Aligot vesper

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Aligot vesper
Il·lustració d'un aligot vesper.
Il·lustració d'un aligot vesper.
Femella d'aligot vesper fotografiada a Berlín (Alemanya).
Femella d'aligot vesper fotografiada a Berlín (Alemanya).
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Falconiformes
Família: Accipitridae
Gènere: Pernis
Espècie: P. apivorus
Nom binomial
Pernis apivorus
(Linnaeus, 1758)
Exemplar d'aligot vesper.
Cap d'aligot vesper amb els seus peculiars narius.

L'aligot vesper (Pernis apivorus) o falcó vesper, a les Illes Balears, és un ocell de l'ordre dels falconiformes comú a la Catalunya humida.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Medeix uns 55 cm i fa 135-150 cm d'envergadura alar.
  • És marró grisós per sobre i per sota és blanc amb taques fosques.
  • Té la cua llarga amb algunes barres i un bec petit adaptat a la seva peculiar alimentació.
  • Presenten dimorfisme sexual: la femella és lleugerament més gran i fosca que el mascle.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Pernis apivorus - Museu de Tolosa

Generalment, aprofita nius d'altres rapinyaires o de còrvids, en arbres caducifolis grans, situats en zones humides. Fa la posta durant el maig-juny. Pon 2 ous que la parella cova durant 30-35 dies i, també, tots dos alimenten els petits fins que volen, als 48 dies.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Prefereix, més aviat, les vespes que no pas les abelles. Per això, posseeix unes escates protectores al voltant del bec i dels ulls, i, de fet, les picades d'aquests insectes no semblen afectar-lo gaire. A més dels himenòpters i les seues larves, també cerca altres insectes, erugues, cucs, granotes, rèptils, etc.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És un ocell estival a la major part d'Europa i Àsia Occidental. Hiverna a l'Àfrica tropical.

Costums[modifica | modifica el codi]

És molt abundant en migració (a mitjan abril fins a maig i a finals d'agost) i només fa niu en algun indret del nord del Principat de Catalunya.[1]

Observacions[modifica | modifica el codi]

Fa servir el camp magnètic terrestre i la memòria visual per ajudar-se en les seues migracions (serralades, rius, etc.). A més, evita les grans masses d'aigua en les seues rutes i, per tant, poden ésser vistos en gran quantitat travessant la Mediterrània en uns pocs indrets, com ara l'Estret de Gibraltar, el Bòsfor, Israel, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 37. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aligot vesper
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.