Ajuntament de Barcelona
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | ajuntament editorial | ||||
Forma jurídica | corporació de dret públic | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Batlle | Jaume Collboni Cuadrado | ||||
Filial | |||||
Propietari de | |||||
Format per | |||||
Altres | |||||
Premis | |||||
Lloc web | ajuntament.barcelona.cat | ||||
L'Ajuntament de Barcelona és una de les cinc administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya, el Consell comarcal del Barcelonès i la Diputació de Barcelona. Té els seus orígens històrics en el Consell de Cent.
Des de 1979 els seus responsables polítics són escollits per sufragi universal pels ciutadans de Barcelona amb dret a vot, en eleccions celebrades cada quatre anys. En l'actualitat la seva alcaldessa és Ada Colau i Ballano que és al capdavant d'un equip de govern en minoria integrat per la coalició de Barcelona en Comú. Colau va substituir Xavier Trias a començaments de juny de 2015, esdevenint la primera dona a obtenir l'alcaldia de la ciutat.
L'Ajuntament té la seu a la Casa de la Ciutat, a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, just al davant del Palau de la Generalitat de Catalunya.
Història
L'Ajuntament de Barcelona és una institució que remunta els seus orígens al regnat de Jaume I, l'any 1249, quan es nomenà un Consell de prohoms que, juntament amb l'assemblea de ciutadans, tenien cura dels afers d'interès de la comunitat i el bon govern del territori de Barcelona. El 1284, el privilegi Recognoverunt proceres codificà el conjunt de costums vàlids per a Barcelona i el seu territori, així com el Consell de Cent com a institució rectora de la ciutat. Aquesta institució va anar evolucionant en el decurs dels segles amb els esdeveniments polítics, socials, econòmics i jurídics de Catalunya i Espanya fins al final de la Guerra de Successió espanyola, quan Felip V va desfer l'organització dels consells o universitats catalanes amb el Decret de Nova Planta per instaurar el regiment o ajuntament. Aquesta nova forma de règim local va ser abolida, juntament amb la resta d'institucions d'origen feudal, per les Corts de Cadis de 1812, que atorgaren una nova configuració als ajuntaments constitucionals,[1] i per les successives reformes i lleis que afectaren l'organització local i que es van anar decretant al llarg de tot el segle XIX fins a l'Estatut Municipal de Primo de Rivera (1924), que comportà la recapitulació de les reformes administratives del primer quart del segle XX i atorgà un nou corpus normatiu a l'administració local, que es mantindria durant gran part de l'època franquista.[2]
L’any 1909 a l’actual edifici de l’Ajuntament de la Ciutat, durant les tasques constructives d’una claveguera es va localitzar tres fusts de columna d’època romana alineats. Es desconeixen més dades de la troballa, només la notícia publicada per l’arqueòleg Lluís Pericot. Possiblement, el material arqueològic va ser dipositat al Museu Arqueològic de Catalunya, i s’ha atribuït cronològicament a l’època del Baix Imperi.[3] Des del 1914 fins al dia d'avui va començar la publicació de la Gaseta Municipal de Barcelona, un diari oficial que dóna una imatge de gran valor de l'evolució de la ciutat..[4]
L’any 1928 es va realitzar l’ampliació de l’edifici de l’Ajuntament cap a la zona delimitada pels carrers de la Ciutat, Templers, Gegants, Font de Sant Miquel i la plaça de Sant Miquel. En aquest cas es va tractar d’un seguiment de les obres, ja que no existia una entitat municipal que vetllés pel patrimoni històric de la ciutat, ni tan sols s’havia elaborat un pla de preservació i actuació en l’àmbit interior de les muralles romanes i les zones properes a elles. Sembla que durant l’execució de les obres es va remoure i arrasar algunes estructures d’època romana però no es va considerar interessant donat que no es tractava de cap vestigi monumental o artístic. Poc més se sap de les restes descobertes.[3]
