Estratificació social
Sociologia |
---|
Esquema |
Teoria · Història |
Positivisme · Antipositivisme · Funcionalisme · Teories del conflicte · Teories d'abast intermedi · Interaccionisme · Etnometodologia · Estructuralisme |
Mètodes d'investigació |
Quantitativa · Qualitativa · Històric · Computacional · Etnogràfic · Xarxa-analítica |
Temàtiques de la sociologia |
Canvi social · Superestructura · Conflicte · Identitat · Individualisme · Vincle · Família · Cohesió social · Suïcidi · Modernitat · Solidaritat · Segregació · Estratificació · més |
Portal de sociologia |
L'estratificació social en sociologia és el conjunt de desigualtats estructurals a la societat que existeixen entre els diferents individus[1] Fa referència a l'ordenació jeràrquica dels membres d'una societat en diferents capes o estrats. En els estrats superiors hi ha individus més afavorits i en els estrats inferiors trobem els individus més desfavorits. Aquesta ordenació jeràrquica depèn de l'accés que l'individu té dels recursos materials (diners i béns) i dels simbòlics (reconeixement i prestigi)[2]
S'usa per a plantejar anàlisis multidimensionals de l'estructura social. Hi ha més d'un element que incideix en l'organització de l'estratificació social i en la posició de l'individu. Aquests elements poden ser ocupació, estatus, educació o ingressos, per exemple, sent alguns més importants que altres. També permet establir i quantificar les distàncies socials existents entre els individus dels diferents estrats.[3]
Tipus de sistemes d'estratificació social
L'esclavitud és una relació de propietat entre un amo que té els drets legals sobre l'altre o altres. És la forma més extrema de desigualtat social.
A la casta, la societat es divideix en categories jerarquitzades segons la seva importància social, molt relacionat amb les creences religioses. No existeix la mobilitat individual, però un grup sencer pot desplaçar-se a un estrat superior. Un dels sistemes de castes més conegut és l'hindú on la societat es divideix en quatre categories jerarquitzades.
A l'estament o estat es diferencien entre tres estrats: aristocràcia i noblesa (poder polític), clergat (poder religiós) i serfs (esclaus, súbdits, persones sobre les quals els altres exerceixen el seu poder). Cada estrat té uns drets i obligacions legals diferents establertes per la legislació.
Al sistema de classes, la classe social es pot definir com l'agrupament d'individus amb similars recursos econòmics i forma de viure. Es basen en les diferències econòmiques entre els grups d'individus i en les desigualtats en el control dels recursos materials. Un exemple és la desigualtat en el salari i condicions de treball que afecten a tota una categoria específica. En aquesta classificació, una classe no s'estableix per posicions jurídiques, religioses o heretades. Els seus límits són difosos.
Principis
El concepte d'estratificació social en grups econòmics es basa en quatre principis bàsics.
Universalitat
Com a "universal", en realitat, es pot considerar pertanyent a un dels següents quatre sistemes d'estratificació esmentats: esclavitud, casta, estament o sistema de classes.[4] No té en compte altres sistemes.
El sistema considera que l'estratificació social és "universal" des de l'inici de l'agricultura i la ramaderia[5] i que abans de la revolució neolítica no existia cap estratificació social.
Considerant l'estratificació una conseqüència de l'organització social per a la producció de béns i diners, que els caçadors-recol·lectors vivien en una economia de subsistència, i no de producció, i que tampoc hi havia una diferenciació d'activitats ni una subordinació.
Segons Lenski, la desigualtat en una societat ve donada pel nivell tecnològic i la quantitat de béns excedents. Com més alt és el nivell de la tecnologia, major és la quantitat de béns excedents i serveis produïda.
Eternitat
Aquest model suposa que l'estratificació és infinita en el temps, es transmet de generació en generació i és adquirida (apressa). Serveix únicament si es considera que sempre hi haurà diferents classes o estatus i accepta que alguns individus es moguin d'un al'altre en alguns casos solament: no a l'esclavitud; a les castes no existeix la mobilitat individual però sí la sanscritització[6] o adopció de la dieta i els indicadors culturals de castes superiors, que permet la posterior reclamació en bloc després de generacions; als estats feudals el model considera que hi havia mobilitat individual a partir de matrimonis entre individus de diferents estats; i segons el model, al sistema de classes hi ha més oportunitats de mobilitat social individual que als altres tres.[1]
Homogeneïtat
L'estratificació social assumeix homogeneïtat dels individus d'un mateix estrat, és a dir, que és un tret de la societat que no només implica desigualtats entre individus, o sigui a les relacions, sinó que alhora té una influència en l'individu mateix: en el seu comportament, creences, valors, actituds que solen ser compartits entre els estrats.
Identitat entre individu, estatus social i estrat
En l'estratificació social té un paper molt important el rol i estatus social de l'individu. Per rol entenem el comportament que en una societat determinada cal esperar d'una persona en relació amb un estatus.
L'estatus és la posició (superior o inferior) d'un individu dins d'un grup social pel fet que és dipositari d'un cert honor o prestigi social i que implica un estil de vida determinat.[2]
Per tant, per a aquest model, un individu amb un estatus superior té un poder, riquesa o autoritat més gran que una persona amb un estatus inferior, i d'aquesta persona amb un estatus superior s'espera d'ell un determinat comportament.
Vegeu també
- Capitalisme
- elitisme
- Dreta (política)
- Comunisme
- marxisme
- esquerra
- Igualitarisme
- Organització horitzontal
- autogestió
- lliure albir
- anarquisme
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Giddens, A.(2000). Sociología. Ciencias sociales. Ed. Alianza. Madrid
- ↑ 2,0 2,1 S. Cardús (coord.) (1999) La mirada de sociòleg: Què és, què fa, què diu la sociologia, Barcelona: Ediuoc
- ↑ Francés García, Francisco José (2009). Elementos para el estudio de la estratificación social en las sociedades avanzadas: estrategias operativas. Revista Obets 3, 2009. Instituto Universal de Desarrollo Social y Paz. Universidad de Alicante
- ↑ Giddens, Anthony(2000). Sociología. Madrid. Ed. Alianza
- ↑ Gonzalez Lago, David. Breve historia de la desigualdad y de la estratificación social. nº22 sept 2009. Cordoba. ISSN 1988-6047
- ↑ Bohannan, Paul (2010). Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid. Ed.Akal
Bibliografia
- Giddens, Anthony. Sociología. Madrid: Alianza, 2000. ISBN 84-206-8176-8.
Enllaços externs
- Capítol 12: Estratificació Global - Pearson Canada (anglès)
- Sobre la funció social de la casta: Una Resposta a Jared Diamond (anglès)
- http://www.eclac.org/publicaciones/xml/6/27586/sps125_lcl2637.pdf
http://www.ophi.org.uk/wp-content/uploads/EstratificacionSocial_JMR.pdf?79d835