Arròs i llet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arròs i llet

Arros amb llet.jpg
Dos plats d'arròs amb llet

Ingredients destacats Arròs, llet, sucre
Arrossos dels Països Catalans
Paella d'arròs Arròs a banda
Arròs i costra Arròs a la cassola
Arròs caldós Arròs amb fesols i naps
Arròs negre Escudella d'arròs
Rossejat Arròs al forn
Arròs a la bruta Arròs de bacallà
Altres arrosos
Sushi Risotto
Arròs amb llet

L'arròs i llet o arròs amb llet són unes postres fetes amb arròs cuit amb llet ensucrada i aromatitzada amb peles de cítrics (normalment llimona) i amb canyella. Se sol menjar fred i empolsat amb canyella en pols.

Arròs amb llet al món[modifica | modifica el codi]

Púding d'arròs (Arroz doce) en una típic dinar de Nadal, a Portugal
Lapa Audio Audio (pàg.) és un típic púding d'arròs amb llavors negres de cascall per la regió de Kocani, República de Macedònia.
Sütlaç, un púding d'arròs, són unes postres tradicionals a Turquia. Açò és sütlaç fornejat (firinda).

L'arròs va entrar als Països Catalans a través dels àrabs, ja que ja als receptaris antics àrabs hi havia receptes de cremes d'arròs i d'arròs amb llet.[1] La paraula va ésser escrita en català per primer cop l'any 1262 en uns comptes de Pere el Gran. També del segle XIII tenim un receptari anònim, Cocina Hispanomagrebí, amb moltes receptes d'arròs, sovint combinat amb llet, sucre i mel. L'any 1314 apareix la primera recepta amb arròs escrita en català, es tracta del menjar blanc, al Llibre de Sent Soví.[2] A la catalanofonia l'arròs i llet ja es preparava a l'Edat Mitjana i era una manera molt corrent de preparar l'arròs,[3] de vegades tal com el fem ara i d'altres utilitzant un terç de llet d'ametlla i dos de vaca.[3]

Es tracta d'unes postres tradicionals a molts països de tot el món, amb variants en el tipus d'arròs utilitzat (arròs llarg, arròs trencat als Emirats Àrabs, etc.), en el tipus de llet (condensada a alguns països americans, amb llet de coco a Puerto Rico, llet evaporada, etc.), a les espècies i ingredients per a aromatitzar (canyella als països mediterranis, vainilla als països saxons i nòrdics, safrà a l'Iran, cardamom al nord de l'Índia, etc.). A alguns llocs s'afegeixen espessidors com ou, nata, farina, etc. o altres productes, principalment fruita fresca o seca, com ara nous, festucs, etc.

Varietats a Europa[modifica | modifica el codi]

  • Arroz doce (portuguès) amb arròs, sucre, llet, ous, canyella i pela de llimona
  • Arroz con leite (gallec) amb arròs, sucre, llet, canyella i pela de llimona
  • Budino di Riso (italià) amb llet, ous, panses i pell de taronja
  • Arròs i llet (català-valencià) amb llet, sucre, peles de cítrics (llimona especialment) i empolsat amb canyella.
  • Arroz con leche (espanyol) amb llet, sucre, i de vegades amb canyella i llimona també
  • Сутлијаш (macedoni) - Лапа Audio Audio (pàg.) - púding d'arròs típic amb llavors negres de cascall
  • Milchreis (alemany) amb arròs, llet, sucre, canyella, suc de poma, granyons rojos (roter Grütze) o cireres
  • Tejberizs (hongarès) amb panses, canyella i/o cacau en pols
  • Mlečni riž (eslovè)
  • Mliečna ryža (eslovac)
  • Riz au lait (francès)
  • Mляко с ориз (búlgar) amb llet i canyella
  • Orez cu lapte (romanès) amb llet i canyella
  • Rijstebrij (neerlandès) o Rijstpap (flamenc)
  • Riskrem (noruec) especialment popular en Nadal.
  • Rizogalo o Ryzogalo (ρυζόγαλο 'arròs i llet', gastronomia grega) amb llet i canyella.[4]
  • Sütlaç (turc < sütlaş < sütlü aş 'menjar cuinat amb llet'), servit tant fred com calent; moltes vegades enrossit en una graella salamandra i adornat amb canyella. Pot ser endolcit amb sucre o pekmez.
  • Сутлијаш/Sutlijaš (serbi)
  • Sutlija (bosnià)
  • Riža na mlijeku (croat)
  • Сутляш or Мляко с ориз (búlgar)
  • Sylt(i)jash o Qumësht me Oriz (llet i arròs) (albanès)
  • Oriz na vareniku (montenegrí)
  • Tameloriz (albanès a Kosovo)
  • Teurgoule (Normandia)
  • Pисова каша (rus)
  • Молочна рисова каша (ucraïnès), també pot aparéixer com "кутя" pel Nadala (servit amb fruites seques i nous)
  • Risgrynsgröt (suec), servit a la taula en Nadal i durant els mesos d'hivern.
  • Risengrød (danès), servit amb mantega, sucre i canyella o suc de fruita negra a la taula de Nadal i durant els mesos d'hivern
  • Grjónagrautur (islandès), àpat de tots els dies, es serveix amb canyella, sucre i panses.

Plats similars[modifica | modifica el codi]

A la cuina catalana les postres de cullera aromatitzades amb pell de llimona, o de taronja, i canyella són habituals i molt populars. Un exemple molt cèlebre d'aquests és la crema catalana. Menys coneguts, però no menys tradicionals, són el menjar blanc i el mató de monja, per exemple. La llet merengada també s'aromatitza amb sucre, canyella i pell de llimona, i sovint es decora amb canyella en pols.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Al Josep Pla no li agradava, tot i que concedeix que és un plat molt apreciat al nord d'Europa.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arròs i llet
  1. El gust d'un poble, Jaume Fàbrega, pàg. 258, Cossetània Edicions, 2002. ISBN 84-95684-91-8
  2. La cuina de l'arròs de Pals: de l'orient a l'Empordà, pàg. 13, Pep Nogué i Puigvert, Cossetània Edicions, 2003, ISBN 84-96035-29-8
  3. 3,0 3,1 Cuina medieval catalana, pàg. 307, Eliana Thibaut i Comalada, Cossetània Edicions, 2006. ISBN 84-9791-216-0
  4. Arròs i llet estil grec (Rizogalo)
  5. "no tingué mai les meves preferències": Obra completa, volum 22, pàg. 81. Josep Pla. Edicions Destino, 1972.