Després de les experiències democràtiques i republicanes i de la Llei municipal catalana de 1933-1934, acabada la Guerra, una nova Llei de règim local tornà a dibuixar el marc legal de l'administració d'aquesta institució (1955) fins al Decret del 23 de maig de 1960, en què Barcelona obtindrà un règim municipal especial pel qual el seu Ajuntament és constituït pel Consell en Ple, que és l'òrgan deliberatiu màxim, integrat per tots els regidors, i la Comissió Municipal Executiva, formada per l'alcalde, 6 delegats de serveis, 3 tinents d'alcalde i un nombre de regidors igual al de delegats de serveis.[2]
L'any 1979, després de les primeres eleccions democràtiques municipals, Barcelona inicia el camí cap a la gestió descentralitzada de la ciutat, aprova el Decret de descentralització i participació ciutadana i elabora una nova Carta municipal de l'Ajuntament de Barcelona, en el marc de la Llei reguladora de les bases del règim local (1985), i del Reial Decret del 28 de novembre de 1986.[2]
Com a conseqüència d'aquesta nova divisió territorial i administrativa, Barcelona s'estructura en 10 districtes regits pel Consell Municipal al capdavant del qual, per delegació de l'alcalde, es troba un regidor. El cartipàs municipal actual presenta una doble estructura: la de govern, formada per l'alcalde, el Consell Municipal de Barcelona, la Comissió de Govern, el Comitè de Govern, els òrgans de Govern de Districte i els consells i les comissions municipals, i l'estructura executiva, formada pel Comitè Executiu, la Gerència Municipal, els sectors i els districtes, els instituts i els patronats, les societats privades i les empreses mixtes.[2]
El 14 de juny de 2006 entra en vigor la nova Carta municipal de Barcelona, la llei per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona.[2]
Competències
L'Ajuntament és l'organisme amb majors competències i funcionaris públics a la ciutat, ja que regula la vida diària dels ciutadans, i importants assumptes com el planejament urbanístic, els transports, la recaptació d'impostos municipals, la gestió de la seguretat viària mitjançant la Guàrdia Urbana, el manteniment de la via pública (asfaltatge, neteja...) i dels jardins... També és el responsable de la construcció d'equipaments municipals com a guarderies, poliesportius, biblioteques, residències per a la tercera edat, habitatges de protecció pública...
El poder de l'Ajuntament s'estructura en dos nivells, ja que l'Ajuntament va dividir la ciutat administrativament en deu districtes. Existeix un nivell de competències municipals general, dirigit directament per l'Alcalde de Barcelona i el seu equip de govern, i que s'ocupa de les qüestions més generals i importants de la ciutat, que s'apliquen a tota la ciutat.
D'altra banda hi ha un altre nivell de competències, delegades als "Districtes". Així, cada Districte té el seu propi centre polític i administratiu, que funciona com un ens polític amb competències pròpies, que ajuden a descentralitzar la política de la ciutat i que els ciutadans asseuen l'administració més propera. Cada Districte, com un petit ajuntament territorial, té la seva pròpia Sala de Plens on es debaten les qüestions polítiques, i el seu propi equip de govern, amb un Regidor al capdavant. El govern del Districte es forma en funció del nombre de vots que cada partit rep, a cada districte, en les eleccions municipals de Barcelona. Així, succeeix que, encara que el govern de la ciutat recaigui en un determinat partit, un o diversos Districtes siguin governats per una altra formació política.
Finalment hi ha temes en els quals la responsabilitat municipal és concurrent amb la d'altres administracions, i en elles s'ha optat pel desenvolupament de Consorcis o ens de natura consorcial, com el Consorci de Biblioteques, el Consorci de Serveis Socials, el Consorci d'Educació, el Consorci Sanitari de Barcelona, l'Agència de Salut Pública de Barcelona...
Economia municipal
L'Ajuntament de Barcelona ha gestionat un pressupost de 2.370 milions d'euros en despeses corrents, segons el pressupost aprovat per a l'any 2015.[5] Tres àmbits (la convivència en l'espai públic, el benestar social i la millora del transport públic) han rebut a prop del 40% del pressupost, segons dades del mateix ajuntament.
