Alexandre Soumet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Louis Alexandre Soumet
Alexandre Soumet lithographie.jpg
Alexandre Soumet
Naixement 29 de gener de 1786
Castellnou d'Arri
Mort 30 de març de 1845
París
Activitat poeta i dramaturg
Nacionalitat França França
Moviment Romanticisme

Louis Alexandre Soumet (Castellnou d'Arri, Aude, 29 de gener de 1786 - París, 30 de març de 1845) fou un poeta i dramaturg francès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va preparar, sense reeixir-hi, la prova d'accés a l'École polytechnique i s'instal·là a París l'any 1808. Poeta dotat, va escriure versos en honor de Napoleó Bonaparte que li van valdre d'ésser nomenat auditor al Consell d'estat l'any 1810. Va adquirir popularitat l'any 1814 gràcies a una colpidora elegia, La Pauvre Fille. Posteriorment, l'any 1815, l'Académie française va premiar dos dels seus poemes: La Découverte de la vaccine i Les Derniers moments de Bayard. El 1819 va ser elegit mantenidor de l'Acadèmia dels Jocs Florals.

Va saludar la Restauració i fou nomenat bibliotecari del rei a Saint-Cloud. L'any 1822 va estrenar amb èxit dues tragèdies, Clytemnestre i Saul. Arran de l'èxit va ser elegit membre de l'Acadèmia francesa el 29 de juliol de 1824, en substitució d'Étienne Aignan i en competició amb Alphonse de Lamartine i Casimir Delavigne. Cléopâtre (1824) i Jeanne d'Arc (1825) també van gaudir de bona acollida. Elisabeth de France (1828), lliurement adaptada del Don Carlos de Schiller, va contribuir a la difusió del poeta alemany a França. Va retreure a Madame de Staël el fet de no haver-li dedicat més que un discret espai a la seua obra De l'Allemagne.

Després de la Revolució de Juliol va aliniar-se amb la Monarquia de Juliol. Va ser nomenat bibliotecari del rei Lluís Felip I al Castell de Compiègne. L'any 1831, la seua tragèdia Norma ou l'infanticide va triomfar a l'Odéon, en part gràcies a la interpretació de Mademoiselle George; immediatament va ser emprada com a base del llibret de la cèlebre òpera de Vincenzo Bellini.

Obra[modifica | modifica el codi]

L'any 1823, Soumet va unir-se al grup d'escriptors i d'artistes auto-anomenat « Le Cénacle », que reunia els principals partidaris de l'estètica romàntica, principalment Honoré de Balzac, Eugène Delacroix, Alfred de Vigny, Alexandre Dumas (pare), Alfred de Musset, Casimir Delavigne, Charles-Augustin Sainte-Beuve, Abel-François Villemain i Prosper Mérimée. Va publicar poemes a La Muse française, òrgan oficial dels romàntics, però es va abstenir de participar en les acalorades polèmiques de l'època.

Les seues tragèdies se situen a mig camí entre l'estètica clàssica i el romanticisme. Els temes són extrets bé de l'Antiguitat o bé de la història moderna, en les parts que aleshores estaven de moda. La forma dramàtica roman extremadament clàssica, però es veu magnificada per un estil que no manca de passió i de color, tot i ser de vegades emfàtic.

Soumet va assolir una gran celebritat. Victor Hugo li professava, almenys en els seus inicis, una viva admiració. Avui dia la seua obra ha caigut pràcticament en l'oblit.

Llista cronològica[modifica | modifica el codi]

Obres dramàtiques[modifica | modifica el codi]

Obra poètica[modifica | modifica el codi]

  • Le Fanatisme, 1808
  • L'Incrédulité, 1810
  • Les Embellissements de Paris, 1812
  • La Divine épopée, poema en 12 càntics, 1841 : El tema d'aquest poema, que s'insereix en la vena de la Divina Comèdia de Dante, és la redempció de l'infern per Crist. « No és més que un somni, va dir prudentment l'autor, Jo no em prosterne davant de l'autoritat del dogma. » El conjunt té grandesa i alè, almenys a primera vista, però la qualitat de l'estil emmascara sovint el buit del pensament i de la inspiració.
  • Jeanne d'Arc, epopeia en 3 parts, 1845

Obres diverses[modifica | modifica el codi]

  • Les Scrupules littéraires de Mme de Staël, ou Réflexions sur le livre De l'Allemagne, 1814
  • Oraison funèbre de Louis XVI, 1817

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]