Edgar Allan Poe
Edgar Allan Poe (19 de gener del 1809 - 7 d'octubre del 1849) fou un escriptor romàntic en llengua anglesa dels Estats Units d'Amèrica. Va escriure poesia, novel·la i relats curts. Conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror, és considerat el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país. Va ser un precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciència-ficció, i renovador de l'anomenada novel·la gòtica. Va exercir una gran influència en la literatura simbolista francesa, però la seva empremta arriba molt més lluny: són deutors seus tota la literatura de fantasmes victoriana i, en major o menor mesura, autors com Kafka, Lovecraft, Borges, etc.
Biografia
Va néixer a Boston (Massachusetts) el 19 de gener del 1809, amb el nom d'Edgar Poe.
Era el segon fill d'un matrimoni d'actors, format per David Poe -d'ascendència irlandesa-, i Elizabeth Arnold -de pares anglesos.
Als dos anys de vida, el seu pare abandonà la seva muller, que quedà embarassada de nou. Quan va néixer la nena, Rosalie, anaren a viure a Richmond (Virgínia), a casa d'uns parents. Poc després (1811), l'Elizabeth va morir i l'Edgar va ser emparat, sense que l'adoptessin legalment, per un matrimoni del qual va heretar el seu cognom Allan. Amb ells, va viure a Escòcia i a Anglaterra (1815-20).
Des dels setze o els disset anys, començà a tenir problemes amb l'alcohol, tot sovint a causa dels seus nombrosos enfrontaments amb John Allan, el seu padrastre. Els seus dos primers llibres foren de poesia: Tamerlane and other poems (1827) i Al Aaraf, Tamerlane and minor poems (1829). El 14 de gener del 1832 publicà Metzengerstein, el primer dels seus 67 contes, en una revista de Baltimore.
El 1834, es casà amb la seva cosina Virginia Clemm, de només tretze anys, i durant algun temps fou director d'importants publicacions de Richmond, Boston i Filadèlfia. També visqué a Nova York, amb la seva dona malalta de tuberculosi, i allà publicà el seu poema més important, The Raven (El corb, 1845).
La mort de Virginia, el gener del 1847, el va afectar molt: l'enfonsà en l'alcoholisme i la depressió, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones. El juny del 1849, es publicà el seu darrer conte i, pòstumament, el 9 d'octubre del 1849, el darrer poema, Annabel Lee.
A banda de poesia i contes, va escriure també una novel·la, Narrative of Arthur Gordon Pym (1838); un assaig filosòfic, Eureka (1848); i crítica literària i artística. Va destacar sobretot en el gènere del misteri i de l'horror.
Va morir a Baltimore (Maryland), el 7 d'octubre del 1849, víctima del delirium tremens, tot i que també es pensa que potser va morir d'altres causes.[1]
Obra
Va ser molt versat per la seva feina en la literatura contemporània, per la seva tendència natural a la novel·la gòtica anterior, i també pels romàntics anglesos i alemanys. Poe va cultivar tant la narrativa com la poesia i l'assaig, realitzant aportacions originals (aquest fet era una llei per a ell) en aquests camps.
Se'l considera una gran influència en el simbolisme dins del gènere poètic, especialment sobre el seu traductor al francès, el poeta Charles Baudelaire, creador d'aquesta escola a França. Tot i això, s'ha d'aclarir que aquesta influència va ser estrictament temàtica i no formal.
Relats
La seva contribució més important a la història de la literatura, la constitueixen els relats curts de gèneres diversos. En aquests, són destacables la seva factura equilibrada i l'elevat nivell artístic. Dotat d'una gran intel·ligència i d'una poderosa imaginació, Poe era el mestre absolut en el camp del misteri, i també en la recreació d'atmosferes plenes de terror, mentre que en el terreny tècnic, el seu domini del tempo o ritme narratiu no tenia parió. Julio Cortázar, gran admirador seu, assenyalava l'economia de mitjans dels quals feia gala per tal d'aconseguir els seus propòsits.
Els seus contes més importants pertanyen al gènere fantàstic i de terror: Manuscrit trobat en una ampolla (pel qual va rebre el seu primer premi literari), El gat negre, El pou i el pèndol, El cor delator, La caiguda de la casa Usher, La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, L'enterrament prematur, Berenice, Ligeia, etc. Aquests relats esgarrifosos han fascinat generacions senceres de lectors i escriptors del gènere macabre, i sobre el fosc simbolisme inherent a aquests han corregut rius de tinta.
Com s'ha dit, Poe -juntament amb Mary Shelley i el seu Frankenstein- va anticipar-se a la narrativa de ciència-ficció (o ficció científica), com ho proven les obres següents: La incomparable aventura d'un tal Hans Pfaal, El poder de les paraules, Revelació mesmèrica, La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, Descens a Maelstrom, Von Kempelen i el seu descobriment...
