Aston Martin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aston Martin Lagonda Limited
Tipus Private company limited by shares
Sector Indústria automobilística
Fundada 1913, Regne Unit Londres
Fundador(s) Lionel Martin
Robert Bamford
Seu Gaydon, Warwickshire, Regne Unit
Persones clau Dr. Ulrich Bez, Louis Zborowski, Marek Reichman, Director of Design. Bill Renwich, Augustus Bertelli, David Brown, Peter Sprague, George Minden, Victor Gauntlett via Pace Petroleum.
Productes Automòbils
Ingressos Ascens £435 milions (2012)[1]
Ingressos nets Ascens £58 milions (2012)[1]
Propietari(s) David Richards, Adeem Investment, Ford Motor Company
Lloc web Aston Martin Website for United Kingdom
Aston Martin Website for the World

Aston Martin Lagonda Limited és una empresa britànica fabricant d'automòbils de luxe. Va ser fundada el 1913 per dos grans entusiastes del món del motor: Lionel Martin i Robert Bamford. Aquesta icona del món del motor ha tingut des dels seus inicis grans problemes econòmics i per aquest motiu ha canviat de propietaris moltes vegades. Els seus cotxes estan considerats obres d'art i desperten interès fins i tot als que no són fans del món de l'automoció.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Fundació[modifica | modifica el codi]

James Caldentey era un pilot professional de carreres, un dels seus majors èxits va ser en la carrera d'Aston-Clinton on hi va obtenir la victòria l'any 1913. En aquell mateix any, ell i el seu soci Robert Bamford havien obert un petit taller a Londres des d'on venien i preparaven automòbils de la marca britànica Singer. Aquest taller també els va servir per construir el cotxe que donaria a Lionel Martin la victòria en la mítica cursa d'Aston Hill. Al veure que els seus cotxes preparats es convertien en autèntiques meravelles van decidir crear la seva pròpia marca automobilística.[3][4]


Un any després de crear la Bamford & Martin Ltd a Kensington (barri de Londres) el primer Aston Martin va ser matriculat. Anomenat Coal Scuttle, tenia un motor de quatre cilindres i el xassís d'un Issota-Fraschini de 1908. Tot i haver obtingut tots els permisos necessaris, la producció no es va poder iniciar degut a l'esclat de la Primera Guerra Mundial que va forçar a l'empresa el tancament temporal de les seves portes.[5]

Període d'entre guerres[modifica | modifica el codi]

Quan la Gran Guerra va finalitzar el 1919, la companyia es va traslladar a Abingdon Road i es va presentar un nou model, el Bunny. Robert Bamford va marxar l'any 1920 i l'empresa va rebre l'ajuda econòmica de Louis Zborowski. Aquest aristòcrata amant del motor va ajudar a Aston Martin en la fabricació de cotxes per competir al Gran Premi de França i poder establir un rècord de velocitat i resistència a Brooklands. El 1924 la companyia va fer fallida i va ser adquirida per Lady Charnwood. Tot i això, Aston Martin es va declarar en fallida de nou un any després i va ser el 1926 quan va tancar portes amb l'abandonament de Lionel Martin.[6] Aquell mateix any, dos inversors (Bill Renwich i Augustus Bertelli) van prendre el control de la companyia juntament amb Lady Charnwood i la van anomenar Aston Martin Motors. Gràcies als seus grans coneixements en enginyeria i en la seva capacitat a l'hora de fer negocis, Bertelli va aconseguir que la companyia obtingués beneficis. Un dels seus nous dissenys, l'Ulster, va guanyar la famosa carrera de les 24 Hores de Le Mans i ràpidament es va convertir en el cotxe de carreres més popular dels anys 30. Malauradament l'empresa va patir unes fortes pèrdues i finalment va ser venuda a Sir Arthur Sutherland. Va ser llavors, el 1936, quan Aston Martin es va dedicar a la fabricació de cotxes de carrer.[7]

La nova era d'Aston Martin va començar amb la fabricació del model 2-litre 15/98 que va resultar ser tot un èxit de vendes.

