Condrita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
"Saint-Sauveur" Condrita EH5 - MHNT.
Recreació d'un disc protoplanetari, on les partícules i grans de pols topen, i formen planetes o asteroides per acreció. Imatge de la NASA.
Còndruls de la condrita Bjurböle.
Còndruls de la condrita Grassland.
Condrita (L6) de Phnom Penh 1868. MHNT

Les condrites són meteorits no metàl·lics (rocosos) que no han patit processos de fusió o de diferenciació als asteroides de què procedeixen,[1] representant el 85,7% dels meteorits que cauen a la Terra.[2] El seu coneixement aporta claus importants per comprendre l'origen i l'edat del sistema solar, la síntesi de compostos orgànics, l'origen de la vida o la presència d'aigua a la Terra. Una de les seves característiques és la presència de còndruls, que són esferes submil·limètriques formades per diferents minerals, i que solen constituir entre el 20% i el 80% del volum de les condrites.[3]

Es diferencien dels meteorits metàl·lics per la seva composició pobra en Fe i Ni. Un altre tipus de meteorits no metàl·lics, les acondrites, manquen dels còndruls característics, i es formaren més tard.[4]

Formació[modifica | modifica el codi]

La seva formació es produí per l'acreció de partícules de pols i petits grans presents al primitiu sistema solar, donant lloc a asteroides, fa 4.550 milions d'anys. Una prova d'això és que l'abundància d'elements no volàtils en una condrita és similar a la present a les atmosferes del Sol i altres estrelles de la Via Làctia.[5] Tot i que les condrites mai no han arribat a fondre's, sí que han pogut experimentar altes temperatures, suficients perquè pateixin els efectes d'un metamorfisme tèrmic.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El més característic de les condrites és la presència de còndruls. Es tracta d'esferes, normalment submil·limètriques, de diferent textura, composició i mineralogia, l'origen de les quals continua sent objecte de debat.[6] La comunitat científica acceptava que aquestes esferes es formaren gràcies a l'acció d'una ona de xoc al sistema solar, tot i que no se'n podia explicar la naturalesa.[7] L'any 2005 es publicà un treball, en el qual es proposà que la inestabilitat gravitacional del disc gasós del qual es formà Júpiter generà una ona de xoc amb una velocitat superior a 10 km/s que pogué donar lloc als còndruls.[8]

Classificació de les condrites[modifica | modifica el codi]

A la majoria de les condrites se'ls assigna un número (tipus petrològic) de l'1 al 7, segons el grau d'alteració dels còndruls. Així, una condrita amb un "3" no té els seus còndruls alterats. Números més elevats impliquen l'augment de metamorfisme tèrmic, fins a arribar a 7, on el còndrul ha estat destruït. Els números més baixos de 3 s'assignen a les condrites els còndruls de les quals s'han vist alterats per la presència d'aigua, fins a arribar a 1, on el còndrul ha estat obliterat per aquesta alteració.[9] Segons la seva composició i el seu tipus petrològic es distingeixen els següents tipus:

Tipus Subtipus Estat dels còndruls/minerals presents Designació per número i lletra
Condrites d'enstatita Abundants E3, EH3, EL3
Distingibles E4, EH4, EL4
Menys distingibles E5, EH5, EL5
Indistingibles E6, EH6, EL6
Fosos E7, EH7, EL7[10]
Condrites ordinàries H Abundants H3-H3,9
Distingibles H4
Menys distingibles H5
Indistingibles H6
Fosos H7
L Abundants L3-L3,9
Distingibles L4
Menys distingibles L5
Indistingibles L6
Fosos L7
LL Abundants LL3-LL3,9
Distingibles LL4
Menys distingibles LL5
Indistingibles LL6
Fosos LL7
Condrites carbonàcies Ivuna Fil·losilicats, magnetita CI
Mighei Filosil·licats, olivina CM1-CM2
Vigarano Olivines riques en Fe, minerals de Ca i Al CV2-CV3.3
Renazzo Fil·losilicats, olivina, piroxè, metalls CR
Ornans Olivina, piroxè, metalls, minerals de Ca i Al CO3-CO3.7
Karoonda Olivina, minerals de Ca i Al CK
Bencubbin Piroxè, metalls CB
High Iron[11] Piroxè, metalls, olivina CH
Tipus Kakangari K
Rumurutiïtes Olivina, piroxensa, plagioclasa, sulfurs R

Condrites d'enstatita[modifica | modifica el codi]

També anomenades condrites E. Deixant de banda les recollides a l'Antàrtida i les recollides per la NWA (National Weather Association), només se n'han trobat vint-i-quatre. Deuen el seu nom a la gran quantitat d'enstatita present. El ferro que conté no es troba formant òxids, sinó sulfurs o com metall. Això indicaria que la seva formació es produí en una zona amb manca d'oxigen, probablement a l'interior de l'òrbita de Mercuri.[12]

Condrites ordinàries[modifica | modifica el codi]

Condrita ordinària LL6.

