al-Umma, la major part de les oficines del govern i els principals bancs i empreses de Kuwait. És el centre polític, cultural i econòmic de l'emirat.

Les necessitats comercials i de transport estan ben servides per mitjà de l'Aeroport Internacional de Kuwait, el port de Mina al-Shuwaikh i el de Mina al-Ahmadi, a 50 km al sud, a la costa del golf Pèrsic.

Història

Fitxer:Kuwait Towers (4863654).jpg
Construïdes el 1979, les Torres Kuwait són l'edifici més famós de la ciutat

La ciutat fou fundada al començament del segle xviii pel clan Al Sabah, més endavant la família governant de Kuwait i branca de la tribu dels al-Utub (que també incloïa el clan Al Khalifa, la família governant de Bahrain), i pel seu líder, el xeic Sabāh I. El topònim segurament deriva de kut (àrab: كوت, kūt), que és com se'n diu en àrab d'una fortalesa vora el mar.

Celebració al palau de Seif el 1944 pel xeic Ahmad Al-Jaber Al-Sabah

A principis i mitjans del 1700, la ciutat de Kuwait era un petit poble de pescadors . En algun moment a mitjans del 1700, els Bani Utub es van establir a Kuwait. [1] En el moment de l'arribada dels utubs, Kuwait estava habitada per uns quants pescadors. [2] Al segle XVIII, Kuwait es va convertir gradualment en un principal centre comercial per al trànsit de mercaderies entre l'Índia, Muscat, Bagdad, Pèrsia i Aràbia.[3] [4]

La vila va créixer ràpidament i, a l'època en què es va aixecar la primera muralla (1760), ja tenia la seva pròpia flota de 800 dhows i mantenia relacions comercials amb Bagdad i Damasc. Al començament del segle xix era un port reconegut pel seu trànsit. A finals del 1700, Kuwait ja s'havia establert com una ruta comercial des del golf Pèrsic fins a Alep.[5]

Durant el setge persa de Bàssora el 1775-1779, els comerciants iraquians es van refugiar a Kuwait i van ser en part fonamentals en l'expansió de les activitats comercials i de construcció de vaixells de Kuwait. [6] Com a resultat, el comerç marítim de Kuwait va créixer. [6] Entre els anys 1775 i 1779, les rutes comercials índies amb Bagdad, Alep, Esmirna i Constantinoble es van desviar cap a Kuwait. [5] [7] La Companyia de les Índies Orientals es va desviar a Kuwait el 1792. [8]

La Companyia de les Índies Orientals va assegurar les rutes marítimes entre Kuwait, l'Índia i les costes orientals d'Àfrica. [8] Després de la retirada persa de Bàssora el 1779, Kuwait va continuar atraient el comerç lluny de Bàssora.[9]

Port de Kuwait el 1961

Kuwait va ser el centre de la construcció de vaixells a la regió del Golf Pèrsic. [10] [11] Durant el final del segle XVIII i el XIX, els vaixells fabricats a Kuwait portaven la major part del comerç entre els ports de l'Índia, l'Àfrica oriental i el Mar Roig. [12] [13] [14] Els vaixells kuwaitians eren famosos a tot l'oceà Índic. [15] La turbulència geopolítica regional va ajudar a fomentar la prosperitat econòmica a Kuwait a la segona meitat del segle XVIII. [16] Kuwait es va fer pròsper a causa de la inestabilitat de Bàssora a finals del segle XVIII. [17] A finals del segle XVIII, Kuwait va funcionar en part com un refugi per als comerciants de Bàssora que fugien de la persecució del govern otomà . [18] Segons Palgrave, els kuwaitians van desenvolupar una reputació com els millors mariners del golf Pèrsic. [15] [19] [20]

No s'acabava d'estar clar si Kuwait formava part o no de l'Imperi Otomà, per la qual cosa hi havia tensions sovintejades entre el xeicat i l'imperi. Les tensions van arribar al zenit el 1896, quan el xeic Mubārak al-Sabāh va assassinar son germà, l'emir Muhammad al-Sabāh, ja que Mubārak sospitava que els otomans es volien annexar Kuwait.

Durant el regnat de Mubarak Al-Sabah, Kuwait va ser batejat com la Marsella del Golf perquè la seva vitalitat econòmica va atreure una gran varietat de persones. [21] A les primeres dècades del segle XX, Kuwait tenia una elit ben establerta: famílies de comerciants riques que estaven vinculades pel matrimoni i interessos econòmics compartits. [22]

A canvi de la protecció naval britànica, Mubārak no podia negociar o donar territoris a cap altra poder estranger sense el consentiment britànic. Arran del descobriment de petroli el 1936, el nivell de vida de la ciutat va créixer de manera evident, incloent-hi els serveis sanitaris i educatius.

El 2 d'agost del 1990, les forces iraquianes van assetjar la ciutat i el 8 d'agost van annexar l'emirat. Durant l'ocupació, al-Kuwait va patir molts danys i molts edificis van resultar destruïts, com ara el Museu Nacional.

