Antonio Urbiztondo

Juan Antonio de Urbiztondo y Eguía

Biografia
Naixement	7 de gener de 1803 Sant Sebastià
Mort	26 de gener de 1857(1857-01-26) (als 54 anys) Madrid
Governador de Filipines
29 de juliol de 1850 – 20 de desembre de 1853
← Antonio María Blanco Ramón Montero Blandino →
Ministre de Guerra
12 d'octubre de 1856 – 16 de desembre de 1856
← Leopoldo O'Donnell Francesc de Paula de Figueras i Caminals →
President	Ramón María Narváez y Campos
Activitat
Ocupació	militar
Partit	Comunió Tradicionalista
Carrera militar
Rang militar	general
Ministre de Guerra 12 octubre 1856 – 16 desembre 1856 ← Leopoldo O'Donnell – Francesc de Paula de Figueras i Caminals → Governador de Filipines 29 juliol 1850 – 20 desembre 1853 ← Antonio María Blanco – Ramón Montero y Blandino →

Juan Antonio de Urbiztondo y Eguía, Marquès de la Solana (Sant Sebastià, 7 de gener de 1803 - Madrid, 26 d'abril de 1857) fou un mariscal de camp carlí conqueridor de l'arxipèlag de Joló, de manera que Joló i les seves dependències es van convertir en una part de les illes Filipines sota la sobirania d'Espanya.

Biografia

En 1814 va ingressar com a cavaller patge en l'exèrcit, va combatre contra el govern del Trienni Liberal i després va ser inspector dels Voluntaris Reialistes.

Els cronistes de Madrid mantenen que va morir assassinat en una disputa esdevinguda al Palau Reial de Madrid, en la qual es van veure implicats el rei Francesc d'Assís d'Espanya, Ramón María Narváez, a qui adjudiquen ser l'autor de la mort d'Urbiztondo, i Joaquín Osorio y Silva, que va morir assassinat pel mateix Urbiztondo.

«	"...Una nit, a la fi d'abril de 1857, mentre la reina estava tancada a les seves habitacions i en l'avantcambra es trobava Narváez amb el seu ajudant de camp, fill d'un Gran d'Espanya, que portava un conegut títol de Castella (Joaquín Osorio y Silva, marquès de los Arenales), s'hi presentà sobtadament el rei Francesc d'Assís, acompanyat del ministre de la Guerra Urbiztondo, i va donar ordre que es franquegés l'entrada a l'estança, on la reina s'havia recollit per als menesters de la seva vida privada. S'hi va oposar Narváez al fet que s'infringís la consigna que ningú penetrés en l'estada reial i Francesc va voler fer valer els seus drets de cònjuge, que tan rares vegades li preocupaven. Va haver-hi més que paraules, i Urbiztondo, traient l'espasa, va voler ser valedor del seu regi amic. Hi hagué baralla, que va ser sagnant, doncs Narváez va escometre al ministre de la Guerra amb una estocada mortal, quan ja l'ajudant del duc de València acabava de rebre una altra ferida funesta de l'espasa d'Urbiztondo. Madrid va saber d'una estranya epidèmia que s'havia declarat sobtadament a palau i que va causar aquelles dues morts publicades com a naturals ..."	»
— Ana de Sagrera (1990), pàgs. 234-238.

Participació en la Primera Guerra Carlina

En 1833 va ser fet presoner a Mèrida per la seva vinculació a la causa carlista, però va aconseguir escapar i va passar a Portugal, on es trobava el sèguici de Carles Maria Isidre de Borbó. Va acompanyar-lo fins a Anglaterra amb la intenció de passar després a l'exèrcit del Nord, però va ser capturat, fet presoner i deportat a Puerto Rico. De nou va poder escapar i tornar a Espanya, incorporant-se a les tropes carlistes amb el càrrec de brigadier en 1836.

Va ocupar el lloc de segon cap d'Estat Major i en juny de 1837 va ser nomenat comandant general de l'Exèrcit del Principat de Catalunya. Va tenir una destacada gestió, signant amb Ramon de Meer i Kindelán el Conveni d'Elliot i participant en accions de guerra a Berga, Gironella i Ripoll, fins que va ser obligat a retirar-se a França el 1839 pel general liberal de Meer. Es traslladà després al País Basc, essent present en la signatura del Conveni de Bergara. Aleshores va rebre el comandament dels antics batallons de Castella carlistes que es van integrar a l'exèrcit d'Espartero que va combatre Ramon Cabrera.

Va tenir una participació activa en el fracassat pronunciament de 1841 que va intentar acabar amb la Regència d'Espartero.

Governador de les Filipines

Tinent General amb diverses creus per accions de guerra, va ser nomenat Capità General Governador de Filipines sense la Superintendència i en va prendre possessió el 29 de juliol de 1850. Urbiztondo s'ocupà d'augmentar els regiments i d'organitzar partides de Seguretat Pública, promovent diversos reglaments: un per al reemplaçament de l'Exèrcit, mitjançant la celebració del sorteig de quintes; un altre per al Resguard i un altre per la Sanitat Militar.

Va recordar les disposicions sobre cementiris, va crear alguns pobles amb gent d'uns altres, va fer el jardí de la plaça de Palacio de Manila, i va permetre una petita Plaça de toros a Arroceros. Durant el seu mandat es va produir el retorn dels Pares Jesuïtes. Va cessar com a capità general el 20 de desembre de 1853, substituint-lo el Mariscal de Camp Ramón Montero Blandino, militar antic que estava de Segon, entrant a l'acompliment interí d'aquest càrrec.

Bibliografia

• Pirala y Criado, Antonio. Vindicación del general Maroto y manifiesto razonado de las causas del Convenio de Vergara (en espanyol). Urgoiti editores, 2005. ISBN 84-933398-8-1. 
• Sagrera, Ana de. Una rusa en España: Sofía, duquesa de Sesto (en espanyol). Espasa-Calpe, 1990. ISBN 84-239-2236-7. 

Enllaços externs

• Història del Carlisme

Càrrecs públics
Precedit per: Leopoldo O'Donnell	Ministre de la Guerra (octubre-desembre) 1856	Succeït per: Francesc de Paula de Figueras i Caminals