Les condrites ordinàries conformen el tipus de condrites més comú (condrites O), comprenent el 93,5% de les condrites caigudes.[6] Se les designa amb les lletres H, L i LL segons va minvant el seu contingut en ferro oxidat i metall. Les condrites H (també anomenades condrites bronzita) tenen entre un 12% i un 21% de ferro metàl·lic, i estan formades per olivina, piroxè, plagioclasa, metall i sulfurs; les condrites L (també anomenades condrites hiperestena) tenen entre un 5% i un 10% de ferro metàl·lic, i els seus minerals més comuns són els mateixos que en les condrites H; i les condrites LL (també conegudes com a condrites amfoterita) tenen aproximadament un 2% de Fe metàl·lic, i contenen bronzita, oligoclasa i olivina.[9]

Condrites carbonàcies[modifica | modifica el codi]

Condrita carbonàcia CV3 que caigué a Mèxic el 1969, de 520 g.

Les condrites carbonàcies també són conegudes com a condrites C, i representen el 5% de les condrites caigudes.[13] Es caracteritzen per la presència de compostos de carboni, incloent-hi els aminoàcids. Tenen la proporció més alta de compostos volàtils, per la qual cosa es considera que són les que s'han format més lluny del Sol.[2] Una de les seves característiques principals és la presència d'aigua, o de minerals alterats per ella. El 1962, en una carta publicada a la revista Science per Leslie C. Edie, s'al·ludia a la possibilitat que els aminoàcids i compostos orgànics d'aquestes condrites hi haguessin estat depositats per una civilització extraterrestre, perquè fossin trobats per una altra espècie intel·ligent.[14]

Kakangari[modifica | modifica el codi]

Les condrites Kakangari (o condrites K) s'han classificat dins de les condrites carbonàcies,[15] tot i que ara formen un grup independent. Es caracteritzen per la presència de còndruls carbonacis, pel contingut de metalls de 6% a 10% en volum, pel seu estat d'oxidació intermedi entre les condrites H i E, per la seva matriu rica en enstatita i per la seva abundància d'elements refractaris similar a les de les condrites ordinàries.

Es pot dir que moltes de les seves característiques també es donen en les condrites O, E i C.[16]

Rumurutiïtes[modifica | modifica el codi]

Els rumurutiïtes (també coneguts com a condrites R) tenen normalment un tipus petrològic de 3, excepte si presenten estructura de bretxa, on cada component presenta estats d'alteració d'entre 3 i 6. Solen estar molt oxidats, amb una aparença rogenca, i presenta olivina rica en Fe. Gairebé tot el metall que contenen està oxidat o formant part de sulfurs. Contenen menys còndruls que les condrites i, i semblen procedir del regòlit d'un asteroide.[17]

Presència d'aigua a les condrites[modifica | modifica el codi]

En aquests meteorits hi ha presència d'una certa quantitat d'aigua, o minerals alterats per ella. Això fa pensar que l'asteroide del qual provenen aquests meteorits devia tenir certa quantitat d'aquest compost. Al principi del sistema solar, estaria en forma de gel, i als pocs milions d'anys de formar-se l'asteroide, el gel es fondria, permetent que l'aigua en estat líquid reaccionés amb les olivines i els piroxens, alterant-los. Possiblement l'aigua es percolaria en ser l'asteroide bastant porós, com passa als aqüífers terrestres, per la qual cosa no formaria ni rius ni llacs.[18]

Es pensa que un percentatge de l'aigua present a la Terra prové dels impactes de cometes i condrites carbonàcies sobre la superfície terrestre.[19][20]

Origen de la vida[modifica | modifica el codi]

Estructura general d'un aminoàcid.

A les condrites carbonàcies s'hi troben més de sis-cents compostos orgànics (hidrocarburs, àcids carboxílics, alcohols, cetones, aldehids, amines, amides, àcids sulfònics, àcids fosfònics, aminoàcids, bases nitrogrenades, etc.) que se sintetitzaren en diferents llocs i moments.[21] Es poden dividir en tres grups: fracció no soluble en cloroform i metanol, hidrocarburs solubles en cloroform i fracción soluble en metanol (inclou els aminoàcids).

La primera fracció sembla ser d'origen interestel·lar, i els compostos pertanyents a les altres dues fraccions es deuen haver generat en un planetoide. S'ha proposat que els aminoàcids s'han sintetitzat prop de la superfície del planetoide per la radiòlisi (dissociació de molècules per radiació) d'hidrocarburs i carbonat amònic en presència d'aigua líquida, i que els hidrocarburs s'han pogut formar en profunditat per un procés similar al Fischer-Tropsch. Aquestes condicions poden presentar analogies amb els esdeveniments que originaren la vida a la Terra.[22]

Una condrita ben estudiada és el meteorit Murchison, que caigué a Austràlia a la localitat que li dóna nom el 28 de setembre de 1969. Es tracta d'un CM2, i conté aminoàcids comuns com la glicina, alanina i àcid glutàmic, i altres poc comuns com la isovalina i pseudoleucina.[23]