Després de la retirada de les tropes iraquianes entre gener i febrer del 1991, la inversió estrangera i el govern kuwaitià es van dedicar de manera preferent a la reconstrucció i modernització de la ciutat i a convertir-la en un centre de negocis de primer ordre. D'ençà de la guerra del Golf, al-Kuwait ha experimentat un gran creixement econòmic i s'hi han bastit un bon nombre d'hotels, centres comercials i oficines d'empreses de tota mena.

Districtes

Conformen l'àrea metropolitana de la ciutat els districtes següents:

  • Bayan (بيان)
  • Bneid al-Qar (بنيد القار)
  • Hawalli (حولي)
  • al-Jabriyah (الجابرية)
  • Mishref (مشرف)
  • al-Salmiyah (السالمية)
  • Sabah al-Salem (صباح السالم)
  • Salwah (سلوى)
  • Sharq (شرق)
  • al-Shuwaikh (الشويخ)
  • al-Rumaithiyah (الرميثية)
  • Abdullah al-Salem (عبدالله السالم)
  • al-Nuzhah (النزهه)
  • Keifan (كيفان)
  • Khaitan (خيطان)
  • Khaitan al-Janubi (خيطان الجنوبي)
  • al-Shamiyah (الشامية)
  • al-Da'iyah (الدعية)
  • al-Faiha (الفيحا)
  • al-Qadisiyah (القادسية)
  • al-Dasmah (الدسمه)
  • Qurtobah (قرطبة)
  • al-Surrah (السره)
  • al-Yarmuk (اليرموك)
  • al-Mansuriyah (المنصورية)
  • al-Andalus (الاندلس)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Kuwait
  1. ↑ Stockholm, Kuwait Embassy. «History of Kuwait» (en anglès americà). The Embassy of The State of Kuwain in Sweden. [Consulta: 29 març 2023].
  2. ↑ Constancy and Change in Contemporary Kuwait City: The Socio-cultural Dimensions of the Kuwait Courtyard and Diwaniyya, 2009, p. 64. ISBN 9781109229349. 
  3. ↑ Bell, Sir Gawain. Shadows on the Sand: The Memoirs of Sir Gawain Bell. C. Hurst, 1983, p. 222. ISBN 9780905838922. 
  4. ↑ ʻAlam-i Nisvāṉ – Volume 2, Issues 1–2, p. 18. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Constancy and Change in Contemporary Kuwait City, 2009, p. 66. ISBN 9781109229349. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Bennis, Phyllis. Beyond the Storm: A Gulf Crisis Reader. Olive Branch Press, 31 December 1990, p. 42. ISBN 9780940793828. 
  7. ↑ Lauterpacht, E. The Kuwait Crisis: Basic Documents. Cambridge University Press, 1991, p. 4. ISBN 9780521463089. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Constancy and Change in Contemporary Kuwait City, 2009, p. 67. ISBN 9781109229349. 
  9. ↑ Thabit Abdullah. Merchants, Mamluks, and Murder: The Political Economy of Trade in Eighteenth-Century Basra. SUNY Press, 2001, p. 72. ISBN 9780791448076. 
  10. ↑ The impact of economic activities on the social and political structures of Kuwait (1896–1946), p. 108. 
  11. ↑ Peoples and Cultures of the Middle East: Cultural depth and diversity, 1970, p. 156. 
  12. ↑ M. Nijhoff. Bijdragen tot de taal-, land- en volkenkunde, Volume 130, 1974, p. 111. 
  13. ↑ Aggarwal, Jatendra M. Indian Foreign Affairs, 1965, p. 29. 
  14. ↑ Richard Harlakenden Sanger. The Arabian Peninsula. Books for Libraries Press, 1970, p. 150. ISBN 9780836953442. 
  15. ↑ 15,0 15,1 Donaldson, Neil. The Postal Agencies in Eastern Arabia and the Gulf. Lulu.com, 2008, p. 93. ISBN 9781409209423. 
  16. ↑ Constancy and Change in Contemporary Kuwait City, p. 68. ISBN 9781109229349. 
  17. ↑ Hasan, Mohibbul. Waqai-i manazil-i Rum: Tipu Sultan's mission to Constantinople. Aakar Books, 2007, p. 18. ISBN 9788187879565. 
  18. ↑ Fattah, Hala Mundhir. The Politics of Regional Trade in Iraq, Arabia, and the Gulf, 1745–1900. SUNY Press, 1997, p. 114. ISBN 9780791431139. 
  19. ↑ Agius, Dionisius A. Seafaring in the Arabian Gulf and Oman: People of the Dhow. Routledge, 2012, p. 48. ISBN 9781136201820. 
  20. ↑ ́Goston, Ga ́bor A. Encyclopedia of the Ottoman Empire. Infobase, 2009, p. 321. ISBN 9781438110257. 
  21. ↑ Potter, L. The Arabian Gulf in History. Springer, 2009, p. 272. ISBN 9780230618459. 
  22. ↑ Crystal, Jill. Oil and Politics in the Gulf: Rulers and Merchants in Kuwait and Qatar. Cambridge University Press, 1995, p. 37. ISBN 9780521466356. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Al-Kuwait&oldid=33271996»