Personal de l'Ajuntament
L'Ajuntament de Barcelona compta amb una plantilla pròpia de 6.749 empleats directes. D'aquests, destaquen especialment la plantilla de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que compta amb 2.733 empleats, i el cos del servei d'extinció d'incendis, que compta amb 699 empleats, segons dades del mateix consistori.
Organismes
- Turisme de Barcelona
- Linguamón – Casa de les Llengües
- Barcelona de Serveis Municipals
- Institut Municipal d'Història de Barcelona
- Institut de Cultura de Barcelona
- Institut Municipal d'Educació de Barcelona
- Agència de Salut Pública de Barcelona
- Barcelona Activa
- Cobla Municipal Ciutat de Barcelona
Govern municipal
Dels 41 regidors que formen el ple de l'Ajuntament de Barcelona, l'equip de govern està format pels 11 regidors del grup municipal de Barcelona en Comú (BComú). La màxima autoritat és l'Alcalde de Barcelona, al qual segueixen els quatre tinents d'alcalde, i els regidors que dirigeixen diferents àmbits de la vida pública.
El següent quadre relaciona les persones que formen part de l'equip de govern, des del 13 de maig de 2015.[6]
Ada Colau i Ballano | BComú | Batllessa |
Gerardo Pisarello Prados | BComú | Primer Tinent d'Alcalde Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica Regidor de Sarrià-Sant Gervasi |
Laia Ortiz i Castellví | BComú | Segona Tinent d'Alcalde Àrea de Drets Socials Regidora de Sant Andreu |
Jaume Asens Llodrà | BComú | Tercer Tinent d'Alcalde Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència Regidor de Sants-Montjuïc |
Janet Sanz Cid | BComú | Quarta Tinent d'Alcalde Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat Regidora de Nou Barris |
Agustí Colom Cabau | BComú | Regidor d'Ocupació, Empresa, Comerç i Turisme Regidor de l'Eixample |
Laura Pérez Castaño | BComú | Regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI Regidora de les Corts |
Josep Maria Montaner Martorell | BComú | Regidor d'Habitatge Regidor de Sant Martí |
Eloi Badia | BComú | Regidor de Presidència i Territori Regidor de Gràcia |
Gala Pin Ferrando | BComú | Regidora de Participació i Districtes Regidora de Ciutat Vella |
Mercedes Vidal Lago | BComú | Regidora de Mobilitat Regidora d'Horta-Guinardó |
El govern es complementa amb un seguit de comissionats que cobreixen altres àrees d'àmbit polític.
Amadeu Recasens i Brunet | Comissionat de Seguretat | |
Miquel Ortega Cerdà | Comissionat de Comerç, Consum i Mercats | |
Jordi Vila i Llop | Comissionat d'Economia Cooperativa, Social i Solidària | |
Gemma Tarafa Orpinell | Comissionada de Salut | |
Marta Carranza Gil-Dolz de Castellar | Comissionada d'Esports | |
Berta Sureda Berna | Comissionada de Cultura | |
Eva Maria Herrero Alonso | Comissionada d'Ecologia |
Regidors
El ple de l'Ajuntament de Barcelona està format per 41 regidors, elegits per sufragi universal cada quatre anys. Les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 varen donar el següent repartiment d'escons:[7]
Partit | Vots | % | Regidors | Líder |
---|---|---|---|---|
Barcelona en Comú | 176.337 | 25,21 | 11 | Ada Colau i Ballano |
Convergència i Unió | 158.928 | 22,72 | 10 | Xavier Trias i Vidal de Llobatera |
Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 77.279 | 11,05 | 5 | Carina Mejías Sánchez |
Esquerra Republicana de Catalunya | 76.988 | 11,01 | 5 | Alfred Bosch i Pascual |
Partit dels Socialistes de Catalunya | 67.380 | 9,63 | 4 | Jaume Collboni i Cuadrado |
Partit Popular | 60.877 | 8,70 | 3 | Alberto Fernández Díaz |
Candidatura d'Unitat Popular | 51.889 | 7,42 | 3 | María José Lecha i González |
BCN en comú-E | CiU | C's | ERC-MES-BcnCO-AVANCEM-CatSí-AM | PSC-CP | PP | CUP-Capgirem BCN |
L'Ajuntament als Districtes i barris de Barcelona
Barcelona es divideix administrativament a 10 districtes des de 1984. Cada Districte funciona com un ens polític amb competències pròpies, que ajuden a descentralitzar la política de la ciutat i que els ciutadans sentin l'administració més propera. La divisió territorial dels districtes respon a qüestions històriques de la ciutat. La majoria dels Districtes corresponen a antics municipis independents que van ser annexionats a la ciutat durant els segles XIX i XX, i que encara conserven la seva pròpia personalitat. Els ciutadans més ancians de la ciutat encara identifiquen Barcelona únicament amb el Districte de Ciutat Vella.
