David Jou i Mirabent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:35, 22 juny 2016 amb l'última edició de ReginaManresa (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaDavid Jou i Mirabent

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 octubre 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Sitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, professor d'universitat, escriptor, físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1989–)
Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
Reial Acadèmia de Doctors d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesDavid Jou i Andreu Modifica el valor a Wikidata  i Lolita Mirabent i Muntané Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu de David Jou i Mirabent Modifica el valor a Wikidata

David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) és un poeta i científic català.[1]

És autor d'una àmplia obra poètica, d'una quinzena de títols, aplegada en edició conjunta en els volums L'èxtasi i el càlcul (2002) i L'huracà sobre els mapes (2004). Entre els aspectes d'aquesta obra que mereixen una atenció especial podem esmentar una atenció a temes científics, religiosos, cinematogràfics, cívics, a més d'exploracions formals inspirades en formes de la naturalesa o de la ciència.[2]

Ha rebut diversos premis de recerca (Rey Juan Carlos I, Ciutat de Barcelona, Medalla Narcís Monturiol, Eduard Fontserè, Premi Crítica Serra d'Or de Recerca). És membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Doctors, i membre corresponent de la Real Academia de Ciencias Físicas, Químicas y Naturales de Madrid i de l'Accademia Peloritana de Messina. El 2014 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Girona.[3]

Alguns dels seus poemes han estat traduïts a l'anglès (The scriptures of the Universe, 2007), a l'alemany (Traumfabrik und Universum, 2006), al castellà (Los ojos del halcón maltés, 2001; Las escrituras del universo, 2003; Luz de Sitges, 2004; Sitges en azul, 2006), al francès (Les traces de la fugacité, 2003) i al rus (Slovà is ognya i pepla).

Obra poètica

Obra assagística

Selecció de publicacions científiques

  • Extended irreversible thermodynamics Berlin: Springer, 1993, 2001 (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon)
  • Thermodynamics of Fluids under Flow Berlin: Springer, 2000 (amb J. Casas-Vázquez i M. Criado Sancho)
  • Introduction to the thermodynamics of biological processes New York: Prentice Hall, 1990 (amb J. E. Llebot)
  • Mecànica estadística I biologia molecular Barcelona: Publicacions de la UAB, 1986
  • Física para las ciencias de la vida Madrid: Mc Graw-Hill, 1994 (amb J. E. Llebot i C. Pérez-García)

Referències

  1. ↑ «David Jou i Miraben». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  2. ↑ Serrasolses, Lluís «David Jou. La poesia : Una forma de coneixement». El Pou de les Lletres, Núm. 9 primavera 1998, pàg. 43-45.
  3. ↑ «Juan Carlos Tedesco i David Jou, nomenats honoris causa de la UdG». Ara Girona, 06-03-2014.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=David_Jou_i_Mirabent&oldid=17116224»