La nova cara d'Aston Martin[modifica | modifica el codi]

L'any 1947 es va publicar un anunci al diari Times on s'anunciava la venda d'una marca de cotxes de luxe. Un ric industrial que havia fet fortuna amb la venda de tractors anomenat David Brown va oferir vint mil Lliures Esterlines i va comprar la companyia. Va comprar una altra empresa britànica del món de l'automòbil que passava per un mal moment econòmic, l'anomenada Lagonda.[8] Va ser llavors quan va batejar la marca com a Aston Martin Lagonda, nom que encara persisteix avui en dia. El primer automòbil que es va crear en aquesta nova era va ser el 2 Litre Sports que més tard es convertiria en el DB1. Equipat amb un motor de quatre cilindres es va convertir en el guanyador de les 24 Hores de Spa l'any 1948. Tot i el seu èxit al circuit, les seves vendes no van ser les esperades per la companyia. A partir del 1950 un seguit de nous models encapçalats per el DB2 van fer que Aston Martin obtingués uns bons beneficis. Seguidament es van presentar DB2/4 al 1953, el DB2/4 MkII al 1955, el DB Mark III el 1957 i el 3.7L DB4 al 1958.[9]

En aquells temps els Aston Martin eren molt exclusius i això els feia més cars que els seus principals rivals (Ferrari, Jaguar, Maserati o Porsche) però tot i això ja s'havien fet un lloc entre l'alta societat i eren sinònim de qualitat i distinció.[10]

Mentre que els models citats ajudaven a la companyia a establir un bon pedigrí de competició el nou DB5 de 1963 s'encarregava de donar tot el glamour possible dels “gran turismes”. Dos anys després va sortir al mercat el DB6 (1965-1970) i el DBS (1967-1972).[11]

Canvi de propietari[modifica | modifica el codi]

L'any 1972 David Brown es va vendre la marca automobilística a Company Developments, de Birmingham presidida per William Willson. El canvi de propietaris va coincidir amb el llançament de l'Aston Martin Lagonda. Tres anys més tard l'empresa va ser venuda de nou, aquest cop a dos inversors nord-americans: Peter Sprague i George Minden per un milió i escaig de Lliures Esterlines. Els nous propietaris van decidir que els nous models havien de ser més moderns i van intentar-ho amb la producció del V8 Vantage el 1977, el descapotable Volante el 1978, el futurístic Bulldog el 1980 i el nou extravagant Lagonda V8.[12][13][14]

L'era Victor Gauntlett[modifica | modifica el codi]

Després d'un 1980 nefast, Aston Martin torna a canviar de mans. Aquest cop el comprador va ser Victor Gauntlett a través de Pace Petroleum. Gauntlett va augmentar la producció i també va eliminar fronteres, els Aston Martin podien ser comprats a qualsevol país del món. Les grans inversions de la companyia en publicitat li van donar una gran fama internacional i les vendes van augmentar significativament. Gauntlett va poder reunir diners suficients per desenvolupar el Virage, que equipat amb un motor V8 va arrasar en vendes, fet que va despertar l'interès de Ford Motor Company. L'any 1987 el gegant automobilístic Ford va adquirir el 75% de la companyia i en va assegurar un futur sòlid.[15]

L'era Ford[modifica | modifica el codi]

L'empresa Ford va invertir de seguida en el desenvolupament d'Aston Martin. Es van obrir noves fàbriques de producció i les vendes van augmentar. El 1998 es va crear el DB7 i dos anys més tard es va substituir aquest model per el V12 Vantage. El 2001 la companyia va introduir el V12 Aston Martin Vanquish. La nova fàbrica de Gaydon estava llesta per començar la fabricació del DB9 i el V8 Vantage, els dos Aston Martin més venuts de la història.[16]

La nova era[modifica | modifica el codi]

Els grans problemes financers de Ford van provocar que la marca Aston Martin fos posada a la venda de nou. David Richards va comprar la marca juntament amb John Singers i dos companyies de Kuwait per 479 milions de Lliures Esterlines.[17] Avui dia Ford manté una part de les accions d'Aston Martin valorades en seixanta milions d'Euros. Actualment la producció s'ha escampat arreu del món i les vendes han augmentat gràcies a les exportacions a la Xina,[18] el Japó[19] i Turquia.[20]

Els nous models com el Rapide han aportat a Aston Martin uns beneficis molt valuosos i sembla que la prestigiosa firma automobilística pot gaudir d'un merescut període de tranquil·litat. No obstant això, no s'ha garantit el futur de l'empresa i Ford s'ha negat a fer declaracions.