Els districtes de Barcelona són:
- Ciutat Vella
- Eixample
- Sants-Montjuïc
- Les Corts
- Sarrià - Sant Gervasi
- Gràcia
- Horta-Guinardó
- Nou Barris
- Sant Andreu
- Sant Martí
Alcaldes de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona ha tingut un total de 119 alcaldes des de la seva fundació el 1835, incloent l'actual, Ada Colau i Ballano. El primer alcalde de la ciutat va ser Josep Maria de Cabanes, que va ostentar el càrrec durant sis mesos, entre novembre de 1835 i abril de 1836. D'entre els alcaldes que han passat a la història destaquen Francesc Rius i Taulet, Carles Pi i Sunyer, Josep Maria de Porcioles, Narcís Serra i Pasqual Maragall. En l'època constitucional la majoria de vegades l'alcalde ha governat fent coalició amb altres partits. Tan sols en dos dels darrers 10 mandats l'Ajuntament ha sigut gestionat per una sola formació política.[8]
Fons gràfic
El fons gràfic del l'Ajuntament està format per unes 570.121 fotografies, conservades a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Està integrat per una part de les fotografies de tipologia contemporània, produïdes o acumulades com a conseqüència d'una activitat o funció de l'Ajuntament de Barcelona, sigui l'administració o d'òrgans dependents. Destaquen, entre d'altres, 7.215 fotografies i 80 àlbums amb 6.245 fotografies de Cuyàs, Alexandre Merletti, Josep Maria Sagarra, Lucien Roisin i Carlos Pérez de Rozas, especialment les relatives al procés d'urbanització de la muntanya de Montjuïc, la construcció de les infraestructures i els pavellons de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i les visites i inauguracions oficials viscudes durant l'Exposició. Són també de gran rellevància les fotografies provinents del Holding Olímpic, SA (HOLSA), que mostren el desenvolupament urbanístic i arquitectònic de Barcelona amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 a la ciutat.[2][9]
Vegeu també
- Art públic de Barcelona
- Parcs i jardins de Barcelona
- Urbanisme de Barcelona
- Hodonímia de Barcelona
- Arquitectura de Barcelona
- Mobiliari urbà de Barcelona
- Agregacions municipals de Barcelona
Referències
- ↑ llei del 3 de febrer de 1823
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Domènech, Sílvia (dir.); Torrella, Rafel; Ruiz, Montserrat. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació: guia dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Arxiu Municipal de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 118-119. ISBN 978-84-9850-029-5.
- ↑ 3,0 3,1 «Ajuntament de Barcelona». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Gaseta municipal de Barcelona (Barcelona, 1914-1939)». Biblioteca Nacional de Catalunya, s.d.. [Consulta: 19 juliol 2015].
- ↑ «Pressupost 2015». Ajuntament de Barcelona, 2015. [Consulta: 18 juny 2015].
- ↑ Organigrama municipal a 1-7-2011
- ↑ Resultats electorals a MUNICAT
- ↑ «Una ciutat avesada a les combinacions de sigles». Diari Ara, 25-05-2015, p. 12 [Consulta: 27 maig 2015].
- ↑ ESP724/CAT/0801930008/AHCB
Bibliografia
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII. XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
- BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología. Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ajuntament de Barcelona |