A més, va ser precursor de la novel·la policíaca amb històries com L'escarabat d'or (conte en què el protagonista aconsegueix trobar un tresor pirata), en les quals es resolen, analíticament i lògica, problemes de gran complexitat. Són d'importància, en aquest sentit, les narracions detectivesques que tenen com a protagonista el gentilhome Auguste Dupin: Els crims de la Rue Morgue,[2] La carta robada i El misteri de Marie Rogêt. En aquest personatge, es va inspirar Arthur Conan Doyle per crear el seu Sherlock Holmes.
Menys coneguts són els seus contes "grotescos", els quals per a alguns mostraven un molt discutible sentit de l'humor: Bon-bon, L'alent perdut, El rei Peste, El sistema del doctor Tarr i el professor Fetjer, etc. Robert Louis Stevenson, en un conegut assaig sobre Poe arriba a afirmar: "L'home capaç d'escriure El rei Peste ha deixat de ser humà". Malgrat tot, i per la seva extravagància, aquestes narracions van ser molt apreciades pels poetes surrealistes.
Menció a part mereixen els seus relats de tall poètic i metafísic, molts d'aquests autèntics poemes en prosa amb una estètica sense defectes: La conversació d'Eiros i Charmion, El col·loqui de Monos i Una, L'ant, L'illa de la fada, Silenci, Ombra, etc.
Poe és autor d'una única novel·la curta: La narració d'Arthur Gordon Pym (The Narrative of Arthur Gordon Pym of Nantucket) (1838). Es tracta d'un relat d'aventures marineres de tipus històric, centrat en l'intrèpid protagonista -que trobaria ressò posteriorment en les obres de Stevenson. A causa de l'abundància de detalls macabres que conté i el seu indesxifrable desenllaç, l'obra sempre ha estat envoltada de polèmica.
Poesia
En poesia, el seu gènere més controvertit, li devem composicions d'extraordinària musicalitat, com Les campanes i Annabel Lee, les quals, a causa de les complicacions estructurals, van fer gairebé impossible la seva traducció a altres idiomes, si no era en prosa.
El més popular de tots els seus poemes és El corb, un cant narratiu de tall romàntic en què explica l'arribada d'una d'aquestes aus a l'estança d'un home solitari, una nit de tempesta. A les atribolades preguntes del personatge sobre el seu destí i la seva estimada morta, "Lenore", el sinistre ocell respon invariablement "never more" ('mai més').
Assaig
Poe també va exercir amb encert l'assaig sobre els temes més variats (la llarga meditació cosmològica Eureka; Marginàlia; Criptografia; Filosofia del moblatge; entre d'altres), així com la crítica literària (cal destacar les seves ressenyes sobre Longfellow, Dickens i Hawthorne), en la qual es va mostrar enemic de l'aldeanisme nord-americà i més aviat partidari d'una creació d'índole independent i cosmopolita. Finalment, va investigar sobre els misteris i les tècniques de la composició literària en El principi poètic (1850, i la seva famosa Filosofia de la composició (1846), que versa sobre la seva peça més coneguda, El corb. En aquestes, tot i tractar-se d'un autor romàntic, sosté que l'obra literària no és tant un producte d'una inspiració com de la feina planificada i meditada. En aquest sentit, el seu pensament es pot vincular amb el que defensa William Wordsworth en el pròleg a la segona edició de les seves Balades líriques, en què deia que la poesia és el record tranquil d'intenses emocions, alhora que prefigura les idees dels formalistes.
Obres principals
Les seves obres més importants són:
- El gat negre
- L'escarabat d'or
- La bóta d'amontillat
- Berenice
- El pou i el pèndol
- Una davallada al Maelström
- La caiguda de la casa Usher
- El misteri de Marie Rogêt
- Els crims del carrer Morgue
- La carta robada
- El corb
- William Wilson
- Annabel Lee
- El cor delator
- El dimoni del pervers
Referències
- ↑ Meyers, Jeffrey. Edgar Allan Poe: His Life and Legacy. Rowman & Littlefield, 2000, p. 256. ISBN 0815410387.
- ↑ Sova, Dawn B. Critical Companion to Edgar Allan Poe: A Literary Reference to His Life and Work (en anglès). Infobase Publishing, 2007, p.120. ISBN 1438108427.
Vegeu també
Enllaços externs
- Narracions i poemes de Poe a Wikitexts (anglès).
- El corb.
- Edgar Allan Poe, l'escriptor i la llegenda.
- Tot Edgar Allan Poe (castellà).