Aston Martin i el cinema[modifica | modifica el codi]

No és estrany que molts directors de cine escullin cotxes de la prestigiosa Aston Martin per a les seves pel·lícules. Aquesta empresa britànica ha sabut combinar la potència i l'elegància necessàries perquè els seus models siguin autèntiques obres d'art.

La primera aparició d'Aston Martin al cinema va ser l'any 1961 a The Green Helmet. Una pel·lícula britànica dirigida per Michael Forlong, el model escollit: el DBR1 de 1956.

Un dels cotxes més famosos de la història del cinema, l'Aston Martin DB5.

La segona aparició va tenir lloc el 1964 a Goldfinger. En aquesta ocasió l'agent secret James Bond va utilitzar el famosíssim Aston Martin DB5 el qual equipava molts dispositius especials.[21] El DB5 va ser clau per aquest film, ja que aportava un toc de glamour molt necessari per a l'agent 007. A més, la potència d'aquest cotxe era indiscutible cosa que el feia més atractiu encara.[22]

El V8 Vantage va ser escollit per James Bond (Timothy Dalton) a la pel·lícula 007: Alta tensió el 1987. Considerat com el primer super cotxe britànic, va ser equipat amb míssils per a la pel·lícula i va servir d'inspiració per als futurs Ford Mustang.

L'any 2004 Aston Martin va aparèixer de nou en una pel·lícula de James Bond. En aquest cas la de 007: Mor un altre dia protagonitzada per Pierce Brosnan. El model escollit, el Vanquish de 2001, era capaç de fer-se invisible.[23]

Models[modifica | modifica el codi]

1993 V8 Vantage[modifica | modifica el codi]

Després que l'empresa americana Ford comprés Aston Martin l'any 1987, un nou model va ser presentat al Saló del Automòbil de Birmingham de 1992. Es tractava del V8 Vantage, un cotxe esportiu d'altes prestacions. Aquest model era el més alt de la sèrie V8. Duia un motor de 5.3L creat per la mateixa Aston Martin i amb una potència màxima de 349CV. No obstant això, la companyia va optar per modificar el motor i d'aquesta manera arribar a nivells de potència molt superiors. Per fer-ho possible se li van instal·lar dos compressors.

Aston Martin Vantage de 1993.

Un cop fetes les modificacions la potència del Vantage era de 558CV. Inclús amb el seu pes de dues tones era capaç d'accelerar de 0-100km/h en només 4,6 segons i d'arribar fins als 300km/h. Aquest model oferia una caixa de canvis manual de 6 velocitats o per qui ho preferís una automàtica de 4.

El Vantage era un cotxe molt voluminós, 4.745mm de llargada, 1.944mm d'amplada i una separació entre eixos de 2.611mm. Tot i que el seu disseny exterior era similar al de la resta de la gamma V8, es va modificar el frontal per aconseguir una imatge molt més ferotge. Una altra diferència respecte als altres models Aston V8 va ser la mida dels pneumàtics que van passar a ser de 258/45ZR18. Una de les modificacions més espectaculars van ser els frens. Es van escollir uns discs AP de 362mm que feien que el Vantage gaudís dels frens més grans que s'havien instal·lat mai en un cotxe de carrer.

La producció del V8 Vantage va durar sis anys, des del 1993 fins al 1999.

1999 DB7 Vantage Coupé[modifica | modifica el codi]

El DB7 V12 va ser presentat per primera vegada l'any 1999 i es va convertir en el principal coupé esportiu d'Aston Matin.

Aston Martin DB7 Vantage Coupé del 1999.

Va ser dissenyat com a biplaça i ni tan sols incorporava seients al darrere com el Jaguar XK-R amb qui compartia el xassís, el motor i la transmissió. Tot i això, en termes de conducció el DB7 no s'assemblava en res al XK-R ja que la preparació del motor i els ajustos de suspensió van ser desenvolupats independentment per Aston Martin.

Tot i ser un biplaça, la distància entre eixos era de 2.591mm i la seva carrosseria era enorme. Se'l va equipar amb un motor V12 de 48 vàlvules i 5.9L capaç d'entregar 426CV de potència. En aquest model la velocitat màxima ascendia fins als 266km/h i la caixa de canvis era automàtica amb 5 velocitats. Els pneumàtics escollits per al DB7 Vantage van ser uns de 245/35R18 al davant i 265/35R18 al darrere.

