An-Nàssir (abbàssida)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una moneda encunyada amb el nom d'Alà-ad-Din Muhàmmad (1200-1220) de Khwarezm, on se cita el califa an-Nàssir com a sobirà nominal.

Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, An-Nàssir (en àrab أبو العباس أحمد الناصر لدين الله, Abū l-ʿAbbās Aḥmad an-Nāsir li-dīn Allāh) (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225). El seu làqab significa, literalment, El vencedor per la religió de Déu. Era fill d'al-Mústadi al que va succeir al morir el 27 o 30 de març de 1180. La mare era Zumurrud Khatun, una esclava turca.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1183/1184 Takrit i Irbil es van sotmetre voluntàriament als aiubites. El 1186 Saladí ocupava Mossul i avançava fins a 200 km de Bagdad. Inicialment la política del califa va anar orientada a desfer-se dels seljúcides que havien exercit la tutela sobre el califat i el 1187 va ordenar destruir el palau dels seljúcides a Bagdad, símbol de la seva dominació. El 1189-1191 Saladí, el sultà aiubita, estava ocupat pel setge d'Acre i el califa va aprofitar per estendre el seu domini per el Diyarbakır i la Djazira: el 1189 el califa entrava a Takrit (lloc de naixement de Saladí); després va seguir amb algunes places menor a l'Eufrates. El 1190 Saladí concedia la investidura en feu del territori dels Banu Kiddjak, adjacent al domini del califat, a Muzaffar al-Din Gokburi emir begtegínida d'Irbil. Després de la mort de Saladí el 1193 la cooperació del califat i els aubites en la lluita contra els croats va deixar d'estar a l'agenda.

An-Nàssir va fer aliança amb Tekish de Khwarizm, al que considerava le principal enemic dels seljúcides, amb l'ajut del qual va poder liquidar la dinastia gran seljúcida fent matar al darrer príncep Toghrul III ibn Arslan Shah (1174–1194) el 25 de març de 1194. Després les relacions amb Tekish van entrar en crisis i an-Nàssir va buscar l'ajut dels gúrides. El germà de Tekish, Sultan Shah, havia mort el 1193 i Tekish havia esdevingut senyor absolut de la regió al sud de la mar d'Aral fins a Merv al Khurasan; mort Toghrul III es va considerar com hereu dels seljúcides. Va disputar al califat la província persa del Djibal, de manera que el califa només va adquirir el Khuzestan i encara més tard el va haver de cedir a Khwarizm. El conflicte amb Tekish fou de gran complexitat jurídica i va tenir el seu punt culminant després de la mort de Tekish el 1200. An-Nàssir es va enfrontar llavors amb Muhàmmad Alà-ad-Din de Khwarizm, el qual, en un to dur, exigia la lectura del seu nom a la khutba de Bagdad. Els gúrides van combatre a Khwarizm en nom del califa i els kara-khitai, no musulmans, finalment s'hi van aliar perquè eren l'estat més fort militarment. Muhammad governava del Yaxartes al golf d'Oman i de la mar Càspia a l'Indus i es proclamava "segon Alexandre" posant en qüestió la legitimat del califa. Va declarar deposat al califa per mig d'una fatwa i va nomenar al seu lloc a un xiïta de Tirmidh descendent directe d'al-Husayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, el nom del qual, Ala al-Mulk, fou gravat a les monedes i llegit a la khutba. An-Nàssir el considerava el seu pitjor enemic que volia erigir-se en un campió de l'Islam contra els mongols pagans i cridava a la guerra santa. Muhammad de Khwarizm va amenaçar el 1217 amb un atac a Bagdad al hivern del 1218 al 1219, però finalment les tropes es van retirar cap al Khurasan i Transoxiana. Muhammad va declarar "mort" al califa i així ho va fer llegir a la khutba. El califa sembla que havia sol·licitat al catholikos nestorià que fes una gestió per obtenir l'ajut del "rei Davids misteriós" (que era Genguis Khan). Muhammad va morir en la guerra contra els mongols el 1220 però el seu fill Djalal al-Din Manguberti, tot i que al final del 1221 va haver de fugir cap a l'Índia, va mantenir les pretensions paternes sobre el califat. Quan el 1221/1222 semblava imminent un atac mongol a l'Iraq, el califa va aconseguir l'aliança dels emirs d'Irbil i Mossul però al darrer moment Genguis Khan va girar cap a l'est.

El 1218 quan els croats van atacar Damietta, An-Nàssir va rebutjar la petició d'ajut dels aiubites, però el 1219 va convocar als governador locals per ajudar a al-Malik al-Àfdal ibn Salah-ad-Din. El 1221 el califa, amenaçat pels mongols que avançaven des de Khurasan, va demanar ajut a al-Àixraf ibn al-Àdil de la Djazira i Diyar bakr (1201-1229) i després de Damasc (1229-1237); Al-Àixraf havia enviar totes les seves forces a Egipte en ajut del seu germà al-Kamil que van acabar derrotant als croats (els van rodejar i van haver de comprar la seva retirada contra l'abandonament de Damietta) i no va poder fer res ja que no disposava de més medis.

Quan Djalal al-Din Manguberti va refer el seu poder a Pèrsia (1224) no va tardar en presentar-se a l'Iraq (1225) arribant fins a 200 km de Bagdad, però sense atacar. En aquest any va morir an-Nàssir, el 2 d'octubre, i el va succeir el seu fill Adh-Dhàhir.

Referència[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Al-Mústadi
califa de Bagdad
1180-1225
Succeït per:
Adh-Dhàhir