Davallament de la Creu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El davallament de la Creu és l'episodi de la Passió de Jesús posterior a la seva crucifixió i mort i anterior a l'enterrament. Aquest és un episodi amb moltes representacions artístiques al llarg del temps.[1]

Narració dels evangelis canònics[modifica | modifica el codi]

A l'Evangeli segons Marc l'episodi té lloc la nit del dia de la preparació ("Parasceve", la vigília del dia de repòs), Josep d'Arimatea, de qui es diu que va ser un membre influent del sanedrí i que estava esperant el regne de Déu; va anar a Pilat a demanar-li el cos de Jesús, i Pilat, sorprès que Jesús ja fos mort, va demanar confirmació de la mort a un centurió i tant sol a continuació va donar el cos a Josep. Aquest, després d'haver comprat un llençol, va davallar el cos de la creu i el va embolicar en el sudari, i després el va posar en un sepulcre tallat a la roca que el va tancar amb una pedra rodant. Maria Magdalena i Maria "de Josep" es varen acostar per observar on havia estat enterrat el cos.[Marc 15,42-47]

A l'Evangeli segons Mateu, la nit després de la crucifixió de Jesús, el ric Josep d'Arimatea, que s'havia convertit en deixeble de Jesús, li van demanar a Pilat el cos, qui li va donar. Josep va posar el cos en un llençol blanc, el va posar al seu sepulcre nou que havia llaurat a la roca i el va tancar fent rodar una gran pedra al davant de la porta, i se'n va anar. Varen assistir a la deposició Maria Magdalena i "l'altra Maria. ".[Mateu 27,57-61]

L'Evangeli segons Lluc presenta Josep d'Arimatea com un membre del Sanedrí, i com a persona bona i justa que "esperava el regne de Déu "; afirma aquest evangeli que Josep no havia compartit la decisió dels seus col·legues. Josep va davallar el cos de Jesús des de la Creu, l'embolcallà amb un llençol i el posà en un sepulcre excavat a la roca "on no s'havia enterrat mai ningú; l'evangelista especifica en aquest punt que era el dia de la Preparació de la festa jueva o Parasceve, és a dir divendres i ja brillaven les llums del dissabte. Els personatges presents a la deposició del cos eren «dones que havien vingut amb Jesús des de Galilea», i que van tornar a preparar perfums i ungüents per al cos de Jesús, respectant el repòs del sàbat.[Lluc 23,50-56]

A l'Evangeli de Joan es diu que Josep d'Arimatea era un deixeble de Jesús però aquest fet es va mantenir ocult per por dels jueus. Josep va demanar el cos de Jesús a Pilat, que va concedir el seu desig. Josep va ser a la Creu amb Nicodem, portant mirra i àloe; va baixar el cos de la Creu i el van embolicar amb benes i olis aromàtics. Al lloc de l'execució hi havia un jardí amb una tomba a l'interior mai utilitzada que estava a prop; van posar a Jesús quan era el dia de la Preparació.[Joan 19,38-42]

El davallament a l'art[modifica | modifica el codi]

L'esdeveniment és un tema clàssic de l'art cristià on es representa Jesús baixat de la Creu (Davallament de la Creu). Tot i que la descripció directa dels Evangelis no ho especifiquen, els artistes han interpretat l'escena amb els personatges i el seu sentiment propi d'un moment tan especial. Així, s'han creat escenes com la Lamentació sobre Crist mort, que va formar part de la iconografia entre el segle XIV i el barroc i que han esdevingut part de la seqüència tot i no formar part formal de les estacions del Via Crucis. Una d'aquestes imatges és la Pietà, una escena creada per l'art cristià on el personatge de la Mare de Déu, en solitari, sosté el cos del seu fill mentre plora la seva mort. Aquesta versió específica de les lamentacions, va tenir un gran desenvolupament durant el renaixement.

Representació del davallament a l'art
Davallament de l'escola antelamiana a la catedral de Tívoli (segle XIII)  
Davallament a Les molt riques hores del Duc de Berry (segle XV)  
Davallament de Fra Angelico (1432-1434)  
Bronzino 1540 - 1545  
Caravaggio 1602-1604  
Rembrandt 1633  
Davallament de Delacroix 1859  
Tractament de la Pietà
Pietat de Miquel Àngel, 1498/9–1500  

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.163. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 29 de novembre de 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Davallament de la Creu