L'any 2000 es va utilitzar la base del DB7 Vantage per construir el Vanquish. El seu disseny considerat una obra d'art en alumini va ser la principal atracció d'aquest esportiu de luxe. Aquest elegant disseny va ser obra de l'empresa italiana Zagato.

2000 Aston Martin Vanquish[modifica | modifica el codi]

Aston Martin V12 Vanquish de l'any 2000.

L'any 2000 es va presentar el Vanquish i tot i que partia del V12 DB7 tenia una carrosseria totalment remodelada. El Vanquish duia el mateix motor V12 que el DB7 però una mica més afinat i capaç d'arribar als 466CV. Tot i el seu pes de 1.835kg la velocitat punta d'aquest model era de 315km/h. La caixa de canvis només tenia una opció, manual de sis velocitats.[24]

Aquest prototip va ser presentar l'any 1998 i era un dels models més tecnològicament avançats. El seu disseny encara agrada avui en dia i tot i ser un cotxe de l'any 2000 encaixa perfectament amb altres automòbils actuals. La seva producció va finalitzar el 2007 i la fàbrica de Newport Pangell on es fabricava va tancar les seves portes.

2011 V12 Vantage[modifica | modifica el codi]

Aquest model va ser presentat per primera vegada al Saló del Automòbil de Ginebra de 2009. Es tracta d'un biplaça de tracció al darrere propulsat per un motor enorme de 6L capaç de generar 517CV.

Aston Martin Vantage de 2009.

Assoleix una velocitat punta de 305km/h i accelera de 0-100km/h en tan sols 4,2 segons.

Aston Martin ha fet tot el possible per reduir el pes del cotxe. El motor que du aquest model li aporta 100kg addicionals i l'empresa ha hagut de enginyar-se les per reduir tot el pes possible. El V12 Vantage està equipat amb uns frens lleugers, llandes d'alumini així com altres peces d'alumini i de carboni. Amb aquestes mesures el pes total d'aquest nou model és de 1680kg.

El motor es troba situat a la part central davantera del cotxe i les suspensions van ser desenvolupades al famós circuit de Nürburgring a Alemanya.[25] D'aquesta manera Aston Martin ha aconseguit mantenir una estabilitat que caracteritza a la gama Vantage.

Molts entesos del món del motor afirmen que al desenvolupar el cotxe en un circuit, en aquest cas al de Nürburgring, la conducció d'aquest automòbil al carrer és nefasta. La suspensió dura especialment dissenyada per reduir el temps de volta al circuit i afavorir l'adherència del cotxe fan que aquest sigui molt incòmode quan es tracta de conduir-lo per carreteres convencionals.

El V12 Vantage va participar gairebé sense modificacions a les 24 Hores de Nürburgring el 2009 i en va obtenir la victòria en la seva categoria.

Resultats al campionat mundial de Fórmula 1[modifica | modifica el codi]

Any Xassis Motor Pneumàtics Conductor 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Punts Posició
1959 Aston Martin DBR4 Aston Martin L6  ? MON I.500 HOL FRA GBR ALE POR ITA EUA 0
GBR Roy Salvadori Ret 6 6 Ret
USA Carroll Shelby Ret Ret 8 10
1960 Aston Martin DBR4
Aston Martin DBR5
Aston Martin L6  ? ARG MON I.500 HOL BEL FRA GBR POR ITA EUA 0
GBR Roy Salvadori DNP
Ret
FRA Maurice Trintignant 11

Resultats a les 24 Hores de Le Mans[modifica | modifica el codi]

