Armadillo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Armadillo
Eocè – recent
Dasypus novemcinctus.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Superordre: Xenarthra
Ordre: Cingulata
Família: Dasypodidae
Gray, 1821
Subfamílies

Els armadillos (Dasypodidae) són uns petits mamífers placentaris, coneguts per presentar una armadura òssia. Els Dasypodidae són l'única família supervivent de l'ordre Cingulata. Des del 1995, aquest ordre s'ha emplaçat dins del superordre dels xenartres. Per tant, els armadillos comparteixen superordre amb els óssos formiguers i els peresosos.

Noms vulgars[modifica | modifica el codi]

Els integrants de la família Dasypodidae reben diversos noms, tot i que el d'armadillo és el més comú. Són també anomenats 'quirquincho' (del quechua khirkinchu), cusuco, pichi (a Xile), mulita, tatú, gurre, toche, pirca, peludo (a l'Argentina i a l'Uruguai) i cachicamo (a Colòmbia i Veneçuela) entre d'altres.

Biologia[modifica | modifica el codi]

Els armadillos són animals nocturns i excavadors. Són insectívors i omnívors necròfags propis de la zona tropical de Centreamèrica i Sud-amèrica.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Els animals de la família Dasypodidae són mamífers que es poden reconèixer fàcilment. Es poden distingir perquè tenen una armadura formada per plaques òssies cobertes per escuts cornis que els hi serveix de protecció i que en algunes espècies de la família permeten a l'animal cargolar-se com una bola. Externament s'assemblen una vagament als pangolins, mamífers de l'Àfrica i d'Àsia coberts d'enormes escames o plaques i que tenen hàbits similars. Això portà a que durant un temps se'ls classifiqués en un mateix ordre, però actualment és clar que ja no estan emparentats, pertanyent els armadillos a l'ordre Xenarthra i els pangolins a l'ordre Pholidota. Els armadillos són un grup molt antic, ja diferenciat al Paleocè. Les dents són unes estructures cilíndriques simples i uniformes, sense esmalt i amb arrels obertes i en creixement continu; el seu nombre és molt elevat, poden arribar fins a vint-i-cinc a cada mandíbula. L'espècie més estesa és l'armadillo de nou bandes (Dasypus Novemcinctus), l'única que arriba als Estats Units fins al sud. Aquesta espècie i Cabassous Centralis són les úniques que tenen una franja de distribució que s'estenen fora d'Amèrica del Sud, on habiten totes les espècies de la família i segons el registre fòssil conegut, el lloc d'orígen.

Relació de l'armadillo amb l'home[modifica | modifica el codi]

La seva closca és usada per a l'elaboració de "charangos", els quals tenen un gran valor comercial. A Centreamèrica, l'armadillo és conegut com a cusuco i tot i que al Salvador se'l relaciona amb la lepra (ja que la pell del seva panxa sembla patir-la) és consumit per alguns dels seus habitants, especialment a la ciutat de San Alejos, Departament de San Miguel. El cusuco també és consumit com a mínim a Hondures i Nicaragua.

La carn serveix per a consum humà i donat el seu sabor és conegut com el de "set carns", ja que s'assembla a la de pollastre, conill, o porc. Els pagesos solen desossar l'animal i preparar la carn dins de la closca, ja sigui rostida, fregida o guisada. Després de fregir la closca, es mastega de manera semblant al "chicharrón" o cuir del porc.

La closca i la cua són utilitzades per a pràctiques medicinals, es deixen torrar i es molen fins a quedar en pols, el qual és bullit en aigua per a ser begut per dones "primerenques", o que passen pel seu primer embaràs i curar les molèsties que aquest causa. A més, cura la inflamació i el dolor d'oïda i barrejat amb el greix mateix del armadillo, cura les varius. Segons molts camperols, l'asma es cura bevent sang d'armadillo recentment degollat i per fer passar el mal gust, es beu amb un glop d'aiguardent.

L'armadillo seria portador o vector de certs microorganismes que produeixen en l'home malalties com el Mycobacterium leprae, bacteri causant de la lepra. Així mateix, se'l considera reservori de protozous flagelats de l'espècie Trypanosoma cruzi, que causa en els humans i especialment en nens, una malaltia molt greu anomenada malaltia de Chagas. Donada l'anterior importància sanitària, a Veneçuela es legisla des de 1982 vedar la caça d'aquesta espècie, a més del Priodontes giganteus o maximus, que és l'armadillo gegant i del Dasypur sabanicola o cachicamo sabanero, el més comú a Veneçuela.

Es coneix que a Europa, Estats Units i Veneçuela, s'avancen estudis amb base a l'armadillo per tal de trobar medicaments per tractar a més d'aquestes malalties, altres com la leishmaniosi i la febre groga.

Hi ha una ciutat que deu el seu nom a aquest animal, Ayutuxtepeque, que significa "turó dels armadillos o cusucos".


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armadillo