Cordats: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 79: Línia 79:
|- valign="top"
|- valign="top"
| colspan="2" | Els [[craniat]]s tenen un [[crani]] distint. [[Michael J. Benton]] comenta que els "craniats es caracteritzen pel seu cap de la mateixa manera que els cordats, o possiblement tots els [[deuteròstoms]], es caracteritzen per la seva cua."<ref>{{cite book| author=Benton, M. J. | title=Vertebrate Palaeontology: Biology and Evolution| publisher=Blackwell Publishing | year=2000 | isbn=0632056142 | page=13| url=http://books.google.co.uk/books?hl=en&id=PQuKO7xqjNQC&dq=vertebrate&printsec=frontcover&source=web&ots=sEzOFBiKPq&sig=widuILMby4C27tPyeiv5545LBhw&sa=X&oi=book_result&resnum=3&ct=result#PPA13,M1 | accessdate=22-09-2008}}</ref> La majoria són [[vertebrats]], en què el [[notocordi]] és substituït per la [[columna vertebral]].<ref name="UCMPMorphologyOfVertebrates">{{cite web | url=http://www.ucmp.berkeley.edu/vertebrates/vertmm.html | accessdate=23-09-2008| title=Morphology of the Vertebrates | publisher=University of California Museum of Paleontology
| colspan="2" | Els [[craniat]]s tenen un [[crani]] distint. [[Michael J. Benton]] comenta que els "craniats es caracteritzen pel seu cap de la mateixa manera que els cordats, o possiblement tots els [[deuteròstoms]], es caracteritzen per la seva cua."<ref>{{cite book| author=Benton, M. J. | title=Vertebrate Palaeontology: Biology and Evolution| publisher=Blackwell Publishing | year=2000 | isbn=0632056142 | page=13| url=http://books.google.co.uk/books?hl=en&id=PQuKO7xqjNQC&dq=vertebrate&printsec=frontcover&source=web&ots=sEzOFBiKPq&sig=widuILMby4C27tPyeiv5545LBhw&sa=X&oi=book_result&resnum=3&ct=result#PPA13,M1 | accessdate=22-09-2008}}</ref> La majoria són [[vertebrats]], en què el [[notocordi]] és substituït per la [[columna vertebral]].<ref name="UCMPMorphologyOfVertebrates">{{cite web | url=http://www.ucmp.berkeley.edu/vertebrates/vertmm.html | accessdate=23-09-2008| title=Morphology of the Vertebrates | publisher=University of California Museum of Paleontology
}}</ref> Aquesta consisteix en una sèrie de [[vèrtebres]] [[cilindre|cilíndriques]] òssies o cartilaginoses, generalment amb [[arc neural|arcs neurals]] que protegeixen la [[medul·la òssia]], i amb projeccions que uneixen les vèrtebres. Els [[mixinoïdeu]]s tenen un [[neurocrani]] incomplet i manquen de vèrtebres, de manera que no se'ls considera vertebrats,<ref>{{cite web | title=Introduction to the Myxini | publisher=University of California Museum of Paleontology| url=http://www.ucmp.berkeley.edu/vertebrates/basalfish/myxini.html | accessdate=28-10-2008}}</ref> sinó com a membres dels craniats, el grup del qual es pensà que [[evolucio]]naren els vertebrats.
}}</ref> Aquesta consisteix en una sèrie de [[vèrtebres]] [[cilindre|cilíndriques]] òssies o cartilaginoses, generalment amb [[arc neural|arcs neurals]] que protegeixen la [[medul·la òssia]], i amb projeccions que uneixen les vèrtebres. Els [[mixinoïdeu]]s tenen un [[neurocrani]] incomplet i manquen de vèrtebres, de manera que no se'ls considera vertebrats,<ref>{{cite web | title=Introduction to the Myxini | publisher=University of California Museum of Paleontology| url=http://www.ucmp.berkeley.edu/vertebrates/basalfish/myxini.html | accessdate=28-10-2008}}</ref> sinó com a membres dels craniats, el grup del qual es pensà que [[evolucio]]naren els vertebrats.<ref>{{cite book
| author=[[Neil A. Campbell|Campbell, N.A.]] i [[Jane Reece|Reece, J.B.]] | year=2005 | title=Biology | edition=7th | publisher=Benjamin Cummings | location=San Francisco, CA}}</ref> La posició de les [[llamprea|llampres]] és ambigüa. Tenen un neurocrani complet i vèrtebres rudimentàries, de manera que se les pot considerar vertebrats i [[peixos]] autèntics.<ref>{{cite web | title=Introduction to the Petromyzontiformes | publisher=University of California Museum of Paleontology| url=http://www.ucmp.berkeley.edu/vertebrates/basalfish/petro.html | accessdate=28-10-2008}}</ref> Tanmateix, la [[filogènia molecular]], que utilitza trets [[bioquímic]]s per classificar els organismes, ha donat resultats que les agrupen amb els vertebrats i d'altres que les agrupen amb els mixinoïdeus.<ref>{{cite journal | author=Shigehiro Kuraku, S., Hoshiyama, D., Katoh, K., Suga, H, i Miyata, T.| title=Monophyly of Lampreys and Hagfishes Supported by Nuclear DNA-Coded Genes | journal=Journal of Molecular Evolution | volume=49 | issue=6 | pages=729–735 | month=Desembre | year=1999| doi=10.1007/PL00006595}}</ref>