Any Posició Classe No Equip Conductors Xassis Motor Voltes
1931 5 1.5 25 United Kingdom Aston Martin United Kingdom A.C. Bertelli
United Kingdom Maurice Harvey
Aston Martin 1½-litre International Aston Martin 1.5L I4 139
1932 5 1.5 20 United Kingdom Aston Martin Ltd. United Kingdom Sammy Newsome
Sweden Henken Widengren
Aston Martin 1½-litre Le Mans Aston Martin 1.5L I4 174
7 1.5 21 United Kingdom Aston Martin Ltd. United Kingdom A.C. Bertelli
United Kingdom Pat Driscoll
Aston Martin 1½-litre Le Mans Aston Martin 1.5L I4 168
1933 5 1.5 25 United Kingdom Aston Martin Ltd. United Kingdom Pat Driscoll
United Kingdom Clifton Penn-Hughes
Aston Martin 1½-litre Le Mans Aston Martin 1.5L I4 188
7 1.5 24 United Kingdom Aston Martin Ltd. United Kingdom A.C. Bertelli
United Kingdom Sammy Davis
Aston Martin 1½-litre Le Mans Aston Martin 1.5L I4 174
1934 10 1.5 20 United Kingdom M.R.E. Tongue United Kingdom Reggie Tongue
United Kingdom Maurice Faulkner
Aston Martin 1½-litre Le Mans Aston Martin 1.5L I4 188
11 1.5 24 United Kingdom John Cecil Noël United Kingdom John Cecil Noël
United Kingdom Jen Wheeler
Aston Martin 1½-litre Le Mans Aston Martin 1.5L I4 180
1935 3 1.5 29 United Kingdom Roy Eccles United Kingdom Charles E.C. Martin
United Kingdom Charles Brackenbury
Aston Martin 1½-litre Ulster Aston Martin 1.5L I4 215
8 1.5 33 United Kingdom Maurice Faulkner United Kingdom Maurice Faulkner
United Kingdom Tom Clarke
Aston Martin 1½-litre Ulster Aston Martin 1.5L I4 202
10 1.5 32 United Kingdom C.T. Thomas United Kingdom C.T. Thomas
United Kingdom M. Kenyon
Aston Martin 1½-litre Ulster Aston Martin 1.5L I4 199
11 1.5 31 United Kingdom P.L. Donkin United Kingdom Peter Donkin
United Kingdom Lord Malcolm Douglas-Hamilton
Aston Martin 1½-litre Ulster Aston Martin 1.5L I4 199
12 1.5 27 United Kingdom John Cecil Noël United Kingdom Jim Elwes
United Kingdom Mortimer Morris-Goodall
Aston Martin 1½-litre Aston Martin 1.5L I4 196
15 1.5 30 United Kingdom R.P. Gardner United Kingdom R.P. Gardner
United Kingdom A.C. Beloë
Aston Martin 1½-litre Ulster Aston Martin 1.5L I4 190
1937 5 1.5 37 United Kingdom J.M. Skeffington United Kingdom J.M. Skeffington
United Kingdom R.C. Murton-Neale
Aston Martin 1½-litre Ulster Aston Martin 1.5L I4 205
11 2.0 31 United Kingdom C.T. Thomas United Kingdom Mortimer Morris-Goodall
United Kingdom Robert P. Hichens
Aston Martin Speed Model Aston Martin 2.0L I4 193
1939 12 2.0 29 United Kingdom Robert Peverell Hichens United Kingdom Robert P. Hichens
United Kingdom Mortimer Morris-Goodall
Aston Martin Speed Model Aston Martin 2.0L I4 199
1949 7 S
2.0
27 United Kingdom Arthur Jones United Kingdom Arthur Jones
United Kingdom Nick Haines
Aston Martin 2-Litre Sports (DB1) Aston Martin 2.0L I4 207
11 S
2.0
29 United Kingdom Robert Lawrie United Kingdom Robert Lawrie
United Kingdom Robert W. Walke
Aston Martin 2-Litre Sports (DB1) Aston Martin 2.0L I4  ?
1950 5 S
3.0
19 United Kingdom Aston Martin Ltd. United Kingdom George Abecassis
United Kingdom Lance Macklin
Aston Martin DB2 Aston Martin 2.6L I6 249
6 S
3.0
21 United Kingdom Aston Martin Ltd. United Kingdom Charles Brackenbury
United Kingdom Reg Parnell
Aston Martin DB2 Aston Martin 2.6L I6 244
1951 3 S
3.0
26 United Kingdom Aston Martin Ltd. United Kingdom Lance Macklin
United Kingdom Eric Thompson
Aston Martin DB2 Aston Martin 2.6L I6 257
5 S
3.0