Dos meteorits recollits a l'Antàrtida el 1992 i el 1995 tenen una abundància d'aminoàcids de 180 i 249 ppm (el normal en condrites carbonàcies és quinze o menys). Això podria indicar que la matèria orgànica al sistema solar és més abundant del que es creu, i reforça la idea que els compostos orgànics presents a la sopa primordial podrien tenir origen extraterrestre.[24]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Condrita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Que siguin no metàl·lics no implica una absència total de metalls.
  2. 2,0 2,1 Calvin J. Hamilton. «Meteoroides y Meteoritos» (en castellà). [Consulta: 18 d'abril].
  3. Axxón. «Pistas químicas apuntan a un origen de polvo para los planetas terrestres» (en castellà). [Consulta: 11 de maig].
  4. Llorca Pique, Jordi; Biazzi, Pablo & Trigo i Rodríguez, Josep M.. «Nuestra historia en los meteoritos». A: El sistema solar: Nuestro pequeño rincón en la vía láctea. Universitat Jaume I, 2004, p. 75. 
  5. Wood, J.A.. «Chondritic Meteorites and the Solar Nebula». Annual Review of Earth and Planetary Sciences, 16,  1988. 0084-6597, 53-72.
  6. 6,0 6,1 Múñoz-Espadas, M.J.; Martínez-Frías, J. & Lunar, R.. «Mineralogía, texturas y cosmoquímica de cóndrulos RP y PO en la condrita Reliegos L5 (León, España)». Geogaceta, 34,  2003. 0213-683X, 35-38.
  7. Astrobiology Magazine. «¿Cocinó Júpiter a los meteoritos?» (en castellà). [Consulta: 18 d'abril].
  8. Boss, A.P. & Durisen, R.H.. «Chondrule-forming Shock Fronts in the Solar Nebula: A Possible Unified Scenario for Planet and Chondrite Formation». The Astrophysical Journal, 621,  2005. 0004-637X, L137-L140.
  9. 9,0 9,1 The Meteorite Market. «Types of Meteorites» (en anglès). [Consulta: 18 d'abril].
  10. La lletra H indica que la quantitat de Fe es d'aproximadament el 30%, y la L del 25%.
  11. Excepte els High Iron, a tots els altres tipus de condrites carbonàcies se'ls dóna el nom d'un meteorit característic.
  12. New England Meteoritical Services. «Meteorlab» (en anglès). [Consulta: 22 d'abril].
  13. The Internet Encyclopedia of Science. «carbonaceous chondrite» (en anglès). [Consulta: 26 d'abril].
  14. Edie, L. C.. «Messages from Other Worlds». Science, 136,  1962. 0036-8075, 184.
  15. Andrew M. Davis, Lawrence Grossman & R. Ganapathy. «Yes, Kakangari is a unique chondrite». Nature, 265,  1977. 0028-0836, 230-232.
  16. Michael K. Weisberga, Martin Prinza, Robert N. Claytonb, Toshiko K. Mayedab, Monica M. Gradyc, Ian Franchid, Colin T. Pillingerd & Gregory W. Kallemeyne. «The K (Kakangari) chondrite grouplet». , 60,  1996. 0016-7037, 4253-4263.
  17. Meteorites.tv. Meteorites for Science, Education & Collectors. «R Group (Rumurutiites)» (en anglès). [Consulta: 28 d'abril].
  18. Meteorite Museum. Universitat de Nou Mèxic. Institute of Meteoritics. «Asteroid Geology: Water» (en anglès). [Consulta: 28 d'abril].
  19. Drake, Michael J. & Righter, Kevin. «Where did Earth's water come from?». GSA Annual Meeting, 109,  2001.
  20. Словари и энциклопедии на Академике. «Origin of water on Earth» (en anglès). [Consulta: 29 d'abril].
  21. Jordi Llorca i Piqué. «Moléculas orgánicas en el sistema solar: ¿dónde y cómo encontrarlas año = 2004». II Curso de Ciencias Planetarias de la Universidad de Salamanca,  .
  22. Hyman Hartman, Michael A. Sweeney, Michael A. Kropp & John S. Lewis. «Carbonaceous chondrites and the origin of life». Origins of Life and Evolution of Biospheres, 23, 4,  1993. 0169-6149, 221-227.
  23. Kvenvolden, Keith A., Lawless, James; Pering, Katherine; Peterson, Etta; Flores, Jose; Ponnamperuma, Cyril, Kaplan, Isaac R.; Moore, Carleton. «Evidence for extraterrestrial amino-acids and hydrocarbons in the Murchison meteorite». Nature, 28, 5275,  1970. 0028-0836, 923-926.
  24. Carnegie Institution for Science. «Meteorites a Rich Source for Primordial Soup» (en anglès), 13 de març de 2008. [Consulta: 30 d'abril].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]