==Característiques generals==
==Característiques generals==

Revisió del 18:51, 21 maig 2009

Infotaula d'ésser viuCordats
Chordata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata Modifica el valor a Wikidata
William Bateson, 1885

Els cordats (Chordata) són un fílum d'animals que inclou els vertebrats, juntament amb una sèrie d'invertebrats estretament relacionats. Es caracteritzen pel fet que, en algun moment del seu cicle vital, tenen un notocordi, una corda nerviosa dorsal buida, fenedures faríngies, un endostil i una cua postanal. El fílum dels cordats se subdivideix en tres subfílums: els urocordats, representats pels tunicats; els cefalocordats, representats per les llancetes; i els craniats, que inclou els vertebrats. S'ha proposat que els hemicordats formen un quart subfílum dels cordats, però actualment se'ls sol tractar com un subfílum distint. Les larves dels urocordats tenen un notocordi i una corda dorsal, però desapareixen a la fase adulta. Els cefalocordats tenen un notocordi i una corda dorsal però manquen de cervell i d'òrgans sensorials especialitzats, i tenen un aparell circulatori molt senzill. Els craniats són l'únic fílum del qual els membres tenen crani. En tots els craniats tret dels mixinoïdeus, la corda nerviosa dorsal buida ha estat envoltada amb vèrtebres cartilaginoses o òssies i el notocordi ha estat generalment reduït; per tant, els mixinoïdeus no són considerats vertebrats. Els cordats i tres fílums germans, els hemicordats, els equinoderms i els xenoturbèl·lids, formen el grup dels deuteròstoms, un dels dos superfílums que engloben tots els animals d'una certa complexitat.

Els cordats, evolutivament parlant, resulten de gran importància. Són el grup amb una major diversitat de nínxols ecològics conquistats, i han demostrat al llarg de la seva història notables adaptacions, sobre tot al medi terrestre i al seu ambient, tot i que també al medi aquàtic o amfibi en els quals molts d'ells constitueixen els últims nivells tròfics dels seus ecosistemes.

En els cordats destaca la capacitat d'autorregulació i organització interna, l'elevació i manteniment constant de la temperatura del cos, tot i que aquest és una qualitat que no es dona en tots ells, només en aus i mamífers. Aquests i altres factors han afegit complexitat a aquest grup d'animals, permetent un major control sobre les reaccions metabòliques i el desenvolupament d'un sistema nerviós complex.

Definició, subdivisions i parents més propers

Definició

1 = bony de la medul·la espinal ("cervell")
4 = cua postanal
5 = anus
9 = espai a sobre de la faringe
11 = faringe
12 = vestíbul
13 = cirris orals
14 = obertura bucal
16 = sensor lumínic
17 = nervis
19 = cec hepàtic (bossa semblant a un fetge)
Anatomia del cefalocordat Amphioxus

Els cordats formen un fílum, un grup d'animals amb un pla corporal comú,[2] que es distingeixen perquè en algun moment de la seva vida presenten totes les característiques següents:[3]

  • un notocordi, és a dir, una barra de cartílag bastant rígida que s'estén al llarg de la part interior del cos. Dins el subgrup dels vertebrats, el notocordi es desenvolupa en la columna vertebral, i en les espècies completament aquàtiques ajuda els animals a nedar flexionant la cua.
  • un tub neural dorsal. En els peixos i la resta de vertebrats, es converteix en la medul·la òssia, la via de comunicació principal del sistema nerviós.
  • fenedures faríngies. La faringe és la part de la gola que està situada immediatament darrere la boca. En els peixos, les fenedures estan modificades per formar brànquies, però en alguns cordats formen part d'un sistema d'alimentació per filtratge que extreu partícules d'aliment de l'aigua en què viuen els animals.
  • una cua muscular que s'estén cap enrere, des de darrere l'anus.
  • un endostil. Es tracta d'un solc situat a la paret ventral de la faringe. En les espècies que s'alimenten per filtratge, produeix mucositat per atrapar partícules de menjar, contribuint a transportar-les a l'esòfag.[4] També emmagatzema iode, i podria ser el precursor de la glàndula tiroide dels vertebrats.[3]

Subdivisions

Existeixen tres grans subdivisions de cordats:

Els craniats tenen un crani distint. Michael J. Benton comenta que els "craniats es caracteritzen pel seu cap de la mateixa manera que els cordats, o possiblement tots els deuteròstoms, es caracteritzen per la seva cua."[5] La majoria són vertebrats, en què el notocordi és substituït per la columna vertebral.[6] Aquesta consisteix en una sèrie de vèrtebres cilíndriques òssies o cartilaginoses, generalment amb arcs neurals que protegeixen la medul·la òssia, i amb projeccions que uneixen les vèrtebres. Els mixinoïdeus tenen un neurocrani incomplet i manquen de vèrtebres, de manera que no se'ls considera vertebrats,[7] sinó com a membres dels craniats, el grup del qual es pensà que evolucionaren els vertebrats.[8] La posició de les llampres és ambigüa. Tenen un neurocrani complet i vèrtebres rudimentàries, de manera que se les pot considerar vertebrats i peixos autèntics.[9] Tanmateix, la filogènia molecular, que utilitza trets bioquímics per classificar els organismes, ha donat resultats que les agrupen amb els vertebrats i d'altres que les agrupen amb els mixinoïdeus.[10]