25 United Kingdom Aston Martin Ltd. United Kingdom George Abecassis
United Kingdom Brian Shawe-Taylor
Aston Martin DB2 Aston Martin 2.6L I6 255
7 S
3.0
24 United Kingdom Aston Martin Ltd. United Kingdom Reg Parnell
United Kingdom David Hampshire
Aston Martin DB2 Aston Martin 2.6L I6 252
10 S
3.0
28 United Kingdom N.H. Mann United Kingdom Nigel Mann
United Kingdom Mortimer Morris-Goodall
Aston Martin DB2 Aston Martin 2.6L I6 236
13 S
3.0
27 United Kingdom P.T.C. Clark United Kingdom Peter Clark
United Kingdom James Scott-Douglas
Aston Martin DB2 Aston Martin 2.6L I6 233
1952 7 S
3.0
32 United Kingdom Peter C.T. Clark United Kingdom Peter Clark
United Kingdom Mike Keen
Aston Martin DB2 Aston Martin 2.6L I6 248
1955 2 S
3.0
23 United Kingdom Aston Martin Ltd. United Kingdom Peter Collins
Belgium Paul Frère
Aston Martin DB3S Aston Martin 2.9L I6 302
1956 2 S
3.0
8 United Kingdom Aston Martin Ltd. United Kingdom Stirling Moss
United Kingdom Peter Collins
Aston Martin DB3S Aston Martin 2.9L I6 299
1957 11 S
3000
21 United Kingdom David Brown France Jean-Paul Colas
France Jean Kerguen
Aston Martin DB3S Aston Martin 3.0L I6 272
1958 2 S
3000
5 United Kingdom P & A.G. Whitehead United Kingdom Graham Whitehead
United Kingdom Peter Whitehead
Aston Martin DB3S Aston Martin 3.0L I6 293
1959 1 S
3.0
5 United Kingdom David Brown Racing Dept. United States Carroll Shelby
United Kingdom Roy Salvadori
Aston Martin DBR1/300 Aston Martin 3.0L I6 323
2 S
3.0
6 United Kingdom David Brown Racing Dept. France Maurice Trintignant
Belgium Paul Frère
Aston Martin DBR1/300 Aston Martin 3.0L I6 322
1960 3 S
3.0
7 United Kingdom Border Reivers United Kingdom Roy Salvadori
United Kingdom Jim Clark
Aston Martin DBR1/300 Aston Martin 3.0L I6 306
9 S
3.0
8 United Kingdom Major Ian B. Baillie United Kingdom Ian B. Baillie
United Kingdom Jack Fairman
Aston Martin DBR1/300 Aston Martin 3.0L I6 281
1977 17 GTP 83 United Kingdom SAS Robin Hamilton
United Kingdom Robin Hamilton
United Kingdom David Preece
United Kingdom Mike Salmon
Aston Martin DBS V8 RHAM/1 Aston Martin 5.3L V8 260
1982 7 C 32 United Kingdom Viscount Downe Pace Petroleum United Kingdom Ray Mallock
United Kingdom Simon Phillips
United Kingdom Mike Salmon
Nimrod NRA/C2 Aston Martin-Tickford DP1229 5.3L V8 317
1983 17 C 41 United Kingdom EMKA Productions Ltd. United Kingdom Tiff Needell
United Kingdom Steve O'Rourke
United Kingdom Nick Faure
EMKA C83/1 Aston Martin-Tickford 5.3L V8 275
1985 11 C1 66 United Kingdom EMKA Productions, Ltd. United Kingdom Tiff Needell
United Kingdom Steve O'Rourke
United Kingdom Nick Faure
EMKA C84/1 Aston Martin-Tickford 5.3L V8 338
1989 11 C1 18 United Kingdom Aston Martin
United Kingdom Ecurie Ecosse
United Kingdom Brian Redman
Ireland Michael Roe
Greece Costas Los
Aston Martin AMR1 Aston Martin (Callaway) RDP87 6.0L V8 340
2005 9 GT1 59 United Kingdom Aston Martin Racing Australia David Brabham
France Stéphane Sarrazin
United Kingdom Darren Turner
Aston Martin DBR9 Aston Martin 6.0L V12 333
2006 6 GT1 007 United Kingdom Aston Martin Racing Czech Republic Tomáš Enge
United Kingdom Darren Turner
Italy Andrea Piccini
Aston Martin DBR9 Aston Martin 6.0L V12 350
9 GT1 62 Russia Russian Age Racing
United Kingdom Team Modena
Spain Antonio García
Australia David Brabham
Brazil Nelson Piquet Jr.
Aston Martin DBR9 Aston Martin 6.0L V12 343
10 GT1 009 United Kingdom Aston Martin Racing Portugal Pedro Lamy