Característiques generals

Orígens

La majoria d'animals més complexos que les meduses i altres cnidaris es divideixen en dos grups, els protòstoms i els deuteròstoms, i els cordats són deuteròstoms.[11] Sembla molt probable que Kimberella, de fa 555 milions d'anys, fou un protòstom.[12][13] Si és cert, això implicria que els llinatges dels protòstoms i els deuteròstoms se separaren un temps abans que aparegués Kimberella – almenys fa 558 milions d'anys, és a dir, molt abans que comencés el Cambrià.[11] El fòssil ediacarà Ernettia], de fa 549-543 milions d'anys, podria ser un animal deuteròstom.[14]

Cladograma

Chordata
 Urochordata 

 Larvacea



 Thaliacea



 Ascidiacea




 Cephalochordata


 Craniata 

Myxini


 Vertebrata 

 Conodonta



 Cephalaspidomorphi



 Hyperoartia



 Pteraspidomorphi


 Gnathostomata 

 Placodermi



 Chondrichthyes


 Teleostomi 

 Acanthodii


 Osteichthyes 

 Actinopterygii


 Sarcopterygii 
void

 Tetrapoda 










Referències

  1. The Paleobiology Database. Informació taxonòmica i de distribució sobre el registre fòssil de plantes i animals.
  2. Valentine, J. W.. On the Origin of Phyla. Chicago: University Of Chicago Press, 2004, p. 7. ISBN 0226845486. "Classifications of organisms in hierarchical systems were in use by the seventeenth and eighteenth centuries. Usually organisms were grouped according to their morphological similarities as perceived by those early workers, and those groups were then grouped according to their similarities, and so on, to form a hierarchy."
  3. 3,0 3,1 Rychel, A. L., Smith, S. E., Shimamoto, H. T. i Swalla, B. J. «Evolution and Development of the Chordates: Collagen and Pharyngeal Cartilage». Molecular Biology and Evolution, vol. 23, 3, 2006, pàg. 541–549. DOI: 10.1093/molbev/msj055. PMID: 16280542.
  4. Ruppert, E. «Key characters uniting hemichordates and chordates: homologies or homoplasies?». Canadian Journal of Zoology, vol. 83, 2005, pàg. 8–23. DOI: 10.1139/Z04-158 [Consulta: 22 setembre 2008].
  5. Benton, M. J.. Vertebrate Palaeontology: Biology and Evolution. Blackwell Publishing, 2000, p. 13. ISBN 0632056142 [Consulta: 22 setembre 2008]. 
  6. «Morphology of the Vertebrates». University of California Museum of Paleontology. [Consulta: 23 setembre 2008].
  7. «Introduction to the Myxini». University of California Museum of Paleontology. [Consulta: 28 octubre 2008].
  8. Campbell, N.A. i Reece, J.B.. Biology. 7th. San Francisco, CA: Benjamin Cummings, 2005. 
  9. «Introduction to the Petromyzontiformes». University of California Museum of Paleontology. [Consulta: 28 octubre 2008].
  10. Shigehiro Kuraku, S., Hoshiyama, D., Katoh, K., Suga, H, i Miyata, T. «Monophyly of Lampreys and Hagfishes Supported by Nuclear DNA-Coded Genes». Journal of Molecular Evolution, vol. 49, 6, Desembre 1999, pàg. 729–735. DOI: 10.1007/PL00006595.
  11. 11,0 11,1 Erwin, Douglas H.; Eric H. Davidson «The last common bilaterian ancestor». Development, vol. 129, 13, Juliol 2002, pàg. 3021–3032. PMID: 12070079.
  12. Plantilla:The Rise and Fall of the Ediacaran Biota
  13. Butterfield, N.J. «Hooking some stem-group "worms": fossil lophotrochozoans in the Burgess Shale». Bioessays, vol. 28, 12, 2006, pàg. 1161–6. DOI: 10.1002/bies.20507 [Consulta: 21 maig 2007].
  14. Dzik , J. «Organic membranous skeleton of the Precambrian metazoans from Namibia». Geology, vol. 27, 6, Juny 1999, pàg. 519–522. DOI: 10.1130/0091-7613(1999)027<0519:OMSOTP>2.3.CO;2 [Consulta: 22 setembre 2008]. Ernettia és de la formació de Kuibis, la data aproximada és oferida per Waggoner, B. «The Ediacaran Biotas in Space and Time». Integrative and Comparative Biology, vol. 43, 1, 2003, pàg. 104–113. DOI: 10.1093/icb/43.1.104 [Consulta: 22-09<2008].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cordats
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.