France Stéphane Sarrazin
Monaco Stéphane Ortelli
Aston Martin DBR9 Aston Martin 6.0L V12 342
2007 1 GT1 009 United Kingdom Aston Martin Racing Australia David Brabham
United KingdomDarren Turner
Sweden Rickard Rydell
Aston Martin DBR9 Aston Martin 6.0L V12 343[26]
3 GT1 008 France AMR Larbre Compétition Denmark Casper Elgaard
United KingdomJohnny Herbert
ItalyFabrizio Gollin
Aston Martin DBR9 Aston Martin 6.0L V12 341[26]
4 GT1 007 United Kingdom Aston Martin Racing Czech Republic Tomáš Enge
United KingdomJohnny Herbert
NetherlandsPeter Kox
Aston Martin DBR9 Aston Martin 6.0L V12 337[26]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Moody's confirma les perspectives negatives de Aston Martin». Moody's Investors Service, 11 desembre 2012 [Consulta: 18 abril 2013].
  2. http://www.slideshare.net/wussery3/aston-martin-a-brief-history-3372314
  3. http://designmuseum.org/design/aston-martin
  4. http://www.astonmartin.com/the-company/history
  5. http://es.autoblog.com
  6. http://www.astonmartins.com/prewar/first_series_s_type.htm
  7. http://www.conceptcarz.com/vehicle/z14399/Aston-Martin-Voiturette-Grean-Pea.aspx
  8. http://www.astonmartins.com/factory/hanworth_park.htm
  9. http://www.netcarshow.com/aston_martin/1958-db4/
  10. http://bringatrailer.com/2010/08/30/barn-find-exotic-1958-aston-martin-db24/
  11. http://www.astonmartin.com/racing/history
  12. «Aston Martin V8 Volante». netcarshow.com. [Consulta: 23 abril 2013].
  13. «Classic Concepts: 1980 Aston Martin Bulldog». classicdriver.com, 04 novembre de 2011 [Consulta: 23 abril 2013].
  14. «1980 Aston Martin Lagonda Series 2 specifications». automobile-catalog.com. [Consulta: 23 abril 2013].
  15. «Cash-Rich Ford to Buy Britain's Aston Martin». Los Angeles Times, 08 setembre de 1987 [Consulta: 23 abril 2013].
  16. «Gaydon Headquarters». Aston Martin. [Consulta: 23 abril 2013].
  17. «Aston Martin sold to UK-led group». BBC News, 12 juny de 2007 [Consulta: 23 abril 2013].
  18. «Aston Martin in China». CarNewsChina, 7 abril de 2013 [Consulta: 23 abril 2013].
  19. «Aston Martin growth in Japan». Aston Martin News, 13 novembre de 2003 [Consulta: 23 abril 2013].
  20. «Aston Martin opens first showroom in Turkey». Todays Zaman, 7 juny de 2011 [Consulta: 23 abril 2013].
  21. «James Bond's 1965 Aston Martin DB5 complete machine guns revolving number plates offered sale 3m». Mail Online, 1 febrer de 2013 [Consulta: 23 abril 2013].
  22. http://www.astonmartin.com/007
  23. http://www.nowness.com/day/2010/11/25/1169/aston-martin-at-the-movies
  24. http://www.carfolio.com/specifications/models/car/?car=74250
  25. http://www.circuitodenurburgring.com/
  26. 26,0 26,1 26,2 http://web.archive.org/web/20070927033111/http://www.lemans.org/24heuresdumans/chronos/pdf/course/chronos_24h2007.pdf#page=74

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sclegelmilch. Rainer W., Harmut Lehbrink: Aston Martin. H.F.ULLMANN, 2000, ISBN 9783829048323.
  • Jonathan Wood: Aston Martin DB4, DB5 & DB6. The complete Story. The Crowood Press, Marlborough 2000, ISBN 1-86126-330-9.
  • Andrew Noakes: Aston Martin: Model by Model. Hardback, 2012, ISBN 978-1-84797-3221.
  • David Dowsey: Aston Martin Power, Beauty and Soul. Images Publishing Group Pty.Ltd, 2010, ISBN 978-1-86470-4242.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aston Martin